Un any mes i un resumen mes.
A nivell general i un cop repassat tot el que ha passat podríem
dir que el balanç ha estat positiu, ja
que llevat de les habituals caigudes i
malalties no hi ha hagut res molt greu. En aquest capítol, te menció especial n’andreuet, que quan no es bony es forat.
Aquest any també el recordarem com l’any en que en
Bordils ha acabat incorporant-se al grup i tot apunta que aquest gran
fitxatge no serà dels efímers. Malauradament també hem
tingut una baixa definitiva que va generar una damnatio memoriae.
A nivell laboral ens ha alegrat veure com en miky pareix que ha
agafat una direcció que sembla de futur.
En un altre nivell, també recordarem enguany com el que
en Torner, sectari de l’any, s’ha apuntat al grup de les escapades a fora. Es un plaer veure com les viu amb intensitat.
Per altre banda l’hi hem d’agrair el que s’hagi convertit amb el cronista
oficial.
En referència a les nostres muntures, com cada any hi ha
hagut renovacions, sembla que el tema de les fat o de les 27,5 no ha progressat
gaire i quedaran com un tipus d’experiment, el que si sembla que està agafant
força es el tema del monoplat , ara ja en tenim 4 i segons els experts, aquesta
innovació si que ha vingut per quedar, ja veurem...
A nivell de camins, aquest any es sens dubte l’any de Planícia,
com una gran noticia ha acabat sent un problema pel mtb. En el capítol de
neteges hem de dir que hem suspès estrepitosament ja que
el que s’ha fet net ha estat cero.
I en el capítol de voltes sens dubta , tot i haver estat
minoritària la participació , el recordarem com l’any de la 345 encara que en
gery diu que varen ser 360km , un nom que tampoc està malament per una volta
que es va tancar, encara que li sàpiga greu al innombrable les voltes circulars.
GENER
Començarem l’any amb una volta amb un nom una mica
críptic per celebrar l’aniversari d’en vp i que ens va dur per camins nous per
terres Felanitxeres i que tambe la recordarem pel solapament d’un mínim
tram de ruta amb una altre. El
mes de gener ja sempre serà el mes d’en Cecilio, que com sempre el recordarem
rient i en aquest cas amb una bona calçotada. També farem una volta pel
raiguer instaurant els berenars a Biniamar
com uns dels millors.
FEBRER
En aquest mes la ruta mes novedosa va ser la que férem
per es Trenc , que segons el cronista s’anomena ruta del “pisoton”i en la que també
coronarem un nou cim, el puig de Galdent. També rodarem per la Trapa, per cap Blanc
i arribarem a Valldemossa per Raixa, ja que creiem ingènuament, que algú havia fet net el camí. En aquest mes
es dictaminà sentencia sobre el litigi dels camins de Planícia. Desprès de
molts d’anys de lluita, la justícia decretava que eren públics. Llàstima que
desprès coneguérem que ho eren, però NO per tothom.
MARÇ
Aquest mes es el del Torner day, en el que celebràvem
l’entrada en el club dels cinquantenaris del senyor Torner, la volta ens dugué
pel recorregut de la gerarday en sentit invers fins a Miner tornant per lluc.
Com a les grans celebracions acabarem la
volta amb un bon dinar. A la volta que férem per Planícia davallarem pel camí
del rafal i allà varem com estaven posant els rètols que prohibien el pas amb
bicicleta, anàvem per celebrar l’obertura i tornarem amb un disgust. Per
celebrar la reincorporació d’en Jeroni al grup, que des de la seva caiguda al
viatge de l’estiu encara no havia tornat, anàrem rodant fins a Muro per tot un
seguit de camins que no solem freqüentar amb alguns nous per Costitx i Llubí.
També rodarem per Valldemossa el cap de setmana que
s’anunciava de nou la volta a Mallorca non stop, que com era d’esperar va
tornar a quedar suspesa “sine die” i que ens va servir per motivar-nos i
demostrar que nosaltres si érem capaços de disenyar d’una manera factible la nostra
volta a Mallorca Non Stop.
ABRIL
Com cada any per pasqua férem el nostre particular
Pancaritat, que es mes un via crucis que una festa en el que passarem entre
d’altres per Santa Magdalena. Tot i això aquest dia el recordarem com el dia en
que en jonanda ens va ensenyar el bareto de s’Indioteria a on donen els poals
de cervessa i d’on aquest narrador ha sortit qualque vegada bastant perjudicat.
El mes destacable d’aquest mes sen dubte fou
la sortida fins a Menorca, que enguany va ser de 2 dies i en els que
rodarem el primer dia fins el far de
cavalleria i els alocs i el segon pels voltants de cala Galdana i coneguérem
alguns trams magnífics del camí d’en Kane. Desprès d’una volta per Randa els
següents caps de setmana foren preparatius per la 345. Així férem el primer
tram sortint per na Burguesa fins Andratx i tornant per Valldemossa i desprès
el tram de Llucmajor, Felanitx, Ses Salines,
Santany.
MAIG
Aquest fou el mes de la 345,que la férem el darrer cap de
setmana, els anteriors anàrem comprovant els altres trams , tot eren voltes de
gran kilometratge per anar preparant-nos per el gran esdeveniment. Així repesarem
el tram des de l’Esglaieta fins Pollença passant per Lluc i el tram de sa pobla
fins Artà tornant per Llubí. En aquest mes aquest narrador sofrí una caiguda,
de la que ara ja no s’enrrecorda però que impossibilita la seva participació en
el gran event de l’any. Els herois que estaren 28 hores pedalejant foren en
torner, en bigel, en gery i en jonanda.
JUNY
En aquest mes presentarem les al·legacions a les
ordenances d’usos dels camins a Planícia, que tot i estar ben fonamentades, no
tenien cap possibilitat de prosperar, ja que aquestes eren conseqüència d’una
ordre judicial.
Així les coses, també férem acta de presencia a la
concentració que un biker juntament amb en Kapax organitzaren per recollir
signatures i demanar el pas per les
bicicletes a Planícia. També anàrem per Artà a on férem la integral del parc amb sentit
anti-horari. A la sortida del Teix, rodarem pels nous camins que l’ajuntament
ha netejat per la zona de Mirabó. També férem un sortida amb la bici de ruta
fins a Sa Calobra el cap de setmana que en gery, en bigel , n’andreu i un altre
feren els Tracks d’Astúries. La impressió que tinguérem els que ens quedarem
per aquí, va ser que en aquell viatge es menjava mes que es colcava.
JULIOL
Ja en plena canícula, ens refugiarem per tramuntana ,
així anàrem per solleric de bon rotllo post Astúries i a la volta per la serralada d’Orient inaugurarem la connexió del camí de son
Palou venint d’es Freu cap es pas de s’Escaleta .La volta de la Mola de
Planícia serà recordada pel poc quòrum d’assistents, ben al contrari de la que
ferem per Escorca en la que passarem per primera vegada pels camins de Son
Massip fins Escorca, tot un luxe, ara per ara tancat a l’espera de que la ruta
de pedra en sec els incorpori com a camins públics que son. Acabarem el mes amb
la Badia Blava extrem, volta rutera amb dinar a ca n’Andreuet, que va ser
extrem pel reportatge fotogràfic dels integrants del grup.
AGOST
El mes del gran viatge que enguany també va ser
minoritari i bastant inusual, ja que fou un viatge organitzat amb guies que ens
dugueren a passejar per Transilvania. Formarem l’expedició en Miky, en fran en
joan miquel i aquest narrador. El que recordarem d’aquest viatge fou els atacs
dels cans semi salvatges i segons els que quedaren per aquí, la quantitat
d’hores que dormirem.
En aquest mes en Miky completa la revisio dels 16 tracks
ruteros i l’acompanyarem a la darrera
volta que anava de Cala Millor a Orient amb un recorregut de 167 km. A la volta
per es port d’es canonge ens trobarem en jonanda corrent per aquells indrets i
ala volta per Rafaubeix ens donarem un bon banyito.
