sectamtb: mayo 2013

miércoles, 29 de mayo de 2013

Perque ens agrada anar amb bici, encara que sigui de carretera.

El video de la setmana, crec que tots hem sentit aquestes sensacions que ens fan estimar tant la bici.

2009-2012 CYCLING REEL from Dave Christenson on Vimeo.

lunes, 27 de mayo de 2013

RACO D’EN BARONA. EL KAOS. Sbt 25 maig

Cobertes ultralight + camí de metro = KAOS

Grans diferencies de condició física + racó de barona = KAOS

Preses i nirvis + camí de la font de la senyora = KAOS

C’est très dur ¡¡¡.... courage.

Començava la setmana amb aquesta exclamació que no ens aturen de fer quan fèiem les reserves dels Ecrins i aquest any amb un grup que poques vegades ha estat amb tantes diferencies de condició física i anímica.

Però això es la Secta i aquí s’hi està a les bones i a les madures.

Pensant amb l’estiu, que enguany pareix que no vol arribar, aquest narrador proposà una volta segurament molt per damunt de les possibilitats del seu lamentable estat físic i lumbàlgic: El camí de metro o de la font de la reina i el de la font de la senyora, ja que com diu en Pere: Cesar, va creuar el Rubicon sense saber massa que passaria i encara avui es conta la historia, així que endavant.

8,00 lloc oficial de partida: jonanda, pere, bigel, torner, joan, predro (que feia segles que no venia), frenando, mapes i en moyos que ens ha acompanyat a estones fins el “col de soler”. Camí de passatemps, a on en Vp, te el primer entrebanc ja que forada, cosa que aprofita aquest narrador per posar en marxa l’estratègia del dia: no aturar i seguir tira a tira mentre els altres s’aturen a ajudar als avariats. Camí de Raixa i en arribar a can penasso se’ns afegeixen els del raiguer: raul, yerar i tia (n’anton, avui ni ha arribat al punt de trobada ja que la seva suspensió desprès de una suposada revisió “patatera” s’ha quedat sense aire ).

Mentre uns es saludaven i contaven historietes aquest narrador seguint el pla establert continua sense aturar, així que pot pujar quasi tot el coll abans de que els darrers el neutralitzin . En el coll, de nou mentre uns s’acomiaden d’en Moyos , en bigel en torner i en mapes iniciem la pujada del camí de metro, ara blindat, però amb una mica menys de càrritx gracies als bous que pareix que pasturen per allà i per tant una mica mes rodador.

Mentre pugem, sentim una detonació i quasi tots pensem que potser es vera lo de la caça major, però la realitat es que la coberta den Vp ha rebentat. Tot i això, l’únic que sembla que se en dona compte es en predro que intenta ajudar-lo encara que la cosa no te remei, així que en VP abandona i parteix a peu cap el coll. Allà una furgoneta l’ha recollit i l’ha portat fins a l’Uib.

Tira a tira, camina caminaràs, aquest narrador va pujant mentre que per darrera es veu va passant de tot ja que no nomes han estat les cobertes lleugeres d’en Vp les que han fracassat, en yerar també ha fet de les seves i ha tingut que reparar no se quantes vegades.

En arribar a dalt, i veient que ara ja s’acostaven els de per darrera reiniciem la marxa, però curiosament en arribar a l’era de can Prohom nomes hi eren en Joan , en bigel, en largo, en torner i en raul .

Desprès d’una bona estona d’espera i veient que el que venia era una bona pujada, aquest narrador torna a posar-se en marxa i tots els que estaven allà també decideixen continuar, així en un moment el grupet sobrepassa a aquest servidor i de nou es queda en terra de ningú. En arribar a la barrera del bosc i no trobar ningú, al igual que quan aconsegueix arribar al punt mes alt del camí aquest narrador es mosqueja una mica pensant que en els de davant els hi ha entrat la frisor.

