proposta dissabte 26 març

Toca Tramuntana i com que tothom ha sortit aquest dies farem una sortida curta fins a Valldemossa a veure el cami de Pastoritx que en VP diu que està mes net.
8:00 BP, cra Soller , passatemps, zonas verdes palmanyola, vieas tren, cra caubet, raixa, raixeta, pastoritx, Valldemossa ( merienda can molines ) , cra Deia, ermita, ermites velles ( el de subida a la derecha ) al llegar a la ermita vella ojo giramos a la izquierda por senda hacia la torre arabe, ca mado pilla, giramos direccion valldemossa hasta km 69,5, bajada cami nou estaca, cami estaca, cra pto valldemossa, direccion george Sand, tirany son ferrandell, coll sant jordi, salida per sa baduia, camino son brondo, estret, esgleieta, camino rotgetes, son espanyol, la real, ferreret.

Fins a Muro. dsbt 19 Març

Aquest cap de setmana no hi havia excusa, em tocava de nou a mi (mapes) fer la crònica ja que els darrers cronistes  d’aquest bloc ens varen fallar. Tot i això un ja en tenia ganes de intentar tornar una mica a la normalitat.

Com darrerament passa,  arribà el divendres i encara no teníem molt clar cap on pegar-li,  una cridada a en Jeroni ens va donar una mica de llum. Aquest dissabte, desprès de molts de mescos de baixa, en concret des del viatge als Alps a on va caure, en Jeroni retornava a la mtb. La seva petició fou clara, una volta rodadora.  Per altre cantó en Miky continuava amb els problemes crònics de la seva roda i bimont, així les coses nomes tenia la cx. Conclusió farem una volta molt rodadora, així a aquest narrador recordà que fa molt de temps havia estat mirant alguns camins entre Llubí i Muro. Així ja teníem objectiu anar rodant fins a Muro i berenar a Costitx a on mai ens solem aturar.

8:00 a la BP, poquets però bons : Andreuet, Miky, Jetroni, Anton, Vp, Sergi, Pere i aquest narrador. Avui a l’hora de partir com a bons  professionals que som  ens hem tingut que sotmetre als famosos “vampiros”, ja que han aparegut per allà un grapat d’infermeres que ens volien treure mostres. Al final s’han acontentat  amb una mostra de cera de les orelles de n’Anton que al ser el mes jovenet era el que tenia menys probabilitats de tenir pels que poguessin obstaculitzar la recollida.

Un cop superada la prova antidopatge partim pel clàssic camí de son macià i desprès pel de muntanya cap a la benzinera de Marratxí. Passem per allà amb puntualitat britànica a les 8:30 i com que en GERI no dona senyals de vidacontinuem cap a Son Veri i  Sant Marçal. Travessem la Cabaneta i enfilem el camí de sa Cimentera, exemple de com s’haurien de tractar els pocs camins que ens queden sense asfaltar.

En arribar a can Parrisco, tombem cap el Jardí d’en Ferrer. Allà, com ja es habitual, els Gps moderns fan de les seves i donen errors, nomes el totxo de n’Anton no s’equivoca. 

Baixem pel camí de terra cap a la carretera de Portol Santa Maria i arribem a la rodona del cementeri a on ara si que apareix en  GERI. Continuem la marxa sense aturar cap a ses coves bordejant Son Segui, que a poc a poc es va blindant totalment. En arribar a ses  Covetes prenem cap al misteriós comellar que va cap a ses olleries i enfilem el tiranyet de cap els depòsits d’aigua. Aturada de rigor al “xalet” i cap a santa Eugenia directes que ja hi comença a haver algú que te gana. Un poc mes d’asfalt pel camí vell de Sencelles fins que agafem els camins de Morellò que ens duen fins a Cas Canar.

D’allà toca anar a cercar els camins de can Quiam, que es el que marca el Gps, tot i que no era la intenció, ja que el tirany pedregós no es molt apte per la bici d’en  Miky i aquest  ho hagués passat realment malament. Agafem el camí mes senzill i desprès d’equivocar-nos  abans del caminarro  arribem a la fi a  la cresta da la  gran plana de Sineu. Allà suposadament teníem que tirar pels caminois de terra que connecten l’observatori astronòmic amb Costitx, però ens trobem que el Consell ha finançat el asfaltat de una bona partida d’aquests. No tenim remei ¡¡¡. Fa uns mesos l’Ajuntament anunciava que havia sol·licitat a Turisme del Govern que senyalitzes  5 rutes senderistes pel municipi, mentre que per altre banda també devia demanar al Consell que asfaltes aquests camins.

