UN VIDEO PER UN CAP DE SETMANA LLARG

Com que s'acosta un llarg cap de setmana amb molt mal temps, un molt bon video. Es una mica llarg 45m pero val la pena pels amants de la fotografia.Pura poesia de la bicicleta que ens va ensenyar el sr Torner.

SENSE SORTIDA OFICIAL. Sbt 24 feb

Pot ser ens tornem vells, pot ser teníem massa informació, pot ser els pronòstics havien exagerat massa. La qüestió es que a les 8,00 plovia i com que les previsions deien que  això es mantindria així tot el dia, varem decidir passar al “plan B”, es a dir, anar a fer net qualque camí, tot i això, hi hagué una mica de caos i en fran no es va enterar i va sortir tot sol i en Joan, que aquesta setmana es dignava a venir amb nosaltres, no se si perquè li venia de gust o senzillament perquè  no tenia entreno d’equipo ja que el diumenge hi havia carreres,  es va presentar a la segona convocatòria amb bici, quan els altres anàvem de paisano. Be a la fi 8 bikers, armats amb els nostres xorraquets i altres armes ens anàrem fins 2 camins de la zona de Valldemosa i els hi pegarem una bona passadeta. Ara, tant per arribar com per sortir d’aquest poble, ja no ens escarrintxarem quan arribi l’estiu. A l’hora del berenar en Jeroni, ens acompanyà i s’encarregà de comanar els bocatas a can Molines que ja ens tenen com a bons clients i es que ens surt be de preu:  mixto amb cocascolas, cafe i coqueta per 5,5 €.
Durant el berenar sortí de nou el tema de les 29 i els darrers escèptics, davant la confessió d’en fernando que està encantat amb la seva occam de Bimont i les explicacions tècniques  den  Joan,  reconeguérem que possiblement això no serà una moda. Ara,  l’únic que  ens queda, es que els  que anem mes justs de capital, mirem si  ens es possible o no, accedir a  aquest nou mon del que tothom està tan convençut i ens passem a la nova religió. El 26 ha mort, visca el 29.

Per altre cantò, en VP, en tofolet i en felix aquest dissabte ja eren per la peninsula a fer l’Andalucia Race  i ja ens han arribat les fotos de l'equip que han format  i de com han quedat despres del primer dia.

Aquest diumenge, aquest narrador i n’Andreu amb els seus colegas dels diumenges hem anat a trepitjar la neu per Lluc i Binifaldo.  La neu estava en el seu punt, ni massa, ni massa poc. Perfecte. Adjuntem pase de  fotos per fer enveja als altres.

TAXES PER L’ÚS DE SA COMUNA DE BUNYOLA

Si fa uns dies fèiem referència a les noves taxes que ha creat el govern per utilitzar les finques publiques, avui toca a les que ha creat l’ajuntament de Bunyola per utilitzar la comuna. BOIB nº 192 del 22/12/ 2012


ENS HEM SALVAT PELS PELS,  sembla que anar amb bici, si no es una activitat organitzada, ara per ara, es gratis. Això si, si es una activitat organitzada per un NO Bunyoli, la cosa ja canvia.
Per cert, entenc que si hi ha una prova esportiva a cas garriguer, encara que sigui organitzada per un bunyoli,  els únics que podran pujar en cotxe fins allà, tant participants com a public en general, sense pagar seran els del poble.
En definitiva. Es senzillament una vergonya. Ni faig escalada, ni parapent, ni vaig a cavall, però considero que cobrar 10 o 20 € per practicar aquests esports  o cobrar als escolars per fer activitats didàctiques allà es infumable.

