Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

miércoles, 25 de junio de 2014

TRANSMALLORCA 2014 “Far a Far”. 28 Junio 2014

Cuando empieza a apretar el calor  muchos bikers deciden dejar la bici.
LA SECTA NO PARA. Proximo sabado 28 de Junio

Un reto: Cruzar toda la isla desde Sant Elm hasta el faro de Capdepera en MTB.
171 km de MTB y Aventura.  Non Stop.
Un recorrido que pasa por las  distintas comarcas de la Isla y nos da una visión completa de ésta: Tramuntana, Raiguer, Pla y LLevant.

Recorrido: Mayoritariamente por pistas que se van alternando con senderos y algún tramo de carretera secundaria. Saliendo desde el extremo de la costa Norte cruzaremos por los pinares de la zona sur de Tramuntana, con sus pistas, senderos y algún cami de ferradura. Bordearemos Palma por  La Real siguiendo caminillos de las antiguas acequias medievales. Atravesaremos el Raiguer por Son Macia y Es Caulls con sus campos de almendros.  En Santa Maria cruzaremos   los viñedos para después entrar en el Pla por la comuna de Llorito. Pasaremos por San Juan y Petra por pistas entre campos de cereales que se  alternan con montículos de pinares con divertidos senderos. Llegaremos a Manacor siguiendo el cauce del gran barranco de na Borges. El acceso al Llevant lo haremos por los amplios campos de detrás de son Talent. Nos acercaremos a la costa por la via verde  del tren que la abandonaremos para subir algún montículo de las estribaciones de la serra de Llevant.

Desnivel: Al ser una Ruta de gran recorrido prima más la distancia que el desnivel. La mayor dificultad corresponde con los primeros 40 Km  de la zona de Tramuntana, con 4 pequeños puertos ( Palomera, son Castell, Esteva y Tords) los siguientes 40 Km son de pistas amplias y sin apenas desnivel y corresponden con el Raiguer, en el Pla de nuevo aparecen el desnivel en un continuo sube y baja durante otros 40 km( comuna Sant Joan, Bonany). En el Llevant alternaremos la vía verde del Tren sin apenas desnivel con algunos senderos para romper la monotonía y alguna subida (Puig de son Talent, son Corb).

Horarios y Programa  aproximados:

- 5:30            Ocimax  (detrás).  Traslado en minibús hasta Sant Elm. (28 €ida/vuelta)
- 6:30            Sant Elm, Es Carregador (bar el Molino). Concentración punto Salida
- 7:00            Sant Elm. SALIDA
- 18:30           Faro Capdepera. LLEGADA.
- 19:30           Cala Gat, Cervezitas en Chiringuito  Playa y Traslado en minibús
- 20:30           Ocimax  (detrás). Llegada y descarga Minibus.


-  KM 0           Sant Elm, SALIDA OFICIAL (7:00)
-  KM 20        Es Capdella,  Posibilidad  agua en fuentes (parc ses vinyes) (8:15)
-  KM 36        Coll des Tords.  Avituallamiento móvil (agua, galletas, cocacola…)(9:30)
-  KM 52        Son Macia. Zona Raiguer (10:15)
-  KM 63        Santa Maria (Can Franco ): parada 1/2hora Merienda bocatas (10:45)
-  KM 88        Llorito. Zona Pla, Posibilidad reponer agua en fuentes ( es pou)( 12:30)   
-  KM 121       Manacor. ( el Porron): parada 1 hora Comida (pasta /carne 8€) (14:30)
-  Km 144       Son Servera. Posibilidad  agua en Syp (17:00)
-  Km 170       Faro Capdepera. ENHORA BUENA FINISHER  ¡¡¡¡¡¡¡ (18:00)


AVISOS  IMPORTANTES.

- LA RUTA ES UNA  SALIDA EN GRUPO, HAY QUE MANTENER UN RITMO CONSTANTE Y COMODO PARA TODOS
- El bus saldrá a ser posible antes de las 6:00. Se puede dejar en el remolque una bolsa para cambiarse al llegar a Capdepera.
- La salida de Sant Elm será a ser posible antes de las 7:00 cuando los del bus estén listos.
- El grupo solo se parará en los puntos indicados para avituallarse. Si se produce una avería cerca de un punto de avituallamiento el grupo esperará en ese punto.

