Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

domingo, 30 de septiembre de 2012

MOLA DE PLANÍCIA. Dsbt 29 sept

Sortida una mica caòtica i desendreçada per culpa del maleït Maldonado que aquesta setmana falla mes que una escopeta del ram. A les 7,00 comencen els washaps:
- Està ploguent, que fem?
- No és possible, és una ficció, en maldonado diu que no plou i per tant no plou. Així que agafem els tapins i ens anem cap el punt de concentració, paradoxalment avui som un munt:
Moyos ( que avui retorna, molt content perquè els tractaments van be) , bigel, torner, vp, andreu, frenando, salvador, fran, rol, mapes, els del raiguer: yerar, raul i anton que arriben mes de 20 minuts tard perquè en caparrí petit s’ha deixat les sabates pel taller) i el gregari de l’exercit de les cintes taronges.
Partim cap a bunyoli notant una lleugera humitat, que en cap moment pensem que pugui ser pluja ja que en maldito diu que avui no toca ploure. Comencem la pujada de molt bon rotllo fins la barrera de dalt. Després asfalt fins passat can manent, per on ara ja no hi podem anar gracies a que molta de gent es deixava les barreres obertes. Passat sobremunt, la sensació d’humitat augmenta tant que ens hem d’aturar a posar-nos els “xubasqueros” per acabar resguardant-nos, els de mes endavant al porxet aparcament que hi ha a mitja pujada i els de mes enrere davall uns pins mes atapeïts. En aturar l’aigua, reiniciem la marxa. En moyos i el gregario, que ens te com “el plato de segunda mesa”, decideixen tirar per avall via directa cap a Esporles i anar a comanar el berenar.
Sobremunt, ses ermites i per avall per tres camins distins: uns pel cor de Jesús i el camí que du directe a l’àrea recreativa, altres pels tobogans ja que s’han botat el desvio de son tries i uns altres pel camí fàcil cap a son ferrà. A la fi ens hem retrobat tots al poble i hem anat a berenar al bar es brollador.
Avui el tema era discernir si les oakley que llueixen els membres de l’equip de la cinta taronja que duia en Raül eren autentiques o dels “chinos”. També hem après que en Pere s’ha equivocat amb la Scot que ha comprat ja que segur que li durà problemes, per acabar, un dit acusador ha deixat ben clara l’autoria de lo de “gordos y flojos”.
A la fi partim de nou desprès de quasi una hora i això que havíem comanat abans. En Pere, en moyos i el “gregario que no abandona a los enfermos”, decideixen refer tot el camí fet, per veure si troben les ulleres que ha perdut en Pere. Si qualcú les troba ja sap de qui son.
Els altres partim cap el camí des pescadors, mirant de mar i camí de planícia. A s’arbossar ens agrupem els deu que quedem i desprès d’un petit intent per variar el recorregut en Torner ens posa al ordre i iniciem la pujada de la Mola. Avui el terra estava perfecte, així que es podia pujar tot sense fer peu si les forces et deixaven.
Ens agrupem als aljubs satisfets d’haver complit l’objectiu i desprès de les darreres rampes iniciem la baixada pestosa de son Balaguer. En arribar a la pista principal veiem que han encimentat tot el camí des de la barrera fins les cases, segurament de manera il•legal, ja que mediambient dins ANEI nomes sol deixar encimentar les corbes i els punts de màxima pendent.
Sortim de la finca i anem cap el coll des Grau per anar a cercar els tiranys del PR . En arribar a Puigpunyent tot i que sigui tard, ens aturem a prendre unes cerveses per celebrar sant Miquel i ja via directe i sense acomiadar-nos i esperar als que ens quedem enrere arribem a ciutat amb uns 65 km i uns 1700 aprox. de desnivell.

