MENORCA 2015.Santa Agueda /binigaus. Dsbt 28 Mar

Desprès d’una intensa setmana jugant a la bossa per comprar els bitllets d’iscomar, a la fi arribà el moment de partida. I es que  això de comprar bitllets per internet en aquesta companyia es una autentica loteria, els que primer comprarem ho férem a 17,10 €, un  magnífic preu i que fou el que ens deïcidi a fer la sortida del dissabte per terres menorquines. Aviat, i suposo que motivat  per tots els que brufaven per la web mirant preus però sense comprar, el preu puja a 25 €. El dijous horabaixa en Yerar i en Sergí ja compraven a 31 i el divendres dematí els preu estava en 50€. Això fe que els que encara no havien comprat decidiren que no vendrien. Com que ja el mal estava fet, seguirem brufant per la pagina i això de la una el preu tornava a ser de 25 €, així comprarem el d’en Pere, el d’en Micot i el d’en Raul per duplicat .

Autèntic caos secta style...

7:00 port d’Alcudia :Pilar, Tibu,Torner, Jetroni, Pere, Micot, Raul, Anchon, Yerar, Sergi, Miky, Salvador, Andreu i Mapes pugem al barco tots contents i agafem una bona taula per començar la xerrameca i posar verd als que no hi son. S’havia avisat de que tot i que no feia vent hi havia una mica de mar gruixada, així que els mes previsors ens prenguérem una biodramina. Aquest narrador així ho va fer i quan el vaixell comença a engronsar-se, plàcidament em vaig retirar a jeure una mica,  escoltant alguns comentaris sobre el poc que havia aguantat.

Així  entre engronsada i engronsada vaig caure amb un dolç somni. En un moment donat me vaig despertar i quan vaig aixecar el cap, tot el panorama havia canviat. La gent estava tirada per terra, la tripulació no donava abast per donar i recollir bosetes. Per el que em comentaren n’Anton n’ompli 5, na pilar pareixia que també volia guanyar el concurs de bocetes,  en Salvador s’instal·là vora els banys, en micot escampava amb el vent per tota la coberta el que treia, en pere estava blanc com la cera, etc, etc. L’únic que pareixia que guardava la compostura era l’esquàlid del grup,en tibu, que es dedicava a treure fotos dels depauperats membres de l’expedició amb algunes curiositats que desprès detectà   el gran inquisidor,  en joan,  que via washap ens seguia.  Esperem que a la propera volta extraordinària ens acompanyí i ens vagi donant maceta .

Seguint les instruccions dades aquest narrador abans d’arribar a Port anà a pixar i va berenar una mica, cosa que evidentment no feren els mes afectats.  A la fi una hora mes tard del previst  una tripulació totalment destruïda desembarcà cap el destí incert de la conquesta dels puigets de Menorca.

L’aire fresc de Ciutadella i la pau que es respira en aquesta ciutat feu pujar una mica els ànims i a poc a poc anàrem recuperant la força, tant, que quan enfilarem  la carretera de cala Morell, anàvem a un ritme amb el que pareixia que volíem recuperar tot  el temps perdut. En arribar al desviament de cala Algaiarens tombem cap aquesta cala i així arribem a la primera barrera del camí de cavalls. Com sempre el camí està magnífic i aquest tram en concret es un dels mes divertits i rodadors de la volta. Na Pilar, que rodava per allà per primera vegada, tot d’una en queda encisada  dient que havia valgut la pena l’esforç d’anar fins allà.

En arribar  a les cales del Pilar, amb el famós ritual d’obra -tanca barreres a on,tot i que aquest narrador havia avisat reiteradament que en veure un rètol de Parking teníem que girar, en miky continuà i se’l passà de llarg. La cosa no va tenir majors conseqüències ja que estava molt a prop. Iniciarem la davallada per aquest terreny de roca silícica que aferra magníficament i que ens recordà els camins Pirenaics. En arribar al Parking  tornarem a girar a l’esquerra per un nou itinerari que cap dels membre presents coneixia.

La bona noticia era que estrenavem uns nous caminois, la dolenta era que  aquests acabaven a un Lloc ( son Abatzer ) que no se perquè empren el camí per acaramullar la merda de les vaqueries.

Així en Arribar a les cases  començà l’espectacle. Fa unes setmanes,  aquest narrador  quan preparava la volta amb en Fernando va poder passar perfectament, però recordava que l’any passat quan hi va passar amb en Fran les bicis s’enfonsaren fins l’eix del pedalier. Enguany podríem  dir que estava en un terme entremig i si anaves per la vorera podies salvar la situació amb bastant dignitat, cosa que no li passa al pobre d’en Pere, que avui que estrenava sabates noves, les enfonsà dins el viscós material fins el turmell.

Passem per davant el pagès que s’esbutza  de rialles i continuem la marxa cap el primer objectiu del dia, el puig de santa Agueda. Iniciem la pujada contemplant les magnifiques vistes de tota l’illa: a ponent Ciutadella, al llevant Mao.

Arribats a dalt ens fem les fotos de rigor vora les runes d’aquesta antiga fortalesa musulmana darrer reducte de la seva dominació. Baixem per l’empedrat roma, que demostra que allà ja hi va haver un castrum i enfilem cap a Ferreries, lamentablement per la  carretera general ja que no ens atrevim a anar pel camí d’en Kane, que ara per ara, roman tancat a Binimoti.