PUNTOS SINGULARES DEL RECORRIDO.
- En es Capdella y LLorito el track se desvía hacia las fuentes para regresar al mismo punto.
- En la bajada d’es Castell ( antes de Andratx ) hay que girar a la izquierda y no continuar el camino evidente.
- En el coll d’es Tords no bajamos por carretera, hay que desviarse a la derecha por sendero, al llegar a la carretera más abajo, hay que cruzarla subiendo unos 5 mt y continuar por sendero (NUEVO habilitado para la ocasión)
- Después de can Franco, toparemos una barreras en las vías del Tren, se pueden abrir, hay que pasar con precaución y en grupo.
- En la comuna de Llorito en la bajada hay que tomar un sendero a laizquierda que nos lleva directos a la primera barrera de la comuna (hay 3 mas después)
- En Llorito no hay que bajar hasta el Pou (salvo que se quiera agua) hay que pasar por el callejón de dentro el antiguo monasterio.
- En la comuna de San Juan antes de salir a la carreterilla nos desviaremos a la derecha para evitar un tramo de asfalto.
-Pasada la carretera de Bonany , ojo al entrar en los senderos hay que seguir el track, es fácil equivocarse.
- En el torreent de Na Borges hay un camino totalmente invadido por la vegetación, pero se puede pasar.
- Al llegar a Manacor, seguir por el arcen para no entrar en carril contradireccion, bordear la rotonda siguiendo la pista hay que pasar la ronda de manacor por un tunel.
-En Son Servera Abandonamos las vías del Tren, para ir al Puig de Son Corb, al haber múltiples senderos, nos reagrupamos al final.



lunes, 23 de junio de 2014

111 km DE PLA. Dsbt 21 juny

“Ara és hora, segadors! /Ara és hora d'estar alerta!
Per quan vingui un altre juny / esmolem ben bé les eines! “

