Joya para cinéfilos

Vídeo sectario del siglo pasado, año 2004, cuando no tenía que venir nadie de Cuenca para decirnos como se baja.

Un video per passar la setmana santa.

Com que la musica m'agrada molt, i els paisatges durs dels Estats units profunds tambe. Un video d'una carrera per pistes y carreterones. Gran Fondo Ephrata.wmv 2012

PROPOSTA ESCAPADA DE JUNY. TRACKS DELS VOLCANS

TRACKS DELS VOLCANS. Dies 21,22,23,24 Juny.

246 km  6.435 mt de desnivell.

Dia 21 Palma –Torello - Amer.

Avio: Ryan air PMI 6,25 arribada 7,20 BCN

Tren: Rodalies AIRP9:08 arribada 11,04 Torello

Recollida forfaits i muntatge bicis

Dormir hostal Sant Marsal 49€ ½ pensió

Dia 22 Amer- Castellfollit

Dormir a cala Paula, Castellfollit 45€ ½ pensió

Dia 23 Castellfollit – Sta Pau

Dormir casa rural can Pere Petitt 58€ ½ pensió

Dia  24 Sta Pau-Torello –Palma

Recollida diploma i desmuntatge bicis

Tren: Rodalies  Torello 16,27 arribada 18,27 Airpor

Avio:  Ryan air   BCN 20,30 arribada 21,20 PMI

 ---------------------------------------------------

Avio Ryan Air (ida/vuel)      30 €

Trasllat bicis (seur)              50€

Forfait                                 40 €

Trasllat maletes                   40 €

3 nits ½ pensio                   152 €

Total                                  312 €         

CASTELL DE SANTUERI. Sbt 23 març

En Vp va proposar per aquest dissabte anar a fer una volta pels llogarets de Felanitx, així que partirem cap allà.

 8,30 cementeri de Felanitx, un lloc una mica singular per quedar, però amb un aire romanticista i decadent, propi per un dia en que voltaríem per uns paratges  una mica així, amb un santuari que recorda al nombre de la rosa i un castell amb runes que serà el nostre referent. Assistents:Vp, ff, moyos, micot, yerar, raul, fran, frenando, pere,bigel i mapes.

8, 45 ja estam rodant  per  dins un pinar atapeït amb unes pistes fantàstiques  amb pendent ascendent que ens fan entrar en calor

9,00 el grup es va disgregant ja que el ritme es bastant fort, de la reraguarda s’anuncia que en yerar abandona, avui no està fi i decideix que el millor que pot fer es anar cap a casa.

9,15 passem per son gall, terreny  prohibit, pel que feia molta estona no hi anàvem, entre alenada i alenada comencem el presing interrogatori a en ff, sobre el tema de comassema i ell ens contesta que no hi pot fer res.

9,30 arribem al collet per on passa el  fantàstic tirany que va de sant salvador al castell que ja el veiem com un possible nou objectiu. En bigel es “enretirat” per un ultra trail que passa per allà i considera que aquest li fa nosa.

9,45 ja quasi toquem Santueri, iniciem la davallada per la gravosa trialera, no apta per ocam 29, ja que en frenando  surt volant en un revolt,  en arribar a la pista ens desviem de la direcció que dúiem i continuem per avall, així ens  allunyem del castell, tot i això, la  baixada val la pena.

10,00  arribem a la carretera del castell  i comencem de nou a remuntar-la, però quan pareix que estam apunt d’arribar de nou a Sunteri  ens desviem i faldejam una mica el promontori d’aquesta misteriosa fortificació i iniciem una nova davallada que definitivament ens allunya del que pareixia  l’objectiu, no obstant la baixada es entretinguda.

10:15 desprès d’alguns tiranys i mes pistes arribem de nou a la carretera del castell misteriós,  a uns  200 mt d’allà on érem feia quinze minuts, curiosament ara agafem direcció cap a Felanitx però  a 1km ens desviem i ja per pista tormem a enfocar cap al castell polièdric, ja que pareix que estem cercant múltiples visions d’aquest.

10:30 En arribar a la carretera de Felanitx – Calonge apareix la famosa frase “ no es que quiera ser pesado, pero donde se merienda? “ la resposta es a cas Concos, però encara falta una mica.

11:00. Desprès de “pistejar” per camins en direcció Felanitx i sense saber massa cap on anem, arribem a son Negre, que el passem sense entretenir-nos ja que tenim gana. Ara ja en direcció a cas Concos tornem a mirar i enfora podem contemplar una visió llunyana del castellet dels nassos.

11: 15 Ja estam a punt d’arribar, ens ho hem guanyat, però amb això que la direcció canvia de nou i ens allunyem del “bocata”.

11:30 A la fi em arribat a Cas Concos dels Cavallers, tot i que veníem de la banda de Felanitx, hi  entrem pel costat de Santanyi. En arribar al forn resulta que nomes te 3 napolitanes de xocolata i qualque esquifit croissant. Aixi que decidim anar a cercar un bar, tot i que l’organitzador de la volta considera que tardarem massa i queda un munt de camí per fer. Vol arribar a porto colom, cales de Mallorca etc, etc, etc.

12:00 Desprès d’un bon” bocata mixto” calentet i cruixent  partim de nou.

12:15 Hem sortit del poble per una carretereta asfaltada en direccio Santany però despres hem tombat cap a l’esquerra i curiosament sortim de nou a la carretera de Felanitx just a 1 km de on hem berenat. Ja ens comencem a avesar que per avançar 1 km amb una direcció en tenim que rodar 2,5 com si féssim bordades marineres. Be la carretereta ha servit per poder pixar a les afores del poble en un lloc tranquil.

12:30 A la fi arribem a Es Carritxo desprès de passar per una antiga gravera i pujar per una trialereta vora una casa  molt ben cuidada amb una bella torre adossada.

12:45 Passat el lllogaret tombem per una carretereta asfaltada que en s du fins una casa  molt ben cuidada amb una bella torre adossada que ens recorda exactament la que feia 5 minuts acabem de veure, però ara girem en direcció contraria a la que abans hem anat i així aconseguim arribar a la carreterona des Carritxo a s’Alqueria just a 1 km del primer llogaret.

13:00 Hem entrat en una espiral espai- temporal en el que el puta castell a vegades esta al davant, a vegades al darrera, a vegades a la dreta i a vegades a l’esquerra. Pareix que estam atrapats en un redol del que es impossible sortir, aquí l’únic important es  rodar i rodar, pujar i baixar.

13:15 Miraculosament desprès de davallar un poc per la torrentera de Porto Petro, hem aconseguit rompre el cercle viciós i hem arribat a Calonge.

13:30  Desprès d’agafar la carretera des Carritxo tombem per carreterones seguint les indicacions de “ Castell de Santueri “ ara veiem el castell per la seva banda de darrera, es un objectiu difícil d’aconseguir però aquesta vegada pareix que serà la definitiva. Però de nou abandonem  la direcció correcta  i pugem fins a can Feliç, la darrera casa d’en Jorn Utzon, l’arquitecte de l’opera de Sidney.

13:45 Hem baixat per una trialera gravosa i de nou estam quasi vora la carretera des Carritxo just a un kilòmetre de on estàvem fa 25 minuts i encara tenim que arribar a Porto Colom, cales de Mallorca, etc etc. Falten 15 minuts per les dues i encara hem de tornar fins a Felanitx, agafar cotxe i tornar cap a ciutat. Així que aquest narrador decideix retirar-se i arrossega en Bigel que no li quedava mes remei si volia tornar amb cotxe i de paso també a la resta, deixant en VP que decideix tornar rodant cap a casa seva a cala d’or.

