Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

jueves, 12 de enero de 2017

APLAZADO /sabado 14 enero Variacio Integral Arta

Proposta d'anar fins a Arta, VARIACIONS INTEGRAL SERRA LLEVANT.
per compensar l'improvisacio de la setmana passada, es proposa ruta amb track sobre  volta en sentit antihorari serra llevant.
Sortida :8:30 Estacio tren Arta,
Berenar: Dur Bocata
Recorregut: Estacio tren Arta, cra Capdepera, rodona cra son Servera, OJO, giram cap al centre per anar a cercar el cami de la siquia, camp de futbol, cra cala torta, coll d'es Raco, duaia, enllaça sa mesquida, cami son jaumell, cala agulla, coll de marina, cala mesquida, cala torta, cala mitjana i cala estreta, OJO, anem per pista cap al interior abans de baixar cap a matzocs, gir esquerra. Pas per davall barrera, horts vells d'albarca, pujada per l'alzinar cap a cases albarca, cases,BERENAR, baixada font salada, arenalet, s'esquena llarga, cami d'es presos, OJO deixam pista per agafar cami ferradura, primer a la dreta i despres a l'esquerra,  cap campament des soldats, continuem tirany cap es verger, trialera tecnica, cases verger, cami niu d'es pilot, cami Albarca, coll d'es castellas, cami de son puça, cra betlem, OJO girem dreta i a 20 mt girem esquerra, gual torrent cocons, font calenta, Arta.

Track : https://es.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=16089188

lunes, 9 de enero de 2017

Dissabte 7 de gener. Rodant fins Sineu.


Decimatio. Mesura de càstig màxim aplicat a l’exèrcit romà quan hi havia covardia o amotinament, que consistia en dividir en grups de deu soldats dels quals s’en triava un a sort que havia de ser executat pels nou restants, que després eren obliglats a dormir fora del campament amb el perill que això suposava en temps de guerra.



Per aquest dissabte de ressaca de festes, l’organ executiu del grup va proposar una sortida rodadora fins Sineu-Puig de son Nofre per cremar l’excés de calories del Nadal. La veritat és que de cremar, tenint en compte que perquè es produeixi aquesta reacció química fa falta arribar a una certa temperatura, res de res donat el matí gelat que va fer a primera hora. Tant de bo que el sol a partir de mitjans dematí va fer la seva feina que si no…
Així que quedam a les vuit i mitja ( horari temporal de hivern per no sortir a les fosques) “passades”, on sempre, Mapes, Biel, Pere I ( i primera sortida oficial del seu regnat ), Miqui i aquest destronat servidor. Més tard s’afegiran en Tià i Gerard. Moltes baixes avui, entre cumpleaños ( la gran lacra per alguns que no en surten ), viatgers per Orient, o griposos. El fred d’avui fa que cadasqú s’emboliqui com pugi o faci autèntics esforços imaginatius per paliar els efectes, desde la bossa de plàstic entre el calcetí i la sabata fins els que maquinen per endur-se’n guants encarregats per un altre, passant pels botins elfos d’en Biel o el doble calcetí de taló rovegat d’en Pere. Tot val per combatre la fretada que fa aquests dies.


Arrencam per la clàssica sortida de son Macià, Caülls, sa Bomba, i al camí des Raiguer ens esperen cagats de fred, com no pot ser d’altre manera, en Tià i en Gerard. Seguim raiguer cap amunt per després voltar en direcció cap a les vinyes de Santa Maria, previ pas per les vies del tren d’Inca. Com deiem, fred, fred, fred i més fred, però amb l’esperança d’anar entrant en calor. Sortim a la carretera de Sencelles i després enfilam per camí de camades cap a Morelló i can Quiant. Per aquí, sona la veu de “mi general, la tropa está diezmada”, terme que actualment s’usa per dir que la gent està patint els efectes de qualque desastre , pel fred en aquest cas. I és que duim més d’una hora en marxa i no hi ha manera d’agafar temperatura, tot el contrari, com que anem per pla desprotegit tenim fred i humitat tot el temps. Necessitam fer qualquna cosa, i aprofitam una clapa de sol enterbolit per fer una aturadeta a veure si reviscolam un poc. El que du la pitjor part, tot i que tots tenim els peus i les mans gelades, és en Pere, que du uns guants que no li serveixen de res. La cosa és que, després de cinc minutets aturats, notam certa millora i el mal cos minva, pel que decidim continuar la marxa. Arribam a Costitx, on, donada la siutació, ens plantejam aturar a berenar en lloc de fer-ho a Sineu, però com que ja fa més soleiet i la gent està més animada decidim seguir el camí previst cap a Jornets. Arribats a la carretera Inca sineu, les ganes d’arribar fan que ens despistem i agafem la carretera quan haviem de fer el camins paral•lels que van per l’altre costat.