Arriba el solstici d’estiu, arriba sant Joan, arriba la TransMallorca de far a far.
El blat ja està espigat, hora es de segar i recollir el fruit de l’any. Els de la secta  potser visquem com urbanitas, però els nostres gens  ens recorden de on venim i de quina terra som. Tots tenim molt present el nostre “heimat” i per això avui tocava rodar i rodar pel rebost de Mallorca, tocava anar fins sant Joan, tocava fer 111km pel Pla...
Diuen que qui matina fa farina,  així que avui que la cosa va de blat quedem a les 7:00 a on sempre: vp, salvador, biel. pere, jetroni, miky,torner i mapes partim cap el parc de les vies per així poder travessar Palma des de Son Fuster cap a son Gibert d’on agafem el camí dels Moliners que ens deixa ja a Son Ferriol. Ja sense entrebancs comencem a rodar, son coll vell, sa casa blanca a on en lloc d’en largo ens surt n’Andreu. Aquest  va  amb la CX  i per tant revolotejarà una mica entre nosaltres, apareixent i desapareixent fins al berenar. En arribar a Xorrigo ens fiquem pel barranc de son Gual que el pugem a bon ritme. A dalt de nou ens trobem n’Andreu que ens ha repescat a en largo i que s’incorpora al Grup. Camí de son Lluc i en arribar a la cra d’Algaida – Santa Eugenia ens trobem amb els del Raiguer: anton, raul i OHH ¡¡¡¡¡, el virrei de s’estret i comte del infern “BiniVicenç”.
Ara ja tot el grup tombem pel camí de ses Pedreres que com molts altres camins de per aquests redols ha estat “arreglat” tirant grava bruta de restes de carretera. A poc a poc es van tenyint de negre   amb aquest “xapapote”  tos els camins del municipi gracies a l’Ajuntament Algaidí. Camí vell de Pina per on arribem a aquest poble i  d’on partim per anar cap a Ruberts pels camins de Son Palerm. Allà en Fran fa de les seves i arrossega tot el grup pista per avall.
- BENEIT ¡¡¡ No n’aprendras mai,  sinó dus el Track, que cony fas dirigint el grup ¡¡¡. Aquest narrador els deixa a la seva sort i continua tira a tira fins que en arribar a la comuna de LLorito reb la cridada d’en Jetroni  indicant que ja venen.  Així iniciem la travessa de la comuna, que es una autentica carrera d’obstacles en forma de barrera. Curiosament en tot el recorregut nomes hem tingut que passar per 4 barreres i totes elles estaven a la Comuna. Qualsevol diria que es un bosc públic.
A la fi arribem al Pou de LLorito a on en Tibu, el intendent de la secta, ja ens ha comanat els pa amb oli, no tant complets com els de Lluc però un euro mes barats.
Reiniciem de nou la marxa pels camins que ens duen cap a San Joan, contemplant les esteses de blat i ordi una mica cap piu per culpa de les darreres pluges. Arribem a Sant Joan i desprès d’un petit “despiste” enfilem cap a Consolació pel caminoi que parteix de les escoles. Escales avall ens dirigim cap a comelles per acostarn-nos al puig de sant Miquel. En aquest tram estàvem emprant un track experimental fet fa uns quans anys i per això i per culpa d’un pi caigut no hem agafat el camí bo i hem acabat empenyent una estoneta la bici. Ja de nou sobre  bon cami  passem de llarg el puig i ens dirigim cap el nou objectiu que es Porreres.
Aquí es bini, que es coneixia be els camins,  s’ha posat a estirar una mica  i a bon ritme hem arribat al poble. Passeig per les rondes sense en Joan queixant-se del que ell creu sempre que es una voltera, fins arribar   a Montission  on tampoc han volgut pujar ja que s’estimaven mes prendre una cocascola a LLucmajor. Continuem la marxa cap els camí de sa mesquida a on es Bini arreplega un grapat d’albercocs i ens va convidant als que passem pel seu devora. Camí des Tast i son frigola a tot gas i en un moment arribem a Llucmajor.  Per no aturar-nos als cutres supers decidim anar fins el forn del carrer de sa Font a on es Randinaire em deia que feien les millors panades del poble, però no devien de ser tan bones ja que el varem trobar tancat. Així que sense cocascola   reiniciem la marxa cap el camí de son saletes i en arribar a son Roig els del raiguer ens abandonen i els “panecillos” tombem cap a la nova variant de “sol i moscas” per així poder anar cap a Punxuat.
Allà en largo comença a amollar lletrada per tot , però posant un dit al forat aconsegueix aturar l’hemorràgia. Tot i que ningú donava un duro per la reparació, al final la roda aguanta i continuem la marxa.  Punxuat, sa comuna i son Mandivia a on els de davant es posen a tirar com a desbocats mentre en jetronic i en pere esperen als que anem mes endarrerits. A Son Binissalom ens agrupem de nou i tirem cap avall amb la idea d’aturar-nos a can Rigan a beure una mica. Però els astres no ens eren favorables, ja que es veu que en Pere quan se suposa que ja no hi ha d’haver problemes perd no se que de la bici i els que anaven amb ell es posen a cercar-ho, cosa que aconsegueix en Salvador. 
A la fi els que quedem en ajuntem a un bar de sa casa blanca i desprès de dues rondes de begudes  arribem a Ciutat per la pestosa carretera de Manacor amb 111 km. Amb una velocitat mitja de 20 Km/h . Ja veurem com anirà la fartofar.
Propera entrega  Planing i tracks de la Far to Far.
 “Que tremoli l'enemic / en veient la nostra ensenya:
com fem caure espigues d'or,/ quan convé seguem cadenes!”