14,00 Via directa i per carretera, passem per el desviament amb un rètol ben gran de “ Castell de Santueri” Ja no volem anar al puto castell des coions, així que continuem cap a Felanitx i arribem al  tètric aparcament del Cementeri. Un bon lloc per acabar.

65 km i 1.200 mt de desnivell.

LA DARRERA NEU DEL 2013. TOSSALS. dsbt 16mrç

Pitgen sa neu, pitgen sa neu / pitgen sa neu, tots estan dins ses cases

Peguen potades, peguen potades / en Biel, en Pere en Joan i n’Andreu

Així ha estat, hem trepitjat o mes ben dit, pitjat sa neu una bona estona, per no dir una estona ben llarga, però això era el que cercàvem. No volíeu tassa, idò tassa i mitja.

8,00  a la benzinera de la carretera de Sóller, en Biel, en Pere en Joan i n’Andreu i també en fran, en jonander, en mapes i en Salvador que estava donant voltes per veure si arribaven les al·lotes de cala rajada. En frenando tot i que pareix que surt a les fotos no ha vingut...

Partim tal com estava establert cap a son macia, es caulls, cami de sa bomba i cami des raiguer fins a can Franco, on ens esperaven n’Anton i en Raul. Tot el grup ja al complet hem tombat cap el camí des puig, banyols i son forteça per així arribar  ben prest a Solleric on  ha començat de veres l’excursió. A mitja pujada, hem topat amb un esbaldrec que han  provocat, igual que a bunyola,  dues grans pedres que han caigut desde la muntanya. Tal com dèiem a les famoses al·legacions  en contra la prohibició del pas de les bicis que ferem per aquest cami, ha quedat demostrat que fa mes mal al cami  unes plogudes fortes que no les rodes de  cents de bicicletes. 

Al coll d'en sion ens reagrupem  i tirem cap avall pel camí de Tossals, on sense aturar-nos, iniciem la pujada fins el refugi. Allà, berenem tal com estava planejat i n’Andreu, que aquesta setmana no havia aconseguit cap punt, els arreplega tots de cop i ens convida  a les begudes i a 2 berenars (dels esburbats que no sabien que havíem dit que per guanyar temps duríem el bocata de casa). El diumentge  era el seu “cumpleñaños” aixi que . ¡ Molts d’anys¡¡¡.

Reiniciem la marxa pel camí del comellar que du a tossals vells i comencen a aparèixer les primeres clapes de neu. En arribar a les cases velles ja hi ha neu per tot i  al empedrat del camí de la font des prat ja es impossible colcar ja que hi ha mes de 10 cm de neu gelada i pitjada que converteixen el cami en una autentica pista de patinatge. No obstant, el paisatge es espectacular i a poc a poc, anem avançant amb l’esperança de que en arribar  a la canaleta dels embassaments puguem rodar una mica. 

El puig major està impressionant, el gorg blau pareix un llac de pels Alps i el camí de  la canal pareix mes una pista d’esquí de fons que un camí per on poder rodar. Aviat les nostres esperances s’esfumen i veiem que es impossible colcar gens, aixi  que  continuem  la  nostra penitencia  fins a Cuber per un cami que es fa etern. 

En arribar a la carretera, tota la màgia del lloc desapareix. Allò es un puto caos, cotxes entrevessats al mig de la via, fileres de cotxes atascats pitant, ciclistes guiris  fent un slalon entre els cotxes. En Joan, que tenia pressa, decideix fugir cap a casa i ho fa per Sóller. Aquest narrador,  com que tenia els nebots que dormien al refugi del Goig blau, decideix anar a fer-lis  una visita, mentre li xiulen les orelles ja que està segur que  la resta l’està posant verd per la" plantaa"

Els demes continuen segons l’establert i sense majors incidències arriben a ciutat segons el trajecte plantejat  tot i certes miseries humanes que no ens lleven  el bon gust de boca que ens ha deixat la volta. 
Segurament la darrera d'aquest any  en que vorem neu.