Arribats a la voltadora, ja fa un bon sol, i l’optimisme ha tornat al grup. Molt bon berenar per molt bon preu, per no dir el millor de tots, ja que per cinc lauros ens hem fotut un bon pa amb oli, beguda i cafè. Com sempre, la tertúlia d’aquest moment volta en torn a qualque tema que en aquest cas ha estat els dels megagimnassos. Panxa plena i la tropa recuperada partim cap el següent objectiu del dia que és el puig de Son Nofre, un turó just enmig dels municipis de Sineu i sant Joan que suposa un punt de referència quan ets per aqueixa zona. Per sorpresa nostra, no de qui du el comandament, no hi pujam si no que hi passam per la tangent, iniciant d’aquesta manera el camí de tornada. Camins cap a sant Joan, idò, i pas pel bosquets que tant ens agraden, i enfilam cap a Lloret. Fa bon rodar i anem a bon ritme, quan ja agafam el camí vell de Pina. Passam pel poble i seguim per camí del mateix nom en direcció Algaida. En creuar la carretera Algaida santa Eugènia, en Pere I, en Tià i en Gerard ens deixen per tornar cap a casa. Els quatre que quedam, Biel, Miqui, Mapes i qui escriu, seguim la ruta establerta pel cami de Pedreres ( un de tants ), camí de son Lluch, vial de servei per ses Canyes fins son Gual. Aquí davallam pel divertit cami del barranc i sortim discretament pel golf. A partir d’aquí pestós vial de servei cap a casa blanca i son ferriol, que avui no és tant pestós gràcies al lleuger vent a favor. Només un emperò, el xivato vermell del genoll mapesià s’ha encés i procuram rodar fent bonda. Final feliç avui al bar del camp de fumbol de son Malferit, on entre futbolistes i tabac brindam pels 110 km de ruta d’avui.

domingo, 1 de enero de 2017

RESUM 2016

Un any mes i un resumen mes.
A nivell general i un cop repassat tot el que ha passat podríem dir que el balanç  ha estat positiu, ja que llevat de les habituals  caigudes i malalties no hi ha hagut res molt greu. En aquest capítol, te  menció especial  n’andreuet, que quan no es bony es forat.
Aquest any també el recordarem com l’any en que en Bordils ha acabat incorporant-se al grup i tot apunta que aquest gran fitxatge  no  serà dels efímers. Malauradament també hem tingut una baixa definitiva que va generar una damnatio memoriae.
A nivell  laboral  ens ha alegrat veure com en miky pareix que ha agafat una direcció que sembla de futur.
En un altre nivell, també recordarem enguany com el que en Torner, sectari de l’any, s’ha apuntat al grup de les escapades a fora. Es un plaer veure com les viu amb intensitat. Per altre banda l’hi hem d’agrair el que s’hagi convertit  amb el cronista oficial.
En referència a les nostres muntures, com cada any hi ha hagut renovacions, sembla que el tema de les fat o de les 27,5 no ha progressat gaire i quedaran com un tipus d’experiment, el que si sembla que està agafant força es el tema del monoplat , ara ja en tenim 4 i segons els experts, aquesta innovació si que ha vingut per quedar, ja veurem...
A nivell de camins, aquest any es sens dubte l’any de Planícia, com una gran noticia ha acabat sent un problema pel mtb. En el capítol de neteges hem de dir que hem suspès estrepitosament ja que el que s’ha fet net ha estat cero.
I en el capítol de voltes sens dubta , tot i haver estat minoritària la participació , el recordarem com l’any de la 345 encara que en gery diu que varen ser 360km , un nom que tampoc està malament per una volta que es va tancar, encara que li sàpiga greu al innombrable les voltes circulars.  

GENER
Començarem l’any amb una volta amb un nom una mica críptic per celebrar l’aniversari d’en vp i que ens va dur per camins nous per terres  Felanitxeres  i que tambe  la recordarem  pel solapament d’un mínim tram de  ruta amb una altre. El mes de gener ja sempre serà el mes d’en Cecilio, que com sempre el recordarem rient i en aquest cas amb una bona calçotada. També farem una volta pel raiguer  instaurant els berenars a Biniamar com  uns dels millors.

FEBRER
En aquest mes la ruta mes novedosa va ser la que férem per es Trenc , que segons el cronista s’anomena ruta del “pisoton”i en la que també coronarem un nou cim, el puig de Galdent. També rodarem per la Trapa, per cap Blanc i arribarem a Valldemossa per Raixa, ja que creiem ingènuament,  que algú havia fet net el camí. En aquest mes es dictaminà sentencia sobre el litigi dels camins de Planícia. Desprès de molts d’anys de lluita, la justícia decretava que eren públics. Llàstima que desprès coneguérem que ho eren, però NO per tothom.