jueves, 27 de septiembre de 2012

QUEBRANTAHUESOS MTB. 21,22,23 sept


VIAJE AL CAMPEONATO DE ESPAÑA MTB MARATHON  by VP

Hace unos meses vi la convocatoria del Cto. España MTB maratón que se iba a llevar a cabo en Sabiñanigo (Huesca), lo puse en conocimiento de la SECTA y solo se animaron Andreu y Félix. Mi intención era ir a disputar el cto. y como objetivo quedar entre los 10 primeros (M50), Andreu y Félix venían con la intención de hacer una salida fuera de aquí y apoyarme en lo que pudieran.
Salimos el viernes a las 12 del mediodía en el barco de acciona, no había de noche. Fuimos en el coche de Félix con las bicicletas envueltas en sabanas una vez desmontadas las ruedas y la tija del sillín, el coche es un Q7 por lo que no tuvimos problemas de espacio. Después de una buena travesía y una buena siesta por parte de Andreu y Félix, habíamos cogido camarote pues la diferencia en precio era mínima. Llegamos a Barcelona a las 19 h y enseguida salimos hacia Sabiñanigo donde arribamos después de 3 h. de viaje, dejamos las bolsas y bicicletas en el hotel que teníamos reservado y nos fuimos a cenar al pueblo, cosa que no fue fácil, al final encontramos un bar donde nos sirvieron unas tostas que podríamos calificar solo como comestibles.
A la mañana siguiente nos levantamos sin prisas y tras montar la bicicletas nos fuimos a estirar un poco las piernas haciendo los primeros 14 Km. del recorrido, regreso al hotel, ducha, comida y la siesta preceptiva por parte de Andreu y Félix. A las 17.30 nos fuimos hacia el polideportivo a recoger los dorsales e ir metiéndonos en el ambiente, saludando a algunos conocidos de otros eventos y visitando las carpas que solo eran tres, Chain reaction, Spiuk y la Coque sportive. A las 21 h. cena en el hotel (Mapes esta vez no me había traído la fiambrera con garbanzos), a las 22.30 retirada hacia la habitación, para estar descansados a la mañana siguiente.
Diana a las 8h.desayuno en el hotel y última revisión a la bici. La carrera empieza a las 10 h y debemos estar allí sobre las 9.30, a las 9.40 muy puntuales empiezan a llamarnos por numero de dorsal para entrar en los respectivos cajones de cada categoría. A las 10 h en punto se da la salida, subida de pulsaciones brutal, el primer tramo discurre por un secarral con muchísimo polvo seguido de una subida de unos 500 m. por una pista rota por regueros, hay que ir con mucho tiento para no engancharte con alguien, salvado el primer obstáculo y un enganchón con otra participante, empieza un descenso corto por una pista de gravilla tras la cual cruzamos el pueblo y seguimos por un tramo de carretera, aquí lo importante es no perder rueda aunque notes que vas por encima de tu umbral. Terminada la carretera ya entramos en una pista de sube- baja, llegando a Yebra donde empieza la gran subida de 15 Km y 1000 m de desnivel, aquí ya cada uno debe coger su ritmo, miro el pulsometro y veo que estoy subiendo a 160 ppm me quedan 70 Km, a este ritmo no puedo aguantarlo, bajo el ritmo a 155 ppm y voy subiendo acompañado de mis dos compañeros que no me abandona.
 La subida se hace eterna, no termina nunca, llegamos a la Ermita donde se encuentra el primer avituallamiento, yo decido seguir sin pararme y Andreu y Félix se para., Como ellos van mas rápidos ya me cogerán, no termina aquí la subida, pero si dejamos la pista en buenas condiciones para seguir por otra rota, que al poco tiempo se convierte en un sendero roto de plato pequeño, tras el cual empieza un llaneo por pistas rotas donde empiezo a adelantar a parte de los que me habían sobrepasado en la subida, seguidamente nos metemos en un bosque donde empieza un single track trialero precioso, de ensueño, que baja unos 1000 m, siguiendo por senderos sube bajas, terreno puro MTB, que por desgracia no podemos saborear a tope debido al cansancio que se va acumulando.
2º avituallamiento donde me paro a beber dos vasos de agua, no como porque voy comiendo dátiles y nueces encima de la bicicleta, que llevo en una bolsita encima del tubo (las nueces como es de suponer están machacadas). Seguimos por pistas y singles con sube bajas, doy alcance a uno de mi categoría y vamos juntos unos cuantos Km. hasta el 3º avituallamiento donde el no para, a mi no queda más remedio que hacerlo, necesito beber y rellenar el camel que ya estaba seco, había salido con 1,5 l.
Al salir del avituallamiento llegan Andreu y Félix, les digo que yo continuo y que ya me cogerán, cosa que hacen al poco rato de iniciar la 2ª subida larga, que con un desnivel de 750 m. discurre por una pista bastante rota, los primeros Km con vegetación baja, a pleno sol, son las 14 h. y se juntan cansancio, calor, inicio de contracturas y bajón de moral. Me voy encontrando con participantes que han abandonado y van bajando, por la cabeza se me pasa seguir el mismo camino que ellos, pero me obligo a tirar hacia adelante y seguir sufriendo. Hay que dosificarse e ir entre las 145 y 150 ppm., así voy tirando hacia arriba, suerte que nos metemos dentro del bosque y sus sombras nos amparan, la subida se hace interminable, al fin coronamos, siguiendo un descenso rápido hacia un collado, " no puede ser" se ve una pista que se empina de nuevo, me fijo bien y no, por suerte la gente tira para abajo por una pista rota.
Qué gozada, voy adelantando a gente y a Félix que va con la rígida, el gozo dura poco giramos hacia la izda. Por un sendero de pateo de un km, terminado el mismo ya tomamos para abajo por un single track trialero revirado con escalones y piedras con aristas que la organizacion había pintado con pintura fosfi para evitar rajas en la cubierta., Aqui Andreu se ve obligado a ir parando para descansar sus brazos y hombros, tiene la horquilla que no le va bien, casi no le amortigua. Al final de la bajada Félix se queda esperándole mientras yo sigo, intentando dar alcance al contrincante de mi categoría, ya solo queda un llaneo interrumpido por dos repechos y cruce de un riachuelo, lo doy todo pero no consigo darle alcance.
Tras 6h 26 min. Llego a meta, agotado pero satisfecho de haber terminado, no tanto por la posición, que al final ha sido 11º de España en categoría Máster 50. Al poco rato llegan Félix y Andreu, que habrían llegado mucho antes si no me hubieran ido esperando. Total 82 Km. 2.600 m. de desnivel acumulado, en 6 h 26 min a una media de 12,7 el IBP lo desconozco, se lo preguntare a Toni Gesa.
Nos recuperamos algo en el avituallamiento de meta, son las 16.30, el barco sale a las 23 h. debemos llegar al hotel, dar Kacher a las bicicletas, desmontarlas, cargarlas, ducharnos, comer, no tenemos tiempo ya comeremos si tenemos tiempo al llegar a Barcelona. Devolvemos los Chips y emprendemos el regreso llegando al puerto de Barcelona tras equivocarnos en la famosa rotonda, obligándonos a seguir hasta el Port Olimpic y volver atrás. Son las 21.30 lo hemos conseguido, nos da tiempo a comer algo en el restaurante del puerto, embarcar y coger la cama con más ganas que nunca.
“VIVA LA SECTA" "VIVA EL MTB" "VIVA"
                                                                                                                                                          

