Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

domingo, 30 de enero de 2011

CAP ANDRITXOL. Dissa 29 gen

By mapes
Avui el tema va de referències cinematogràfiques.
Bienvenido Mr Marshal
S’habia anunciat que possiblement els senyors del mont olimp de Mallorca, es a dir Bunyolins, vendrien una estona amb nosaltres, així que quan en Joan m’ha cridat per dir-me que ens sortiria a camí perquè s’havia deixat les sabates a la tenda i que “ses nines” no baixaven ens hem sentit com els habitants de calabush, ja que tothom s’havia posat les seves millors gales. Algú ha dit que si al cap i al fi nomes érem els de sempre, no importava que hagués obert la famosa capsa de “los truenos” per prendre tot el que s’havia ficat. Avui el tema Contador ha estat un dels mes tractats.
Tora Tora Tora
Partim seguint el itinerari previst, cementeri de la vileta, son muntaner, son vida i PT3, a la sortida del magnífic camí del torrent de son Vida ens apareix el senyor Torner, així ja érem en Miky i els seu vassall Jeroni, moyos, bigel, frenando que estrenava una esplendida “canyon”, Vp, pietro i en Mapes. Baixant del coll de sa creu, aquest narrador, com que havia quedat amb en Joan en el creuament de les carreteres ha tirat per avall via directa, mentre que la resta, no se per quins cinc cèntims ha decidit anar pel vell camí de Calvià cap a Valldurgent. Ni en Joan era avall, ni els altres apareixien, així que hem començat el rosari de cridades, a la fi ens hem agrupat tots a la sortida de la subestacio. Ara ja plegats ens hem dirigit cap a son Boronat i cap el torrent de santa Ponça, allà en Moyos ens ha deixat ja que tenia obligacions familiars mentre els altres desprès de creuar el torrent, uns en mes dignitat que altres, (aquest narrador a partir d’aquí ha anat tot el dia amb els peus molls) hem iniciat la conquesta de pearl harbord, TORA, TORA, TORA.
La veritat es que l’entramat de camins d’aquesta finca ( be son mes: ses barraques, son Alfonso, torà i la romana ) es magnífic. En miky ha proposat que ja que avui estava tot banyat seria millor no baixar pel comellar gran així que hem decidit carenejar una mica, però com que uns hem aturat a fer una foto una part del grup han seguit tot recte pujant fins el punt geodèsic mentre els altres ens hem tirat cap el comellar de la romana. A la fi ens hem agrupat a l’entrada de Peguera i com que hi havia gana i era tard, hem tret les tisores, adéu als tiranys del coll alemany. Bon berenar al soleiet i desprès de quasi una hora reiniciem la marxa.
Muerte bajo el sol.
Pujada infernal cap el primer turo del cap andritxol, travessant les reixetes que na Claudia Schifer ens ha deixat com a record. La veritat es que ja esta be que a la fi es pugui passar, però la malifeta que es va fer allà es considerable. Tot per una línia traçada a un despatx que deia que els límits d’Andratx i Calvià passaven pel mig de la torre i per tant quan es va dividir la finca ja que com tots sabem a Andratx es podien fer totes les perreries urbanístiques que volgues, no es va considerar que els vells camins passaven d’una banda a l’altre i així ara tenim el camí original i a cada banda de reixa un camí per municipi per anar a una torre que encara no està molt clar de qui es.

Contemplem les magnifiques vistes i davallem cap es calo del Monjo on en Fernando ens recorda que allà es va rodar la pel·lícula “Muerte bajo el sol”, en que en Peter Ustinov feia del inspector Pairot. Retornem per caminois cap a cala fornells i sortim a la fi als peus de l’hotel Mar i Pins, un dels pocs hotels que conec que acomplint la llei de costes ha decidit tirar- ne la meitat.
El secreto de la pedriza
Iniciem la tornada, es tard, mes tisores, adéu rafaubeix. Via directa pels tiranys de costa de la calma i ses rotes velles. Passeig Calvià fins ciutat. Rodant pel monòton passeig un comença a pensar que tothom hauria de veure de tan en tan “El secreto de la pedriza“ per recordar com era aquesta illa a l’any 26. Si, aquesta que durem escrit el seu nom en vermell a la nostra equipació si tot va be, tot i que tinguem algun desarrelat dins el grup que digui que no li agrada dur aquest nom i demani que li paga Mallorca per fer-li propaganda. Senzillament, ens ho dona tot i ens permet viure i gaudir d’ella cada cap de setmana.
En arribar a Marivent ens aturem a fer netes les bicletes, hi ha que reconeixer que Bimont te un servei explendit, al acabar la jornada ens ve personal a netejar les bicis mentre els altres prenem el sol.

70 km 15 de mitja i 1300 mt de desnivell.

4 comentarios:

Anónimo dijo...

con escenas de amor!! los sectarios interrumpieron a dos pobres que disfrutaban en la soledad, lo que esta sociedad todavía no aprueba.
Tijeretazo si , pero cuando toca.

mapes the best dijo...

cuando aprendereis a poner el nombre. en comentarios te salen 3 opciones. si picas en nombre/url se desactiva la cuenta de google (que por lo que veo nadie tiene activado)y estan facil como poner el nombre que quieras en la casilla nombre. como por ejemplo mapes the best

hoyos56 dijo...

Es calo des monjo espectacular como siempre

robespierre dijo...

nomaslistillos.com
es la pagina que voy a montar con moyos.