SETEMBRE
El mes de Setembre
podríem dir que va ser uns dels mesos mes pocs brillants de l’any.
Potser la volta mes destacable fou la que ferem pel cami de metro i la font de
la Senyora. També rodarem per es cap Blanc i per la Comuna en un cap de setmana
plujós.
OCTUBRE
La volta mes destacable d’aquest mes fou la que ens va
dur fins a Sant Elm i en la que rodarem pel magnific tirany que va de les cases
de sant elm cap el coll de Palomera, per un tirany aeri que sembla Alpí. A la
volta rodadora que férem fins a Montuiri, aquest narrador abandonà el grup ja
que va petar el nucli i deixà abandonat als sectaris a la seva sort sense track
per el laberint de camades cap a Gracia. Tot i molts dubtes arribaren a bon
port. A petició d’en rol i en petit comitè es fe la baixada de la mola de son
Pacs previ pas per Valldemossa. Com no podia ser d’altre manera aquest mes
també recordarem en Toni, que sempre està present entre nosaltres.
NOVEMBRE
Per tots Sants ens tornarem escapar, aquest pic fins a
Catalunya per fer el primer tram de la GTPC, es a dir la Gran travessa dels
Pirineus Catalans, en una nova versió revisada pels mítics autors de la
primera. Sortida molt ajustada de Preu, en la que recuperarem al 100 %
l’esperit sectari dels grans viatges. Autosuficiència, aventura i un bon rotllo
com feia temps que no teníem. Si això hi afegim bon temps, paratges magnífics i
bon menjar. No es pot demanar mes. Tot i
això el que aquest narrador recorda mes gust es la cara de felicitat que posava
el senyor Torner, en aquest el seu primer viatge Pirenaic d’uns quants dies. La
resta de mes el passarem rodant per la mola de Planícia amb en Joan amb una de
les seves aparicions esporàdiques. Per es Capdellà i el camí d’en Cecilio i un
petit grup que s’atreví a anar fins sa costera.
DESEMBRE
El mes de desembre el tancarem amb els actes en favor del
mtb, així assistirem a la inauguració del refugi de la Coma d’en Vidal, una altre lluita
guanyada. Que lluny queden aquells dies en que passàvem com a furtius per allà,
o la ràbia que ens agafà quan el Govern a la passada legislatura va estar a
punt de vendre-ho. L’acte mes important en favor del MTB fou l’audiència
publica del Consell en el que el senyor Torner,
sectari de l’any amb el que es pot confiar plenament, llegí el nostre manifest en favor del mtb demanant
que ens deixin passar pel camí nou de Planícia. No sabem com acabarà la cosa, però tenim enregistrat el compromís de la
Consellera de Territori comprometent-se a demanar-ho.
A nivell de voltes
podríem dir que ja estàvem un poc de tornada i no varem fer cap gran innovació.
Així rodarem per Biniarroi i Solleric, per es freu a on verem l’aiguada que
baixava per Coanegre i a la darrera sortida com cada any anàrem pel pas del
ventall.
Esperem que aquest any que comencem ens doni salut a tots
i poguem fer grans voltes, esperem una repetició de la 345 per els que no varem
poder anar-hi. I les clàssiques escapades menorquina, aquest any per la zona de
Mao,la escapadeta Catalana continuant la revisió de la travessa Pirenaica o
potser qualque boci de la Cat 700 i com no el gran viatge de l’estiu que aquest
any si tot va be anirem a fer la TRANSVERDON
de 368 km i 11.000mt de desnivell.
El sectari sortint ens ha recordat que aquest any si o si
, hem de recuperar les obres de neteja, ja que tenim un bon llistat de deures: es burotell, variant torrent piotes,
Millora pujada son net passat els cans, baixada
aumedrà...
Per acabar un desig
per aquest any nou seria que l’any que be poguessim dir que aquest ha estat també
el de la reincorporació d’en fernando i de la tornada a una certa normalitat d’en
Joan.
Que així sigui. Per Molts d’anys.