miércoles, 18 de junio de 2014

FINS EL CAMI VELL DE POLLENÇA Dsbt 14 juny

Tocava tramuntana Nord però sobre tot tocava rodar per la “far to far” i com que per fer tal proesa necessitarem tots els ajuts, decidim  encomanar-nos a la Mare de Deu de Lluc i  anem  fins a la seva morada.  Com que el recorregut es preveia molt llarg, avancem l’hora de partida a les 7:00.
Torner, bigel, jet-roni, salvador,miky, sergiVUELTAENTERA i mapes partim cap el raiguer pels camins mes al nord es a dir: son macià, son pizà, es cabàs, sa taulera i Alaró. A Banyols s’incorporen en yerar en raul i en tibu, en fase de recuperació dels seus múltiples mals. Així agafem de nou el camí del raiguer fins el desviament de son bonifai i d’allà cap el torrent d’Aumedrà que el travessem per enfilar cap a l’àrea recreativa de Lloseta. Pim, pam, pim, pena, el grup avança, Biniamar, sa comuna i en arribar a Biniatzem, ens topem amb la barrera de sortida tancada. Malauradament aquest camí que te tots els requisits i indicis per ser públic, ara ja no ho es i tot gracies al batlle de Mancor que  l’ha tret del catàleg ja que no ha  volgut trobar documentació suficient que acrediti  la seva titularitat  i  com que per ell, diríem que preval l’ interès privat per sobre el públic,  ara tenim  la barrera tancada. Segurament els grups que han fet els tracks Mallorca darrerament    també la deuen haver  trobada  tancada  ja que  pel que m’han dit els segueixen enviant cap allà i es que al seu  organitzador, el  que li interessa es el marketing i la imatge i segur que no en te ni la mes remota idea de on es el camí de Biniatzem.
Arribem a Mancor i per carreterona ens dirigim cap a Caimari. Avui es veu que en yerar no ha aconseguit convèncer a ningú per pujar per Massanella ja que en tibu, l’altre desestabilitzador habitual, no està per histories i en Raul no està per pagar peatges. Comencem la pujada cap a  Lluc i el mes picats fan de les seves mentre la resta ens anem esperant, mes o menys com sempre, a les distintes barreres. En arribar a cas Gallet, en tibu que ha pujat per asfalt, ha fet bona feina i ens te taula parada  a la terrasseta a on s’està a la gloria. Allà també ens trobem amb en Anton que avui volia tornar a les seves arrels hi ha sortit amb els sparrings, cosa molt lloable però que li costarà un expedient disciplinari tot i tenir com atenuant el mal rotllo que  s’ha pogut generar per  la resposta rància i excloent  d’alguns sectaris envers el tema dels sparrings i la nova equipació sectaria. Esperem que no s’hagin enfadat i puguem seguir compartint de tan en tant rutes i histories o que com n’Anton en un futur s’incorporin de ple en el nostre grup.
 Comencem “la grande bouffe” amb en SergiVUELTAENTERA  com a protagonista  principal ja que no atura d’engolir en tot el temps. Panxa ben plena reomplim camels i bidonets amb l’aigua i gel que també estan inclosos en el preu (6 lauros) i partim cap el coll pelat. Optem per anar per les pistes de dins l’alzinar ja que son mes bones de dur i a mes ames tenen mes ombra. Arribats al coll, en raul i n’Anton tornen cap a Lluc mentre la resta iniciem la davallada cap a Pollença, uns agafant tots els tiranys i altres alternant alguns trams del camí de carro arribem a l’empeltada, ara si, sortint com a Senyors pel famós portell de la barrera. La veritat es que la baixada pel camí primitiu dins l’alzinar es una passada, tot i que un diria que està en el límit del permissible, ja que per aquest narrador els peraltes construïts a qualque revolt son un autèntic atemptat patrimonial contra la tipologia del camí de ferradura i hauríem de tenir molt present TOTS ELS BIKERS que allò no es un circuit de descens i que depèn del nostre comportament el que ens hi deixin passar o no. Com sempre pagarem justos per pecadors.
 Arribem a Pollença i ens adonem que estem molt enfora de casa així que sense mes dilacions partim ara ja sense floritures via directa cap a Ciutat per la carretera de sa Pobla i la carreterona de Campanet. Allà evidentment esquivem el turo de Moscari i enfilem directes cap a Selva i Lloseta a on en Salvador, que patia molt per no perdre roda, decideix agafar el tren. 
Els que quedem ens aturem a beure  al bar del Coco i a comentar els darrers esdeveniments sectaris mentre en SergiVUELTAENTERA entretén a la cambrera amb una exhibició  del seu cos i de les ferides de guerra mountainbikeres. Tot i això, hi ha que dir que aquest també ens  sorprèn amb els seus comentaris assenyats que ens demostra que es un bon tipo.  Reiniciem la marxa a ritmet fins que en jetroni detecta que va punxat. Ens aturem per inflar una mica, però no serveix de res ja que en arribar a can franco ens hem d’aturar definitivament a posar càmera. Ara si,  sense mes entrebancs arribem a ciutat pels Caulls i son Macia.
128km i 1300 de denivell


miércoles, 11 de junio de 2014

UN BANYO I UN ADEU Dmt 10 JUNY

“Hasta el 40 de mayo no te quites el sayo”.

