Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

martes, 31 de diciembre de 2019

Resum 2019.



 GENER
Començarem l’any molt be amb una volteta per la comuna i un dinar de reis a casa del segon autònom sectari, en Benji. Tot un esdeveniment que hauria de repetir-se qualque dia. 
El cap de setmana següent ens anàrem fins a Artà i un, ara no s’enrrecorda massa perquè aquest dia tancarem la volta per la carretera de cala Torta. El cap de setmana següent, els que no estavem fora pel pont de sant Sebastià pujaren fins la mola de Planícia a on crec que hi hagué qualque confusió. Arribà la setmana del Cecilios Day que enguany fou bifasica. El dia 23, que va caure entre setmana,  alguns pujarem fins el Castell d’Alaro, amb un fred que pelava i deprés anàrem a sopar al kebab de Consell de la família Navarro. El dissabte anàrem al mirador d’en Cecilio i acabarem a la Cabaneta fent una calçotada amb un arròs brut, cuinat per en Torner i n’Andreuet (  cremant la taula de la cuina).

FEBRER
Desprès d’un gener bastant intens, vingué un febrer molt mes tranquil, el fred propi d’aquest mes, acabà de refredar l’ànim espitós  que alguns encara teniem despres d' haver tornat del viatge A dels Alps. Així les coses a la primera volta del mes, senzillament anàrem rodant fins a Montuiri per anar a berenar allà, vora el foc de la foganya de l’hostal. A la següent volta li pegarem fins les antenes d’Andratx, de on sortirem per uns camins que mai havíem fent per Biniorella, per acabar el dia recuperarem un antic itinerari per son Fortuny d’Andratx i el coll Alemany  i enllaçar així amb la vall verda.
Malauradament el Strava els dos caps de setmana següents està callat i els dels altres possibles chivatos: fran, pere o sebastià, també. Així que no podem contar que férem si es que férem qualque cosa.


MARÇ
Començarem el mes amb una volta cap a Valldemossa recuperant l’enllaç de les ermites cap a Deia per son Rullan, que estava una mica canviat ja que han recuperat bona part de l’olivar, aquest mateix dia aprofitant que ja havia acabat l’epoca de caça, agafarem el camí de la font de la senyora i tornarem a ciutat pel camí del puig d’en banya i coll de Soller.
La següent volta ens dugué fins Alcúdia a on férem la clàssica volta i enguany pujant de nou a la Talaia a on comprovarem que el camí segueix totalment destruït i segurament segueix essent  millor anar per les fontanelles.
La volta del 15 ens dirigí cap el pla, també aprofitant que ja no hi havia caçadors pel barranc de son gual, Algaida, vell de Pina, Lloret a on alguns berenaren de bocata de calamar amb un track que es solapa en algun moment ja que aquest dia el narrador no hi era.
Després del Pla torna la Serra amb una volta per Puigpunyent, que inicià una mica la sèrie de les Integrals de termes municipals que hem anat fent al llarg de l’any.  Arribarem al terme per son Roca amb l’enllaç amb el camí vell de Puigpunyent. L’arribada al Poble , la ferem per els camins que ara ja hem incorporat i que fan una arribada ben elegant. La volta la completarem passant per el pas del ventall , galilea, comellar de ses someres de baixada i recuperant l’enllaç de son Net a son Forteça per sa Teulera. Acabarem el mes amb una volta per la comuna de Biniamar enllaçant Biniarroi i la vall de Massanella d’on sortirem pel comellar dels Horts de Caimari.


ABRIL
El mes d’abril comença amb una matchacada que feren alguns sectaris, aquest narrador no hi era i en fran i en Rol com ha estat també una mica habitual aquest any feren la seva volta mes endurera. El Matchacas anaren rodant fins sant Salvador que el voltejaren i tornaren direcció Campos seguint l’estel d’en VP. Per arribar a Felanitx ho feren pel barranc de son Gual Castellitx, gracia, Porreres i camí de ses pedreres ja que el senyor Torner sempre deia que per anar a Felanitx era una voltera anar cap a Campos, es veu que per tornar ja no ho va ser.  
La següent volta fou el clàssic de Planícia coll Estellencs tot i que per arribar-hi ho férem via Valldemossa pujant per Raixa i Pastoritx, a on encara no havien desviat el camí, a la connexió pels camins de ses Piotes el Grup es va trobar per primera vegada amb un dels famosos AMA que ja estaven de cacera de mtbikers. Per setmana Santa aquest any es va fer un singular Pancaritat, ermites fins alcudia i d’alla tornada per serra de tramuntana.
Aixi el divendres els que completaren tot el via crucis pujaren Cura, Montision, sant Salvador, Santa Llucia de Manacor i Bonany de Petra amb un recorregut de 177 km i 2.400 mt de desnivell. El dissabte Sant es va fer la tornada d’aquesta volta tan eremítica, passant com no podia ser per Lluc a on s’arriba pel vell camí de Pollença, sant Llorenç de sa calobra i per tant fent la Costera, Nostra senyora de l’olivar al camí de Balitx, ermita de la trinitat de Valldemossa i arribant a Ciutat per l’estret de Valldemossa i nostra senyora de l’olivar de s’esgleieta. En total 123 km i 3125mt de Desnivell. Acabarem el mes eremític anant fins a l’ermita de son Orlandis d’Andrtx  via na burguesa, bernat en es capdellà i tornant pels caminois que enllacen el port, camp de mar i santa ponça a on agafarem el torrent per tornar via son boronat.  


MAIG
Començarem el mes fent content a en Gery, ja que varem decidir pujar Massanella, berenant a cal Gallet i tornant ja que havíem pagat pel coll de sa neu i tossals tot un classic amb una bona patejada que un pic al any s’ha de fer.
El segon dissabte del mes toca una altre integral, en aquest cas fou per Valldemossa així hi arribarem via mola de son Pacs, despres davallarem al port pel camí de son Oleza i tornarem a ciutat per l’estret a on arribarem fent els camins de la zona de sa coma Mirabo. En aquesta volta ens acompanya la Silvia de Tracks.
Seguint amb les integrals i com que tocava Pla , ferem la d’Algaida que com diuen els cartells esta integrada per Algaida, Randa i Pina. La ruta així puja per son Binissalom, ferem la comuna d’algaida, voltarem el puig de Randa, pujarem fins a Cura, baixarem per Aubanyà arribant a Castellitx i d’alla cap a Montuiiri per enllaçar els camins de Pina i tornar a Ciutat via ses maioles i barranc de Son Gual.
La integral d’esporles no va ser gaire lluida, ja que supos que aquest dia es volia acabar prest, ja que es limità a pujar fins a la fita del ram via bunyolí, baixar per la granja i tornar pel coll d’en Portell i son espanyol. Potser ja havia arribat la calor i aquí començaren les desconnexions, el strava d’en Pere deixà d’emetre en canal públic, el d’en benji va a començar a emetre altres sintonies i el d’en e-Sebastià es va desintonitzar possiblement per algun comentari bastant unilateral sobre els nou vinguts.

JUNY
El mes comença amb una volta fins a cala Figuera de Calvia amb itinerari d’anada pels camins del colls de’s Tords, totalment arrasats i per on no hi pasen els AMA, son boronat , torrent de santa ponça i tornada per sa guixeria i serra de na burguesa.
El següent cap de setmana  ferem la volta del Gerard day per veure si els “cinquentons” del grup es sentien una mica al·ludits. Res de res, recordàrem aquell famós dia pujant el puig de fangar i els caminois de son castell. 
Del 14 de juny no ha quedat res registrat. En el següent ja va tocar banyito i el lloc triat va ser el mes idíl·lic de la Serra, L’hort de la cova ja que allà ens podem llevar la sal davall del salt d’aigua dolça. Amb el recorregut poguérem constatar que ara per ara encara es pot davallar per George Sand i com sempre per anar al Port saludarem a l’amic Tomàs del xalet de can Sales i constatar que n’és de diferent del seu germà Fernando. Acabarem el mes anant a berenar a Lluc i per tant pujant el camí vell, la tornada crec que es va fer via Sóller ja que aquest narrador la va fer fia Pollença.



JULIOL
 La primera sortida de Juliol sempre sol coincidir amb el bubas Day que com també ja també es habitual acabà amb un dinar a Aspace. Així ho férem tot i que alguns nomes celebrarem alguns moments del dia. La volta fou la clàssica de pujada per militars, mirador buba, baixada vall d’urgent, son boronat, capdellà, camí d’en Cecilio, son net , Puigpunyent i Palma.  El següent cap de setmana tocà cap fico a Foradada, que hi anàrem via Valldemosa, ermites, son Rullan i tornarem berenant al bar de vora la bentzinera per Piotes, camí dels pescadors i coll d’en Portell.
El tercer dissabte del mes el recordarem com el dia d’en Bordils, ja que aquest dia acabarem dinant i fent un capfico a la mansió Bordils de Gènova, la volta va consistir amb un son Roca, puigpunyent, son net, galatzo, torrent, son boronat, etc.
No sabem que férem el darrer dissabte, però es de suposar que qualque cosa es va fer, ara per ara no ha quedat res per les xarxes.


AGOST
Agost, des de ja fa 2 anys, s’escriu amb A , de viatge A d’Alps.  Tot i això els dos primers caps de setmana encara sortirem per terres mallorquines, però ho ferem amb la bici de ruta arribant fins al cap de ses Salines en el primer i fins a Capdellà a berenar just el dia abans de Partir. Com que tampoc hi ha hagut cronica del viatge assenyalarem que de nou el viatge ens deixà amb molt bon gust de boca, tot i que alguns trams coincidiren amb els de l’any passat. D’aquest viatge ens quedarà el gran vídeo amb dron d’en fernando i el nom de val de Maira, un autèntic paredis. 
enllaç video alps mapes

Varen ser 6 dies d’autentic mountain bike i bon rotllo.  Però com tot, lo bo es va acabar i en tornar a la roqueta elseguent dissabte anarem fins a Lluc a donar gracies per haber arribat be, anant a berenar amb la rutera al Gallet. Acabarem el mes amb una volta que sabiem que ens permetria tornar a reconciliar-nos amb l’illa i per aixo anarem per la zona de Planicia, berenant a estellencs i tornant a ciutat pel coll d’estellencs a on hi arribarem per cas xocolater i son fortuny.

SETEMBRE
A  la primera volta que ens queda constància del mes de Setembre, que es la del segon cap de setmana, anarem fins el castell d’Alaró via Raixa, Bunyola i per el nou accés a Honor, com sempre les clavegueres no decepcionaren tot i que ara sabem que als AMA tampoc els hi agrada que anem per allà. Qualcú els hi hauria d’explicar que quan la Serra estava en plena explotació, tot aquell coster estava ple de camins i corriols de carboners i que el impacte que podem generar nosaltres es ridícul amb el que generaven carboners,pastors, caçadors, etc.
En el tercer dissabte anàrem fins a la Trapa, fent una d’aquestes voltes d’obligat compliment com a mínim un pic al any. En aquesta volta recuperarem el magnífic enllaç per son Fortuny des de la vall verda.
Tancarem el mes acomplint un somni que ja pensàvem que mai podrien fer, com va ser fer integra el camí vell de Palma a Puigpunyent, des del coll de son Marrill que hi arribarem per pistes mes rodadores, fins  a son Serralta. Completarem la volta per Galilea, son Fortesa i tornada per Sobremunt i Bunyolí.

OCTUBRE
El primer cap de setmana del mes coincidí amb la fira biker de Consell a la que hi assistirem anant a berenar a la carpa que hi havia muntat. La volta la férem primer pujant a la Comuna i baixant cap a Coanegre i la tornada enredant una mica pel puig de Santa Eugenia. El següent dissabte ens anàrem d’excursió , el tema de la volta eren les coves. En aquest recorregut que començarem a Campos arribarem a Felanitx per les camades que s’acosten a cas concos, férem per primera vegada la Mola de Felanitx a on visitarem les coves de les antigues pedreres i després anàrem fins a les coves de la zona de s’Estany d’en mas via sant salvador, fangar tornant per son Macia i camí vell de Felanitx Campos. Potser aquesta ruta va ser de les mes novedoses de l’any.
En el següent cap de setmana també descobrirem un nou camí inèdit per les nostres muntures, molts l’havíem fet de joves però fins ara no s’havia pogut tornar a fer de manera tranquil·la. Així  redescobrirem el camí de l’escolta al que hi arribarem via Sóller a on berenarem i d’on sortirem per la pista de muleta de ca s’hereu i camí de Castelló a Deia. En el darrer dissabte, aquest narrador estava per terres Atlàntiques tot i això per el grup va sortir fent una volta per na Burguesa a on hi pujaren via sa vileta, pinar park son vida, arribaren a Calvià i berenaren a Galilea per després voltar cap a Son Fotesa.



NOVEMBRE
Començarem el mes amb un gran oblit d’aquest narrador  però també de tot el grup , en el que se’ns passa recordar en Toni Hoyos fent una volta que no tingué res d’especial ja que simplement l’objectiu era berenar a Biniamar a on hi arribarem via raiguer per santa Eugenia a on férem una nova connexió de ses coves a ses olleries, acabant el recorregut pujant cap a Tossals per després davallar per Oli clar i sa font figuera. El següent dissabte aquest narrador tornava a estar fora  però el grup puja fins a Lluc a berenar seguint el camí típic per fer aquest recorregut. 
Tot i que dues setmanes mes tard, recordarem en Gesa anant fins el seu mirador amb una volta per la mola de son Pacs molt relliscosa i tornant per sa Granja i Sarrià. En el següent cap de setmana crec que va ploure molt i alguns decidirem no sortir, altres ho feren i quedaren ben xops. Acabarem el mes amb una volta que volia repetir el cami vell de Puigpunyent al que arribarem per unes pistes noves de son cotoner però que no el poguérem fer per estar en plena temporada de caça, . berenarem a Galilea i tornarem reproduint una mica una volta que s’ha via fet feia poc per na Burguesa per la zona del pt5.

DESEMBRE.
En aquest mes aprofitant el pont de la puríssima es va celebrar una gravelada de tres dies a la que s’hi anava per invitació ja que tenia números clausus a causa dels allotjaments domèstics.  En el següent cap de setmana el grup ana de visita fins el cap Andritxol via Puigpunyen, camí Cecilio i tornada torrent santa Ponça, boronat, coll de sa creu.
El cap de setmana abans de Nadal l’objectiu era senzill , anar fins a Biniali a berenar, al bar mes friendlybike , que hi deu haver a Mallorca, ja que a tots els ciclistes que hi anarem ens donaren un buff i ens convidaren a vi dolç i mantecados. La volta la vestirem per ses coves amb enllaç cap a Alaro i pujada a cas Secretari. 
Com cada any celebrarem la gala sectaria de l'any amb premis als sectaris destacats, enguany, una mica com tot l'any va ser una mica sosa a nivell de premis, ja que nomes en tingueren en frenando amb un petit dron de joguina,els cinquentons amb un globus i com no el sectari de l'any que aquest si que rebe un bon premi en forma de casc a mes del classic siurell. Esperem que les obres de casa seva permetin a en Jeroni sortir al maxim amb el grup.
L’argument de la darrera sabatina fou preparar la classica de cap d’any del pas del ventall,adecentant la tornada i fent net en un dia i mig tot el que no hem fet en tot l’any. D’aquest dia en que molts arribarem a casa mes cansats que si haguéssim fet 200 km també recordarem el pobre caçador que havia deixat a la família a casa seva.
Com ja fa molts d’anys acabarem l’any al pas del ventall brindant un any mes per la SECTA, llarga vida al grup i per molts d’anys.

---------------------------------------

Girant l’ullada cap enrrera, com sempre i un cop passat revista de l’any un queda sorprès de tot el que hem fet. Potser aquest any no ha estat un any de sortides a fora, ja que de fet nomes hem tingut el viatge als Alps, però l’esperit sectari en el que a cada sortida de dissabte hi havia un “algo” especial s’ha mantingut i no em entrat a la rutina d’altres que tenen “ x” rutes que es repeteixen periòdicament. No han estat grans aportacions: una petita connexió, un canvi de sentit generant noves sensacions, un nou lloc a visitar que no coneixíem de la nostra roqueta, etc.  
A nivell del personal, com sempre en gery ens ha fent les dentetes llargues amb les seves continues escapades i sobre tot amb la Turin-Niza, una volta amb l’autèntic esperit aventurer i d’autosuperació que tant ens agrada. Va ser una llàstima ,que al final en Bordils no el pogués acompanyar ja que s’ho mereixia  i es que el seu regnat com a sectari de l’any ha estat plegat d’entrebancs a nivell particular però que ha anat superant sempre amb la seva discreció i entrega. Gracies per tot Bordils.
Tot i això en el capítol de incidències greus, el premi l’ha tingut en Predro, que va tenir un accident molt greu amb la moto de motocròs per terres catalanes. Ara encara està patint la recuperació, que tot i segur que ara li sembli impossible, segur se’n sortirà be com ja ha fet moltes altres vegades. Aquest any 2 sectaris mes han entrat al club dels cincuentons, però encara estem esperant la festa.  A nivell de grup també aquest any el recordarem com l’any en que de nou en miky va desaparèixer acompanyat per en e-sebastià, esperem que  torni com ja ha fet altres vegades i perque no amb mes gent , ja que com va dir n’Anton , un poc de sang nova no ens aniria malament, tot i que els vells rancis remuguin una mica. N’anton ja s’ha convertit en un autèntic 312 addicte i ara també s’està enganxant a l’escalada, tot i que tampoc te cos d’escalador.   
Per acabar a nivell de maquinaria, aquest any no ha entrat cap gran innovació, un podria dir que la febre de les e-bike de muntanya s’està refredant una mica o al menys ja no ens espantem tant quan em veiem alguna i la pregunta es si el mateix passarà amb la febre Gravel. I xerrant de tecnologia encara que no biker , recordarem aquest any pel magnífic dron d’en fernando i les imatges impactants que va fer als Alps. Per acabar en el tema de camins, com ja hem citat al resum, aquest any el recoradarem com l’any dels AMA, esperem que com tot acabi en un “susto” i les aigües tornin al seu curs.  
I que ens espera  el proper any?. Ningú ho sap...
En el capítol de desitjos en quest narrador li agradaria  fer l’escapada per Catalunya i descobrir el misteri de les Borges Blanques així com recuperar l’escapada a Menorca, que seria una bona excusa per celebrar també l’entrada al club dels veiardos d’en Frenando. El Randino també hi entrarà  aquest any, però això esperem celebrar-ho als Alps, i perquè no, acomplint també un altre somni que es pujant al famós “chamberton” a una volta per la vall de Susa. A nivell de grup esperem que el bon rotllo que hem tingut es mantingui i que puguem seguir així per molts d’anys. I per suposat que tinguem bona Salut. Per molts d’anys.


lunes, 31 de diciembre de 2018

Resum 2018.


Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.





GENER
Començarem aquest any complicat amb una volta fins el puig de  santa Magdalena amb un bon berenar a son Catiu que no servi massa per aixecar els ànims d’aquest narrador que estava amb una depressió que fins i tot li havia fet perdre les ganes de colcar. El següent cap de setmana, com que coincidia amb el pont  de sant Sebastià aquest narrador no participà en la volta que  es va fer per Puigpunyent organitzada per en Vp i en Jeroni amb dinar inclos.
Acabarem el mes amb una volta pel castell d’Alaró per recordar en Cecilio  i que continuà per Aumedrà  a on ens trobarem el torrent amb tanta d’aigua que feia quasi  impossible creuar-lo pel gual habitual, llevat d’algun valent com n’Anton que aquell dia celebrava pel vespre  el seu 40 aniversari a una festa sorpresa. 



FEBRER
Iniciarem el mes amb una volta espectacular pel Llevant , que ens dugué des de Manacor  fins  a cala Rajada i en la que presentarem al grup el magnífic camí vell de Son Servera a Artà, que ara ja forma part del nostre repertori clàssic. Les plogudes recents feren que fos un dia especialment fotogènic.


Com cada any arribà la neu i tot i que el dissabte en qüestió a Ciutat plovia, un grupet ens atrevirem a sortir i pujarem fins Maristella amb una volta d’aquestes que et deixa feliç.


Hi ha que reconèixer que el febre fou un mes profitós ja que a la següent volta anàrem fins a ses Figueroles acomplint un desig d’en Rol, la veritat es que si que havien netejat una mica el camí però el pateo, pels pocs hàbils,  segueix sent important. Acabarem el mes amb una volta fins a Cura, amb la novetat de que per arribar fins allà ho férem anant per platja de Palma pel que ens va semblar que ens costà molt sortir de Ciutat.


Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.



MARÇ
Aquest mes continuà amb les bones voltes, així el primer dissabte incorporarem als nostres recorreguts el comellar de ses someres que ens havia presentat en VP. En aquest dia també per arribar fins Estellencs baixarem per una variant de son Fortuny i estrenarem la neteja i adequació de la baixada de Galatzo. Quina diferencia de com el baixarem el primer pic en que era fins i tot difícil trobar el camí. Tot i això aquest dia tinguerem les baixes dels mes “spartans” del grup: en gery, en fran i n’anton que lluïen els seus cossos per l’espartan race.

 
En la següent sortida, com que pel mes de gener no havíem fet la calçotada tradicional del cecilios day la férem en aquest mes substituint la torrada per un arròs brut cuinat per en Jeroni. La volteta que justificava  el dia la férem per la comuna . En el següent cap de setmana ens anàrem fins el puig de sant nofre. Del següent, aquest narrador no en te constància del que es fe i del darrer del mes ( aquest va tenir 5 caps de setmana) el dedicarem a anar a fer la volta tradicional fins a Formentor, ja que feia molt de temps que no hi havíem tornat.


ABRIL
El mes d’abril d’aquest any serà recordat per que es va realitzar el viacrucis de totes les ermites, una volta clàssica amb bici de carretera però que no s’ha via fet en MTB. Nomes foren uns pocs que completaren aquesta volta de  mes de 150 km i quasi 3000 mt de desnivell. Uns quants nomes en férem la meitat i ja ens bastà. Malauradament dels 2 següents caps de setmana no en queda constància ja que en aquest mes es va consolidar  “l’apagon” del blog. El darrer cap de setmana férem una volta per camins de la comuna de Caimari que mai fem i que ens demostraren que sempre hi ha qualque camí nou per descobrir. 


Tingues present sempre la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.

MAIG
I s’acabaren els registres al blog, res el mes de maig i res el mes de juny, tot i això el strava ens recorda que en aquest mes férem una volta per Felanitx, Santany i el parc  natural de cala Mondrago. Potser també va coincidir amb l’apagon del Strava d’en Gery, que optà per no voler estar sempre vigilant del que dirien els altres dels seus temps i kudos obtinguts.


