Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

domingo, 30 de enero de 2011

CAP ANDRITXOL. Dissa 29 gen

By mapes
Avui el tema va de referències cinematogràfiques.
Bienvenido Mr Marshal
S’habia anunciat que possiblement els senyors del mont olimp de Mallorca, es a dir Bunyolins, vendrien una estona amb nosaltres, així que quan en Joan m’ha cridat per dir-me que ens sortiria a camí perquè s’havia deixat les sabates a la tenda i que “ses nines” no baixaven ens hem sentit com els habitants de calabush, ja que tothom s’havia posat les seves millors gales. Algú ha dit que si al cap i al fi nomes érem els de sempre, no importava que hagués obert la famosa capsa de “los truenos” per prendre tot el que s’havia ficat. Avui el tema Contador ha estat un dels mes tractats.
Tora Tora Tora
Partim seguint el itinerari previst, cementeri de la vileta, son muntaner, son vida i PT3, a la sortida del magnífic camí del torrent de son Vida ens apareix el senyor Torner, així ja érem en Miky i els seu vassall Jeroni, moyos, bigel, frenando que estrenava una esplendida “canyon”, Vp, pietro i en Mapes. Baixant del coll de sa creu, aquest narrador, com que havia quedat amb en Joan en el creuament de les carreteres ha tirat per avall via directa, mentre que la resta, no se per quins cinc cèntims ha decidit anar pel vell camí de Calvià cap a Valldurgent. Ni en Joan era avall, ni els altres apareixien, així que hem començat el rosari de cridades, a la fi ens hem agrupat tots a la sortida de la subestacio. Ara ja plegats ens hem dirigit cap a son Boronat i cap el torrent de santa Ponça, allà en Moyos ens ha deixat ja que tenia obligacions familiars mentre els altres desprès de creuar el torrent, uns en mes dignitat que altres, (aquest narrador a partir d’aquí ha anat tot el dia amb els peus molls) hem iniciat la conquesta de pearl harbord, TORA, TORA, TORA.
La veritat es que l’entramat de camins d’aquesta finca ( be son mes: ses barraques, son Alfonso, torà i la romana ) es magnífic. En miky ha proposat que ja que avui estava tot banyat seria millor no baixar pel comellar gran així que hem decidit carenejar una mica, però com que uns hem aturat a fer una foto una part del grup han seguit tot recte pujant fins el punt geodèsic mentre els altres ens hem tirat cap el comellar de la romana. A la fi ens hem agrupat a l’entrada de Peguera i com que hi havia gana i era tard, hem tret les tisores, adéu als tiranys del coll alemany. Bon berenar al soleiet i desprès de quasi una hora reiniciem la marxa.
Muerte bajo el sol.
Pujada infernal cap el primer turo del cap andritxol, travessant les reixetes que na Claudia Schifer ens ha deixat com a record. La veritat es que ja esta be que a la fi es pugui passar, però la malifeta que es va fer allà es considerable. Tot per una línia traçada a un despatx que deia que els límits d’Andratx i Calvià passaven pel mig de la torre i per tant quan es va dividir la finca ja que com tots sabem a Andratx es podien fer totes les perreries urbanístiques que volgues, no es va considerar que els vells camins passaven d’una banda a l’altre i així ara tenim el camí original i a cada banda de reixa un camí per municipi per anar a una torre que encara no està molt clar de qui es.

Contemplem les magnifiques vistes i davallem cap es calo del Monjo on en Fernando ens recorda que allà es va rodar la pel·lícula “Muerte bajo el sol”, en que en Peter Ustinov feia del inspector Pairot. Retornem per caminois cap a cala fornells i sortim a la fi als peus de l’hotel Mar i Pins, un dels pocs hotels que conec que acomplint la llei de costes ha decidit tirar- ne la meitat.
El secreto de la pedriza
Iniciem la tornada, es tard, mes tisores, adéu rafaubeix. Via directa pels tiranys de costa de la calma i ses rotes velles. Passeig Calvià fins ciutat. Rodant pel monòton passeig un comença a pensar que tothom hauria de veure de tan en tan “El secreto de la pedriza“ per recordar com era aquesta illa a l’any 26. Si, aquesta que durem escrit el seu nom en vermell a la nostra equipació si tot va be, tot i que tinguem algun desarrelat dins el grup que digui que no li agrada dur aquest nom i demani que li paga Mallorca per fer-li propaganda. Senzillament, ens ho dona tot i ens permet viure i gaudir d’ella cada cap de setmana.
En arribar a Marivent ens aturem a fer netes les bicletes, hi ha que reconeixer que Bimont te un servei explendit, al acabar la jornada ens ve personal a netejar les bicis mentre els altres prenem el sol.

70 km 15 de mitja i 1300 mt de desnivell.

miércoles, 26 de enero de 2011

Rutas de blanco satén.Comuna y mas. sab 22 gen

cronica by joan Galera
Con el polo Norte a la vuelta de la esquina y un contenedor de auténtica nieve mallorquina sobre mi cabeza. El viernes los “pesos pesados” decidieron dar sensatez a la ruta, evitando cualquier “enmerdada”, el tiempo era imprevisible y encima imaginábamos metros de espesor de nieve… Se decide “democráticamente una ruta a media altura por la parte media de la serra de tramuntana.

Sábado: Moyos, Pere, V.P, B&l, Frenandor, Jan Andersen, Rohl,Joan de Maria, un interino en pruebas Félix Niner, y yo mismo. 8h En la gasolinera, horario de hombres pese a las críticas. Mal asunto, no he dormido en toda la noche pensando en que ponerme para el frío y va y no hace ni la mitad de lo de ayer.
La ruta: Passatemps, palmanyola, vias tren, Joan march, Comuna, Penyal, susukis, clavagueras, es freu, orient (merienda), s’estalot, ca’s secretari, “los elfos” según bunyolins , casita des carnicer, bajos de coa negra y pistas para Palma.
Resumen: calentando motores rodando para someter al “interino”, tortazo del mismo en la bajadita de Caubet. Aglomeración biker en los bajos de la comuna, subida a ritmo para tanteo del interino, sin ceder nadie hasta que menos mal ha aparecido la “barrera-excusa” de la trialera, a la cual llegamos entre toses disimuladas. V.P se retira al haberse dejado las gafas en el lugar del tortazo. (Ese capítulo lo contará el).
Trialera patinosa,…, y vemos cinco cm de nieve, no de espesor si no de longitud, (en Mallorca el espesor no importa), seguimos hacia el prometido penyal nevado y 500m de nieve a tramos. Bajada helada y divertida por pista desvío hacia “susukis” . La poca nieve ha fijado las piedras y disfrutamos esta y la siguiente bajada por las clavagueras.
Merienda en Orient, !!por fin cambiamos de estilo¡¡ P& BOLI de lomo y queso calentito… arreglamos el mundo, nos visitan los Bunyolins (Aquí empieza el viaje de vuelta de las Oakley…) Saliendo con precisión Baume &Mercier aparecen los Reigais boys y seguimos juntos ya sin precisión ni ritmo… (Esto lo dice magps ).
Lo demás ya me da pereza contarlo.
Las bajadas de siempre bla bla bla. Es broma, no me cansaré nunca de esta zona. Vamos a ritmo pero sin ritmo o sea que perdiendo tiempo, pero pasándolo bien. Nos separamos, y 2ª reválida para “interino”, pisoteando con los remeros de la galera a tope, va bien seguro que ha estudiado. Eso si que no se despiste pues cuando le cojamos confianza tendrá que aguantar el suplicio sectario…
70 km y 1200 de desnivel Y A LAS DOS EN CASA!!!

martes, 18 de enero de 2011

NA BURGUESA, dm 18 gen

Avui a la rotonda ens trobem els Toni's, Joan em crida que ha punxat, li diem que l'esperem, Miguel envia missatge de que no ve
com veiem que anem a sortir més tard modifiquem la ruta a mes a mes jo m'he deixat les llums a casa, l'horabaixa comença bé.
Decidim fer un clàssic carretera de Puigpunyent, Coll des tords i pujada per enllaçar amb la pista que travessa la serra de na Burguesa.
Torner comença a punxar com a bon caperrut no posa càmera, (més endavant la posarà,) en arribar a la pista agafem direcció coll de sa creu el travessem i ens dirigim cap al Coll des Pastor i des d'aquí cap a Gènova, prenem el carril bici tan criticat per molts que ens deixa gairebé a les portes de casa, tot un luxe.

sábado, 15 de enero de 2011

MARINA DE LLUCMAJOR. Sab 15 gen

El cap de setmana passat va tocar tramuntana amb unes bones pujades i baixades, així avui tocava seguir amb la sèrie costa i com que encara no hem depurat tots els torrons, es proposà una ruta rodadora llarga per cremar calories. Es tractava d’anar fins Lluchmajor i desprès anar pels camins costaners d’aquell indret. Partim de Palma Joan, Miky, becari Jeroni, Bigel, VP, Pere, Rol i Mapes.
Per anar cap aquella banda la cosa esta difícil, així que sortim de ciutat com podem, primer per dins el torrent de na bàrbara fins la carretera vella de Sineu que seguim fins el camí de son coll vell. Cra de Manacor i a sa casa blanca puntualment ens espera en Tià largo, anem a agafar el camí de son Binissalom, per arribar a Son Mandivia. Si el dijous celebràvem que el camí de son Macià s’ha salvat, avui recordàvem com també varem estar a punt de perdre aquesta via que sempre emprem per anar cap el pla i llevant de Mallorca.
Any 2003. La conselleria de Turisme volia promocionar el cicloturisme i varen idear tot un pla de rutes cicloturistiques per l’illa. En aquella època encara no s’havia fet l’autopista de Lluchmajor i la seva via de servei, la carretera del cap blanc començava a ser perillosa de tant de transit pel desenvolupament de les urbanitzacions i els hotelers de la zona reclamaven una via per on poguessin sortir els cicloturistes. Així les coses es va decidir que el millor era asfaltar el camí de son mendivia. Aquest narrador ja estava molt mosca amb una primera asfaltada que es va fer per camins entre sa torre i capocorb ( No li perdonaré mai a Na Marga Fullana que anés a inaugurar-la, però ja es sap, els sponsor son els sponsors. L’unic que vaig poder fer va ser escriure una carta als diaris i a la revista Bike per desfogar-me). Però si aquells camins nomes els empràvem molt de tan en tan, aquest resultava bàsic per les nostres sortides, basta que revisem el blog per veure quantes vegades hi hem passat amb un any. Que fer?, com sempre lamentar-ho i esperar que s’executés. En aquell temps en David Servera havia creat el primer foro de mtb a Mallorca i allà ens discutíem, ell ens batià, però tot era plorar fins que en Juan Carlos de santa Ponça que sempre ha estat un gran organitzador ens va dir que teníem que fer una marxa de protesta i avisar els diaris.
Dit i fet, varem ser pocs (era febrer i el dia abans havia fet la gran nevada de l’any i molts varen preferir anar a les muntanyes entre ells en Pere, nevar ha nevat cada any, però si s’hagués asfaltat el camí, avui segurament no haguéssim anat per allà). Vingueren alguns periodistes i els hi explicarem que la conselleria volia asfaltar un camí dins un ANEI. Desprès per la meva part, sense conèixer ningú vaig superar la meva timidesa i aconsellat per l’amic que m’havia explicat tot el que es volia fer, vaig demanar hora per parlar amb el director general de biodiversitat que en aquell temps era en Boro Miralles (autor del llibre Rutes cicloturistiques de les illes Balears) em va escoltar i em va dir que intentaria fer qualque cosa. No se si varem ser nosaltres o que, però quan les maquines arribaren a l’ANEI se n’anaren.
Continuant en la nostra crònica en el boci ja asfaltat ens hem trobat amb en Cecilio i en Micot i no se que ha passat, però hem començat a perdre el ritme, en Cecilio anava mig pinxat, el grup s’estirava, a la fi,ens hem disgregat i me pareix que ens hem dividit en tres grups, el meu, ha arribat a Lluchmajor per les cases de Galdent i el seu camí, els altres crec que han anat per asfalt. Reagrupament en es Tropic i un bon “pepito de llom”. En Rol i es becari aquí han fugit cap a ciutat. Reiniciem la marxa pels clàssics camins de guardiola, es lladres i llobets. A l’estanyol a la fi iniciem el millor de la volta: S’estalella, Vallgornera, camí vell de cala Pi. A cap Blanc en Micot i en Cecilio també decideixen partir cap es raiguer. La resta entrem per les restes fantasmagòriques de l’urbanitzaciò de cap Blanc.



Es posen a tirar i es passen cala Bertran, desprès ens agrupem fins arribar a la zona militar, no m’enrecordava que la sortida es fa just abans d’entrar-hi, així que sortim a les braves pel mig de les restes del quarter, mentre uns operaris ens miren mig bocabadats.
Carretera passant per davant la caseta on aquesta setmana hi ha hagut un accident mortal fins arribar a Tolleric, aparti d’aquí, la carretera es torna un infern de cotxes, així que ens aficam a dins i anem enllaçant caminois per dins les zones verdes, es un poc enrrevirat, però es pot travessar totes les urbanitzacions per caminois, a la fi arribem a la darrera, Maioris, on ens aturem a prendre una cocascola, d’alla, anem fins a les palmeres, de on agafem les antigues vies del tren fins el pont de les set boques. Per deixar bon gust de boca ens fiquem dins el torrent de son veri i per els divertits tiranys anem travessant carreteres fins sortir a s’arenal. Allà en Tia i en Pere se’n van cap a Portol, la resta seguim arran de mar fins Ciutat. Es un carril bici patxanguero però amb el soleiet que feia es una manera digna d’acabar la volta. 106 km 19 de mitja, 750 mt de desnivell i aquest narrador ha cremat 3667 calories.