enllaç noticia

Emprenyats tirem via directa cap al poble i ens aturem al Central a berenar, Allà ens destorbem  una mica ja que el telèfon que teníem no ha funcionat i no hem pogut reservar abans. Així les coses  i com diríem amb  bon mallorquí “ no hay mal que por bien no venga “  tenim temps a comentar molts de temes: l’imminent tancament del cyclingme ( crònica d’una mort anunciada),  la degradació del mega, qui es en geri,  etc, etc. En acabar el berenar tenim la primera estampida formada per en Sergi que te una mica de presa ara que s’ha convertit amb un pare exemplar i n’Andreuet que quan no es bony es forat.

Aquí en Jeroni ens demostra que es un Sectari de veres, ja que tot i que tenia bulla, decideix continuar ja que li guanyen mes  les ganes de muntar que  el cansament despres de tants de mesos  d’absència. Continuem la marxa i anem a cercar el divertit caminoi des Ganxo  que ens davalla cap el pla de  Ruberts. En agafar el camí vell de Costitx veim les senyals d’una d’aquestes rutes cicloturístiques surrealistes que ens va fer el Govern i en les que que ningú es va aturar a pensar que per els camins de terra no hi roden bicis de carretera i que per les carreteres no ens agrada anar amb mtb. Esperem que tota la feina que ha estat fent aquest narrador en  aquest darrers mesos serveixi per posar una mica d’ordre i seny en aquest desgavell.

En el desviament cap a son Bordils com ja es habitual alguns tiren recta però aviat se’n donen de l’errori rectifiquen.  Passem l’estació Kafkiana de l’enllaç. ( empalme de tota la vida ) i iniciem la rapida davallada cap el torrent de Vinagrella.  Continuem la marxa per pistes i algun tiranyet que ens van apropant a Llubí, allà no se que passa que  sempre que hi arribem comencen les mal sofridures i la famosa frase  d’estar fins “ la polla”. Sense entrar al poble, agafem el camí que algun dia formarà part del GR Artà a Lluc.

Aquest  ara està en exposició publica i  no estaria de mes que algú al·legues,  ja que hi ha algun tram en el que ens prohibeixen anar amb bici. El tram del camí vell de Caimari a Lluc, per exemple està en els plànols com a prohibit, tot i que en aquest cas en concret ja   hi ha un acord de la ponència tècnica i de la Comissió d’urbanisme que diu que va ser un error  i que s’ha de modificar. Tot i això tampoc estaria de mes recordar-ho.

enllaç documentacio 

Arribem a les vies del Tren i girem a la dreta cap el nou objectiu,  la ermita del Sant Crist del Remei, indret  per molts desconegut. Ens fem la foto de rigor i anem a cercar el caminoi de ses Coves, de nou un tiranyet de baixada envoltat de parets que ens du un altre cop fins a la llera del torrent. Pujada seca en la que molts posem peu i comencem a enfilar cap a Muro, objectiu final de la volta. De nou la tropa comença a impacientar-se, ja que ja comença a ser tard i encara no hem iniciat la tornada i seguim allunyant-nos de Ciutat.

En arribar al camí de s’ermitori,aquest narrador s’equivoca i dirigeix la tropa per un camí equivocat  però tot i   adonar-nos de l’error, decidim no tornar enrere i traiem les famoses tisores. Així cauen Muro, l’ermita de Sant Vicenç Ferrer i Talapi. Ens fiquem per la finca de Vinagrella i ens aturem en arribar a les barreres de les cases  dels Gomez Acebo. Uns autèntics ovnis en forma de jardins geomètrics amagats en aquest reco de Mallorca però que quan naveguem amb el google earth canten de mala manera. Es veu que els parents de la família reial necessiten viure a cases amb jardins al mes pur estil Versalles.

Arribem a la cra de Inca Muro que la deixem per enfilar l’autèntic camí d’Artà a Lluc que ens du cap a Son Vivot en  direcció  a Campanet. Travessem l’Autopista d’Alcúdia i ara si ja iniciem la tornada per el clàssic encara que recent itinerari de la yerar day. Allà la veu den Jeroni comença afluixar- se, i en arribar a la pujadeta del tirany es converteix en un filet de veu quasi inaudible, que tots coneixem i identifiquem com a símptoma inequívoc  d’esgotament. Ja queda poc per arribar a Lloseta així que l’animem i de bon rotllo agafem el camí de s’olivar i desprès les carreteres de Mancor i Lloseta. 