JUNY
Pocs records també queden del que férem aquest mes , queda constància de que férem part de la integral de les muntanyes d’Arta, incorporant enllaços nous per Aubarca i sa Duaia. En Aquest mes també ens anàrem fins a Muro refent aquells camins de per devers Llubí que també tant de temps feia que no anàvem. Acabarem el mes amb una volta per la Costera, en que sembla que els que la feren completa passaren bastanta calor pujant sa Calobra, mentre aquest narrador i en nando ens refrescàvem a les cases de s’electricitat. En aquest mes en Gery acomplí un dels seus somnis i ens va fer molta enveja, ja que se’n va anar tot sol a fer la CAT 700 , una prova de gran resistència que potser es de les que mes reflexa  la manera romàntica que entenem alguns de gaudir o sofrir amb la bicicleta.

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.



JULIOL
Per Juliol com ja es tradicional  recordarem en buba amb una volta per na Burguesa, amb berenar en es Capdellà i tornada per cecilios way. Acabarem amb un bon dinar a Aspace de Son Serra Parera, lloc oficial dels dinars final d’etapa. En el següent cap de setmana anàrem a pegar el primer cap fico oficial de l’any a s’hort de sa cova, la volta fou magnifica si no hagués estat perquè en aquella setmana es va destapar la conspiració del viatge B. Segurament aquella setmana ha marcat un abans i desprès de la Secta. Acabarem el mes  amb una volta fins a cala figuera amb que recorreguérem uns tiranys nous a la banda de can vairet. 


AGOST
Agost s’escriu amb A , de viatge A d’Alps. El que era un viatge incert acaba sent un dels millors viatges dels darrers anys. El Tour del Chambeyron : Paisatges impressionants i un bon rotllo al grup que a tots ens deixà pletòrics. Varem caminar molt , però va valer la pena. En aquest viatge també estrenarem el vaixell de Toulon i la furgo Bordils que esperem puguem emprar per molts d’anys. Per completar el mes, el dissabte post viatge   anàrem amb bici de carretera fins a Sant Salvador i acabarem l’Agost amb una volta per LLucmajor cala Pi amb un dinar a can Andreu.


Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.


SETEMBRE
En aquest mes post viatge , es notaven les piles carregades i les ganes de fer coses, ja que tot i que no quedaren reflectides al blog, férem unes 4 sortides de pinyol vermell. El Primer dissabte anàrem per Alfàbia i el Teix, claus en ma i passant com a senyors per aquestes magnifiques muntanyes. Seguint el costum de desprès d’una volta per la serra anar a rodar pel pla, anàrem el següent cap de setmana fins a Bonany a on tornarem a fer la baixada que surt pels calderes i que feia un munt d’anys que no fèiem. Desprès tocà tramuntana sud i anàrem fins a cala en Basset pels magnífics camins de sant Telm que mai decepcionen. Acabarem el mes celebrant el 50 sant miquel d’aquest narrador amb una volta per S’Arrom i un dinar al refugi de Muleta.


OCTUBRE
Començarem el mes anant a Berenar a  Tossals, ja que no hi havíem anat en tot l’any. La volta la vestirem perquè el recorregut fos com toca circular i sense solapaments pel que anàrem via passatemps i tornarem via son Macia. Si per qualque cosa serà recordat aquest mes però es per que a la volta que férem fins a Cura tinguérem companyia femenina ja que ens acompanyà la Silvia de tracks de Mallorca. Quedarem que tornaria qualque dia , encara que, ara per ara, això no ha succeït. Acabarem el mes amb una volta fins el mirador d’en Hoyos per recordar aquest gran amic. Com ja es costum dinarem a Aspace de son Serra Parera.


Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.



NOVEMBRE
Per la tardor toca Pirineus, així ens anàrem a fer els tracks de Monte Perdido, volta que organitzà integrament en Bordils, que amb això es convertí definitivament amb una peça fonamental  de l’engranatge Sectari. D’aquesta escapada sens dubte ens quedarà en el record el dia de la Neu ja que com a caparruts, decidirem passar un coll en que ens havien dit que no seria possible per culpa de la Neu.. 