A mitja baixada comença a sonar el mòbil i arriben les noticies. Els de davant es veu que s’han equivocat i han pres cap on no se i s’han perdut per es puig des moro i com que era impossible donar-los referències de com agafar el bon camí han tornat cap a vall i han arribat a Deia per el camí de Castelló. Els de darrera en arribar a can prohom en vista del retràs que havien acumulat desprès de tantes averies han decidit arribar a Deia per carretera. A la fi a Deia ens arrepleguem tots els que quedàvem i desprès de menjar una mica tots llevat den joan que no s’havia aturat, reiniciem la marxa.

Evidentment a la pedrissa denou en frenando i aquest servidor quedem despenjats i decidim abandonar el grup i tornar tira a tira, sense pressions. Com era d’esperar els de davant s’han botat el tram de les ermites i han anat via directa a Valldemosa i d’allà han anat cap a ciutat pel caminoi de son Brondo. En arribar a l’esglaieta els del raiguer han partit cap a les seves terres i en torner i en bigel han tombat cap a ses rotgetes i son espanyol. Els del vagó de cua, també hem pres la via directa a Valldemosa però hem adornat una mica mes la baixada incorporant el tiranyet de la cartoixa. Per arribar a Palma ho hem fet pels caminois de la UIB i Canet.

Paradoxalment el que estava pitjor i anava a pas de tortuga és el que ha fet quasi tot el recorregut proposat mentre que les llebres feien recorreguts Kaotics.

72 km i 1490 mt de desnivell.

Per l’horabaixa , mentre alguns estavem amb estat quasi comatos, el giro es sentenciava baix una gran nevada a les tres torres de Lavaredo. Quin bon record d’aquell estiu del 2008 en que varem rodar pels Dolomites.

Y así vamos adelante, botes que reman contra la corriente, incesantemente arrastrados hacia el pasado”

El gran Gatsby, Francis Scott Fitzgerald

martes, 21 de mayo de 2013

Adeu fred.

Com que no arriba la crònica del berenar a son serra de marina mirant com plou i posterior volta per ciutat d'aquest dissabte. Un video per despedir el fred fins l'any que be.

DRINK ANOTHER GEAR from e r t z u i ° film on Vimeo.

martes, 14 de mayo de 2013

FINS RAFAUBEIX. Sbt 11 abr

“Cavallet quan eres jove, que anaves de ben pentinat, i ara has arribat sense cap pel per sa coa”

Sortida rutinària fins a Rafaubeix, tot i que amb bona participació (14), també amb nombroses baixes de la vella guàrdia: Moyos, (contractura a les cervicals ), vp (trancaso), frenando (mal de genoll), Jeroni ( nomes ha vingut a berenar ja que es recupera de l’operació dels malucs ) i mapes ( que podríem dir que era absent a causa del seu estat deplorable).

Així els presents eren: bigel ( que com que no fa res mes, no es desgasta), pietro (que gracies a la seva coleta es mante jove ), tibu (que des de que viu a lo Robinson Crusoe per son Serra, ha ressuscitat), largo (que gracies als nirvis es mante com sempre hiperactiu) yerar (que es conserva gracies als massatges i altres sistemes no tan naturals),

torner (que conviu amb les seves lumbàlgies cròniques), andreu ( que ja s’ha avesat a anar una mica escorat) i joan (que tot i que cada pic es mes outsider, com mala herba, mai mor). La resta com que son mes jovenets, no tenen problemes i per tant, avui no els anomenem.

Partim via directa cap a Puigpunyent per carretera, saludant a un munt de bikers que s’havien concentrat davant la “leñera” d’Establiments.

A son Net agafem ja els nostres caminets que estavan mes nets de lo normal, ja que sembla que hi ha hagut intents de fer per allà un circuitet de descens. En arribar a la part alta descobrim que el camí de baixada cap a la font de na marquesa ha estat tancat, així que baixem pels vials descarnats de la parcel·lació cap al camí d’en Cecilio. Allà, el recordem un moment i continuem per feina.