ORDENANÇA FISCAL REGULADORA DE LA TAXA PER PER A L’EXECUCIÓ DEL PLA D’USOS DE SA COMUNA 

Article 4.- Tarifes

Les quotes que s’han de satisfer són les que s’indiquen a continuació en el quadre de tarifes d’aquesta Ordenança:

 1. Per a l'accés a l'entorn de Sa Comuna amb vehicle a motor i dret a aparcament: 6,00€/vehicle.

 2. Per acampar a la zona acotada de l'àrea recreativa de Sa Comuna: 3,00€/persona.

 3. Per a la utilització del refugi de l'àrea recreativa de Sa Comuna amb dret a llenya i zona de torrada:

6,00€/persona

1,00€/persona per a residents a Bunyola

 4. Per la realització d'excursions amb ànim de lucre a l'entorn de Sa Comuna de Bunyola: 5,00€/persona participant.

 5. Per l'organització de proves esportives a l'entorn de Sa Comuna de Bunyola: 1,00€/participant.

 6. Per la realització d'excursions a cavall a l'entorn de Sa Comuna de Bunyola: 20,00€/cavall participant.

 7. Per la realització d'activitats didàctiques a l'entorn de Sa Comuna de Bunyola. Tant aquelles que incorporin un acompanyant de l'Ajuntament de Bunyola, com les que no:

5,00€/persona per a grups de més de 5 persones

0,50€/alumne per a grups d'escolars

8. Per l'accés a l'entorn de Sa Comuna per a la realització d'escala, en qualsevol de les seves modalitats: 10,00€/ persona.

9. Per l'accés a l'entorn de Sa Comuna per a la realització de vol lliure, ja sigui en parapent o ultralleuger:

10,00€/persona.

10. Per la realització d'itineraris organitzats i acompanyats per un guia de l'Ajuntament de Bunyola:

Itineraris a peu: 10,00€/persona

Itineraris en bicicleta: 10,00€/persona

Itineraris a cavall: 30,00€/persona

 Article 5.- Normes de gestió.

1. Els interessats en gaudir de la utilització o realització d'alguna de les activitats descrites en aquesta Ordenança hauran de presentar a les oficines municipals la corresponent sol·licitud on s’expressi la utilització o realització de l'activitat que demanen i hauran d’adjuntar: fotocopia del DNI o NIF en vigor del responsable o entitat responsable amb una llista detallada, nom i DNI, dels participants en les activitats.

2. Els subjectes passius seran responsables del bon ús dels béns públics municipals, i en els supòsits de destrucció o deteriorament d’aquests béns públics estaran obligats al reintegrament del cost total de les respectives despeses de reconstrucció, reparació o restitució, les quals quedaran documentades a l’expedient que, i al efecte, s’instruirà, quedant obligat al subjecte passiu al dipòsit previ del import de la valoració provisional que recaigui.

Article 6.- Obligació al pagament.

1. L’obligació de pagament d'aquesta taxa neix en el moment de sol·licitar la utilització o la realització d'alguna de les activitats descrites a la present ordenança.

2. El pagament de la taxa es realitzarà per ingrés directe a la recaptació municipal abans d'utilitzar o realitzar les activitats sol·licitades.

Article 7.- Exempcions i bonificacions.

1. S'estableix una bonificació del 100% en la taxa per a tots els residents al municipi de Bunyola en els següents supòsits:

a) Accés a l'entorn de Sa Comuna amb vehicle a motor i dret a aparcament.

b) Acampar a la zona acotada de l'àrea recreativa de Sa Comuna.

c) Realització d'excursions a cavall a l'entorn de Sa Comuna de Bunyola.

d) L'accés a l'entorn de Sa Comuna per a la realització d'escala, en qualsevol de les seves modalitats.

e) L'accés a l'entorn de Sa Comuna per a la realització de vol lliure, ja sigui en parapent o ultralleuger.

2. S'estableix una bonificació del 50% en la taxa per a tots els residents al municipi de Bunyola per la realització d'itineraris organitzats i acompanyats per un guia de l'Ajuntament de Bunyola. Aquest itineraris podran ser a peu, amb bicicleta o a cavall.

