RAIGUER 14 Dsbt 17 maig

“La bici es el nostre aliment, la necessitem” .  em va dir en Torner mentre m’animava, i es que des de que tornarem de la bi6000 un munt de problemes  havien fet que aquest narrador perdés les ganes fins i tot de colcar.  Però vaig seguir els seus consells i com que en Joan havia dit d’anar a rodar,  es  proposà una volta rodadora pensada amb un minut i sense gaire inspiració, per el que podríem dir que era bastant “cutre”, però que hi farem, les coses venen com venen.

8,00 a on sempre. ohhhh¡¡¡, el gran Bini ens ve a visitar , justament avui que estem desmotivats i amb una merda de volta. Tot i això la resta  de mortals, en bigel, en pere, en torner, en joan , en salvador i aquest narrador partim cap a son Macià. Per variar una mica en arribar al camí de muntanya tombem cap a son Veri, despistant una mica a n’és bini , que tot i que sap una mica el recorregut, no coneix exactament els petits matisos i va revolotejant per devora mentre  nosaltres com a bones someres seguim fil per randa el itinerari tal com l’hem fet mil de vegades. Arribats a Sant Marçal els GPS mes moderns perden el recorregut ja que aquí, aquest narrador havia modificat el track que anàvem seguint, i es veu que les seves maquinetes s’han fet un lio. La qüestió es que tombem cap a Marratxinet i d’allà anem per la carretera vella fins a Santa Maria a on ens esperaven en tibu, en yerar, en largo i en raul.

Sense aturar-nos continuem la marxa i en sortir del poble ja anem tots plegats cap el camí vell de Muro. Passat el pont de l’autopista ens fiquem de ple en el laberint de les vinyes , i com era de esperar, com que la majoria  anaven sense track, s’han posat a seguir com a xotets en es bunyolí.  Com va dir un dia en Jet Roni, “ja poren correr, que si no saben cap on van de poc els hi serveix“  i així ha estat, en un moment quasi tota la guarda s’ha perduda. Desprès de les pertinents cridades i passat un munt de temps ens hem arreplegat a ses coves,  ja junts hem anat cap el divertit tirany que ens ha dut fins ses olleries.

Un poc d’asfalt i hem arribat al camí de Morello, com sempre en el gir a l’esquerra que fa el camí, en yerar i en tibu, han tombat pel mes evident que es a la dreta, i es que no tenen remei,  passaran mil vegades i mil vegades s’equivocaran.  Així hem arribat a Sencelles que l’hem travessat seguint en Joan que ens guiava pel poble de la seva infància.  “Aquí el convent a on anava a escola, aquí ses muntanyes amb ses coves i aquí es torrent per on anàvem a tota amb els motorinos”. Nosaltres no anàvem a tota, perquè allò pareixia una jungla, així que entre fonoll, rudes, ortigues i qualque batzer hem quedat ben marinats.

Per paga en pere ha xapat coberta i ens hem tingut que quedar uns quans allà a dins a acabar d’agafar l’essència de les herbes. Reiniciem la marxa amb el grup dividit, passem el preciós boci del torrent de Jornets, son Bordils, “empalme” i arribem a la fi a son Catiu. 

Tot i que ens havien dit que eren molt lents, al final no ho han estat massa i en mitja horeta llarga hem pogut continuar amb la volta. Passats son Catiu vell ens hem ficat a la mala cap el camí vell de Llubi. Està clar que el Consell actual no te ni la mes mínima intenció en posar en marxa el GR d’Artà a Lluc que suposadament hauria de passar per allà. Continuem la marxa pel frondós alzinar  en lleugera pujada a l’únic tram una mica dificultós de tot el dia.

Per camins ja asfaltats arribem a Inca que la travessem pel passeig de Reis “catòdics” i anem a cercar el camí de son Marimon, principal via de sortida dels mtbikeros d’Inca (com per nosaltres el camí de Passatemps o de Sarrià). Com que ara es saben perfectament el recorregut comencen a donar gas i així passem com un exhalar, Biniamar, els camins cap a Lloseta i la seva area recreativa. Tot va rodat fins que arribem al torrent d’Aumadrà, allà  alguns per por de trovar fang s’aturen i creen un petit tap. Arribem al camí de son Bonifai, que en la descripció de la ruta que s’havia penjat s’havia definit com a camí de no se que, cosa que imediatament va ser detectada pels mes observadors i això que un es pensava que no es llegeixen res....

Continuem la marxa pel camí del raiguer per desprès tombar cap a banyols i cami des puig a on deixem a en yerar que avui te pressa ja que te menjar amb tota la família de la  terra ferma. La resta continuem i com que es prest i avui ens dediquem a la bona vida ens aturem a fer unes cerveses a can Franco. Panxa plena reiniciem la marxa acomiadant-nos d’en Pere que tomba cap a Biniali, mentre la resta anem cap a les escoletes a on també deixem es bini. Així a la fi arribem a ciutat per son Pizà i son Macià  amb una volta, chunga, rodadora i de  92, 5 km i uns 700 mt de desnivell.

PS. Queden pendents la crònica de la bi6000 i la del dissabte passat, el que passà per Eivissa, quedarà com una llegenda sectaria mes...