Passem per Galatzo i iniciem la davallada pel torrent, que ara, mes o menys, torna a ser ciclable si botes la reixeta que ha posat el de son Claret. En un no res baixem pel torrent de santa Ponça a on arribem a l’hora programada. Allà, ens espera en Jeroni, que ja ha demanat taula i ha comanat els bocatas. Com sempre els de davant, que van seguint el track com a boixos , es passen de llarg i no es decideixen a cridar fins passada una bona estona per demanar que passa. Reagrupats berenem, tot i que a un preu una mica car, i reiniciem la marxa.

El següent objectiu es el puig de na morisca, desprès pels pipi cans ( zones verdes ) de la zona, arribem al toro. A la fi som al objectiu del dia , la zona de Rafaubeix i els seus divertits tiranys arran dels tallats amb esplèndides vistes de les malgrat.

En arribar a una de les atalaies de control de tir, els que varem conèixer per desgracia aquell indret quan encara estava ben armat, recordem les típiques histories de la puta mili. ( be, en biel no, perquè en aquell temps, ja tampoc feia res que li pogués complicar l’existència ). Crec que va ser allà, on “algú” va aconsellar al capità que la persona idònia per acompanyar al general a Chinchilla era el randinaire, ja que curiosament a les primeres maniobres s’havia lesionat amb la mtb just el dia abans de partir...

Quan arribem a la carretera de cala figuera iniciem la tornada desviant-nos cap a “sol de Mallorca des de on baixem a al recent descobert calo de la nostra dama. Curiosament aquest dissabte, tot i que havíem informat que en aquell indret hi abunden els “mabres” nomes n’hem divisat un. Desprès d’un nou tirany arran de mar hem arribat als” arxiconeguts” i fastigosos camins de cala falco.

Allà, tot i que hem insistit a n’anton que podia anar a fer una volta de reconeixement al recorregut de les 4 hores per preparar la tàctica de l’equip de sparrings, ha declinat l’oferta, aixi que hem decidit continuar cap a Magaluf. En arribar al passeig Calvià, els que tenien mes pressa han abandonat, mentre la resta hem continuat segons el track cap a son Bugadelles per pujar els caminois de les caneres.

Allà, aquest narrador ja anava agonitzant, així que en acabar el camí de son boronat ha suplicat als demes que el deixessin morir en pau ja que en aquests casos es millor tornar tira tira que no rebentar intentant seguir el ritme del grup. Així, uns mes prest i uns altres mes tard, hem arribat a ciutat amb 89 km i 1267 mt de desnivell.

miércoles, 8 de mayo de 2013

LES 29" TENEN PUNT "G"

Ahir horabaixa en arribar al lloc de sortida ens trobem amb l'agradable sorpresa d'un membre femení esperant a la rotonda, es tractava de na Tonina, que havia realitzat el seu entrenament amb la sevaYeti de 26 "i no tenia molt clar que fer, decideix acompanyar un estona a la Secta: Bigel, Torner, VP, Francisco, Joandemaria i moyos.
Comentar que jo avui sortia amb una Orbea OCAM 29 "deixada per Bimont. Sortim a tot gas Biel es veu que amb la presència femenina esta excitat i posa un ritme pestosooo amb el que na Tonina en arribar al Muntan d'Establiments ens diu "hasta luego Lucas"Jo també en aquest tram ja em cagava en la puta 29 "a cada costa em costava una barbaritat moure la bici, anem cap a Son Malferit i després entram a Son Trias, una mica abans d'arribar a Sa Font de Sa Turbina comencem la pujada cap a l'ermita de Maristela, el tema amb la bici cada vegada és més complicat ni empenyent a peu anem bé, tota la meva negativitat es focalitza en la bici amb el que la situació és cada vegada és més negra.
Arribem a l'ermita i reposem una mica d'aigua, llavors apareix el Sr Torner i prova OCAM per la zona, fotre quin canvi es veu que aquestes vint-i-nou tenen un punt "G" que jo desconeixia, des d'aquest moment la bici és una altra aquest Toni me l'ha excitada ja,ja ara puja molt millor els pensaments positius comencen a fluir i la bici ja no té aquest punt de dificultat que tenia fins ara.
Arribem a Sobremunt i Joandemaria i jo ens despedim la resta segueix cap a Can Fava
Direcció Puigpunyent i pel que m'han dit cap a Ciutat.