3. S’estableix una bonificació del 100% en la taxa a aquelles entitats o associacions, sense ànim de lucre, que estiguin legalment constituïdes i figurin inscrites al Registre Municipal d’Entitats i Associacions de l’Ajuntament de Bunyola, en els següents supòsits:

a) Organització de proves esportives a l'entorn de Sa Comuna de Bunyola.

b) Realització d'excursions a cavall a l'entorn de Sa Comuna de Bunyola.

c) L'accés a l'entorn de Sa Comuna per a la realització de vol lliure, ja sigui en parapent o ultralleuger.

EL PUIG DE RANDA. Sbt 16 feb

Desprès d’admirar el nou prototipus d’en Frenando, una magnifica orbea occam29er

Vp, torner, bigel, moyos,  frenando, salvador, fran, pere i mapes  ens hem muntat a les  nostres bicis i hem sortit catapultats a tot gas direcció Randa, l’objectiu del dia. Primer hem anat per un tram una mica “underground”, el torrent de na barbara i desprès per la carretera vella de Sineu. Les barriades anaven passant aviat i a cada una s’incorporava algú mes al escamot. N’Andreu a Casa Blanca, en largo a sant Jordi i a son Mandivia hem canviat en moyos per es randinaire i en pep, un amic seu. 

No hi havia temps que perdre, teníem que fer 80 km i a la una i mitja  arribar a casa, així que tots formant un grup compacta hem anat seguint  el que anava tirant en cada moment . Així passat son Mandivia, en pep l’amic del randinaire, ha agafat el timó i  ens ha dut cap un petit paradís del mtb ple de trialeres que pujaven i baixaven per dins els boscos  des comú d’Algaida. Després ja en territori conegut, el grup s’ha dirigit atot gasss cap a son Roig i s’heretat, mentre en frenando i  aquest narrador hem anat via  directa a Randa per comanar taula.

Bon berenar en el que   han faltat en pere i en fran que  no s’han aturat ja que tenien presa. Panxa plena tots els que quedàvem menys en bigel, que pareix que no anava fi,  ens hem dirigit cap a l’objectiu del dia i per encalentir hem pujat per l’empedrat del carrer des puig ambles seves  rampes del 20%. Ja en plena muntanya el camí s’ha convertit amb una pista planera que anava bordejant el puig  amb unes vistes brutals de la zona, en primer pla els puigs de ses bruixes i de galdent i de fons la badia de palma.

Però el passeig  idíl·lic ha durat poc, en voltar cap el costat sud de la muntanya el humit alzinar ha passat a ser de garriga i  de cop i volta  el camí  de carro s’ha convertit amb un de ferradura amb bastant pendent i amb trams aeris que semblaven balcons per mirar cap Llucmajor amb Cabrera al fons. Tots intentàvem pedalejar al màxim, ja que si nomes  ens preocupéssim per si podem caure de la bicicleta segur que  mai  pujaríem i es que la sortida tenia de tot, dificultat, alegria, emoció i inclús la mort.

 Però desprès del camí de ferradura, la cosa encara s’ha complicat un poc mes quan hem arribat al pla superior, ja que allà  aquest ha desaparegut i hem començat a seguir un tiranyet que anava sortejant un paisatge caòtic de velles pedreres, que ens recordaven  certs cims de pels Alps, on en alguns llocs ens    apareixia un paisatge caòtic de trincheres  i muntanyetes de  pedres fruit de cruentes batalles. 

Bicicleta al coll, a la fi, ha arribat la baixada on en Rol, com sempre, ens ha meravellat  amb el seu domini de la bici. Sense interrupcions, desprès de gracia hem continuat la baixada cap a l’àrea recreativa de can Pancuit seguint un subtil tirany que anava perdent cota  a estones amb ziga zagues  i a estones  amb trans rectes fins que hem arribat   a la solitària area recreativa, d’allà ja hem agafat el camí de s’aresta que ens ha permès baixar, tot per terra, fins el vell camí de montuiri.

 Seguint aquest cami que bordeja tot el macis de cura hem arribat a son Satre, allà el track previst ens duia cap a porreres,  però per assegurar-nos de complir horaris, hem decidit iniciar la tornada i hem tombat cap a Pola i sa mata, per així arribar a son Coll. 