Així ha estat, avui 10 de juny, primera sortida d’horabaixa amb banyito. Mentre altres  estan obsessionats amb veure quines mitges treuen amb la de carretera i es piquen amb bomberos o amb el primer que  troben a tir, els de sempre continuem amb les nostres rutines i tradicions. Com diria en Toni, que per cert era el que feia aquesta crònica del primer capfico,  nosaltres sortim a fer les nostres excursions, si en un moment donat ens fa ganes,  ens piquem una estona intentant arribar els primers o pujar o davallar aquell tram que se’ns resisteix i ens importa un rave si altres ho fan amb tant de temps o tal mitja.  Així un bon grapat de sectaris fidels a la  filosofia sectaria ens hem arreplegat a les 16:15 a la rodona d’establiments: Torner, bigel, anton, fran, salva i mapes. Objectiu S’hort de sa cova.
Partim pel camí de la real, son espanyol, es muntant i cap el coll d’en Portell. D’allà tombem  pel camí que ens tira mes cap a s’esglaieta per anar a cercar la porta falsa de sa cimentera de canet. Es veu que no hi passa massa gent per allà,  perquè el tirany esta bastant intransitable. Arribem a la reixeta, que ara si fa bon passar i desprès del  la davallada al fons del comellar iniciem la terrible pujada de sa coma d’en Llobera. Aquí ho hem donat tot i hem intentat posar els menys peus possibles. Ens repleguem al coll de sa basseta i pugem fins el portell de son cabaspre per on ens fiquem a son ferrandell per sortir davant de George Sand. Baixada amb vistes magnifiques i en arribar a la barrera d’avall ens acomiadem d’en Salvador que te presa. 
La resta arribem a la mar a on en fran en torner i aquest narrador ens donem un banyito, mentre en bigel, que tots ja sabem que l’aigua de la mar el deshidrata i n’anton que com que necessita  dur  tovallola per anar a nadar, es queden afora contemplant els nostres jocs aquatics  . Com cada any, mentre estam en remull apareix el mateix pensament: Som uns privilegiats, quanta gent urbanita i currante com nosaltres desprès fer feina pel mati, pot estar nedant  per l’horabaixa a una platja verge sense ningú ?. Ens eixuguem una mica al sol i partim ja via directa cap Esporles, a on ens aturem a fer unes cocascolas i a hidratar en Fran que encara no après que un bidonet amb aquesta calor i en aquestes hores no basta per res. Via directa cap a ciutat  amb 53 km i 1100 mt de desnivell.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Però no tot es alegria, de fet avui estàvem una mica cap pius,  ja que pel mati ens  hem enterat que un bon amic: Thomas Bellorich, en "BELLO"  ens ha  deixat  per sempre. Fa nomes dos mesos que li detectaren tambe la maleïda malaltia  i com que aquesta estava tan avançada la quimio no va servir per res.
El coneguérem quan començà a fer feina amb en Joan a Can Blando i  continuarem en contacte amb ell  quan va passar a fer feina  al Taller d’en Gerard. Tots recordem  com aquell homonot  de caire tranquil, assossegat i amant del tai chi de tan en tant se li creuaven els cables i es posava fet una fúria incapaç d’entendre el nostre caos i idiosincràsia mediterrània . Tot i això els enfados duraven poc ja que  ben aviat  tornava a la calma amb el seu famós   ¡¡ es bien ¡¡.
Un també  el recorda  ajudant-nos a llevar càrritx en es burotell, o en  el viatge que férem al Gran Paradiso o quan per aquestes dades  es convertia amb una peça clau per fer les reserves dels viatges als Alps. I com no,  en el rodatge d’un anunci  en el que ens engrescà a tots per fer d’extres  en un spot publicitari alemany en el que un equip de ciclistes  es creuava amb un cotxe que passejava per Mallorca.  Adeu Belo, gracies per tot. 

domingo, 8 de junio de 2014

CAMI DE METRO Dsbt 07 JUNY

-  M’han dit que hi ha un grup  que vol travessar tota Mallorca, de Sant Elm al far de Capdepera,  en mtb  i en un dia. Deuen estar una mica grillats.
- Si son la secta, i si, una mica trabucats si que hi estan, i ames amb aquesta calor.
-Segur que deuen estar entrenant com a bojos, perquè 170 km, no es fan així com així.
-Tranquil, ja fa anys que fan bogeries d’aquestes,   a qualque sortida de dissabte de tan en tan, ja en fan 100. Es veu que els hi agrada això i a mi me donen feina.
- I aquest dissabte que varen fer ?
- Varen seguir amb les seves rutines d’anar alternant les distintes zones de tramuntana i pla. Aquest dissabte els hi tocava Tramuntana central i varen partir cap a Valldemossa, Deia, Soller.
- Uf, i això es pot fer en mtb ?, o van per carretera.
- Home, això es Mallorca, i entre finques privades i camins asfaltats, una mica de carretera si que toquen, però si vols partir des de ciutat i fer excursions per tota l’illa, es el que hi ha.
Ja, hi son molts?
- Aquest dissabte eren  Rol, fran, salvador, jonanda, bigel, pere, vp, torner , mapes i n’andreu que apareixia i desapareixia ja que no tenia  mtb i anava amb un trasto d'aquests, una CX.  En largo i en yerar  els hi han sortit de camí a s’esglaieta. En Joan, tenia que anar a vendre calcetins a bimont, en jetroni dormia ja que pel vespres es va colgar tard ja que havia tingut que ajudar al muntatge de la obra de teatre “cartes entre tu i jo”, petita obra molt recomanable i de la resta, pues devien tenir altres negocis.
 - I per anar a Valldemossa per on han tirat?
- Mes o manco per anar a cada poble dels voltants de Ciutat ja tenen uns recorreguts establerts, així avui han sortit pel carril bici de la cra de Valldemossa  que l’han seguit fins a son Espases per on han travessat per anar al camí de la Real.  D’allà, han tombat cap a son Espanyol i ses Rotgetes de on han sortit a s’Esglaieta. Com ja t’he dit abans, han tingut que fer un boci de carretera fins a s’Estret de on ja pels caminois de son Brondo i els de darrera de sa cartoixa han arribat a Valldemossa.
- Està be. Sinó tinc mal record el camí de son Salvat  estava molt malament ?.
- Home, ha estat millor però també ha estat pitjor, diríem que necessita com cada any una repassadeta i es que amb lo molt que l’empra aquesta gent  els hi valdria la pena perdre un dia  una estoneta i tallar una mica les mates.
I aquesta gent, no se perden mai?, perquè així com ho contes sembla que van a pinyó fitxo.
- Mira aquest dissabte desprès de Valldemossa, varen pujar cap a l’ermita i desprès volien baixar per la cova del beat Ramon Llull i com que feia temps que el xerpa no hi anava, no varen ser capaços de trobar-la. Tampoc varen perdre molt de temps ja que tenien gana i així varen baixar per ca mado pilla i per carretera anaren  fins a sa pedrisa a on tombarem cap el camí de la cala per on entraren a Deia. Per cert per ses ermites es trobaren en miky fent de guia de la edició “solo ellas” dels tracks de Mallorca.