En tornar del viatge a la següent sortida recuperarem el puig de Son Segui, per una entrada que ens preparà en Largo i que esperem puguem emprar moltes mes vegades. Aquesta volta que acabà a tramuntana pel pas de s’Escaleta serà  recordada pel debat sobre els convidats que apareixen alguns dies, de manera unilateral i que en aquest dia, a mes a mes, va compartir unes fotografies del grup a gent desconeguda en el pas d’en Largo que ningú volia que es veiessin. En aquest mes també anàrem pel camí del cementiri de sa vileta per anar cap a Calvià i tornar a ciutat per Bunyolí.


DESEMBRE.
L’any ha acabat amb un mes amb 5 caps de setmanes amb sortides que ens han deixat unes un bon regust de boca i  altres   no tant. Així el primer dia del mes ens anàrem per terres del Llevant per veure, ara que ja tot està mes en calma, els efectes de la devastadora turmenta que assoli aquell indret de Mallorca. La volta no tingué massa secret i l’únic  novedos fou recuperar els tiranyets de per son corb i na penyal. A la volta que férem pel territori Arxiduc inaugurarem una senzilla connexió que ens permeté fer la baixada de Miramar fins a les cases de bany de s’arxiduc que feia anys que no fèiem.
Com fa ja bastants anys de nou per aquestes dates férem el Soller Expres que sorprengué bastant a les noves incorporacions: en benji i n’electric. En aquesta volta presentarem el camí vell de sa Figuera que encara mai havíem incorporat a cap volta. En el tercer dissabte del mes tocà Tramuntana Nord i per això anàrem rodant des de Lloseta fins Pollença per camins cap a Campanet i Ullaro i tornarem pel camí vell de Lluc i Miner  amb un gran pateo pel mig que nomes feren els mes valents. Acaba el mes amb una volta que s’havia pensat de bon rotllo i que acaba precisament amb tot el contrari. El recorregut era senzill i rodador ja que anàrem fins a Pina per desprès recordar els caminois de per Costitx.

Tot i això el mes important d’aquest mes fou el sopar de Nadal en que s’anomenà com a Sectari de l’any en Bordils, persona que s’ho te merescut sobradament i que segur que no ens decepcionarà posant seny quan ens faci falta.

Acomiadarem  l’any amb el tradicional brindis en el pas del ventall  que enguany tingue una primera convocatòria a les 8:30 i una altre a les 13:30.



Vist en perspectiva l’any , de nou,  un es sorpren de la quantitat de coses que hem fet, potser els descobriments no han estat espectaculars, pero nomes el tram del camí vell de Puigpunyent o la baixada a Galatzo ja valen la pena. A nivell de viatges, tot i que no n’hi va haver per primavera, el de l’Estiu i el de la Tardor foren tot un èxit. En aquest aspecte l’aparició de la nova linea de vaixells a Tolon ens obri un munt de possibilitats i com no també destacar el tema de la furgo Secta d’en Bordils al que sempre estarem agraïts.
Tècnicament enguany no podem dir que hi hagi hagut cap revolució a nivell de les nostres bicis, si de cas el mes singular ha estat l’aparició d’una elèctrica a les nostres voltes, que esperem que aviat es converteixi en una bici de veritat.
I que ens depara l’any que be, no ho sabem, però esperem que com a mínim puguem seguir amb les nostres fites anuals tant de sortides de dissabte com de viatges, que el bon rotllo sigui el màxim possible i que perque no reiniciem de nou les netejas que tant falten a alguns camins.

Ah i que el blog sigui viu, perquè tal com va dir en Joan, qualque dia potser serà el que ens ajudarà a recordar tots aquests meravellosos moments que hem passat amb les nostres bicis.

Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.