Com sempre la zona de castellitx  ens ha deixat bon gust de boca, ja que com diria no se qui, “això tant  verd, no pareix Mallorca”. A bon ritme en continuat la marxa, aqui no s'en perdona ni una ja que els dissabtes son per donar canya i si es necessari escopir sang per la boca.

Drecera de castellitx i cap a Algaida, de on hem sortit pel camí de sa comuna i  vell de ciutat. 

En arribar a marina hem fet un poc mes de terra i desprès per asfalt hem anat   via directa cap a la garriga de xorrigo, que es la manera mes rapida de tornar cap a ciutat, encara que el seu darrer tram estigui cremat. Amb vent en contra de nou hem format esquadrilla i hem fet els darrers kilòmetres fins a ciutat seguint la disciplina d’equip. Perquè ja se sap el ciclisme es una disciplina d’equip i quan un no en te, hi ha  que cercar-lo en el “peloton”.  

En altres moments hem estat millor però també, en altres,  hem estat pitjor i es que desprès de 5 hores  pedalejant al limiti un se sent amb pau .   78 km i 850 mt de desnivell.

PS.

Els llocs i els personatges que apareixen en aquesta crònica son reals, part de la descripció de  com ha transcorregut la volta i els comentaris adjunts  son  pura ficció “made in Armstrong”.

PS2.

El gregari amb classe, ara, NI ve, NI ens contesta al telèfon  i n’Anton,  ha desaparegut del mapa?.

CAMINS D'ESPORLES I DEIA

A la darrera crònica es citaven distints tipus de bikers, però se’ns va oblidar el cyberbiker. Aquest viu el mon de la bici des de la realitat virtual, navega tot el dia en la recerca de comparatives, compra per internet, participa a foros,  genera rutes  impossibles amb el wikilock o similars i com no, te un blog que es retroalimenta del que pesca durant les seves recerques.

Es possible que  aquest narrador acabi així, ja que “el ekipo” a posat preu al seu cap per haver gosat criticar-los i ara no s’atreveix a sortir pel carrer.

Be, bromes a part,  no deixa de ser cert que aquest cronista es  passa bastantes hores asegut davant un ordinador i  de tan en tan  necessita alliberar-se de les feines rutinàries i navegant  troba coses interessants que ens poden servir amb les nostres sortides i  amb els caçadors i propietaris. Si be es cert que mai les empram, ja que al cap i a la fi, mes val seguir-los la corrent, tot i que un sapiga que  te la rao.

ESPORLES:

 L’ajuntament d’Esporles juntament amb l'IMEDEA, han posat en marxa un visor dels camins d’aquest Terme. La veritat es que ara per ara, no funciona molt be, però es de lloar la iniciativa.

e-camins esporles

DEIA:

En aquets moments l’ajuntament de Deia ha fet l’aprovació inicial de l’adaptació de les seves Normes al pla territorial i un dels plànols es el de camins públics.

La veritat es que el llistat es fantàstic, ja que  surten camins com el de la font de la senyora, de sa foradada, cingles de son Rullan o estret de son gallard.

Tot i això, no hi ha que confiar-se,  perquè d’aquí a la aprovació definitiva poden passar moltes coses, fins i tot, que el batlle faci com el de Fornalutx que no vol aprovar les normes per no tenir que aprovar el plànol de camins publics. A mes a mes,  que el cami estigui dins el planejament no te cap eficacia fins que l’ajuntament no l'incorpora dins el seu inventari de bens. Be, almenys s’ha fet una passa i això sempre es bo.

NNSS DEIA

  

EL TEIX O L’ESPERIT DE LA SECTA. sabt 9 feb

Durant aquesta setmana hem tingut per l’illa en Jordi de Tracks del diable i en Sergi i n’Amelia de con un parderuedas, que estaven fent un reportatge per la revista solobici. Alguns de nosaltres compartirem una estona amb ells i desprès de comentar que tal els hi havia paregut el recorregut que havien fet ens posàrem a xerrar de tot el que envolta la bici: els interesso comercials, els viatges, les competicions i en general de les múltiples maneres en que es pot entendre aquest mon de la bicicleta.