MARÇ
Aquest mes es el del Torner day, en el que celebràvem l’entrada en el club dels cinquantenaris del senyor Torner, la volta ens dugué pel recorregut de la gerarday en sentit invers fins a Miner tornant per lluc. Com a les grans celebracions  acabarem la volta amb un bon dinar. A la volta que férem per Planícia davallarem pel camí del rafal i allà varem com estaven posant els rètols que prohibien el pas amb bicicleta, anàvem per celebrar l’obertura i tornarem amb un disgust. Per celebrar la reincorporació d’en Jeroni al grup, que des de la seva caiguda al viatge de l’estiu encara no havia tornat, anàrem rodant fins a Muro per tot un seguit de camins que no solem freqüentar amb alguns nous per Costitx i Llubí.
També rodarem per Valldemossa el cap de setmana que s’anunciava de nou la volta a Mallorca non stop, que com era d’esperar va tornar a quedar suspesa “sine die” i que ens va servir per motivar-nos i demostrar que nosaltres si érem capaços de disenyar d’una manera factible la nostra volta a Mallorca Non Stop.

ABRIL
Com cada any per pasqua férem el nostre particular Pancaritat, que es mes un via crucis que una festa en el que passarem entre d’altres per Santa Magdalena. Tot i això aquest dia el recordarem com el dia en que en jonanda ens va ensenyar el bareto de s’Indioteria a on donen els poals de cervessa i d’on aquest narrador ha sortit qualque vegada bastant perjudicat. El mes destacable d’aquest mes sen dubte fou  la sortida fins a Menorca, que enguany va ser de 2 dies i en els que rodarem el primer  dia fins el far de cavalleria i els alocs i el segon pels voltants de cala Galdana i coneguérem alguns trams magnífics del camí d’en Kane. Desprès d’una volta per Randa els següents caps de setmana foren preparatius per la 345. Així férem el primer tram sortint per na Burguesa fins Andratx i tornant per Valldemossa i desprès el tram de Llucmajor, Felanitx, Ses Salines,  Santany.  

MAIG
Aquest fou el mes de la 345,que la férem el darrer cap de setmana, els anteriors anàrem comprovant els altres trams , tot eren voltes de gran kilometratge per anar preparant-nos per el gran esdeveniment. Així repesarem el tram des de l’Esglaieta fins Pollença passant per Lluc i el tram de sa pobla fins Artà tornant per Llubí. En aquest mes aquest narrador sofrí una caiguda, de la que ara ja no s’enrrecorda però que impossibilita la seva participació en el gran event de l’any. Els herois que estaren 28 hores pedalejant foren en torner, en bigel, en gery i en jonanda.

JUNY
En aquest mes presentarem les al·legacions a les ordenances d’usos dels camins a Planícia, que tot i estar ben fonamentades, no tenien cap possibilitat de prosperar, ja que aquestes eren conseqüència d’una ordre judicial.
Així les coses, també férem acta de presencia a la concentració que un biker juntament amb en Kapax organitzaren per recollir signatures i  demanar el pas per les bicicletes  a Planícia. També anàrem per Artà  a on férem la integral del parc amb sentit anti-horari. A la sortida del Teix, rodarem pels nous camins que l’ajuntament ha netejat per la zona de Mirabó. També férem un sortida amb la bici de ruta fins a Sa Calobra el cap de setmana que en gery, en bigel , n’andreu i un altre feren els Tracks d’Astúries. La impressió que tinguérem els que ens quedarem per aquí, va ser que en aquell viatge es menjava mes que es colcava.

JULIOL
Ja en plena canícula, ens refugiarem per tramuntana , així anàrem per solleric de bon rotllo post Astúries i  a la volta per la serralada d’Orient   inaugurarem la connexió del camí de son Palou venint d’es Freu cap es pas de s’Escaleta .La volta de la Mola de Planícia serà recordada pel poc quòrum d’assistents, ben al contrari de la que ferem per Escorca en la que passarem per primera vegada pels camins de Son Massip fins Escorca, tot un luxe, ara per ara tancat a l’espera de que la ruta de pedra en sec els incorpori com a camins públics que son. Acabarem el mes amb la Badia Blava extrem, volta rutera amb dinar a ca n’Andreuet, que va ser extrem pel reportatge fotogràfic dels integrants del grup.

AGOST
El mes del gran viatge que enguany també va ser minoritari i bastant inusual, ja que fou un viatge organitzat amb guies que ens dugueren a passejar per Transilvania. Formarem l’expedició en Miky, en fran en joan miquel i aquest narrador. El que recordarem d’aquest viatge fou els atacs dels cans semi salvatges i segons els que quedaren per aquí, la quantitat d’hores que dormirem.
En aquest mes en Miky completa la revisio dels 16 tracks ruteros i l’acompanyarem  a la darrera volta que anava de Cala Millor a Orient amb un recorregut de 167 km. A la volta per es port d’es canonge ens trobarem en jonanda corrent per aquells indrets i ala volta per Rafaubeix ens donarem un bon banyito.

SETEMBRE
El mes de Setembre  podríem dir que va ser uns dels mesos mes pocs brillants de l’any. Potser la volta mes destacable fou la que ferem pel cami de metro i la font de la Senyora. També rodarem per es cap Blanc i per la Comuna en un cap de setmana plujós.

OCTUBRE
La volta mes destacable d’aquest mes fou la que ens va dur fins a Sant Elm i en la que rodarem pel magnific tirany que va de les cases de sant elm cap el coll de Palomera, per un tirany aeri que sembla Alpí. A la volta rodadora que férem fins a Montuiri, aquest narrador abandonà el grup ja que va petar el nucli i deixà abandonat als sectaris a la seva sort sense track per el laberint de camades cap a Gracia. Tot i molts dubtes arribaren a bon port. A petició d’en rol i en petit comitè es fe la baixada de la mola de son Pacs previ pas per Valldemossa. Com no podia ser d’altre manera aquest mes també recordarem en Toni, que sempre està present entre nosaltres. 

NOVEMBRE
Per tots Sants ens tornarem escapar, aquest pic fins a Catalunya per fer el primer tram de la GTPC, es a dir la Gran travessa dels Pirineus Catalans, en una nova versió revisada pels mítics autors de la primera. Sortida molt ajustada de Preu, en la que recuperarem al 100 % l’esperit sectari dels grans viatges. Autosuficiència, aventura i un bon rotllo com feia temps que no teníem. Si això hi afegim bon temps, paratges magnífics i bon menjar. No es pot demanar mes.  Tot i això el que aquest narrador recorda mes gust es la cara de felicitat que posava el senyor Torner, en aquest el seu primer viatge Pirenaic d’uns quants dies. La resta de mes el passarem rodant per la mola de Planícia amb en Joan amb una de les seves aparicions esporàdiques. Per es Capdellà i el camí d’en Cecilio i un petit grup que s’atreví a anar fins sa costera.

DESEMBRE
El mes de desembre el tancarem amb els actes en favor del mtb, així assistirem a la inauguració del refugi de  la Coma d’en Vidal, una altre lluita guanyada. Que lluny queden aquells dies en que passàvem com a furtius per allà, o la ràbia que ens agafà quan el Govern a la passada legislatura va estar a punt de vendre-ho. L’acte mes important en favor del MTB fou l’audiència publica del Consell en el que el senyor Torner,  sectari de l’any amb el que es pot confiar plenament,  llegí el nostre manifest en favor del mtb demanant que ens deixin passar pel camí nou de Planícia. No sabem com acabarà la cosa,  però tenim enregistrat el compromís de la Consellera de Territori comprometent-se a demanar-ho. 
video
 A nivell de voltes podríem dir que ja estàvem un poc de tornada i no varem fer cap gran innovació. Així rodarem per Biniarroi i Solleric, per es freu a on verem l’aiguada que baixava per Coanegre i a la darrera sortida com cada any anàrem pel pas del ventall.

Esperem que aquest any que comencem ens doni salut a tots i poguem fer grans voltes, esperem una repetició de la 345 per els que no varem poder anar-hi. I les clàssiques escapades menorquina, aquest any per la zona de Mao,la escapadeta Catalana continuant la revisió de la travessa Pirenaica o potser qualque boci de la Cat 700 i com no el gran viatge de l’estiu que aquest any si tot va be anirem a fer la TRANSVERDON  de 368 km i 11.000mt de desnivell.
El sectari sortint ens ha recordat que aquest any si o si , hem de recuperar les obres de neteja, ja que tenim un bon llistat de  deures: es burotell, variant torrent piotes,
Millora pujada son net passat els cans, baixada aumedrà...
Per acabar  un desig per aquest any nou seria que l’any que be poguessim dir que aquest ha estat també el de la reincorporació d’en fernando i de la tornada a una certa normalitat d’en Joan.
Que així sigui. Per Molts d’anys.

viernes, 30 de diciembre de 2016

dsbt 31 des

Ates que es la darrera sortida de l'any
Ates que el nou sectari de l'any ja s'ha manifestat
 Ates que el carrec de sectari de l'any es efectiu a partir de l'1 de gener
Ates que hi ha que respectar les tradicions
Ates que la tradicio mana pasar per el pass del ventall el darrer di de l'any
Ates que es tenen en part les consideracions del sectari entrant

el sectari de l'any en funcions proposa.
Sortida BP 8:30 ATENCIO VUIT I MITJA, per aixi poder sortir amb claror i sense tant de fred.
carril bici cra valldemossa, son espases, cami de la real, son espanyol, muntant, enllaç cami sarria, son malferit,son tries, cami sa granja, camins cap a superna i son noguera, coll d'es grau, trialeres baixada puigpunyent, BERENAR PUIGPUNYENT 10:30, pujada conques,pas d'es ventall, BRINDIS PER L'ANY NOU baixada burotell, coll tords, camins bixada, es ferreret i cap a cases prest.

