MARINA DE LLUCMAJOR. Sab 15 gen

El cap de setmana passat va tocar tramuntana amb unes bones pujades i baixades, així avui tocava seguir amb la sèrie costa i com que encara no hem depurat tots els torrons, es proposà una ruta rodadora llarga per cremar calories. Es tractava d’anar fins Lluchmajor i desprès anar pels camins costaners d’aquell indret. Partim de Palma Joan, Miky, becari Jeroni, Bigel, VP, Pere, Rol i Mapes.
Per anar cap aquella banda la cosa esta difícil, així que sortim de ciutat com podem, primer per dins el torrent de na bàrbara fins la carretera vella de Sineu que seguim fins el camí de son coll vell. Cra de Manacor i a sa casa blanca puntualment ens espera en Tià largo, anem a agafar el camí de son Binissalom, per arribar a Son Mandivia. Si el dijous celebràvem que el camí de son Macià s’ha salvat, avui recordàvem com també varem estar a punt de perdre aquesta via que sempre emprem per anar cap el pla i llevant de Mallorca.

Any 2003. La conselleria de Turisme volia promocionar el cicloturisme i varen idear tot un pla de rutes cicloturistiques per l’illa. En aquella època encara no s’havia fet l’autopista de Lluchmajor i la seva via de servei, la carretera del cap blanc començava a ser perillosa de tant de transit pel desenvolupament de les urbanitzacions i els hotelers de la zona reclamaven una via per on poguessin sortir els cicloturistes. Així les coses es va decidir que el millor era asfaltar el camí de son mendivia. Aquest narrador ja estava molt mosca amb una primera asfaltada que es va fer per camins entre sa torre i capocorb ( No li perdonaré mai a Na Marga Fullana que anés a inaugurar-la, però ja es sap, els sponsor son els sponsors. L’unic que vaig poder fer va ser escriure una carta als diaris i a la revista Bike per desfogar-me). Però si aquells camins nomes els empràvem molt de tan en tan, aquest resultava bàsic per les nostres sortides, basta que revisem el blog per veure quantes vegades hi hem passat amb un any. Que fer?, com sempre lamentar-ho i esperar que s’executés. En aquell temps en David Servera havia creat el primer foro de mtb a Mallorca i allà ens discutíem, ell ens batià, però tot era plorar fins que en Juan Carlos de santa Ponça que sempre ha estat un gran organitzador ens va dir que teníem que fer una marxa de protesta i avisar els diaris.

Dit i fet, varem ser pocs (era febrer i el dia abans havia fet la gran nevada de l’any i molts varen preferir anar a les muntanyes entre ells en Pere, nevar ha nevat cada any, però si s’hagués asfaltat el camí, avui segurament no haguéssim anat per allà). Vingueren alguns periodistes i els hi explicarem que la conselleria volia asfaltar un camí dins un ANEI. Desprès per la meva part, sense conèixer ningú vaig superar la meva timidesa i aconsellat per l’amic que m’havia explicat tot el que es volia fer, vaig demanar hora per parlar amb el director general de biodiversitat que en aquell temps era en Boro Miralles (autor del llibre Rutes cicloturistiques de les illes Balears) em va escoltar i em va dir que intentaria fer qualque cosa. No se si varem ser nosaltres o que, però quan les maquines arribaren a l’ANEI se n’anaren.

Continuant en la nostra crònica en el boci ja asfaltat ens hem trobat amb en Cecilio i en Micot i no se que ha passat, però hem començat a perdre el ritme, en Cecilio anava mig pinxat, el grup s’estirava, a la fi,ens hem disgregat i me pareix que ens hem dividit en tres grups, el meu, ha arribat a Lluchmajor per les cases de Galdent i el seu camí, els altres crec que han anat per asfalt. Reagrupament en es Tropic i un bon “pepito de llom”. En Rol i es becari aquí han fugit cap a ciutat. Reiniciem la marxa pels clàssics camins de guardiola, es lladres i llobets. A l’estanyol a la fi iniciem el millor de la volta: S’estalella, Vallgornera, camí vell de cala Pi. A cap Blanc en Micot i en Cecilio també decideixen partir cap es raiguer. La resta entrem per les restes fantasmagòriques de l’urbanitzaciò de cap Blanc.

Es posen a tirar i es passen cala Bertran, desprès ens agrupem fins arribar a la zona militar, no m’enrecordava que la sortida es fa just abans d’entrar-hi, així que sortim a les braves pel mig de les restes del quarter, mentre uns operaris ens miren mig bocabadats.

Carretera passant per davant la caseta on aquesta setmana hi ha hagut un accident mortal fins arribar a Tolleric, aparti d’aquí, la carretera es torna un infern de cotxes, així que ens aficam a dins i anem enllaçant caminois per dins les zones verdes, es un poc enrrevirat, però es pot travessar totes les urbanitzacions per caminois, a la fi arribem a la darrera, Maioris, on ens aturem a prendre una cocascola, d’alla, anem fins a les palmeres, de on agafem les antigues vies del tren fins el pont de les set boques. Per deixar bon gust de boca ens fiquem dins el torrent de son veri i per els divertits tiranys anem travessant carreteres fins sortir a s’arenal. Allà en Tia i en Pere se’n van cap a Portol, la resta seguim arran de mar fins Ciutat. Es un carril bici patxanguero però amb el soleiet que feia es una manera digna d’acabar la volta. 106 km 19 de mitja, 750 mt de desnivell i aquest narrador ha cremat 3667 calories.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1406439