PD: Mientras en otra parte del mundo, bueno en los Alpes (Ecrins)
Jon Ander y su equipo quedaban en el TOP 10 del Campeonato del Mundo.
Columbia Vidaraid consiguio la octava posición en el mundial disputado en Francia, tras más de 450kms, 20000m de desnivel y 6 días sin parar.
Urtzi, Jon Ander Bárbara y Saül hicieron una gran carrera pero el nivel en esta ocasión era excepcional.
Con este gran puesto el equipo culminó su mejor temporada en la que han conseguido la victoria en dos de las pruebas más prestigiosas del calendario internacional.

martes, 25 de septiembre de 2012

BENDINAT. dmt 18 sep

Quan per la muntanya que tanca el ponent / el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,/ he mirat aquesta terra.
(Salvador Espriu - Raimon)
Pujada a Bendinat (mamooth) per veure els efectes dels incendis, no importa escriure massa mes.
Be si, que les imatges no expresen el fort olor a cremat que a poc a poc et va impregnant i fins i tot et deixa un regust de carbo a la boca.

domingo, 23 de septiembre de 2012

MINER. dSbt 22 sep

“Con 140 pulsaciones y tu cuerpo al limite, lo normal es decir basta y tirar la toalla, pero cuando parece que no puedes mas, de repente aparece algo que te dice que si, que puedes seguir y lo haces y te sientes bien, no sabes porque, pero te sientes bien.”
Anunci  ranci i xusquero de Profitness.

