Desprès de 6 dies
en els Alps en els que no varem trobar cap barrera tancada, ningú ens va
remugar i no varem tenir que anar
d’amagat per a lloc hem tornat a la dura
realitat de la nostra illa amb la noticia de que volen vendre mes bocins de la
nostra terra als especuladors, però tot i això, no aconseguiran desanimar-nos i
mentre ens quedi un boci per anar a colcar, ho seguirem fent.
Mola
de son Pacs / S’Estaca.
Sortida rutinària des
del lloc habitual i a l’hora de sempre: pere, torner, joan, vp, predro, rol i mapes.
Amb la intenció de que la primera sortida sabatina no fos molt traumàtica varem
decidir fer una sortida que tingues
grans devallades i tiranys aeris. Així varem decidir pujar la mola de son
pax i desprès fer la davallada de ca
mado pilla. Partirem pel clàssics camins
de son espanyol per sortir en es muntant i d’alla directes a Esporles. Pujarem
a la mola seguint el Gr pel camí del coll de la basseta.
A dalt varem poder
comprovar que els camins estaven perfectes i ens dirigirem cap el puig de la
bombarda a on desprès de saludar a un grupet dels Maifren varem poder ratificar que el portellet de la
baixada cap al estret ha estat tapiat, així es Mallorca que li farem. Tot i això
botarem el marge amb un petit incident del que en Vp en sortí sense majors conseqüències
que un bon “susto”. Avall ens reagruparem i partirem per Son Brondo i els
camins de la cartoixa fins a Valldemosa. En arribar a Can Molines ja ens tenien
preparats els bocatas així que si haguéssim
volgut, haguéssim pogut partir aviat, tot i que hi havia mes xerrera que ganes
de colcar.
Al final, desprès d’aclarir
comptes amb la “boulanguera” mallorquina que poc tenia que veure amb la de Bourg
d’Oisan, reiniciarem la marxa produint-se una autentica desbandada, ja que
tothom partí cap a ciutat menys en Rol que estava de Rodriguez, en Vp que alliberat
de les males companyes torna a ser ell i aquest narrador. Partirem fins el
hotel i d’allà iniciarem la baixada en la que de nou poguérem comprovar que en
aquets moments molts dels camins de la
serra estan amb al terra perfecte.
Arribats a l’Estaca quan pistejàvem cap a la carretera de nou ens
trobarem a algun maifren. Així inevitablement arribarem a la carretera del port
que no queda mes remei que pujar-la. En estar adalt ja ens dirigirem cap els
nostres caminois del pla de ses piotes i d’allà a Nova Valldemosa i mirant de mar. Desprès d’un bocinet per
carretera fins la granja agafarem els camins que ens dugueren fins a Son tries
on recarregarem aigua i així poguérem arribar fins a Establiments a on deixarem
en Vp. Els dos que quedarem com que no teníem presa acabarem en es ferreret
prenent unes bones canyes. Bona sortida per retrobar-nos amb la rutina. 72 km i
1600 de desnivell.
Sa
Comuna /Son Segui
Darrera sortida d’Agost
sense massa inspiració per proposar algun recorregut novedos. Així les coses
davant l’apatia generalitzada, decidirem amb en Joan que el “leitmotiv” de la
volta seria anar a berenar a un lloc bo, barato i no massa enfora. Aixi va ser
com va sortir can Sastre de Biniali, lloc a on aquest narrador no hi havia anat
ja que amb la mtb realment ens queda fora de totes les rutes. Però amb aquest
condicionant de partida al final dissenyarem una sortida en la que primer pujaríem
fins a la comuna i desprès per anar tornat passaríem per Son Segui.
8,00 Jonanda, els
germans mediavuelta ( sergi&borja), pere, rol, fran, bigel, torner, joan,
mapes i a partir de Bunyola en yerar.
Sortida per el polígon i camí dels reis a
on aquest narrador es va despistar i en lloc de tombar a l’esquerra prengué cap a la dreta, com les velles
someres que nomes saben anar pel camí de sempre. Per rectificar l’errada i
recuperar el traçat inicial tombarem pel
camí de la fita i així poder anar als camins dels cavalls des Rafalot i son
Amar. Desprès de la pujadeta a Caubet arribarem a Bunyola començant la pujada
per la pestosa pista. Poc a poc, el grup es va estirar i es va dividir i no ens
agruparem tots fins a dalt del penyal. Iniciarem la baixada per la coma den
buscante (cavall mort) a on a mitja baixada en JonAnda va xapar la tija del “sillin”,
amb una ruptura que no havia vist mai.
Es veu que la nova Giant 29 no aguanta
el ritme dels raids. Suposem que degué sofrir bastant pel Brasil per que l’equip
pogués acabar guanyador. Aprofitem així per donar-los l’en hora bona i ens
morim d’enveja mentre veiem el video on es veuen els paisatges i els llocs per on competiren.
Amb un sillin per
liliputienses arribarem ala carretera a on evidentment en Jon ander ens va
deixar i acompanyà als mediavuelta que també abandonaven.
Ja amb gana
travessarem Santa Maria i els seus camps de vinyes laberíntics per així arribar
a Biniali. Tal com havia previst en Joan,
el lloc no ens va decebre i es va
acomplir el senyal inequívoc de que allà a on veus ruteros de maillots de colors desgastats segur
que es bo i barato. Un bon pa amb oli mixto,
cocacola arreu (amb “cubitos” i llimona, que tant enyorarem per França ¡¡) i cafè
tot per 6 lauros.
Reiniciarem la marxa i
com que son Segui ens queia de tornada
no hi va haver mes desercions que les que ja havíem tingut amb els megaboys. Així
primer pujarem el puig de Santa Eugenia per l’empinat camí del pinar del senyor
que ens va fer treure tots els gasos acumulats
de tanta cocacola i desprès, ja per pista, el puig de son Segui. Per anar tornant cap a ciutat, sortirem de cas garriguer cap a Puntiró i d’allà
pels camins àrids de son Peladi, son mir
i son orlandis.
Allà com que els bons
gnomos no han acabat la seva tasca de neteja i reobertura varem tenir que anar un boci a la brava, però com que era en
lleugera baixada no va fer falta baixar de la bici. Arribats a la sub estació anàrem a cercar
aquesta ciutat oculta i clandestina que conformen les parcel·lacions il·legals
de son ametller per poder travessar fins la carretera d’Inca a on ja agafarem
els camins de muntanya i son Macià i així arribar a Palma amb 80 km i 1200 mt
de desnivell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario