Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

domingo, 27 de enero de 2013

PALMA - VALLDEMOSSA -COLL D’ESTELLENCS sbd 26 gen

Un silenci absolut nomes pertorbat pel cruixir de les fulles de  les rodes de la bici
Un bosc d’alzines ombrívol ple de boira que no et deixa veure gaire enfora.
Un aire fred en el que la suor es condensa en núvols de vapor.
Un camí dur i exigent però en perfecte estat.
Nomes pel moment en que aquest narrador ha estat pedalejant tot sol, ja que ha quedat com es diu en “tierra de nadie”, ni amb els de davant ni amb els de darrera, per Planicia ja ha valgut la pena la sortida.
Però la volta no nomes ha estat això, també han estat moltes altres coses.
- Un grup de bikers una mica trabucats en els que no els hi ha  fet por la pluja que queia a les 8, 00 quan hem sortit i que estava format per : Salvador, tia, frenando, torner, fran, pere, sergi, vp, bigel, yerar i mapes
- Un camí nou. Efectivament, ara ja podem fer des del mirador dels coloms de la urbanització George Sand fins Estellncs sense quasi tocar asfalt. Aquest camí nou el descobrirem  desprès d’un parell d’hores de trescar  per allà i anar ajuntant bocins que encara es podien identificar d’un vell camí de carro que estava perdut  entre el càrritx, curiosament  l’altre dia uns “duendes” en feren un boci net i ara ja es quasi totalment ciclable tot i que encara es un poc difícil de seguir.
- Una Volta amb dos recorreguts, ja que quan s’ha posat a ploure els que anaven per davant en lloc d’esperar als de darrera que ens havíem aturat ja que en pere havia fet parche, han decidit continuar ja que segons ells es banyaven i tenien fred. El resultat ha estat que ens hem dividit en dos. Els de darrera que al final hem arribat abans ja que en el coll d’Estellencs hem tirat cap a la campaneta, sobremunt i bunyoli. I els de davant que es veu que han continuat cap el coll des carniceret.
- Una sortida amb dues petites berenades. Com que quan hem arribat a Valldemossa era molt prest tal com ho havíem previst, hem pegat una mossegada rapida a Can Molines , ja que per arribar allà hi havíem anat via semi directe, pel camí de la real, son espanyol, ses rotgetes , s’esglaieta, i desprès de s’estret per son brondo i pel tirany de la cartoixa. El segon berenar el grup en el que estava aquest narrador l’hem fet al coll d’Estellencs.
- Una trobada amb els membres del “equipo” que estaven amagadets i arrufats darrera una paret pegant una mossegada. Moment en que en yerar i en largo han presentat vassallatge als senyors feudals del BTT mentre en torner remugava dient que hi havia temps per fer cas als bunyolins i no hi havia temps per prendre un cafetò a Valldemossa.
- Una constatació de que en Pere es una mica Gafe, ja que de les 4 noves Spark,  la seva es l’única que te problemes i es que avui, ames a mes de la punxada  de roda, tenia els manguitos que s’escapaven del manillar i la suspensió de davant que amortiguava els impactes un parell de segons desprès.
- Un repàs de les noticies i fets mes importants de la setmana, en aquest cas, la noticia de que el Govern vol fer pagar entre 2 i 5 €  per practicar esport  en espais naturals protegits.

Llei 15/2012 , de 27 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l'any 2013

 Article 343 nonies
Taxa per l’autorització d’activitats esportives dins l’àmbit dels espais naturals protegits i de les finques públiques
                1r. Fet imposable
 Constitueix el fet imposable d’aquesta taxa la prestació de serveis per part de la comunitat autònoma derivada de la tramitació de l’autorització per a la realització d’activitats esportives dins l’àmbit dels espais naturals protegits i de les finques públiques.
                2n. Subjecte passiu
Són subjectes passius d’aquesta taxa les persones físiques, jurídiques i entitats a què es refereix l’article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, que sol·licitin l’autorització corresponent per a la realització de les activitats a què es refereix el fet imposable.
                3r. Quantia
La taxa s’exigirà d’acord amb les tarifes següents:
a) Autorització per a la realització d’una activitat esportiva dins un espai natural protegit o una finca pública: 2 €/persona.
b) Autorització per a la realització de proves esportives dins un espai natural protegit o una finca pública: 5 €/participant.
                4t. Meritació
La taxa es merita en el moment en què s’obtengui l’autorització per a la realització d’activitats esportives dins l’àmbit dels espais naturals protegits i de les finques públiques.
En tot cas l’eficàcia de l’autorització queda condicionada al pagament de l’import de la taxa.
                5è. Devolució
Procedeix la devolució del 35% de l’import de la taxa en el cas que no es faci l’activitat autoritzada per causes no imputables a la persona interessada.
Com tot el que fa aquest Govern, es  un autèntic nyap, aprovat amb “alevosia y nocturnidad”, ja que s’ha emprat la figura d’acompanyament dels pressupostos on es fiquen les coses que no es volen debatre ni ensenyar.
Per paga es una taxa totalment injusta i amb molt de contingut ideològic ranci. Es tracta de fer pagar per emprar el camp i la natura  i així acontentar als terratinents que també voldrien cobrar. Si analitzem el que en trauran d’això es totalment irrisori.
Si comptem un parell de curses per mes, amb una mitja de 100 participants, podríem dir que estam parlant de que al any trauran uns 20.000 €, una autentica menudesa per una conselleria que reparteix subvencions   de milions i milions  d’euros als terratinents.
A mes a mes, tal com dèiem, es totalment injusta perquè   el mecanisme que han cercat es mitjançant  les taxes per les autoritzacions. Així per exemple podem dir que emetre un informe i autorització du la mateixa feina a la administració si es per una cursa de 50 persones que  per 200, mentre que el que  es cobra es totalment diferent en els dos casos.  Aquí es veu  clarament que el que es cerca es fer pagar als usuaris esportistes que generalment sempre seran els mateixos. Es a dir, el que volen es que la gent deixi de practicar esport a la muntanya i així acontentar als caçadors i  grans propietaris.

Per tot això i  moltes mes coses   ha donat la volta d’avui, però  realment el mes important ha estat que durant un dissabte mes, ens  hem sentit feliços gracies al Mountain Bike
67 km i 1600 mt de desnivell

miércoles, 23 de enero de 2013

CECILIO, TAL DIA FARA UN ANY.

Carta que va escriure en Pere i que publicarem al Diari Mallorca, com petit homenatge a en Cecilio.


ELS AMPLES HORITZONS

Els horitzons amples, els camins polsosos, les muntanyes blau fosques, sentir el renou de les rodes girar i trescar, cercar camins perduts i oblidats, compartir i gaudir de l’aire i el vent, sentir la pluja i el fred, deixar-se envair per la calor i l’aire sec, patir, esforçar-se... sentir-se viu.
 Tot això són sensacions magnífiques que ens fan seguir dia a dia amb el nostre esport, el mountain bike, que ens fan pensar que podríem ser viatgers immortals que amb les nostres bicicletes podem gaudir del que ens envolta… però el dia a dia no permet viatjar massa lluny amb la imaginació quan la realitat colpeja de forma tan dura i definitiva…
Al fet de sentir-se viu, a les intenses sensacions que ens dona  fer activitat, el complementa la companyia de l’amistat, el vincle que et dona compartir aquestes sensacions intenses. És com una aliança forjada a la calor del patiment i de la satisfacció, de l’èxit i de la fatiga, del constant anar i venir, feta amb el jou dels quilòmetres, construïda en l’autenticitat de l’amistat.
L’altre dia va morir el nostre amic, en Cecilio, treballant, lluitant amb la realitat, lluny dels amples horitzons de les sortides amb bicicleta que ens feien ser un grup.
Algun dia volarem tots junts sobre els amples horitzons que tants de cops hem creuat junts, que tantes vegades varem fer rient, patint i disfrutant, mentre, guarda’ls i contempla’ls, junt amb els altres que també ens falten. Bona sort, bon viatge, bona travessa...amic.

Dels teus amics de sectamtb, dels sparrings i  de tots els que van gaudir de la teva companyia.

Pel vespre, 19 bikers, sectaris i sparrings tots plegats pujarem fins el castell d'Alaro, desafiat el mal temps i el fred, tal com feia cada setmana en Cecilio, ens aturarem un moment en el seu balco des d'on ens vigila i despres tots junts anarem a sopar.



CECILIO SEGUEIXES ESTANT ENTRE NOSALTRES.

martes, 22 de enero de 2013

sábado, 19 de enero de 2013

PALMA-PLANÍCIA

Aquesta crònica arriba amb una mica de retard però bé aquí la teniu:
Aquest dissabte el nostre molt estimat i més criticat guru Mapes, tenia unes quantes capes de matèria grisa en el seu cor, trist i sol decideix aquest cap de setmana fer uns exercicis espirituals en la més absoluta de les soledats,tot sol en el seu sarcòfag (un sarcòfag fet amb ganxet de Mado Pereta) esperant que aquest fred hivern abandoni el seu cos i la primavera entri per fi en el seu cor.
Amb aquest panorama es reuneix el divendres horabaixa el gabinet de crisi sectari "Galera-Moyos" El nostre guru Mapes ens havia proposat una sortida per aquest dissabte però nosaltres molt amablement la descartem dient-li que se la fiqués per on ... volgués.
A la sortida bastant de personal Galera,Tibu, Bihel, VP, Pere March, Rol Moyos, jon Ander Sergi, Salvador,Fran, Felix. I si em deixo a algú sorry.
Després de xerrar una estona es decideix fer la ruta proposada pel gabinet de crisi: Palma-Galilea-Planícia-Palma, la sortida a bon ritme, (per a mi massa). I clar en arribar al bosc que ens dur al Coll de sa Creu ja hi ha merda per tot, uns per la dreta altres per darrere, ens reagrupam tots davant del PT3 o això ens pensàvem perquè una mica més tard ens crida en Pere, que com sempre ens havíem oblidat d'ell (no sabem el motiu però sempre ens passa el mateix amb en Pere) havia foradat i romput la cadena, Biel (pardal de Moro) torna a cercar-lo, ja tenim dues unitats menys i encara no hem sortit de Palma.,
Durant la pujada Felix forada i diu que ell va directe que ja ens veurem més endavant, en aquest moment Sergi fent gala del seu sobrenom es dóna "mitja volta" i amb ell ja som quatre menys al quilòmetre 8 un luxe de sortida ueaaa. 
Ens dirigim cap al Burotell., Comencem la pujada sortejant uns quants arbres, seguim ara tots ja reagrupats i ens dirigim a Galilea a berenar, uns de pa amb oli i altres un bon frit de me.
Seguim cap a Son Fortuny un "senyor caçador" ens explica el rotllo de sempre que és un vedat que si les bales bla, bla, bla, el dia menys pensat ens peguen un tir .Biel i un servidor ens hem avançat a la sortida del berenar i xino xano ens hem plantat al desviament que va al Coll de Estellencs, on per cert ens hem trobat amb els representants del Raiguer, Raul Gerard i micot que estaven fent la ruta en sentit contrari per trobar-nos pel camí.
Després de discutir que camí seguir l'esperit més jove del grup VP decideix que hem de fer la volta que teniem prevista. Molt bona elecció la pujada curta i després una baixada cap a Planícia espectacular, , arribem a les cases i comencem a pujar el camí bord, arribem al camí de s'arboçà on el personal vol seguir per aquest camí però jo decideixo canviar la ruta i pujar pel camí des correu, sortim a la carretera i pugem de nou per agafar el camí de pescadors, arribem a Esporles on els del Raiguer s'aturen a menjar-berenar nosaltres ens despedim d'ells.
Coll d'en Portell i cap a casa. Una bona volta l'únic que ha fallat a estat la presencia del nostre guru, però aquest retir li carregarà les piles. O això esperam