La veritat es que no estàvem a tantes pulsacions, però si estàvem ben assolellats i cansats i el mes fàcil era tirar-se pel camí vell de Lluch, però ha aparegut en yerar que ens ha posat al ordre i ens ha fet pujar  fins el coll dels pilons, hi ho hem fet i com que la baixada de Massanella estava perfecte hem arribat a Lloseta  just un minut abans de que arribes el tren. Així que tot ha anat rodat i hem acabat una bona volta com les d’abans, amb 80 km i 1558 mt de desnivell i això ens ha fet sentir be, no se perquè, però ens hem sentit be.
Hem sofrit com a cans, ja que ens hem quedat sense aigua perquè feia molta calor i perquè feia temps que no ens castigàvem amb una bona caminada entre el roquissam com la que hem fet  entre Miner i Alcanella . Hem escalat els botadors mes alts de l’illa, que ens han fet pensar si allà, en lloc de cabres es crien Cangurs. Hem patit mentre pujàvem les dures rampes de Miner, mentre rèiem pensant que d’aquí uns anys la pista asfaltada  tornarà a  ser nostre,  plena de bonys, forats i pedres tal com  ja està ara en alguns trams i  tot aixo,  ens ha fet sentir be, no se perquè, però ens hem sentit be.
Hem recordat velles histories de Transalps i de la darrera vegada que estarem per Miner, just abans de que en Joan entres a Bimont i es presentes mes content que un ginjol amb una bici nova que  li havien deixat a la nova tenda.  Hem interrogat  en Pere mentre esperàvem que arribes en Jeroni que ens ha tingut que abandonar per culpa d’unes punyides que tenia, perquè ens contès  com estaven les seves maniobres de canvi de bici que seguint l'estel d'en VP  ha desencadenat  que mes d’un, també estigui fent visites  per tendes d'Inca i Manacor. I tot aixo  a un dels paratges mes solitaris i agrests de la serra de tramuntana, que ens feia sentir be, no se perquè, però ens hem sentit be.
Hem rodat i rodat. Primer a un  ritme alt, potser massa pel que vindria despres, des de Ciutat fins a Lloseta pels camins del raiguer, sa bomba, es caulls i son macià  i es  que   arribàvem tard i ja ens estaven esperant els del Raiguer i els que pujaven amb tren o amb cotxe, en el dia mundial sense cotxes.
Desprès ja de manera mes relaxada, anant cap a Campanet pels camins dels rentadors de Selva, auxella, sant crist i fangar hem pogut continuar les nostres discussions sobre el blog i la proposta que s’ha fet per veure si es podria obrir un apartat per posar en venda el nostre material de segona ma ja que  la nostra pagina te bastantes visites, tal com ens comentava un conegut botiguer de per Inca. També en Rol, ens ha dit que a la propera volta a Mallorca segurament tindrem convidats de per Cuenca. Així entre caminois i carreterones hem arribat al començament de la pujada de Miner i això ens han fet sentir be, no se perquè, però ens hem sentit be.
Hem topat amb molta de gent, amb en Jaume Kapax i alguns companys seus pel coll de sa batalla i coma freda, amb na Marga Fullana que ens ha passat com una exhalació amb la bici de carretera devers Campanet i amb en Torner i en Moyos que avui anaven amb els "Hacendado" a berenar amb les ruteres per Biniali.Veure en Moyos amb la seva alegria i  pensar que gracies a la bici formam part d'un grup d'amics amb els que podem confiar   en els moments dificils ens ha fet sentir be, no se perquè, però ens hem sentit be.
I es que avui era dissabte, el dia mes esperat de la setmana i tocava anar amb bici i això ens fa sentir be, no se perquè, però ens hem sentit be.