-Suposo que a Deia, berenaren a la botiga dels Reynes.
- Si, allò s’ha tornat en punt de aturada obligatòria de tots els ciclistes, es una mina. Mentre els de la secta berenaven un munt de grups també s’hi aturaren. En un d’ells hi anava el Randino, l’acompanyant i intèrpret dels viatges  sectaris Alpins.
- I me faràs creure que tot el grup va sempre plegat i ningú es despista.
- Per regla general ho intenten ja que les seves voltes no son una carrera encara que n’hi ha algun que ja li agradaria això, però si això s’imposés s’acabaria el bon rotllo i segurament la secta. Tot i això, aquest dissabte quan han partit, no s’han adonat que en Salvador estava parlant amb el Randinaire  sobre les reserves de l’estiu i l’han deixat allà i no l’han recuperat fins a can Prohom. Desprès a la baixada del camí de metro,  de nou l’han perdut ja que es veu que ell s’ha aturat a parlar per telèfon i com que la cosa anava per llarg els hi ha  enviat un missatge perquè no l’esperessin, tot i que han fet molt de temps  per intentar arreplegar-lo  de nou. Jo ja quasi havia decidit que avui tindria feina.
- Es camí de metro ¡¡ uea. Això és ben fotut
- Si, hi ha que reconèixer que les rampes del racó de Barona son ben eixutes, ara estan encimentades  però el pendent segueix sent el mateix, i com que ara van amb 29 has d’estar ben fort per pujar-les sense posar peu, tot i això quasi tots les han pujades.
- Però no diuen que les 29” son millor?
- Per regla general si, però per exemple a una pujada en tanta pendent el que necessites es  anar alegra i amb poc pes i això es  precisamentel que no tenen les 29. Tot i això desprès a la baixada, vaja si han anat be. Allò es un pedregam i evidentment, amb mes roda, mes fàcil superes els entrebancs.
- Be, i no hi ha hagut ni incidències  ni averies ?
- Ja et dic que apart de la pèrdua d’en Salvador, res destacable, cada un ha anat tirant i al final s’han replegat a la font de la Reina, bon Lloc per aquesta setmana tan monarquica.
- I duia Aigua ?, si sempre esta mig seca.
- Li queien gotetes , així que la pica estava plena i ha servit perquè es refresquessin.
Feia calor, però el vent que bufava de tan en tant els hi ha ajudat, una pena, ja que era un bon dia per fer una bona cuíta. En arribar a la font no  ha quedat molt clar si en Jonanada agafava aigua o  en donava  al Lléo mentre parlava amb un guiri també assedegat.
-  I la tornada com ha anat?
- Els mes frissadors han partit  via directa, mentre els altres han anat tirant de bon rotllo fent aturades per veure si recuperaven al perdut. Així s’han aturat a la font de mes a dalt, a la benzinera i de bon rotllo han tornat per Raixa i Passatemps.
- Be, i tu qui ets que els segueixes de tan a prop ?
- Me diuen “ el hombre del mazo” i  esper fer una bona festa amb ells el proper dia 28 d’aquest mes.

