Dimarts aquest narrador no va poder sortir però pel vespre el cap li va a començar a donar voltes, el dijous era festa i en principi tenia tot el dia lliure. Cridada al Ceciclio i en Biel, amb una proposició deshonesta. Fer una escapada d’un dia a Menorca. Anar i tornar a Ciutadella, el mateix dia, surt per 27 euros. Dit i fet.
El recorregut ja veurem, volíem veure una mica de camí de cavalls, ho posem en es foro, en frenando està indecís i en Raül indignat perquè no l’han convidat. Li comprem el bitllet també. Dijous a les 8 a Alcúdia. Els germans Navarro parteixen des de Consell i aquest narrador i en bigel des de Palma. Amb les preses no havíem mirat quin temps feria i com era d'esperar el pronostic no era massa bo. Arribem a Alcúdia mentre a la radio sona el “dies irae” den Verdi. Així serà la travessia. Tres hores d’andanades i vaivens, jo no m’entém massa de que passa perquè quan puc m’ajec a un banc i intent tancar els ulls, desprès me diran que en Biel ha tret tot es berenar un parell de vegades i els altres no han arribat a tant però...
Ciutadella, agraïm que el terra no es mogui, els quatre i en frenando que a les cinc de sa matinada s’ha despertat, ha comprat un bitllet i a les vuit també estava a Alcúdia. Com que no teníem massa clar que fer, en Fernando que te una cama menorquina, ens proposa anar primer cap el Nord. Agafem carretereta i algun camí cap a cala Morell que passem per anar cap a cala Algaiarens a on tenim el nostre primer contacte amb el camí de cavalls.
Impressionant, això es el paradís: senyalitica perfecte, camins i tiranys impol·luts, cales paradisíaques. Anem bavejant fins els Alocs. Ara toca anar cap a l’interior, jo havia sentit parlar molt be del barranc d’Algendar i del camí reial. Ens dirigim cap allà travessant per unes quantes finques. Quan comença el barranc entrem ja en èxtasis, un camí empedrat marcat com a ruta cicloturística que s’enfonsa dins un verger.
Poc a poc, anem tirant cap a Ferreries en arribar allà es hora de menjar qualque cosa. Ens aturem a un bar i alimentem una mica els nostres remoguts estomacs. Partim cap a cala Galdana, ara toca camí de cavalls sud. A vegades un no sap si plorar o cridar d’enveja i ràbia, es tot tan perfecte. El tirany es perfecta, no hi ha branques mal tallades, la pujades i baixades son continues a vegades fàcils i a vegades molt tècniques, però sempre amb una sorpresa nova a cada revolt.
Cala en Turqueta i son Saura on decidim començar a tornar cap a Ciutadella passant per son Vivó, possiblement de qualque abans passat del nostre “frenando” Truyols i Vivó, un molt bon guia en aquesta magnifica terra. Arribem a Ciutadella per on passegem una mica amb calma, prenem un refrigeri i comprem biodraminas. En biel en pren una dosis doble i partim cap a casa. La tornada no es cap regal però com que estam cansats i les pastilletes ens adormeixen es fa mes bona de dur.
A les dotze a cases amb una idea ben clara: Hi ha que anar afer tot el camí de cavalls amb una escapadeta de tres dies. 73 km i 1030 de desnivell
si clicais os saldra el video oficial,LA TRAICION SE PAGA CARA EN ESTE GRUPO....
Me ha encantado la cronica,mas que nada por los detalles
ResponderEliminarcara, cara hijo mio.
ResponderEliminar