Sempre que hi ha una mica de presa apareix l’averia, en aquest cas en Miky punxa. Mentre reparem,  enviem en Jetroni cap a l’estació per agafar el tren, cosa que fa quan estem arribant al poble els que ens havíem aturat a reparar. Cada vegada en quedem menys,  així enfilem  el camí del Raiguer i en arribar a Binissalem en Pere també ens abandona. Anton, miky, bigel i aquest narrador acabem la volta arribant a Palma pels Caulls i son Macia.

Tot i que en arribar ja son les tres ens aturem aprendre una bona cervesa i planifiquem una mica les properes sortides. Així queda aprovat que  desprès de Pasqua farem la sortida del dissabte per Menorca.

Bona volta amb 113 km i 680 mt de desnivell, un bon entreno per l’objectiu de la temporada la MA 300.  Volta  MTB a Mallorca  Non Stop.

Confiem de que serem capaços de fer-ho, ens queden 2 mesos i el nostre traçat creiem que es realista. No  com el de certa volta que va es  anunciar per tots els diaris i ràdios i com era d’esperar es  va acabar suspenent.

Dissabte 12 de març. Planícia i camí de cavalls (embarassats)

Aquest dissabte, sense en Gerard, que se n'ha anat a cumplir el somni de baixar la mer de glace de l’agulle de no sé on putes fins Chamonix i l’espolón Walker de les grands Jorases, lloc aquest que els pobres desgraciats no n’hem sentit parlar mai, i sense en Miqui que està fent les amèriques però per aquí, ambdós influents assessors del cabdell Mapes; i aquest, sempre ocurrent quan es tracta de rutes o camins, proposà una ruta tan ambiciosa com impossible que inclou el pas pel camí des Rafal de Planícia. No sé si qualque dia sabrem si quan dissenya les rutes s’ho creu realment o no que les podem dur a terme, però des del punt de vista dels altres ho tenim clar, i és que avui per avui hi ha pocs sectaris disposats a arribar passades les cinq a ca seva.
 

Així ens reunim, massa tard, a les vuit i mitja, en el cantó pudent de costum, Rol, Mapes Vp, Andreu, Biel, Pere, Fran, el discret i amable Bordoy, en gestitos guais Jon i un servidor.  Partim via Son Espases i camí de can Horrach cap a Bunyolí. Soportant per enèssima vegada les historietes d’en Fran i les canyon arribam a dalt on avui ens atrevirem a passar pel tram de can Jaume, que elegant-ment ens du al pla de sobremunt. Seguim per cas pouet cap a son Fava. A l’hora de sortir a la carretera ens trobam amb un ral•li de cotxes clàssics que ens alegra la vista a qui ens agrada la olor de goma cremada i que causa fàstic a qui ho troba un esport estúpid. No miro a ningú.

Després de fer virgueries  per salvar el tram tancat per la prova, seguim per sa Campaneta fins el coll d’Estallencs. Davallada i enllaç cap a Planícia, desviant-nos per l’Aljub dels Cristians mitjançant un interessant tram trialer. Arribats a la carretera que puja a les cases, davallam per anar a cercar l’enllaç del fins ara prohibit camí des Rafal de Planícia. (tancat per capritxo dels propietaris. Sempre ens ha fet gràcia que sempre que voliem passar per allà l’alemanya propietària entre tantes excuses que ens posava per no deixar passar, ens deia que tenia els cavalls embarassats, embaggassados concretament). Aquest, gràcies a la sentencia d’un procés que ha impossibilitat disfrutar-ho durant quinze anys, ara s’ha d’obrir al públic.
 

Quan estam fent el camí podem apreciar la nova senyalització que està a mig posar, cosa que fa que ens trobem lletreros d’avís de que el camí encara està tancat; però bé, nosaltres continuam emocionats la ruta. Ens trobam també, que les barreres tenen pany i cadena, però oberts. Quan esbrinam un poc els panells informatius arriba la decepció: prohibit bicicletes. Seria rar que aquest malefici de l'humanitat i culpable fins i tot del canvi climàtic, no tingués el seu merescut. Ja ens ho advertia en Biel de que ho havia llegit en els diaris. Poc ens ha durat l’eufòria. Arribam al poble i mentre esperam per entrar al Trast arriba el grupet comandat per en Rol que anava adelantat i com no, s’ha botat el desviament. Llavors ens insistirán en que el tram que han fet ells és millor que el que hem fet nosaltres.