Bé l'experiència 29 "la podem qualificar com una primera presa de contacte, continuarem el test aquesta setmana, això si ja trobo a faltar la meva Canyon espero que aviat este reparada (aviso a navegantes)

Toni.

domingo, 5 de mayo de 2013

SA COSTERA " HISTORIA D'UN TRANQUASSO"

Aquesta setmana ja s’ensumava la tragèdia, el líder començava la setmana refredat i l’acabava amb un "tranquassso dels seus". Cridades de rigor, jo no vinc tu si .... i al final el líder natural... organitzant la sortida sabatina. Després d'unes gestions decidim fer feliç a en Gerard que feia unes setmanes demanava, gairebé suplicava, anar a sa Costera i amb el poc que costa fer feliç a una persona, decidim anar a sa Costera.

Sortim de Sóller, tots carn vella i forta menys el nostre Antón, la resta de la quadrilla: Bigel, Torner, VP, Gerard, Pere March, Tibu i moyos. Abans de sortir ja comencem amb els problemes: que si em surt l'obus de la vàlvula (Antón) o el més seriós que ens el donava el material full d’en VP. La seva nova i flamant "SCOTT VP3.1" té problemes amb el R1 (és el que passa amb el material de grans superfícies, que no aguanta el ritme) Com la cosa no se soluciona Vp decideix que realitzarà la volta només amb el fre davanter (aquest VP te esperit sectari).

Creuem el laberint de carres de Sóller que avui per complicar mes la cosa estava de "pre-Firo". Aconseguim sortir i ens dirigim a Biniaraix, començam a pujar direcció camí de Monaber i a les primeres rampes, el tibu que tots ja el coneixem, imposa un fort ritme. Aquest modest narrador es deixa caure, reservant els seus pocs cartutxos per mes tard. Avui a la pujada tenim un petit incident amb l'amo de la carretera que ens diu "esta carreterra es mia” i en VP li contesta recordant-se de algun familiar seu. Es veu que hi ha una mica de nervis però quant jo arribo ja estava tot tranquil, perquè veieu el que vaig tardar a pujar. ja,ja...

Entrem al Camí de Monaber-modus silenci i no som detectats per l'amo des Susuki (íntim del nostre Frenando). A la part de dalt de la finca sembla que la neu d'aquest hivern ha tirat bastantes branques i està el camí una mica complicat per passar. Sortim a la carretera i ens dirigim al camí des Cingles, quan entram ens trobem a l'amo d'un dels Bini, esperem que es vagi. Després ens veurà però no ens diu res.

Seguim la nostra ruta, sortim dels Bini i anem cap és camí des Funicular, primera baixada complicada del matí, a on en Vp la fa caminant per culpa del seu flamant R1. A la sortida d'aquest camí tenim una altra averia, la coberta de paper de fumar de la nova Canyon del grup, la del Tibu, es talla i aquest, ha d'abandonar la ruta, apareixent la famosa frase "aquí barrita y pistola".

Seguim cap a Cala Tuent i berenam al restaurant es Vergeret. Bon berenar amb vistes espectaculars i servei ràpid. Sortim d'allà i en Gerad, recolzat per en Pere, decideixen anar pel camí que surt del restaurant, així que hem de fer tot a peu fins a enllaçar amb la pista, arribem al coll des polls i comencem el camí de sa costera.

En la primera baixada, caiguda sense conseqüències d’en Pere. Seguim, avui com és habitual en aquestes dates, el camí està ple d'alemanys.

Realitzem tot aquest espectacular camí i arribem al coll de Biniamar, per cert, ja gens sobrat de força per part meva, ufff...

Arribem a Balixt d'avall, avui només ens aturem a agafar una mica d'aigua i comencem a pujar per la pista que surt darrere de les cases i enllaça amb la pista principal gairebé a Balixt d’en mig.