PS.
Mentre nosaltres rodavem per Mallorca, per Sabiñanigo en Vp, n'Andreu i en Felix, es preparaven per anar a la QUEBRANTAHUESOS  MTB. Esperem que els hi vagi be.

miércoles, 19 de septiembre de 2012

GRANS VIATGES

Aixó es un gran viatge, encara quedan romantics del mtb.

martes, 18 de septiembre de 2012

'Per jo i tots es ciclistes' d'Antònia Font,

Avui un poc de musica, despres de la publicitat.
Molt adequada quan tronam pel passeig maritim.

domingo, 16 de septiembre de 2012

COMUNA BUNYOLA / ALARO dsbt 15 sep

Com que la setmana passada férem molt asfalt en aquesta hem decidit fer tot lo contrari i fer una ruta amb el màxim de terra i molts de tiranys ja que també coincidia que venia en Rol desprès de la seva llarga estada peninsular.
8,00 a la cra de Soller: Bigel, torner, rol, frenando, salvador ironman i mapes. A partir de cas bergantet en yerar, anton, micot i per tant també en raul.
Sortim cap a son Macià per desprès de son pizà enllaçar per s’estremera amb la pista de cas bergantet.
Una vegada tots reunits a mitja pujada, reiniciem la marxa amb les terribles rampes plenes de pedres de sa coma d'en bustante. En Raul, desprès d’un primer intent en que ha posat peu, ha tornat a davallar i  ho ha pujat quasi tot fins la darrera casa. Els altres com que no tenim 29” evidentment hem tingut que pujar espitjant una mica. En yerar i en bigel que també en tenen han fet el que han pogut. Reagrupació a la pista de sa comuna i desprès de discutir si el tirany de la cova de s’aigo seria ciclable fet de manera inversa , decidim provar-ho. El resultat ha esta molt bo i llevat de moments puntuals quasi tot es pot rodar. Arribem de nou a les pistes i anem a cercar la davallada de son Pou.
Mentre un va baixant sempre recorda la quantitat de vegades que la varem cercar i no la trobarem i quant ho aconseguirem, la desil•lusió de no poder-la fer de bruta que estava. Així que sempre tindrem que estar agraïts als santamariers que la netejaren i la convertiren en una de les grans baixades de Mallorca. Si tots els que ens agrada colcar amb MTB féssim de tant en tant un dia de neteja ens aniria a tots molt millor i tindríem moltíssim mes camins o com a mínim, ens evitaríem moltes enganxades i raspades, però esta clar que n’hi ha que nomes tenen temps per entrenar o passar-ho be i les feines brutes que les facin els altres.
Son Pou i camí de Coa Negre fins a son Roig on deixem la vall principal per anar cap a la zona de cas Secretari. Aquí de nou toca caminar una estoneta, ja que el normal es fer-ho de baixada. A dalt,  han aparegut lletreros de “prohibido el paso”. com es nota que a baix, a can bernat es carnicer, es d’un mtbiker, ja que no hi ha cap lletrero ni barrera. Ens re agrupem de nou i tirem cap Alaró per la pista encimentada de sa bastida. Creuem el poble i arribem a sa granja on en fernando i en salvador ja havien arribat i havien comanat, ja que ells no havien pujat a cas secretari ja qu havien tirat per carretera fins allà. Bon berenar per 5,60 lauros amb 2 begudes i cafè. Com sempre, el temps del berenar arreglem el mon i tractem els temes importants dels grup com ara la propera volta a Mallorca pel pont de tots sants o la quantitat de visites que darrerament es fan per la zona de ses fontanelles.
Reiniciem la marxa amb les baixes d’en Micot, n’Anton i en Raul que tenen que tornar prest a casa i es que si un ho vol, es poden compaginar perfectament les voltes amb les obligacions familiars. Ses Artigues on iniciem la terrible pujada per la pista encimentada amb  pendents de mes d’un 30 %. Quan quasi estam a dalt, sortim del camí per enllaçar amb la pista que ve de sa bastida i així pujar per dins l’alzinar, tot i que això, implica tenir que fer un major sobreesforç, cosa que ens retreurà el senyor Torner. A la fi arribem en es rafal i de nou per mes tiranys anem cap es pas de s’estalo i es freu. En arribar a baix podíem sortir cap a la carretera i pujar tranquil•lament el coll d’honor, però com que avui hi havia que ser puristes i pujar per moltes de les baixades clàssiques ens hem anat cap a ses clavegueres. Evidentment hem tingut que baixar a trams de la bici, però es colca bastant i el bosc d’aquesta zona es magnífic.
 En arribar al coll ja era una mica tard i les cames d’alguns ja no donaven per mes, així que ens hem tirat asfalt per avall fins a Bunyola on ens hem aturat a fer unes cervessetes. Amb dues canyes per barba desprès de acomiadar-nos d’en yerar ens hem anat cap a caubet i pels camins del rafalot hem arribant a ciutat amb 67 km 1649 de desnivell i una volta molt exigent amb molts de tiranys i rampes de mes d’un 20 %.