 Així varem anar definit distints tipus de gent, com els que ho entenen com una mera activitat esportiva competitiva, en el que l’important es entrenar i entrenar per anar a les carreres i fer-ho el millor que cada un pugui. També hi ha els que ho entenen com una manera de cremar adrenalina fent baixades i que consideren les pujades com un peatge que han de pagar, altres senzillament volen fer una sotideta entre setmana amb alguns amics sense complicar-se molt la vida, altres son uns autèntics maniàtics de la tecnologia i es passen la vida estudiant i investigant els nous components que desprès munten a la seva bici, perdent tant de temps amb això, que desprès les sortides son secundaries i pareixen camps de prova per testear el nou material. Etc etc.
I que es per nosaltres la bici?.
Aquest narrador creu que la bici es senzillament el instrument que ens permet viure les nostres aventures , que ens permet anar i conèixer llocs únics on la natura es manifesti amb la seva màxima expressió. Així ens apassionen les grans muntanyes, però tampoc defugim de llocs mes planers sempre que aquests ens permetin gaudir de paisatges i experiències noves. Tot el demes, es complementari a aquest fi, si volem bicicletes lleugeres i amb noves tecnologies es per anar mes segurs i disfrutar mes. Si sortim a entrenar fent grans pujades i baixades es per estar mes forts i poder anar mes lluny i a llocs mes difícils. Si anem a qualque carrera, no es tant per la competició sinó per viure una aventura mes.

Així la ruta d’avui ha expressat clarament el que sentim i cerquem els autèntics sectaris. A les 8 a la cra de Soller érem un munt i quant a Esporles s’han ajuntat els del raiguer hem arribat a ser 17 Bikers. (3 mes, i haguéssim tingut que demanar autorització per passar per les zones PORN i pagar el nou impost revolucionari) però això, nomes ha estat durant la primera meitat de la volta ja que quan ha començat l’autentica aventura hem quedat els de sempre, els autèntics Sectaris.

El recorregut inicial ha transcorregut per establiments, Sarria, son malferit, camí vell de ses ermites ( que feia temps que no el baixàvem per no escarritxar-nos i que ara està net i arregladet) Esporles, camí des pescadors , mirant de mar, camins cap a nova Valldemosa i el nou camí del pla de ses piotes, des de on ja per carretera hem arribat a Valdemossa. Allà hem berenat a can Molines d’uns bons bocatas que ja ens tenien preparats ja que havíem cridat abans per telèfon. (971 612247).

D’aquesta primera part, nomes hi ha per contar que en bigel ha tingut algun problema amb la roda cosa que ha generat que el grup es dividís en varis grupets: els que tiràvem per davant , els que l’esperaven a mirant de mar i els que han quedat amb ell i han acabat mig pujant per carretera per recuperar el temps perdut. Desprès de berenar, quan hem sortit al carrer feia un “freter” i quan aixecaves el cap per mirar les muntanyes, el que es veia no convidava massa a anar cap allà, llevat com hem dit al principi, tinguessis un autèntic esperit sectari i t’agradi l’aventura. Així dels 17 inicials, hem quedat 13: raul, micot, yerar, largo, els tres cosins (frenando, ff i salvatore), vp, pietro, moyos i un amic seu, bigel i mapes que ens hem dirigit cap a la coma des Cairats.

Aviat se’ns ha passat el fred i cada un ha pujat com ha pogut, això si, disfrutant com enanos, perquè a nosaltres tambe ens agraden les pujades amb rampes aterradores que es converteixen amb un repte personal on intentam no posar cap peu a terra. Agrupats a les cases de neu, hem reiniciat la pujada baix una lleugera nevada que en arribar al pla de les aritges ja era considerable i començava a cobrir-ho tot.