domingo, 13 de enero de 2013

BYE BYE SON MACIÀ? o volta fins es Pou de Llorito. Sbt 5 gen 2013

Si reviséssim totes les nostres sortides, tot d’una ens adonaríem que un tant per cent molt elevat comencen o acaben per Son Macia, passem per allà des de que començarem a colcar allà pels anys noranta i pico amb les nostres btt,. En tot aquest temps nombroses vegades hem estat a punt de perdre aquest camí.
Tot començà quan els Barceló tingueren que vendre la finca i els especuladors es varen posar a fer càbales per veure que se’n podria treure d’aquelles terres. El moment mes perillós fou l’any 2004 quan s’aprovà el Pla territorial de Mallorca. Aquest preveia allà al mig una macro urbanització de blocs de pisos amb un dels “pelotazos” mes escandalosos que s’han gestat en aquesta illa i que transferien els drets urbanístics d’uns terrenys ja desclassificats d’Alcúdia (un boci d’albufera empantanegada) a aquest lloc. Gracies a Deu, el seny retornà i es va aconseguir eliminar aquesta barbaritat i d’afegitó com qui no vol la cosa aparegué en el document del Pla alguna referència a aquest camí com una de les vies verdes del conjunt metropolità de Palma que hauria de donar continuïtat a un projecte molt ambiciós de crear un gran parc al voltant del torrent gros. Posteriorment aparegué l’amenaça de l’execució immediata del segon cinturo que també tenia que passar per allà. En aquest cas, si be era impossible cercar un recorregut alternatiu, es varen prendre mesures per que el camí no quedes ininterromput tornant una mica a la seva traça originaria prop de les cases de la urbanització per desprès passar per davall la nova via i enllaçar amb el camí arran d’una gran marjada que envolta les casses.
Tot i que el impacte de la nova via canviaria substancialment aquell lloc idíl•lic, almenys gracies a la via de servei / carril bici que es proposava, s’aconseguia que des de molts punts de ciutat es pogués arribar fins allà de manera bastant segura. Ara per ara, la crisis i les intencions de modificar el traçat del segon cinturó han deixat la zona amb “stand by”.
Tot i això, pareix que el nou propietari, algun banc que va deixar un dineral per uns terrenys que valien molt menys, ha decidit posar barreres en el camí, i així ho varem poder comprovar quan aquest dissabte varem passar per allà i ens trobarem amb les barreres i els lletreros de prohibit el pas acabats de posar.
La moral d’aquest narrador va quedar destruïda, pensant que tants anys de lluita podien acabar amb una simple barrera, així la resta de recorregut va perdre tota importància i es va realitzar com un simple tràmit burocràtic.
Es caulls, marratxinet, es jardí d’en ferrer, Portol, camí de sant Jordi, hort de puntiro, xorrigo, barranc de son gual, ses maioles, camí de son lluc, camí de ses pedreres, camí vell de Pina, Pina, camí des cementeri, camí vell de Montuiri, Ruberts (on replegarem n’Anton que no havia trobat el segon punt de trobada on s’havien incorporat en Jaume i en largo) i Llorito on berenarem en es Pou.
De nou comuna de Llorito, camí de can quiam, camí vell de montuiri, torrent de sencelles i desprès ens equivocarem i anàrem per asfalt pel camí de Binissalem en lloc d’agafar el camí de Biniagual que es de terra. A Binissalem desprès de passar per can yerar, que suposadament estava malament de la panxa tot i que vérem que tan malament no devia estar perquè no era a casa, anàrem cap el camí des pou i en el camí del raiguer com que era tard abandonarem el recorregut proposat que anava cap a Alaró i tornarem pels Caulls i Son Macià.
101 km i 901 mt de desnivell i això sense superar mai la cota 200.

domingo, 6 de enero de 2013

UNO DE LOS NUESTROS

Un parell de bots per començar any

miércoles, 2 de enero de 2013

RESUMEN DEL AÑO

Un año mas pedaleando y disfrutando de la bici, Repasando el blog uno se da cuenta de la cantidad de cosas que hemos hechos y de los buenos momentos ( tambien  algunos malos)  que hemos pasado.
Este es el resumen:

ENERO
Empezamos el año con una buena salida rodadora de 100km hasta Son Catiu en donde nos pusimos las botas en la primera merienda del año. El siguiente sábado realizamos una de las vueltas mas espectaculares de la isla, coanegra, orient, comassema, barranc de biniaraix y aprovechando las obras de mantenimiento del tren de Soller regresamos con el Soller Express. El dia 23 quedara en nuestra memoria, como el mas duro y trágico del año, nos quitaron a CECILIO, esto nos dejó en estado de chock durante el resto de mes.
FEBRERO
Una palabra define todo el mes NIEVE, empezó tímidamente y el día 6 cayo la gran nevada que nos permitió ver unas estampas de la isla que será difícil que se repitan. Tanta nieve cayo que durante todas las salidas del mes pudimos disfrutar de ella y grabar magníficos videos por alcanella y cuber.
MARZO
Mes de transición, los días empezaban alargarse y el campo empezaba a reverdecer, durante este mes seguimos con nuestra rutina de alternar un fin de semana por la Serra con otro por el Pla, Terminamos el mes con una salida por los CAMINOS DEL ARXIDUC y un magnifico video de nuestro fernando.
ABRIL
Llega el buen tiempo y empiezan las escapadas de la isla, así durante la semana santa Vp&andreu se apuntan a la vuelta a Ibiza en BTT, durante esos mismos días Bigel y mapes hacemos nuestra pequeña aventura i conseguimos abrir una ruta de Palma hasta el faro de Capdepera. En la ultima semana del mes, coincidiendo con el puente del 1 de mayo, nos vamos un buen grupo hasta la península y hacemos los TRACKS DEL DIABLE .
MAYO
Ya ha llegado el buen tiempo y las rutas de tarde se van alargando y el estado de forma del grupo va mejorando, nos escapamos por la zona de levante y hacemos una gran ruta desde MANACOR A SA DUAIA, mientras continuan las escapadas de miembros del grupo, JonAnder y su equipo ganan el Raid Ecomotion en Brasil y Largo se escapa hasta Menorca para hacer la Non Stop Cavalls de ferro quedando el nº 8 de la general.
JUNIO
Ya ha llegado el verano y el mes se llena de acontecimientos. Nuestro nombre es conocido mas allá de nuestra isla, gracias al reportaje sobre la sierra de Tramuntana que sale en la REVISTA SOLO BICI y que se basa en parte en nuestros tracks. Vp, andreu, ff y felix marchan al rally Sardegna MTB y acaba el mes con la salida en la que perdemos a Fran por el teix y tenemos que ir a rescatarlo.
JULIO
Es el mes de los preparativos para el gran viaje del verano, vamos cerrando reservas y comprando los billetes. Las vueltas pierden espectacularidad en busca de mayor rendimiento o en busca de algun Bañito. Como el que nos dimos en Cap Pinar o en la CALA D’OR XTRM. Que ya se ha convertido en un clásico del calendario de cada verano.
AGOSTO
Es el punto culminante del año en el que necesitamos estar al máximo para poder afrontar nuestro reto anual, este año la vuelta por el LAGO DI COMO, este año quizás el reto fue sobredimensionado para nuestra condición física, pero fue un gran aprendizaje de cómo preparar futuros viajes totalmente elaborados por nosotros. El mes se cerro con la participación de Micot en el Triatlon de Soller en el que quedó 2 º en la categoría de master 35 y 7º de la general.
SEPTIEMBRE
Siempre es un mes un poco flojo y raro, superado el objetivo del año, cansados del calor, esperamos a que lleguen las primeras lluvias. Es el momento de hacer la Cena de fin de verano y recordar los mejores momentos de este. Mientras volvemos a la rutina con vueltas hasta la torre picada, es pas vermell , planica. Pese a todo el team VP & andreu & Felitx hacen la última salida y se van hasta la QUEBRANTAHUESOS MTB.
OCTUBRE
Al fin llegan las lluvias, los campos se vuelven verdes, ya ha terminado el verano y entramos de nuevo en la rutina en la que vamos alternando rutas por la sierra y por el pla. Destaca la salida por un Puig en el que nunca habíamos estado con nuestras Btt, el PUIG DE SANTA MAGDALENA. Aún así intentamos recuperar la forma para poder afrontar nuestro ultimo reto del año La vuelta a Mallorca.
NOVIEMBRE.
Es el mes del último gran puente con el que se cierra la temporada turística y con el que nosotros también terminamos la temporada con nuestra VUELTA A MALLORCA, este año con un invitado de Cuenca y en la que realizamos casi completamente lo previsto. Fran este año empalmo la vuelta con els cavalls de ferro terminando el mes con su “dedo tronchado” por la comuna.
DICIEMBRE
Terminamos el año cerrando la herida mas profunda y dolorosa que ha sufrido el grupo, Cecilio regreso para quedarse para siempre por el castillo de Alaro y realizamos la ruta que estabamos preparando cuando nos dejó. El PUIG DE SES ESQUERDES. Al igual que el año pasado terminamos el año con una buena machacada por Soller, usando lo que nosotros llamamos el soller express.