jueves, 13 de septiembre de 2012

SA TORRE PICADA. Dsbt 8 sept

Per entrar amb olivetes pensarem fer una volta que fos rodadora i que ens obligues a començar de nou amb les sortides llargues. Així el lloc mes indicat per aquest objectiu era Sóller, ja que allà, una vegada que hi entres, no queda mes remei que tornar a sortir i no hi ha possibilitat de retallar el recorregut. Així ens posarem com a fita arribar a la torre picada i rodar una mica pel seu bosc i el circuitet de descens.
8,00: pocs al lloc oficial, frenando, torner, bigel, jeroni i mapes i a partir de l’esgleieta en yerar i n’anton.
Sortida clàssica cap a Valldemosa per son espanyol i ses rotgetes. A l’esgleieta desprès d’esperar una mica en yerar i a n’anton, que tot i que havia arribat prest va tenir necessitats imperioses que el feren anar a la bodegueta, partirem via directe per carretera cap a l’estret.
D’allà agafarem els caminois cap a Valldemosa per després anar de nou via directe per carretera fins sa predissa. Aquest tram, encara que sigui d’asfalt, com que es cap avall i amb un magnífic paisatge es fa de bon gust. En arribar a sa padrina (pedrissa), com sempre, n’hi hagué algun que es passà de llarg, en aquest cas en concret fou en torner que com ja es sabut per tothom, no te l’experiència dels grans viatges. Desprès d’agrupar-nos, ens tirarem cap el camí de la cala per desprès remuntar una mica i arribar al poble per can Boi.
Aturada en el forn dels Reynes i desprès cafetó a un bareto de disseny de l’altre costat de carrer que resultà que també el duen els mateixos . Allà xerrem una mica amb un d’ells i ens contà que ell va ser el que va posar de moda això d’anar a la Titan desert. Mentre ens contava les seves histories, tots pensàvem que abans de que es poses de moda entre el carreteros guays fer la pseudo gran aventura de la Titan, en largo ja hi havia anat feia uns quans anys.
Desprès d’una hora d’endoiar per Deia partirem de nou també via directe per asfalt fins el coll d’en bleda ja que l’objectiu era arribar prest a la vall de Sóller. A can Bleda agafarem els tiranys cap a son sales per així arribar per terra fins a la platja d’en repic amb la baixa d’en frenando que s’havia quedat sense freno. Així varem descobrir una nova averia que no se’ns havia ocorregut que pogués passar. Senzillament si el “latiguillo” toca el disc del fre desprès d’una baixada, com que aquest està tan calent, pot fondre el plàstic i amollar oli per tot.
Arribats al port, ens enfilarem pel camí de s’illa cap a la torre picada on férem les típiques fotos de rigor mentre miràvem la mar plena de barquetes que devien estar pescant raons. Iniciarem el “descenso” amb peraltes i tobogans divertits i alguns bots que evidentment no férem.