jueves, 29 de diciembre de 2016

Dissabte 3 desembre. MITJORN EXTREM


Sempre que s’apropa una data especial, com és un llarg pont o uns dies seguits de festa, és tradició d’aquest grup fer qualque cosa diferenta ja que disposam de més temps. L’any passat férem una ruta en dos trams on quedàrem a dormir a son Amer. Com que la cosa enguany no estava gaire animada, de fet en els dos o tres envents que hem fet la participació no ha passat de la mitja dotzena, decidírem fer un dissabte llarg amb una ruta rodadora per no atabalar massa a la gent, això si, amb possibilitats obertes d’amollar a qualque moment per si qualqú ho volia. Per tant, partint de la base de la 345, event que ha marcat una fita aquesta temporada, es proposà una ruta fent-ne la part final, en sentit anti-horari, i a Manacor juntar-la amb una altra part de la far a far de fa tres anys, també aquesta en sentit invers però amb final a Palma. Fet l’encàrrec al nostre editor, el va batiar com a Mitjorn Extrem i ens va encomenar als capellans donat que ens hauriem d’enfrontar a uns 197 km i uns 2000 metres de desnivell.


Així que, havent confessats els nostres pecats per si de cas, ens juntam al punt de partida de les grans rutes, a sa Faixina, Vp, Biel, Joanbike, Miquel Bordoy, aquest humil servidor, i en Jonander que ens ha d’encalçar ja que ha fet tard. En Jon, li basta poc per apuntar-se a una matada d’aquestes, i procura no perdre’s ni una, i per nosaltres resulta ser una garantia a l’hora de gestionar la ruta, sense oblidar en Biel, és clar. A sant Jordi s’ens afegix en Tià, que se’l veu molt animat de nou, i a Llucmajor ho farà en Gerard, el dels colzes fotuts.


La primera part de la ruta és la més monótona i avorrida ja que hem programat aturar a berenar a ses Salines perquè després no tornam tocar cap població fins Manacor, per tant són quasi setanta quilòmetres d’una tirada. Els que vam fer la tres-quatre-cinq ja sabem de què parlam. Llevat del bocí de son Binissalom, son Mandivia i Punxuat, la resta, el carril bici fins s’arenal, tram cap a sant Jordi, o de Llucmajor fins es Salobrar és fer molta carretera i molt de rodar i rodar. A més, quan arribam a n’es Salobrar de Campos, abans hem fet el camí de son Guardiola, dels Lladres i de LLobets,  veim que no hi podem transitar donat l’enfangat que està degut a les darreres pluges, i ja sabem el car que es paga una empasstissada d’aquell fang, si no demanau-ho al Biel. Per tant més carretera fins ses Salines. Afamagats, ens aturam al primer bar que ens trobam, i per sort, ràpidament ens serveixen. Hem clavat el timming, a les onze i mitja hem esta al lloc, o sigui que de moment tot bé.


Arrencam de nou sense perdre temps i comencem a enfilar rumb a Santany, un trànsit totalment pla per carretereta i pistes entre sembrats. Deixam Santanyí a la nostra dreta, l’apreciam d’enfora, i ens dirigim cap a la zona d’es Carritxó o comencem a castigar encara més les nostres cames: poc a poc ens endinsam dins una zona de continus repetxos i on comencem a notar el desgast. Per aquí comencem a veure patir de veres en Joanotbike, però no passam pena per ell, és caperrut i està fet de carn de ca. Passam per un costat l’ermita de Consolació i un poc més envant ja començam a veure sant Salvador, i  partir d’ara anam fent el seguit de caminois i trialeretes per terreny de graveres. En Jon, que és qui va al capdevant posa un ritmet que ens fa treure els colors. 


Acabat el puja i baixa arribam pista gravillera cap avall fins la carretera de porto Colom, on just travessant hi ha l’entrada a la finca des Fangar. A la barrera recordam alguns detalls del vespre que vam ser per allà. 


Passam visita al malalt, comprovam que encara alena, i continuam la ruta pels agradables camins, també de puja i baixa, que recorren aquesta mega finca, , propietari de la qual en Tià ens conta que és mega millonari i que fabrica robots tipo Iron Man, crec, i que li agrada menjar fruita de mallorca fresca i recent recollida sigui on es trobi arreu del món. Suposam que li du en Tony Stark, no ho veim possible d’una altre manera. Arribam a la sortida de la finca, ja som a son Macià, i aprofitam per telefonar al bar Porrón per avisar de la nostra inminent arribada, bé, mirant en Joan, no tan inminent. Però encara queda terreny dur per arribar a Manacor, costes i més costes, i tots ens notam un poc cuits, en Joan ja no està tan tot sol. A l’hora de fer el tram final per la zona de les canteres de Manacor, enviam per carretera directa el pacient, i la  resta anem a veure el paisatge llunar que ens ofereixen les pedreres de la zona. Sortim a la carretera, i anem arribant a la ciutat manacorina. Aquí s’ens despedeix en Tià que s’en va a dinar amb la família. Hem de dir que per no entrenar ha donat la talla, i sense remugar!!! Fins i tot se l’ha vist satisfet. 