Ni més ni manco que a les dotze ens hem de posar a berenar, i encara ens ho han de preparar. Bon berenar a preu de menú, i a més ens han fet esperar més del compte. Un motiu més per tornar al pa en butxaca. Tocades la una reprenem la marxa mentalitzats de que ja és imposible completar el recorregut. Anam cap el camp de fumbol pel camí que comença en es torrent d’en Roig (m'ho ha dit un banyalbufenc), una pujadeta duríssima que només aconsegueixen completar en Fran i Biel.

Agafam aire i continuam la pujada per anar a trobar es camí des correu. En el creuer agafam la pista de s’Erbossar i a la carretera tiram per l’enllaç de la corba cap a la baixada des Canonge, i després pujam per la trialera fins mirant de Mar. Són devers les dues i aquí escapa quasi tothom via Pescadors cap a Palma. En Biel, Vp, Pere i Torné insisteixen en completar la ruta i seguixen pel tram Kapax cap a can toni Hoyos i després cap a Piotes. Un cop en es coll d’en Claret valoram si feim el tram previst per son Ferrandell i sa Baduia, però un realista Biel ens ho lleva del cap. Tiram cap a Valldemossa, moment que aprofitam per improvissar un tram cronometrat fins son Brondo, cosa que agrairem donada la contagiosa pardaleria que pateix darrerament  el grup. Finalitzarem la ruta per ses Rotgetes i son Maiol, on n’Vp tirarà cap a casa i nosaltres cap a ciutat, i com que en Pere no perdona una sortida sense final feliç, ens convida a brindar a cas Ferreret.  

Bona ruta, amb poquet asfalt, uns cinquanta kilòmetres i uns 1600 metres de desnivell.

Ver todas

Consigue el tuyo

Dissabte 5 de març. Miner. Torner day 50.

Seguint la roda del Tibu i el Gerard, ara li ha tocat al Torné. Entrar dins la cinquentena no és tasca fàcil, fa falta temps per mentalitzar-se. També hi ha que encaixar altres coses, com per exemple que per quasi tots els llocs et tractin de vosté. També ho faria tot més fàcil si no existís la fotografia ni els miralls. Però bé, és el que hi ha, i una de les coses que millor es poden fer per aceptar la magna xifre és celebrar-ho amb  la major dignitat possible entre amics, i si és possible, fent el que t'agrada. Per això, i seguint la patent Vp i GerardTibu, es proposà una sortida mountainbikera amb dinar de germanor inclòs.

Donat l'elevat nivell de les darreres rutes-aniversari, no resulta fàcil pensar-ne una, així que, partint de la idea de fer qualque cosa no massa repetida, es plantejà anar a Miner. Així que, ens trobam a les vuit i mitja a ca na Tonyi, Biniamar: Rol, Vp, Miqui, Gerard, Tiá, Andreu, Mapes, Fernando, Biel, Fran, Raúl, Antón, Micot, i servidor. Al dinar s'afegiran en Pere, que té un màster de mecànica i un "gran" company de feina, el sr. Roca. Algunes grans ausències també, com les d'en Joanbike i en Jeroni.

Com que l'organitzador té una gran falta de coneixements territorials, delegà la primera part de la ruta a un gran expert perquè ens guiàs fins es Fangar mitjançant part del track emprat en el Gerarday. En principi tot estava clar, però un petit contratemps a l'arrencada va fer que en Rol i un servidor es quedassin enderrarits i sense saber cap on tirar, tot per culpa d'un petit error de comunicació. També hi ha que dir que el grup, estirat pel RayoMcMapes, va desaparéixer de cop.  Començam bé! Els dos perduts van tirar cap a Campanet via Selva i Moscari, quan tocava partir cap a Inca per la carretera de Mancor. Un poc abans d'arribar a la ciutat inquera, voltam a l'esquerra pel camí de s'Olivar per anar a coincidir amb una de les versions del camí vell de Pollença, que el deixarem a un moment donat per agafar el vial de servei de la carretera d'Alcúdia. Durant tot aquest tram, el company de viatge serà el torrent Massanella, i és que el seguirem una bona estona més o manco en paral·lel.

Mentre els dos despistats arribaven a Campanet i rescataven a un Fernando a la deriva, el grup principal ho feia pel camí vell de Búger. Ja tots plegats, i mitjançant un caminoi entre corrals, sortim altre cop al vial de servei, no sense tropessar amb la siquia de la ditxosa tuberia del gas. Ràpidament el deixam per agafar un caminet que enganxa amb el camí de na Pontons, que ens torna a dur al repetitiu vial. D'aquí pegarem a Ullaró, i després anirem a cercar el camí des Fangar obviant la part del track de la Gertibu que ens enfila fins el gran cim de Sa Pobla anomenat s'Ullastrar si no m'equivoc.