SA DUAIA. Sbt 9 març

Era divendres horabaixa i encara no hi havia res clar, desprès d’un parell de cridades la cosa tampoc havia millorat,abans nomes amb dues o tres, la cosa quedava definida, però ara des de que en cecilio no hi es, en hoyos te un munt de guàrdies i en Joan l’únic que et pot dir es que està molt nerviós i que ha d’acabar prest, la cosa pintava malament. Cridem en Bigel i evidentment no em treiem res clar, cridem en Pere i desprès d’una bona xerrada plena de bons consells  tot segueix igual. Demanes  a en yerar i et contesta que al coll de ses cases de neu...
- si això ja ho sabia, però no hi ha algun altre proposta...

- Sa Duaia.

- Això ja esta millor.

Be idò anirem a sa Duai d’Artà però  farem “algo distiiiiiiiiiintoooo” en lloc de pujar-la, la davallarem, partirem de Manacor per si qualcú vol venir amb tren, anirem cap allà via son carrrio i son servera i tornarem via sant llorenç. Es penja en el foro la proposta i via washap es notifica als que en tenen. Desprès comencen les cridades per organitzar el transport, curiosament, això amb un moment està mes o manco engirgolat. Ara nomes queda muntar un track per que la volta sigui mes o menys àgil i no dependre d’un únic guia. Però això que de cap, mes o manco es fa aviat, informàticament es bastant mes complicat, tot i que gracies a la llicencia del programa LAND de compeGPs  que em va regalar en Felix ara ja no fa falta dibuixar-ho tot manualment encara que segueix essent una feina de “xinos”: cercar tracks de totes les rutes que hem anant fent, retallar, copiar i aferrar, generant a vegades un petit frankestein que no controles molt be com sortirà.

A l'1,3o del vespres s’acavaba i es penjava al foro i els aplicats d'en  Vp i frenando pel mati  s’ho carregaven. Aixi a les 8,30 del demati partiem de l'estacio de Manacor 12 bikers : Vp, jonanader, ff, salvador, frenando, pere, bigel, fran, yerar, raul,andreujeje i mapes.

Primer petit fiasco, amb les preses no havia establert el punt d’origen i el track començava a Artà, així que al principi els Gpeses anaven una mica desorientats, però  per na camela ja estaven situats. Així comença els famosos dreta esquerra, esquerra dreta de les camades, camins i tiranys manacorins. Primer bordejant el puig de Son Galiana i despres per son negre.  Anàvem a un ritme còmode  ja que no hi havia llebres desestabilitzadores , en Fran no s’havia descarregat el track així que no es podia posar al davant per demostrar lo bo que es seguint un Gps, en Vp avui estava un poc cap piu, i el tercer Gps que era d’en fernando, el duia en Jonander, que tot i que es el que està mes fort amb diferencia, es un professional i sap anar a un ritme constant perquè el grup no es desfaci. 

Passarem de llarg son Carrio pel magnífic camí del mirador amb  vistes espelndides de les badies de cala millor. En arribar a la zona mes àrida de tot el recorregut, que es la cara sud de la petita serra de na penyal, aquest narrador recordava que per allà, havia fet un empalme una mica a saco de dos tracks, efectivament en arribar al lloc, la memòria fotogràfica em digué que el camí marcat no era el bo, així que sortirem del recorregut per arribar pel camí correcte fins el “pestoso” coll de son Escrivà. Travessarem son Servera sense aturar-nos, tot i que alguns estomacs ja reclamaven combustible. Per arribar  a Artà, tot i que es un recorregut que hem fet nombroses vegades, quan aquest narrador elaborava el track no el trobava íntegre ja que els darrers pics que havíem anat per allà havíem tombat cap a Capdeperà i la base de dades on estan guardats tots els recorreguts que fem, està ordenada simplement per la data en que es va realitzar,  així les coses, vaig decidir cercar per el wikilock i vaig enganxar el primer que vaig torbar i que me semblava era el del antic camí de Son Servera Artà. 

Així va ser al principi, però al final, el camí es va desviar i acabarem tal com hem feia por, davant una bona barrera tancada. Però com que al portell encara es podia llegir les paraules màgiques que tant ens agraden de “Tancau la barrera” ens decidirem a botar. El camí discorria per una magnifica garriga i es dirigia cap a les cases de sa Jordana. Desprès d’una altre barrera ja entrarem dins terreny conegut, tot i que no vol dir amigable, però que  coincidia amb l’antic camí i  per tant, si mes no, et dona una certa seguretat moral de que hauries de poder passar per allà. Bordejarem les cases i tot i topar-nos amb un cotxe, no hi hagué cap incidència.

Ja via directa i de cap avall arribarem a Artà, afamegats. Com que anàvem justs de temps ens aturarem a un forn, bastant assortit però que no matava. Tot i això, ens quedarem amb el seu nº de telèfon ja que fan bocatas que podríem comanar per una altre vegada ( 971 835703).

Eren les dotze i encara ens quedava molta feina que fer. Partirem cap a la carretera de cala torta que la seguirem fins el coll des Racó i d’allà ja ens tirarem per avall per el desolat paratge de sa Duaia. Evidentment ja no ens va sorprendre tant com la primera vegada que hi anàrem i a mes ames, de cap a vall, tot sembla mes fàcil i amable. Segur que en Torner amb aquest sentit no s’hagués agoviat com la darrera vegada que anàrem per allà. En arribar a Cala Torta de nou ens sortirem del track, aquesta vegada no de manera intencionada però amb bons resultats, ja que així passarem per cala mitjana i cala estreta, que generalment obviem. 

En entrar en es Matzocs tinguérem la sorpresa del dia, ja que ens trobarem dues encantadores Bikers de Capdepera que anaven cap a la torre i no tenien molt clar el camí. Els galans del grup immediatament s’oferiren a donar-les tot tipus d’explicacions, destacant com no podia ser d’altre manera n’Andreu, en Salvador ens va sorprendre amb aquesta nova faceta  i  inclús les convidà a venir amb nosaltres el pròxim dissabte a la benzinera. Llàstima que els hi caigui una mica enfora de cala rajada.

En arribar al creuament de l’aranalet, tot i que el track ens dirigia cap allà per desprès pujar per els oguers, el mes sensat ens deia que era anar cap a Aubarca, i com que avui no venia en Joan, que es un integrista i no accepta cap modificació del recorregut establert i com hem dit, avui en Vp no estava massa combatiu tot i que tampoc volia canviar el recorregut, hem tombat cap a Aubarca.

La veritat es que el paratge del coll d’aubarca es també molt espectacular i quasi mai el fem amb aquest sentit. Aquí,  cada un va anar pujant com pogué i no ens arreplegarem fins arribar a la barrera de son Puça. Ja sense perdre mes temps arribarem a Artà i desprès de carregar una mica d’aigua ens dirigirem via directa per la carretereta de carrossa cap a Sant Llorenç .

Aquesta carretereta, tot i que estigui asfaltada passa per uns dels llocs mes amagats de Mallorca i es una delícia enverinada, ja que els seus tobogans cremaren les darreres reserves que ens quedaven. En arribar al camí de son Barba, ja tot eran ganes d’arribar tot i que el paisatge i el dia fossin idíl·lics. 

Aquest dissabte  no varem sucumbir com la darrera vegada que tornàvem de sa Duia en que decidirem esquivar el puig de son Talent per vorejar-lo per carretera. Així  pujarem pel tiranyet fins el cami des puig  i desprès  ja tot fou cap a vall fins arribar a l’estació. Allà, com comença a ser habitual  entre els que no tenen molta pressa, ens quedarem a prendre una cervesa a la cantina.

85km i 1565 mt de desnivell, i amb les cames com a dos garrots, cosa que en lloc de molestar-nos ens omple, ja que vol dir que varem fer molt bona feina.