Arribam al punt del dinar on ens espera un fantàstic menú d’arroç brut, porcella i caragols. Menjar copiós el que feim, i també copiosa és la hidratació, però és el que ens demana el cos, tot i que sabem el risc que correm. Passades les quatre de l’horabaixa estam llestos de feines i ens despedim d’en Joan i en Gerard que parteixen amb el tren cap a casa. Objectiu cumplit per part del primer, i també s’en va ben content, bé en Geri també tot i que sabem que seguiria.
Ente rialles ( perquè serà? ), iniciam el segon sector de la ruta, i enfilam cap a la zona d’horts cap el torrent de na Borges, tot i que no el farem; tampoc s’Avall, si no que un cop a la part baixa tombam en direcctió sud est i llavors cap l’est, entre els espléndiits camps llaruats de la zona, això sota la caiguda del sol que encara ho fa més bonic. 


En contrast, dins les nostres files s’està fraguant el drama. En Biel i un servidor comencen a partir els efectes dels excessos: malestar general, agrura i marejos s’apoderen de nosaltres, mentre veim que els tres capdevanters es comencen a allunyar. A tot això el ritmet que imposa en Jon tampoc ens ajuda massa. Llavors hi ha els altres dos, Vp i MiquelBordoy: a mi que m’ho expliquin, no fallen en tota la ruta! Com dos Jonh Deere tiren i tiren, sense fer renou, i nosaltres passant misèria. Al millor tenen alguna cosa que explicar, no sé.  Suplicam una atureda per pixar i de seguida continuam, també a bon ritme. Poc a poc, el grup torna estar cohesionat, i anam fent cap el següent punt de referència, Bonany, que el feim per la part baixa pels divertits senders que hi ha per dins el bosquet. Aquí ja hem d’encendre els llums ja que quasi és totalment fosca. 


Sortim d’aquest lloc, feim una zona de trànsit i tornam a fer un altre tram igual, i llavors un altre, i llavors un altre. Ho deim així perquè estam fent una zona on costa tenir referència d’on som, suposam que pels municipis de Sineu i sant Joan, crec. Terra de ningú és la sensació que tenim. Tanta sort que els esmentats trams de bosc ho amenitzen un poc. Mig desorientats, arribam a la fi, a Lloret, on ja ens situam. Cumplint amb el track, feim el tram per dins la comuna, i després travessant la carretera, ens dirigim cap el municipi de Costitx, i després cap el de Sencelles, tenint com única referència per aquests indrets el pas per devora el camp de futbol abandonat. A tot això, ja fa estona que fa un fred que te cagues, i decidim aturar a abrigar-nos ja que s’ens estan escapant les calories que ens fan falta per pedalar. No té aquesta sensació, en canvi, en Bordoy que du tota la ruta amb màniga curta i així l’acabarà. És discret en tot aquest home! Camins de camades i la següent població que ens trobam és Biniali, on a partir d’ara tindrem ja totals referències d’on som. A aquest punt es planteja si evitam el pestós tram de les vinyes i anam pel camí de Muro, però tot i que comencem a notar la síndrome hlp, ens posam caperruts i cumplim amb el marcat pel track. Hi ha que veure el que costa per allà dins apropar-se a Santa Maria: quan creus que ja hi vas voltes cap el sentit contrari i així un parell de vegades. Per devers el polígon travessam la carretera d’Inca cap a les vies del tren, i per camins entre parcel•les arribam al del Raiguer. S’està fent llaguíssima aquesta arribada a Palma. Llavors passam pel cami de sa Bomba i a la rotona del festival ens deixa en Jon que té pressa. A la fi podem baixar el ritme i anar arribant  més tira a tira per Caülls i son Macià. Ja a ciutat cadasqú s’en va cap a casa amb l’objetiu cumplit: arribar hlp i amb el track finalitzat. Total, el que hem dit al principi: uns cent noranta i alguns, i uns dos mil de desnivell. 

