S'Estalella o Ruta dels Autistes. Dissabte 19 d'abril

By Torner

Vuit del matí, on sempre, nombrós grup avui: Biel, Pere, Jeroni, Torner. Enfilem cap a la carretera de Sineu mitjançant carril bici de can Verdaguer per seguir per Son Fuster, Es Vivero, Rafal, torrent, Aseitunas Peres. Harmonia absoluta dins el grup que es respirarà durant tota la etapa ja que avui no hi ha els estridents o gritones, ni els sobrats, ni els qui donen maceta, només discreció mallorquina, sosos pels peninsulars. Un cop a Son Ferriol, camí de Son Coll, Casablanca, i la primera pesta del dia, els primers 3,5 km de constant pujada de Son Binissalom, això si, amenitzats per radio Jeroni FM. A ritme fluït, Son Mandívia, camí de Galdent i  9,45 h. Llucmajor. No tenim ni gana, però és el lloc on hem de menjar.

Berenar al bar Tropical, aquesta vegada el randino, part de cuixa de la directiva, no ens ha canviat el pla als capdefaves i autistes, “sin cometarios”. Servei ràpid de llonguet mixto, calent o fred, segons el gust. Curiosament, tot i que no hi havia molta gana, ningú ha deixat res al plat. Durant el berenear, en Jeroni ens ha explicat la interessant professió de n'Inma i hem posat a parir els hotelers. Ambient relaxat, avui ningú es renya, ens sentim autistes i feliços. Paguem, 22 € en total (5 o 6 si hi ha cafè), i per fer-ho n'hem fet servir 80, deixant la caixa sense canvi i a la camarera noqueada, i és que hem d'entendre que som capdefaves. Partim cap a S'Estanyol amb qualcuna petita infracció davant els nassos de la benemérita que ens ha perdonat la vida. Camí del Lladres i, primer tram cronometrat del dia: pista canyera amb corbes de bona traçada on les putes vint-i-nous comencen a fer patir a l’únic vint-i-sis. Sortim a la carretera per tornar ficar-nos al camí des Llobets, segon tram cronometrat, que el feim en no res. Es comencen a fer referències a la mitjana. Baixada cap a S'Estanyol a ritme Jeronià-Bomberí. Roda bé aquest puta, al més pur estils dels bons, Bugno, Induráin, Rominger, com toca, genolls tancats estrenyent els pendals cap endins, amunt i avall amunt i avall. Només està a l'alçada en Biel, calculador, precís, potent, el full Excel duit al mtb, que és qui ens guia avui. En Pere i jo, amb el ganxo, amb una sensació continua de bé-malament. Ens ficam dins s'Estalella, sense veure ni rastre del garriguer loco: una altre llegenda urbana com els ultra-sons de cas Bergantet?

Foto de rigor a la torre i pim pam pim pam ens plantem a Vallgornera, on un puto funcionari pesat ens ofereix solars de subhasta. Camí del Vallgornera i Camí de Cala Pi, de nou tram cronometrat, divertidíssim, capolant albons amb els punys. Carrer Betlem a Cala Pi, on en Pere decideix tallar per partir cap a Biniali, quasi res. Abans, fem una petita tertulieta, dissimuladament ben davant de l'entrada de Capocorb. Recordam el berrinche d'en Mapes just ara fa un any, segurament justificat, la feina és sèria, tot i que creiem que hi va haver qualque component de baixa forma física. També comentam el tamany del Cirano-nas que tenia en Tià dimarts, observat amb mirada venjativa pel seu ca, en record de quan li va encintar el morro amb cinta americana, -qui riu ara? Eh? També vam rompre una llança a favor de n'Anton, Home esportivament humil i obedient, a qui se l'està matxacant per part del sector maceta: en Joan, que no afluixa ni de vacances. Sectarisme en estat pur.  Darrer tram cronometrat del dia, pista gravillera cap a Cala Beltran, rapidíssima, corbejada, cap baix cercant velocitat, gas a sortida de corba, patinat roda, peu fora. Ens ho passem pipa. Segon mite del dia enderrocat: ni rastre del garriguer mallletat de Capocorb.  Seguim el paradís costaner, en aquest dia esplèndid de primavera, mar, sol i verdor, que ens durà fins a la zona militar des Cap Blanc, on ens troben qualcun militar, que no veim, que ha vingut a netejar el cotxe, perquè llavors diguin que l’exèrcit és inútil. Passem per davant la mirada estupefacta d'una senyora que hi havia dins el cotxe, i sortim com a senyors per les portes obertes, a damunt ha tingut el detall.

Enfilem carretera direcció Badies per l'asfalt romput anti-suicidis. Ja a la carretera bona, més Jeroni, més Biel, ritme vint-i-nou, adelantant carreteros, me n'adonc de que tenc un problema. Vaig just, no puc correspondre. A la fi, Badia Gran, tenim la imatge d'un bon refrigeri, ens hem mal acostumat, ens han veciat, però aquest pic, quan teniem clar que no podria ser, passem per davant ca na Pilar i en Bernat, sa germana i es cunyat del nostre Angel Buba. Ens acullen al seu flamant i recent estrenat adossat, ens refresquen amb cocascolas, i ens ofereixen dinar i piscina. No podem, l'obligació ens crida, no hem acabat la feina.  Zones verdes cap a Maioris, preciós com ell tot sol... Carretera, Ses Palmeres i tram de ses vies del tren, ràpid, divertit tot i ser recte, disfrutant del flaire fecal en tot el seu esplendor. Aquacity, baixada torrent de Son Verí, i ruta pitones, on en Biel es queixa de que a més de 30 els pitons es veuen desemfocats. Es Carnatge, Ciutat Jardí, on ara sí, veim pitons, -un tant caducats -dic jo, contestant-me en Jeroni, amb tota raó, que nosaltres tampoc és que siguem “producte fresc”.

Enfrontem el tram més perillós del dia, el carril bici cap Es Portixol. Club nàutic i cervesseta de rigor i el pressupost per terra: 4,5 per barba. Allà podem observar que a les dones guapes també les hi  agrada posar-se  cegues de paella.

Bona ruta, bon dia, bona mitja (diuen).