Baixada de nou cap el port per anar a cercar el camí del coll d’en borràs i entrar a l’horta pel camí de sa teulera. Aquest, era direcció prohibida, però nomes pels cotxes, així que com que poques vegades ens donen aquests privilegis l’aprofitarem i mes quan desprès vérem unes altres senyals que indicaven que el proper diumenge per allà hi hauria una carrera. Com que volíem sentir quina sensació es te rodant a quaranta de mitja ens posarem a pedalejar a tota pensant en lo divertit que deu ser donar voltes i mes voltes per aquestes carreterones...
Travessarem Sóller com poguérem per iniciar la tornada. Per fer el coll una mica mes mtbiker agafarem el camí vell de ciutat i així almenys ens estalviarem el tram mes fastigós que es la recta fins la boca del túnel. La pujada la férem a ritme d’amics i en arribar a dalt ens prenguérem una bona cocacola. Carretera per avall fins els camins de raixa i en anar a girar cap el camí de passatemps ens acomiadarem d’en yerar i n’anton. La resta, arribarem a Ciutat amb 86 km 1674 mt de desnivell.

sábado, 8 de septiembre de 2012

SOPAR FINAL D’ESTIU. Dmc 5 sept.

Ja s’acaba l’estiu i està a punt de començar el curs escolar, així que abans d’entrar en la rutina total varem decidir fer el sopar de final de temporada per veure les fotos i vídeos del que ha estat aquest calorós estiu. Enguany hi varem ser quasi tots llevat d’en Rol i en jon ander que eren encara de viatge i en Predro que estava convalescent a casa seva a la espera d’una petita intervenció desprès d’una caiguda a una autentica “montonera” amb la bici de carretera.
Tots els altres: tibu, joan, moyos, pietro, joandemaria, bigel, andreu, micot, raul, anton, fran, vp, miky, jeroni, torner, tia, yerar i mapes no volguerem deixar passar l’oportunitat per fer pinya i mes quan sabem que algú de nosaltres passa un moment difícil. Si en el darrer sopar en el que ja aplicarem mesures de retalls pressupostaris quedarem una mica justos, en quest sobrà de tot. Així que en acabar, tots ens anàrem panxa plena, potser una mica massa. Però ja se sap que ara tots menys un, som una panda de “ Gordos y flojos”.

Que per molts d’anys pugem seguir celebrant-ho.



jueves, 6 de septiembre de 2012

2x1. VALLDEMOSSA I CURA. Dsbts 25 agst i 1 spt

Desprès del viatge de l’estiu tot sembla insignificant i apàtic, l’illa es torna petita i avorrida i les cròniques de les nostres sortides també. Que hem de contar, que tal o qual varen punxar? Però la vida segueix i ara nomes hi ha que esperar fins l’any que ve i si Deu ho vol tornar a partir.

1) Així per la primera sortida postviatge proposarem anar a fer una volteta de bon rotllo i com que feia una calor terrible, ananr per llocs amb una mica de ombra, berenar i tornar prest a casa.
8,00 on sempre jon anader, jeroni, pere, bigel, raul, yerar, anton, mapes...
El recorregut: Clàssic camí de la reial, son Espanyol, es Muntant, Sarrià, son Malferit, son Tries i d’allà cap a sa Granja. Sortirem a la carretera i enfilarem el camí del correu, que avui el férem íntegre fins a son Sanutges, D’allà agafarem la pista de planícia cap a la carretera per fer l’enllaç que ens du a la carretera des port des canonge per pujar fins mirant de mar. Aquests dos últims trams ara que la gent els coneix i els transita son perfectament ciclables i molt divertits. Desprès continuarem pel camí que un dia ens ensenyà en Kapax i que ens dugué fins la pujada de nova Valldemosa. Aquest tirany com que, ara per ara, no està molt transitat, està una mica brutet i el ferm una mica solt. Esperem que la gent el comenci a emprar i es consolidi com els anteriors. Ja en el coll d’en Claret tirem via directe cap a can Molines, on hem cridat per comanar els nostres “mixtos” tal com ens varen dir que féssim la darrera vegada que hi anàrem. Quan varem arribar toparem amb un grupet de carreteros que ja estaven berenant i com que no havíem dit qui érem a l’hora de comanar, els del forn es confongueren i els hi havien donat els nostres. Esperarem un poquet mes, temps que aprofitarem per contar mes batalletes. En Jon Ander ens contà lo dur que va ser el darrer Raid,  El Gold Rush,a on tenien temperatures de mes de 40º i nosaltres que ens queixàvem de les temperatures que havíem tingut per els Alps¡¡. El mes important és que ens digué que si guanyen el mundial, que per cert es celebrarà en els Ecrins aquest mes de Setembre, ens convidarà a un pa amb oli a casa seva. Així que ja donem per suposat que aviat tindrem un nou sopar.
ANIMS¡¡¡
Acabats de berenar, anàrem a cercar els tiranys de darrera la cartoixa, camí de son Brondo, i desprès de l´estret via directe fins l’esgleieta. Pel cami de Passatemps a la fi, arribarem a Palma amb 60 km i 1029 mt de desnivell.

2) Passà una setmana i encara no havíem estat capaços de tornar a la normalitat. Que fer en aquest segon dissabte post viatge? Anar a Valldemosa, a Esporles, a Bunyola, a Puigpunyent? La veritat es que ja estàvem una mica cansadets d’anar per aquests llocs i com que el temps havia canviat desprès de les primeres pluges i tot havia reviscolat una mica pensarem amb anar fins a Cura.
8,00 de on sempre, Torner, fran, pere, bigel, mapes i Vp. Aquest darrer amb la seva impecable 29 doble de 8kg 700g. Pareix que aquesta es la solució definitiva. Ens referim a la 29 doble, no al prototipus en concret, nomes apte per autentics fanàtics del pes. Ja ho havia dit en Largo fa temps quan comprà la seva, però ja se sap...
Sortirem cap a Son Macia per desprès girar pel camí de muntanya i anar cap a son Veri, travessarem la Cabaneta i pel camí de sa cimentera arribarem a Portol on s’incorpora en Largo. Cami d’olessa per on entrarem a son Segui i començarem a bordejar el puig d’aquest mateix nom passant per ses Coves i sortint per ses Olleries. D’allà, anàrem fent els típics quatres, dreta, esquerra, esquerra, dreta, que des de son Matet ens dugueren fins Algaida. Des del poble, agafarem la drecera de Castellitx per dins Aubenyà, que ara està bastant irreconeixible ja que estan fent feines de neteja del bosc.
Carretera de Montuiri i Randa on ens aturarem a berenar i reiniciarem el debat de les 29 i Si ens hem de diversificar i no tenir una sola tenda de bicis de referència ja que ara que en Joan  no ve acolcar amb el grup, ja no ens sentim fermats i tanmateix tampoc en trèiem res de tota la propaganda gratuïta que fem. Panxa plena iniciarem la pujada per les dresseretes arran de la carretera cap a Curà, mentre el cel s’anava tapant poc a poc. En arribar a dalt pareixia imminent la ploguda així que ens tirarem via directe per la baixada del randino (en huesos) i tal com era d’esperar al sortir dels túnels començà a ploure.
 En arribar a la carretera en fran havia punxat, però aconseguí arribar fins els rentadors de Randa on a cobert poguérem reparar. Reiniciarem la marxa i ja s’havia aturat de ploure, així que a bon ritme anàrem pel camí vell d’Algaida, que li han tirat grava de raspat de carreteres i per tant ara esta mig asfaltat. Girarem direcció camí de muntanya (el d’Algaida) per anar per Marina i així poder baixar pel torrent de Son gual que avui estava perfecte, llàstima que en el darrer tram vérem els efectes dels incendis d’aquest estiu que també arribarem en aquest lloc.
Golf i cases velles de son Gual. Ja en els laterals de la carretera posarem ritme i en un moment arribarem a ciutat amb 78 km i 1066 mt de desnivell.