FOTOS MITJORN EXTREM

domingo, 4 de diciembre de 2016

Dissabte 26 de novembre. COMA D'EN VIDAL


Aquest dissabte, a la fi donàvem cumpliment a una sol•licitud que feia setmanes ens feia en Rol:  anar a la coma d’en Vidal pel coll Carnicer i enllaçar cap el  pas de sa Sabatera però baixant la trialera de la torre de vigilància i remuntar després cap a Galatzó. O sigui, una ruta totalment endurera que va fer tirar cap enrera a més d’un, entre ells en Miqui. Sa coma d’en Vidal és un lloc fetitxe per en Rol, i no m’extranya: tant l’accés habitual pel boal ses serveres, com la sortida baixant pel comellà de ses Planes cap la finca des Galatzó són espectaculars. Això sí, no tothom s’ho passa bé per aquelles baixades tan tècniques.


Més particpació que dissabte passat tenim avui, amb dos reapareguts, en Tià i n’Andreuet, per tant: Biel, Andreu, Pere, Vp, Tià, Rol, Fran, Jeroni, i aquest escirvent. Presència anecdòtica d’en Sergi que ens va acompanyar fins Puigpunyent.
Com sempre que volem anar cap a Galatzó o cap a can Cecilio, aplicam la fórmula de sempre quan entram a l’urbanització, segon a l’esquerra i primer a la dreta, i rampota a l’esquerra per on hi ha els cans que criden. Avui trobam senyes de que hi ha qualqú de per allà que no li agrada que hi vagi gent perquè hi ha unes grosses pedres a mitja costa que dificulten el pas. Nosaltre seguim sense cap problema pels camins des bosc d’en Pieres, crec que es diu, si no ja em corregiran.


Un cop hem d’enfilar cap a sa font des pi per després pujar cap al coll carniceret, n’hi ha tres que se planten: Andreu, que ja ho havia advertit, en Pere que ha de ser prest a casa, i, aquest ja mosqueja més, en Biel, que per lo vist ja ho tenia acordat amb n’Andreu. Està clar que a n’aquest grup els xats privats treuen fum el divendres horabaixa. Ells s’ho perden, com veurem després. Quan som a la torre, on hi fa un bon fred, baixam l’amagada trialereta que està totalment humida. No obstant qualquns ens ho passam molt bé. Llavors ve el tram d’enllaç, que tot i que es pot ciclar quasi tot, està molt tancat de vegetació i acabes fent-te mal. Reagrupam, i com sempre que hem de trobar el camí cap a ses serveres, ens embullam un poc, tot i que cada cop el trobam més aviat. Just en sortir al camí, hauriem d’enfilar cap amunt cap a Galatzó fins  na sabatera, que era  la idea inicial, però com que tot està molt banyat i la baixada que volem fer després cap es coll de sa Moleta rasa i es pas des Cossís té tela marinera, decidim anar cap a la coma d'en Vidal pel camí de sa boal de ses Serveres.



Aquest tram mai decepciona, i la valoració que hi tenim d'ell és molt alta, per no dir la més alta de tots els camins que solem freqüentar. En ser a l'àrea recreativa aprofitam per pegar una mossegada. Com que no hem d'esperar cambrers ni res d'això no ens enredam gaire, o sigui que en no res tornam esser damunt les bicis. Només hem anyorat el cafè. Enfilam cap a can vidal i tot i que el pendent és respetable, l'esta òptim de la pista fa que no ho sigui tant, fins i tot els de "plat únic" arriben sobrats.



Un cop a dalt del coll toca iniciar la baixada cap a Galatzó, que també la trobam en perfecte estat, dins del que és, una llarga trialera de pedra i roca. Recordam fa ja molts d'anys que el camí estava totalment desaparegut i ho haviem de baixar a la brava entre l'agressiva vegetació que ho cobreix. Un cop a baix, canviem impressions mentre esperam per reagrupar.


La conclusio és que no hi ha manera de sortir-ne d'allà sense omplir-te de cops i endur-te'n cualque susto, i es que és una baixada de gerardo fàcil. No són ni les dotze i ja tenim la part difícil de la ruta llesta, cosa que aprofita en Fran per anar-se'n i ser prest a casa. Els cinq que quedam, vp, jeroni, tià, rol i torné seguim tranquil·lament cap a Capdellà, on a son Claret tenim intenció de fer el tram del torrent fins la carretera de Calvià. Llavors seguirem per la carretereta fins l'enllaç amb  el torrent de santa ponça on agafarem per dins son Pieres. Aquí d'un temps ençà han blindat un poc el pas, tot i que passam sense problemes.


Quan sortim a la carretereta, per sorpresa nostra conicidim amb el grup de desertors que ens ha abandonat a son Net, acompanyats per l'home dels colzes romputs, que tot i això se les arregla per no amollar la bicicleta. Resulta que els senyorets s'han fotut una berenada de dues hores amb  torrada inclosa, metre els altres cumpliem amb la ruta. No ens fan gens d'enveja, nosaltres ens hem divertit molt més, de fet estam segurs que més d'un d'ells se n'empanadeix de no haver vingut. Tots plegats, idò un altre cop, feim la clàssica tornada per son Boronat i el coll des Tords, lloc on els descansats aprofiten per donar-nos branca pert tots els costats. Al creuer del coll de sa creu en Pere ens deixa que ha de ser prest a casa, i la resta, uns van per carretera i altres pels ellaços que toca. Ens reunim al bar d'establiments de vora la creu on avui farem el final de ruta, i on tindrem la visita sorpresa d'en Joanbike i en Sergi que han sortit a fer una volteta pel... coll de sa creu!  i per on s'han trobat una ánima en pena, segons ens han contat.
Bona ruta, pels cumplidors, clar, amb una seixantena de quilòmetres i uns 1200 de desnivell.

FOTOS COMA D'EN VIDAL

miércoles, 30 de noviembre de 2016

Planícia, a favor del BTT. Audiència Publica del Consell de Mallorca

El proper 19 de desembre de 18:30 a 20:30  al centre Flassaders de palma es celebrarà l’Audiència Publica del consell de Mallorca.
 L’audiència publica es un acte que permet a la ciutadania expressar la seva opinió i fer suggeriments o propostes sobre temes que els interessen.

Des de Sectamtb, hem pensat acudir-hi per demanar que el BTT no sigui l’etern oblidat i que es prenguin mesures per poder passar amb bici per el camí nou de Planícia.  

Ajuda’ns i dóna’ns suport signat el nostre manifest i si podeu venir a la Audiència millor que millor.  




MANIFEST.

A Mallorca encara existeixen indrets plens d’autenticitat, paisatges inalterats que mantenen la seva essència i que es poden recórrer tranquilament pels camins rurals que romanen sense asfaltar.
Una de les millors maneres per conèixer aquests meravellosos paisatges es amb una bicicleta tot terreny. Esport i natura es donen la ma en aquesta practica que permet conèixer des dels magnífics camps de blat del pla,les vinyes del Raiguer, les marines de llevant i com no de la serra de  Tramuntana.

Malgrat  el ciclisme en BTT per tot arreu es considerat ,  a Mallorca, ara per ara, cap administració ,llevat d’iniciatives molts puntuals com podria ser l’exitosa i conflictiva via verda, s’ha plantejat  el seu reconeixement.
Així les coses, el camp a poc a poc es va urbanitzant i els antics camins s’asfalten per anar convertint tota l’illa en una gran urbanització residencial.
Mentre, les administracions nomes es preocupen en potenciar el ciclisme de carretera ja que es un producte turístic que ha resultat molt rentable oblidant el ciclisme de muntanya. El Consell de Mallorca promou rutes senderistes que discriminen als ciclistes i als cavalls, sense procurar alternatives per aquests col·lectius amb un tarannà ben diferent al que pugui tenir el d’Eivissa  o el Consell de Menorca amb el camí de cavalls .

Per acabar darrerament s’han produït algunes prohibicions de circular amb BTT, segons el nostre parer molt arbitraries  com la de resultes del litigi per la titularitat dels camins públics de Planícia.
Desprès d’anys de defensa Numantina per part de l’Ajuntament de Banyalbufar, la sentencia declara que en el camí nou de Planícia, una gran pista per on transiten fins i tot camions de gran tonatge, el dret de  pas públic es nomes per a vianants, desestimant la petició de l’Ajuntament que ho sol·licitava com a camí de carro. Considerant que un camí de carro es un camí per on hi passen vehicles amb rodes i les bicicletes tenen rodes, la jutja entén que el transit en bicicleta està prohibit.
Tot i tenir que acceptar però no compartir aquesta interpretació de la sentencia que duta al absurd també prohibiria el pas amb cadira de rodes, la sentencia també deixa clar que el camí nou de Planícia es  de tots els Propietaris i  per tant la finca de Planícia també ho es. Com que aquesta finca es del Govern de les Illes Balears ( Conselleria de Mediambient ) entenem que el Govern podria autoritzar el pas de gent amb bici fins la seva Propietat.


Així demanem:

 1.- Que el Consell mitjançant acord de ple, si s’escau,  sol·liciti al Govern de les Illes Balears com a propietari de la finca de Planicia a  que autoritzi l’accés fins la seva propietat  als que hi vulguin anar amb bicicleta.

2.- Un cop aconseguida aquesta autorització, que el Consell indiqui en els rètols  que s’han instal·lat  allà,  que el Govern autoritza a passar fins a la seva propietat als usuaris amb bicicleta.

Per  altre banda també demanem

3- Que es prenguin mesures per evitar l’asfaltat indiscriminat de camins que estan urbanitzant i transformant tot el sol rústic.


4.- Que mitjançant els  instruments de planejament es disseny una xarxa de camins  de terra i vies verdes  que permetin recorre tota l’illa a peu, a cavall o amb bicicleta indistintament i permeti donar a conèixer la nostra riquesa paisatgística i patrimonial que encara es conserva.