El vent gèlid, la neu, l’esforç, els amics i un paisatge extraordinari que es mostrava amb la seva cara mes agrest, ens ha fet sentir mes vius que mai, a la fi, allà hem trobat el que cercàvem, la nostra petita aventura de la setmana.

Passat es cargoli, hem començat a davallar i a poc a poc, la neu ha anat desapareixent i en arribar al alzinar ja no quedava cap rastre de la turmenta. Així ens hem dirigit cap a l’estret de son gallard per on hem baixat disfrutant d’aquest camí que mai havia estat en tan bon estat. (Aquí es demostra que el fer populars certs camins, fa que aquets es vagin assentant i es mantinguin nets de pedres i branques.) En arribar a l’ermita ens hem aturat per agafar una mica d’aigua i ja de una tacada hem anat cap a ciutat pels caminois de darrera la cartoixa i son brondo.

A l’esgleieta, els del raiguer han tombat cap a la seva zona, mentre que els palmesanos hem anat cap a ses rotgetes i son Espanyol rodant entre idíl•lics ametllers florits. 69 km i 1500 mt de desnivell.

 PS.
- En Jon Ander, que quan les previsions meteorològiques son dolentes ve amb mes ganes que mai, avui no ha pogut acompanyar-nos, ja que ha estat pare de na NAIA. Enhorabona ¡¡
- En Joan tampoc ha vingut, avui ha decidit sortir amb “el equipo”. Pareix que li agrada  ser un gregari i rodar seguint les ordres que el “jefe de equipo” dona per els “pinganillos”
- En fran, n'anton, en rol i en miky,” no sabe, no contesta”, en torner tenia  competicio de natacio dels seus fills, n'andreu com que es de mel i sucre li perdonam que fugi a mitja volta i en Jeroni continua amb la seva recuperació que esperem sigui el mes breu possible. Ànims ¡¡

 http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3964957

un video educatiu.

No està de mes recordar de tant en tant les normes basiques.

SON SERRA DE MARINA. SBT 2 FEB.

Que buenos son los padres Teatinos, que buenos son que nos llevan de excursión..

Enero y febrero son los meses de máximo apogeo de  caza, así que para evitar encontronazos molestos, tal como se puede leer en crónicas de otros grupos, nos dedicamos a hacer salidas por el resto de la isla. Y es que se ha de ser muy novato,  inconsciente o follonero  para hacer rutas por ejemplo por na Burguesa  a primeras horas de la mañana de un sábado en plena época de caza. Hay que recordar que la mayor parte de esta sierra es un gran Coto  ubicado  en fincas privadas y con una situación dudosa de los caminos que la atraviesan, así que si continúan los encontronazos los que saldremos mas mal parados seremos los bikers, que veremos cómo se acabará vallando y blindando toda la zona.

Así pues decidimos hacer una  salida por el norte de la isla. Hace unas semanas el tibu nos comentaba  que en Son Sera de Marina, que es donde  ahora vive como un  Robinson Crusoe, es  un agujero negro de rutas de MTB,  por lo que decidimos ir hasta allí  por caminos que hacía años por los que no pasábamos. Básicamente la ruta se organizaba sobre el que algún día será el GR de la ruta de Arta a Lluch. Este GR también debía estar regulado con un plan especial, que quedo a punto de ser aprobado en la pasada legislatura, pero que como tantas otras cosas, ha quedado aparcado en algún cajón del Consell y ha  desparecido misteriosamente de la web de dicha institución.

 8:15 de la mañana en la estación  de Inca llega el tren y desembarcan Jon Ander y Pietro, que son los únicos que se atreven  a usar aun este medio que nos ha expulsado y  nos obliga a ir con nuestros coches (aquí se potencia el trasporte público y no contaminante permitiendo que solo  4 bicis viajen  en cada convoy) Tras reagruparnos con los 4 del raiguer  que han venido en bici mas los 9 restantes iniciamos la marcha atravesando Inca y pronto nos encontramos en carreterillas que nos llevan hacia el oscuro y pedregoso camino del encinar de  son Catiu.

Cruzamos la carretera de Muro y  seguimos mas caminos hasta Llubi en donde atravesamos el torrente de Vinagrella que por suerte no llevaba agua.

Pasado Llubi nos “encalomamos”  por las duras rampas del Arrabal y ya por un magnifico camino  que a ratos se convierte en  sendero,  nos dirigimos hacia Santa margarita. Siempre que llevamos a alguien por alli queda sorprendido ya que no es habitual un camino que vaya por la cresta de una cornisa de estas pequeñas sierras que se dan por el plà y en la que se puede divisar por un lado María y Sineu y por el otro la bahía de Alcudia.

Llegamos a Santa Margalida y tras un largo trozo   de asfalto entramos en Son real, siguiendo el camino publico que atraviesa la parte privada de la finca,  en la que se quería construir un campo de Golf. Tras atravesar la carretera entramos en la parte pública y disfrutamos de los magníficos caminos que en suave descenso nos llevan hasta el Mar. Menos mal que solo somos 15 y no hemos necesitado solicitar una autorización al Govern, porque sino el paseíto por la finca publica nos hubiera costado 2 €por persona.

Al llegar a la playa llega  el tramo duro de la ruta, porque pese a que la pendiente sea cero, rodar por arena es peor que subir un rampa del 20% , asi cada uno va buscando la mejor trazada mientras el grupo se dispersa hasta que al final llegamos a tierra firme y  podemos cruzar en un momento toda la fantasmagórica urbanización de Son Serra para poder llegar al Bar Lago, en donde nos espera Tibu con  mesa   ya preparada . Muy buena merienda a precio especial de cliente surfero.

Mientra comemos empieza a llover, “MALDITO MALDONADO” últimamente no da pie con bola, Este narrador abre el móvil y fran es testigo  de que como al abrir la pagina con  la predicción para son Serra salen unos esplendidos soles  que desaparecen en segundos al actualizarse la pagina.

Ya no hay marcha atrás y hay que regresar hasta Inca aunque  nos parece que estamos en el fin del mundo. Nos enfundamos los chubasqueros, los que lo llevamos, y los que no, se fabrican uno como pueden para asi reiniciar la marcha.

Camino en suave ascenso hacia las casas de Son Serra y al  llegar  a la carretera de Arta  nos damos cuenta que ya vamos totalmente empapados y parece que no va a aparar, así  aparecen las famosas tijeras y  se decide que en lugar de meternos hacia el torrente de na Borges iremos por el  cami  vell de Ariany. Tras un breve titubeo abandonamos el track que nos había estado guiando y ponemos en marcha la memoria Ram interna, que en la actualidad está algo perjudicada ya que no cuenta con el complemento de todos los   megas que almacenaba Cecilio.

Aunque no sea el recorrido oficial, todos quedan sorprendidos por este curioso sendero en forma de túnel entre las matas  de varios kilómetros que nos deja muy cerca de Ariany. Pero como hemos dicho, la memoria de este narrador ya no es lo que era, y en un momento de confusión generado por el puto GPS que al estar en modo navegación y fuera de track no paraba de cambiar de escala, dirijo a las tropas hacia Petra en lugar de Ariany por lo que alargamos el recorrido. Hasta que no salimos de la hondonada del torrent de son baulo uno no recupera las coordenadas de referencia. Ahora si, Bonanay al oeste, santa magdalena al norte. Empapados como estamos y tiritando de frio toca retirada  por la vía mas rápida, así que tras atravesar Petra enfilamos la antigua carretera de Sineu en la que los veloces se ponen a tirar dejando un reguero de cadáveres. Tras Sineu el grupo de cabecera recupera el track y por carreterillas va hacia el “empalme” actualmente “enllaç” mientras que los de cola enfilamos carretera directamente por lo que al llegar a Inca llegamos todos en grupo con  85 km y solo 650 mt de desnivel.