Arribats al camí del Fangar la tornam a liar. Gent escampada per tot: els capdavanters escapats com si fossin perseguits pel dimoni; en Gerard que tira cap el costat equivocat totalment autista, i fins que no arriba quasi a la carretera de Pollença no se n'adona de que va tot sol; i el grup de coa, orfa, que no sap on es troba. I tot això un dia de bon rotllo!  Com diu en Fernando, no sabem què és això d'anar tira a tira i tots plegats. A la fi, després d'esperar mitja hora a que aparegués en Falco, iniciam la gran ascensió del dia. Coneixedors del percal, ara si que el ritme canvia, sobre tot el d'en Frenado que ha acabat els menuts i dóna mitja volta i s'en va a fer temps fins l'hora de dinar. Tot i la dura pujada cap a Miner, un no pot deixar d'admirar la peculiaritat d'aquest lloc on les condicions són pròpies de l'alta muntanya, com podem comprovar a dalt on fa un vent fred que fa volar les pedres. Cercam un reconet on avituallar-nos una mica i com que no hi ha cafè, ben aviat reprenem la marxa. Bé, n'hi ha dos que han partit abans ja que tenen por de fer tard al restaurant.

Ara toca pateig de davallada fins Alcanella, una mitja hora diuen els experts, i tampoc és cap regal sobretot amb les sabatetes que duim. Un cop arribats el pla d'Alcanella toca el tram de pujada cap el coll Pelat, que consta de dues fases: una de cami artificial de macadam i fort pendent, i una altra no menys forta però si més agradable per terreny boscós, separades en el punt intermig per una petita baixada on hi ha un tot-terreny a mode de monument. Just abans de començar tot això, per si no bastàs, en Rol torça el canvi i romp cadena, i per pels no ha de tornar a peu. A l'espera de que en Pere torni al grup fet un expert en mecànica, sol·lucionam com podem l'incident i continuam. Un cop tots a dalt de can Pelat davallam cap a Lluc on ja més o menys agrupats, més menys que més, feim el més que conegut camí vell fins Caimari. Des d'enllà, cap a Mancor i arribada puntuals a les dues i com que hi ha confiança amb el restaurant, ens han esperat, o millor dit, ens han esperat perquè ens posàssim nosaltres a fer feina, aferrant-se als fogons n'Andreu i el gran Roca que gràcies a ells hem pogut dinar.

Amb ambient relaxat arribam al moment sorpresa on el cinquenter reb de part dels seus companys una orgia d'obsequis que contribuiran a millorar la seva malparada imatge. Ha estat un gran dia per l'homenatjat. Moltes gràcies a tots!

P.D. A partir d'ara toca riure veient caure esl següents jjj.

Dissabte 27 de febrer. Valldemossa-Raixa i prest a casa.

Dissabte sota mínims aquest. Deu ser perquè tornam vells?  La cosa és que una previsió metereològica donant un poc de pluja i fred va bastar perquè, llevat dels que tenien motius més que justificats, qualquns optassin per declinar l’oferta d’en Pere de fer una sortideta a prop de casa per si la cosa es posava lletja. Tanta sort que els del Raiguer , Raúl, Antón i Gerard, es van portar i s’afegiren als tres que sortírem de Palma, Pere, Fran i un servidor.

Partírem cap a son Espanyol i pel camí de can Mallol arribarem al Muntant. Després, via Sarrià, on en Pere li improvisà una glosa al pastor desdentat, arribam acalorats  a son Malferit on trobàrem les ovelles desdejunant. 

 Pel camí de s’Ermita arribam a Esporles on contactàrem amb els tres raiguerencs per trobar-nos a camí. Férem Pescadors i pels camins de Claret arribàrem al mirador d’en Toni. Baixant ses Pilotes ens trobàrem amb els camarades Raúl, Gerard i Antón. 

Després del bon berenar a can Molines de dalt, i amb un poc de pluja i calabruix, ens dirigírem cap l’espectacular enclavament de Pastoritx, previ pas pel pestós caminet ple de pins caiguts i que ningú s’anima a llevar. Finalment  pel torrent arribàrem a Raixa on en Fran i Torné  s’en anàren cap a casa i la resta va continuar cap a Bunyola per allargar un poc més. Objectiu cumplit que és que la maquinària sectària no s'aturi.

Ver todas

Consigue el tuyo