74 km i 1400 mt de desnivell.


domingo, 1 de junio de 2014

SERRALADA DE CAPDEPERA Dsbt 31 maig

Quan la monotonia comença  i no sabem cap a on anar, convé partir enfora per desembafar una mica. Així ho hem fet i hem partit cap al llevant o com dirien els bunyolins,  per terres del “este”.
8:00 estació de Tren de Manacor, pere, jetroni, vp, bigel, andreu, rol, raul, yerar, joan, anton  i  mapes i a les 8:15 Sergimediavuelta (avui vuelta entera) i Jonanda. Com que aquests son “Pro” i es veu que ahir vespre a la una de la matinada  estaven entrenant per es Teix, els esperem.
Travessem Manacor per na Camela i anem a cercar les antigues vies del tren ara en procés de reconversió en Via verda. Així ens topem a un grupet de bikers que igual que nosaltres decideixen deixar la via verda per anar pels tiranys dels turons  de son Galiana  i que ens acosten a Son Negre. Allà, ja en terres marga fullana, comencem el típic esquera dreta, dreta esquerra de les camades manacorines i així passem a prop de  Son Carrió i arribem a s’Illot. Un poc de passeig marítim i entrem a la punta de son Amer. Amb en Rol al capdavant, ens fiquem pels divertits tiranys fins que arribem a la Torre.
Foto de Rigor i com que som la secta, en lloc d’anar per la pista fàcil, ens tirem pel roquissà de la costa. Com que aquest narrador s’atura a fer algunes fotos, el grup s’escapa i en arribar a sa Coma ja nomes queda n’Anton, que curiosament es l’únic que du el track en actiu ja que no se perquè, els nous GPS darrerament donen errors en els tracks creats.  Així les coses els dos ens dirigim al punt a on altres vegades ens hem aturat a berenar i com era de suposar no hi ha ningú. No se sap molt be perquè la resta havia decidit anar pel carril bici que va cap a la costa quan el nostre proper objectiu era na Penyal. Desprès d’una bona estona de cridades arriba el grup i ens posem a berenar bocata + cocacola de botella: 2, 60 € i els cafès a 50 cts. Això si, menjant al terra els que tenim una mica de vergonya o asseguts als mobles de jardí d’exposició els que passen de tot.
Reiniciem la marxa de pujada cap al camí que volteja na penyal gaudint d’esplèndides vistes sobre la badia . En arribar a la antiga gravera tirem de vials cap el pròxim objectiu, el Puig de Son Corb. Desprès d’una pujada per pista comença la diversió, primer una baixadeta amb corbes peraltades i desprès els divertidíssims tiranys que van voltejant el puig. Però com tot, en aquesta illa limitada,  aviat s’acaba el single track i desemboquem  a una pista que la deixem per entrar al torrent nou.
Al principi un poc envaït per les canyes i desprès, tal com era d’esperar desprès de les pluges d’entre setmana, amb algun bassal considerable. Tot i això , el torrent sorprèn a tots el que no hi havien passat mai, ja que et fica a un paisatge totalment distint al que havíem vist fins aquell moment. 
Arribats a la mar rodem una mica cap a costa dels pins a on ens fiquem pel tiranyet que ens han deixat arran del golf i que serveix per pujar al coll baix o de sant Jordi. En una volta com aquesta en que anàvem provant un poc  tots els tipus de recorreguts que ofereix la nostra illa, ara tocava també la petita ració de bici a bec coll. Nomes han estat 10 minuts pel que tampoc es del tot descabellat fer aquest camí  amb aquest sentit.   Arribats al coll,  per còmoda pista ens tirarem cap a Canyamel a on en Joan i en Jetronic ens abandonen ja que tenen presa. 
Despres de passar pel pont de la zona humida del torrent  anem cap el proper objectiu, el claper dels gegants.  Així tirem per dins la zona verda del pla parcial de Canyamel a on aviat serà visible el darrer gran atemptat contra el paisatge de Mallorca  i que pot acabar com el “algarrobico” d’Almeria,  ja que tot i que possiblement sigui per un error cartogràfic, l’hotel, ara per ara, envaeix  una zona ANEI de màxima protecció. Arribem a la font de sa cala, a on els mes racing han de comprar aigua, ja que no duen camel i nomes duen un bidonet  perque això fa mes  Pro. Comença la darrera pujada i la part mes novedossa de la ruta, que nomes la coneixia n’Anton  que era present durant   les investigacions preliminars.  Així per una ampla pista comencem a pujar i un cop passats les dues trialeres que ens baixarien cap a s’heretat en el vessant interior de la serralada, continuem per un tiranyet de pujada a on els mes escaladors colquen un bon tros.
A la fi arribem al punt mes alt de la volta, al famós  ovni, que no se molt be perquè serveix.  Despres de tanta pista, arriba el moment Rol en un petit “descenso”, una mica radical al principi  però que desprès es tranquil·litza i ens permet divertir-nos una estona. Ens aturem un moment a un mirador natural sobre el  poble i el castell per arribar  devora el cementiri a on ens abandonen en Rol, en Yerar, n’anton i en raul.
Els que quedem seguim fidels al track i arribem fins el  passeig marítim de cala pedruscada, un dels millors passejos arran de mar de Mallorca, ja que  es senzillament un  caminoi de terra compactada per sobre les roques. Arribats a son Moll tombem cap a l’interior per tiranys i pistes fins arribar als peus del Castell. Ara nomes queda tornar fins a Manacor,  la via mes rapida es la via del tren, així que per pistes l’anem a cercar i la trobem al creuament amb la carretera d’Artà a Son Servera.
Ja que tristament no hi passaran trens, nosaltres decidim emular-los  i ens constituïm en  un convoy de ciclistes tirat per les locomotores d’en Vp i en Jonanda  que ens arribem a  posar  a 40 km/h. Així, el que tenia que   ser una tornada tranqui-la , es converteix en un petit infern d’uns 28km. A la fi  arribem a Manacor passades les dues i mitja amb 99 km i 1300 mt de desnivell. 


Una bona volta amb paisatges i recorreguts molt variats i un retorn una mica pestos, però que ens ha servit per reconèixer l’estat de les obres de la via verda per quan l’emprem  en alguns dels seus trams el proper dia 28 de juny en  el nou gran repte sectari de 172 km.
LA TRANSMALLORCA FARO-FARO. 


 Mes fotos.