DIA DE PLUTJA DMTS 5

Mentres uns muntaven vídeos casolans desde l'interior del sarcòfag quatre membres de la secta sortíem a fer un tomb per aquests mons

 En sortir de casa ja plovia i aquesta plutja no ens abandonara fins arribar una altra vegada a casa. ultimament a cada sortida hem d'anar acompanyats de diversos fenòmens meterologicos, vent, neu, temperatures molt baixes, pluja ... però ja se sap que en aquesta època de l'any toca aquest clima.

Avui com el guia estava de guàrdia la volta estava condicionada, de manera que en arribar a la rotonda Biel, Torner, Juanjo i Moyos, decidim anar cap a la zona de Marratxí. hems dirigim cap a Son Macià, les barreres segueixen obertes, Fins quan? Ens haurem de guanyar els favors del pages de torn per evitar que ens prohibeixin el pas, sortir de Son Macià i anem direcció a Pòrtol ens dirigim ara al camí Vell de Sant Jordi, bona baixada llàstima que al final del camí la mà de l'home ompli de merda el paisatge, arribara un dia que la muntanya de merda serà superior a la muntanya natural.

Segueix plovent ens dirigim via glof de Puntiró cap a Son Gual el pujarem per la pista paral · lela a la carretera i baixarem per la mé sespectacular, la del torrent, a la part baixa  trobam molt  de moviment de terra ,a mi em dóna que és una ampliació del Glof, "gran putada" haurem de modificar la ruta si això arriba a ser cert, girem cap a Son Gual Vell amb barrera nova, aquesta la passem en silenci "més o menys" i ens anem cap al carril de servei de la carretera de Manacor entrem a Palma, segueix plovent, travessar Ciutat es tot un exercici de màxim risc a aquestes hores, cotxes per tots els costats.

Al final  arribam a casa 52 Km i 369 metres de desnivell i segueix plovent.

P.D Al no tenir fotos, tirarem d'arxiu, desitjant que l'estiu arribi prets.

Feu clic per editar i per veure traduccions alternatives

Arrossegueu amb la tecla de majúscules per reordenar.

video de la setmana

Com que avui tampoc he sortit  a colcar, pues almenys ho he fet virtualment. Divertit video.I si aquest fos el Tibu i el ca en topins...

Team Dream "Messin' Around" with Cache & Yeti from The Sleepers on Vimeo.

CECILIOS WAY

El quinto elemento,

Éste puede ser muy variado, desde el amortiguador deprimido de Toni T. hasta “sa fortor” como decía un cómico mallorquín algo trasnochado. Pero no, el quinto elemento de hoy… no ha venido, ha preferido irse a Ibiza a dejarse llevar por cascadas de extásis líquido y surfear sobre olas de blanca cocaína, al ritmo del dj. Con éste plantón descarado, Bigell ejerciendo de padre protector, nos ha ofrecido una ruta, única, ideada por él en exclusiva para inaugurar el “camino de Cecilio” y honrar a nuestra manera al verdadero quinto elemento; sin olvidar a otros que ya no están.

8h. Temperatura inmejorable, cielo despejado y algunos sectarios que ya han empezado el día mal vistiéndose de esquimales. Pocos pero suficientes para una ruta que se antojaba complicada pero interesante. Palma, son Espanyol , es muntant, coll des portell, Esporles, Vilanova, camí vell ermita, a. recreat. Son trias, subida a son Noguera, sa Campaneta, sa muntanya , son Net, Camí den Cecilio, es Ratxo, finca galatzó, torrent santa ponsa, Calvià , son Boronat, coll des tords, coll de son Camps, zona verde son Vida, Palma , parquing plaza Madrid en donde me esperaba mi mujer para cargarme encima de la bici a los dos churumbeles que no han dejado de aporrear los cambios y frenos hasta casa.