Els Menorquins feren mol bona feina amb el camí de cavalls però encara els hi queden bastants assignatures pendents per resoldre. Estaria molt be que qualque dia s’aprovi una Llei de Camins, que doni eines i recursos als ajuntaments per poder resoldre els conflictes dels camins tallats.

Arribem a Ferreries mes prest del compte ja que hem aplicat tisores i ens hem llevat 20 km de la volta per el barranc d’Algendar i la pujada al puig de la Inclusa a on teníem que veure la abandonada base Americana. Passeig per el centre del Poble i arribem al restaurant a on ja ens tenen la taula parada per 14.  Com sempre hi ha que posar-los al ordre de que es seguin ja que si hem d’esperar que 14 individus es facin netes les manes, ajustin les bicis etc, etc, començaríem a demanar al cap de mitja hora bona. Desprès d’una bona espera ens arriben els plats i aparèixen les cares llargues ja que  “ no esta hecha la miel para la boca del asno “.  Es cert que les racions eren molt escasses, una mica tipus “nouvelle cousine”, però també hem de reconèixer que el menjà era boníssim i fet amb molta cura. Possiblement la culpa fou de l’organitzador, que no pensa amb el tipus de remat  que duia  i també del fet de que cap havia berenat desprès de la magnifica travessia. Tot i això, els dos plats i les postres crec que en altres condicions hagueren estat suficients per un dinar en el que desprès s’ha de continuar rodant. Evidentment el que  no feia falta, era fer comentaris totalment fora de to al cambrers, que ens avergonyiren a mes d’un.

Reiniciem   la marxa quasi a les quatre  rodant per asfalt fins es Mitjorn en un tram que  un es pensava que seria amb tendència a la baixada quan realment fou un puja i baixa.  A les 16:30 entravem al barranc de Binigaus, tot i que el temps ja començava a anar en contra nostre ens aturarem a visitar l’espectacular cova dels coloms que ens havia recomanat en fran que la visità quan va fer el seu camí de cavalls en solitari. 

Reiniciem la marxa per un tirany fantàstic que anava baixant suaument de manera sinuosa. Al final arribarem a la desembocadura del barranc a on ja agafarem denou el camí de cavalls, ara pel costat sud de la illa. De nou començaren els puja i baixa, obre tanca i frases com el “No pares, no pares, que me dejas a medias”, mentre el temps anava passant inexorablement. En arribar al barranc de cala Trebaluger aparegué un rètol que ens indicava que cala Galdana estava a uns 5km.

Cinc kilòmetres poden parèixer poc, però el camí es molt enrredos  i ja eren les 17, 30 i encara ens quedaven mes de 20km per arribar al Port abans de les 19,00. Aquí es dispararen totes les alarmes d’aquest narrador.  A la fi arribarem a cala Galdana a on ens aturarem un moment per  cercar la manera mes rapida de sortir d’allà. A l’hora de triar el recorregut precisament havíem escollit tornar per la banda sud ja que sabíem  que a partir de cala Macarella podíem escapar de manera ràpida per asfalt cap a Ciutadella. Hi havia que prendre decisions rapides,aquest narrador  sabia que des de cala Galdana podíem anar cap el camí Reial però el punyetero GPS no hem permetia veure quin era el camí correcte, gracies a Deu en Jeroni amb el seu magnífic ”aparato” que sempre fa riure als que el veuen per primera vegada va veure clarament que podíem agafar una pista que ens duia directes a Ciutadella, dit i fet.

Desprès d’un error per mor de les preses enfilarem el camí correcte i en un moment ja estàvem a la carreterona de cala Macarella. Eren les 18,30  quan vérem un nou rètol  de Ciutadella a 12 km, semblava que estàvem salvats.

Començarem a rodar falaguers i a bon ritme,  aviat un grupet s’escapà  i ja no el tornarem a veure fins el port. Segons  en Yerar s’adelantaren per si de cas ens retrassavem , poder  avisar als del vaixell perquè ens esperessin... Al menys intentà cercar una justificació cosa que ni tant sols va fer altre que el felicitava per haver agafat la bona escapada...

Mentre, per darrera el grup gran també anava fent kilòmetres, però a cada pujadeta na Pilar, que encara no està avesada a les nostres rutes marathonianes, es quedava despenjada. Aquí va ser quan en Sergi ens demostrà que es de molt bona pasta i que esta fortíssim  i no necessita fer-se el gallet com altres.

Així, aquest es posà al darrere la nostra al·lota i la va anar espitjant a les pujades, amb tanta força, que  aquesta passava d’anar a darrera, a anar davant.  El grup es compactà al màxim possible envoltant a na Pilar perquè no perdés l’estela aconseguint puntes segons el gps de fins a 52 km/h en un terreny en molt poca pendent.

Realment aquest moments crítics son els que ens fan sentir orgullosos de pertànyer  al  grup, que ens uneixen i fan que tinguem aquest caràcter que alguns diuen “sectari”.   A la fi varem veure la silueta de Ciutadella i en poc temps ja estàvem rodant per les rondes. A les 19:00 arribàvem al port i pocs minuts desprès embarcàvem amb en Torner amb millor cara desprès de passar per l’estació marítima per alleugerar pes..

La tornada, tot i que tots ens prenguérem les biodraminas que ens quedaven, va ser bastant mes tranqui-la tot i que el vaixell de nou arribà amb mes d’una hora de retard.

Molt bona volta, d’aquestes que imprimeixen caràcter al grup i en la que de nou quedarem bocabadats de lo fantàstica que es Menorca. 75 km i 1100 mt de desnivell.