jueves, 13 de enero de 2011

SON MACIA -TORRENT DES JUEUS. Dj-13 gen

Avui es un dia de festa per els MTBikers de ciutat, el camí de Son Macia que tant empram per anar a la comuna i a gran part de la serra, s’ha salvat. El pla territorial preveia en aquest sector una macro urbanització de 32 Ha i 3.600 habitants, però a la fi, s’ha aprovat en el ple del Consell la modificació del PTI i han caigut 19 àrees de reconversió territorial i d’entre elles la de son Macia - Es crevers. Així que tocava passar per allà i celebrar-ho i com que a mes a mes, era dijous, dia en que toca rodar i aquest narrador feia mes d’una setmana que no sortia, he proposat una ruta facilona. Son Macià i anar voltant enllaçant pistes fins arribar a la mar. En Jeroni no coneixia ni el camí de son Veri, ni l’hermos camí de sa cimentera per dins les clotes de sa cabaneta ni la baixada rapida del camí de sant Jordi.
En Miky el tercer integrant, ha conegut la connexió una mica forçada i prohibida per es Rafal que varem tenir que trobar entre la carretera de Sineu i Manacor, desprès de que el golf de puntirò talles l’antic camí històric.
Per acabar avui també han descobert els tiranys, una mica Paris Dakar del sorprent paisatge del torrent dels Jueus. Bon ritme amb una mitja de 20 km/h, 52 km i 300mt de desnivell.

martes, 11 de enero de 2011

BUROTELL

Hola.
Avui el dia era ideal per sortir, una tarda assolellada no gaire freqüent en aquesta època, a la rotonda VP, Toni Torner, Miki, I jo, com encara estic en peridodo d'adaptació després de la meva aturada hivernal hem decidit fer una clàssica de les sortides de horabaixa, Es Burotell.
Sortim direcció Puigpunyent ritme: alerta que hi ha gent malalta
Comencem a pujar direccio Galilea per les dreceres, el terreny està molt banyat per la humitat a la zona les pedres patinen bastant la baixada millor del que semblava, fantàstica com sempre, ens trobem amb un pi al camí hauríem d'actuar els xorraquets.
Arribem a l'inici des Coll de sa creu VP es retira la seva manitu està petada, pugem i després baixem pel torrent de Son Vida i prenem el camí que construïrem amb el nostre estimat Buba, la veritat que quan ho vam fer no pensava que durés tant, es veu que en estar a prop de Palma està més transitat, quan arribem al PT3 vam decidir sortir a la carretera i cap a casa.
Una bona tarda de mtb 40Km, desnivell?

sábado, 8 de enero de 2011

MOLA DE PLANICIA - FITA DEL RAM

cronica by cecil
Be ido al lio, bonita etapa la de hoy, de las que hacen que te enganches a este deporte tan sacrificado.La comparsa de Palma y los que cantamos sibil-las del raiguer nos hemos juntado en la bencinera de Esporlas alrededor de las 9:20h los asistentes: BIDET-V.P by MERIDA racing-Pere SAAB 180cv-Miky nuestro actor de los mtb en Mallorca,su Becari-D. Tony Mollos media vuelta y un poco-Mycotec-LLerrard no llevo comida porque soy racing-Rabbul alias hoy no voy bien...y un servidor pestoso, hoy nos faltaba D. Mapes me duele una rodilla o ayer hize muy muy tarde de juerga y me he quedado en el sobre. Subida por es cami d´es pescadors,mirant de mar-s´erbossar-mola de Planici-cami d´es correu-la Granja-casi fita del Ram- ermita de Maristella-y cada mochuelo a su olivo.Alguna petada,alguna retirada a tiempo,poca merienda en algunos casos,bastante calor,pocas fotos, y encima doblete por la tarde con unos sparrings joder estoy un poco cansado y encima me voy al CARREFOUR vaya tela mi total 118km-1778mtd. 15kmh de mitja-un monton de horas y la ostia de calorias.

martes, 4 de enero de 2011

LA PRIMERA, MIRADOR D’EN ALZAMORA dm 4 gen

Per començar l’any una clàssica, avui pocs, ja que tothom estava encara acabant d’escriure les cartes als reis màgics. VP, Miky i Mapes. Hem partit d’on sempre a l’hora de sempre, cap a la vileta, camí vell de Puigpunyent girant cap a Pinar Park, golf de son muntaner i terribles rampes del 20% de son Vida, Pt3 i la nostra connexió cap el camí del torrent, avui tot era molt patinos i m’ha paraescut que hi havia molta pedra amollada, arribem dalt sortint per una nova variant que han fet les motos per poder sortejar el tancat del caçadors, coll de sa creu i d’allà cap es mirador, en el creuament en VP ha decidit posar càmera a la roda ja que estava cansat d’anar inflant, al coll des Pastors hem posat les llums i ja directes cap al mirador de na burguesa i cap a casa. 34 km i 700 de desnivell i ales 6 a casa.