Mucho terreno técnico , babas , jadeos y sillín metido en el culo en las subidas era la carta de menú del día. Los comensales serían: Bigell, Fernando Occam, Rol etílico, Andreu bona persona, Toni T, Vicens ABR, remontando una mala semana y yo un Humilde ex-sectario , en busca de cariño. La cosa ha ido bien, buen ritmo, palabras las justas y muchas ganas. Sin darnos cuenta ya subíamos por son Noguera con alguna que otra variante, y el pobre Bigell mareado por haber estado a punto de morir por una rama asesina

Más tarde un municipal de Calvià intentará estrangularlo con una cinta de marcaje de la carrera de trail K42. Sa Campaneta y su subida “tira-tira a ver si te quedas” con variante de empedrado y otros pista a la plancha. Seguimos GR (grandes rocas) hacia sa Muntanya desviándonos luego hacia nuestro plato estrella de hace muchos años (Marga Fullana trail) que como siga sin venir le cambiaremos el nombre por el de alguno de nuestros Becarios (hagan méritos señores).

 Una vez ya pululando por los viales de Son Net, nos dirigimos decididos hacia es camí den Cecilio y su “inauguración” no oficial por falta de asistentes de renombre, pero que podía ser como un ensayo general ;todos vestidos de gala y con los instrumentos impecables. Yo mismo y al igual que muchos otros no sabíamos nada del monumento, pero poniendo cara de saber de que iba el tema y sin meter la pata; nuestra ignorancia hacia temas cada vez más internos del ámbito sectario crece, hoy no se ha notado… se ve que al ausente y a su nuevo escudero les mola eso de las sorpresas “yosumopuntos sinquererlo”.

Bueno una vez empezada la bajada voy dejándome los ojos en cada rincón a ver si veo algo, una cruz hecha con tijas, una torre con mirador de acero corten con balustrada, nada en “ji,ji” se lo guarda hasta el último metro, tanto así que el resto de tropa tres curvas por delante siguen sin entender nada. IMBESILES!!

Como me gusta está bajada y éste sitio. Bonito lugar para un homenaje con inauguración dispersa. Al final V.P pincha y se sumerge en una piscina de latex. Andreu tiende una mano para ayudar… mientras con la otra coge los puntos para el concurso de méritos.

Seguimos hacia la finca de es Galatzó en donde nos encontramos otros locos con su tema(Toni Contestí y su maratón en la finca des Galatzó acabando en Paguera).
Repetimos del plato de otros días, Torrente de santa Ponsa a las finas zarzas, que se ve que en sentido de bajada se enganchan menos. La gastronomía aquí sólo aparece en forma de letras, pues ya son casi las doce y una triste barrita engullida hace un buen rato ya ha salido en forma de gas. Rol parte cadena pero repara rápido, es de la vieja escuela, bicis rígidas y engalanados de “fosfi”.

 Llegamos a Calvià y en el primer colmado acabamos con los productos más “frescos” que tenía donuts barnizados y donetes de cera. Luego somos acusados por un “tipejo” de tirar basura donde estábamos (una caja de pizza Buittoni, colillas, …) faltos de reacción el tipo se va tan a gusto. Sin rencor sólo le deseo a éste supuesto camarero, sin contrato renovado por caduco y borracho, se haya matado con su volkswagen Betlee comprado en Alemania y que aún estaba pagando.

Ya en la sobremesa subimos por son Boronat en dirección al coll des Tords, las fuerzas flaquean, el creador de la ruta Bigell (y no Magps) Andreu el (ponyiditas), Rol, Frenan d’occam, se amparan en la V enmienda del decreto Magps, y NO COMPLETAN LA RUTA. El resto, Vp, Toni T. y el exsectario , cargados ya de sal de fruta ante tal empacho, seguimos hacia el coll de son Camps recién arreglado el cual es una gozada, luego repetimos postre también en la bajada que rogaría que no se publicara. Está en la unidad de grandes quemados, y sufre de vegetaciones… Además Cecilio estuvo allí. Tendremos que encargar otro monumento…