SA CROSTERA,

Puja un pinyó, s’aixeca, es contorsiona una mica i admira les seves cames en tensió, gira el coll i mira de reüll cap enrera, van per darrera sofrint, ningú  te intenció d’atacar.en Miky està fortiiiissim.

A  la fi ha arribat el dissabte per fer la Crostera, i com que la volta es llarga i dura si es vol fer partint de Ciutat, quedem a les 7,30 a la BP. Rol, Pere, Jetroni, Bigel, Torner, Fran, Jonanda, Sergi, Anton ,Miky i Mapes. Partim per la cra de Sóller i després de  “empujar nuestra alma”  enfilem cap a passatemps. Com sempre en tocar terra el ritme s’accelera. Arribem a son termes i de nou un descans fins que entrem de nou al tirany de Raixa, a on els cards han crescut i ens piquen les cames i mans. Es una bona manera de començar la penitencia.

Arribem a can penasso i els del Raiguer no hi son, passat els minuts de cortesia cridem i ens diuen que sortiran per s’alqueria. Així continuem la marxa i a lluny veiem en yerar i en Raul,, com que teníem que comanar bocatas  al nostre forn de referencia  a Sóller i aquells no hi eren en el moment en que estàvem aturats,  els tornem a cridar per saber si en volen o no, així els returem una mica i els agafem. El grup no te pietat i mentre aquest narrador es posa a cridar i en yerar es dedica a amagar el seu mòbil, veiem com se’ns escapen.

Continuem la marxa i es xulet d’en Raul que es sent poderós s’escapa per anar a cercar el primer grup, però en lloc de returar-los per que tots ens agrupem es posa a tirar al davant accelerant mes el ritme, fins que la resta el deixa partir amb en jonanda que es l’únic que el segueix. Així pugem el coll en dos grups  i no ens reagrupem fins l’entrada de Sóller. Anem al forn i ja ens tenen els bocatas preparats, així que berenem mal asseguts enterra ja que son tan curts que posen les bicis al primer lloc que troben sense pensar que la posen al bon lloc per a seure.

Partim per el caminoi dels rentadors i comencem la pujada de balitx, aviat els de davant posen bon ritme i el grup es va disgregant. Quan som a balitx de dalt alguns ens aturem a esperar als de mes enrrera,  però passen els minuts i no venen. Qualque cosa passa.

Efectivament , hi ha hagut un denou, en jetronic ha tingut un petit atac d’asma així que quant està una mica normalitzat decideix retirar-se. 

Els que quedem baixem  cap a balitx pel camí de carro vell, cosa que evidentment no han fet els de davant que anaven una mica desbocats. Ja tots junts iniciem la pujada del coll de biniamar i ens topem amb en micot, que com sempre fa la seva pel·lícula i  per tant  no te res  adir si decidim canviar les dades de certes sortides. Com no podia ser d’altre manera en Miky que està fortíssim corona i mira des de dalt com anem arribant els pobres mortals. A la fi arriba el tan desitjat tram de la Crostera, que avui està esplendit, net de càrritx i sense gaire gent.

Així anem  fent, mentre en Jonanda, queda admirat d’aquest recó de Mallorca que encara no coneixia fins que al final arribem a cala Tuent a on de nou ens reagrupem. Anem al bar d’es verger a fer tal com s’havia indicat en pla de ruta, un “tente en pie”, i recarregam aigua per iniciar el pitjor de la jornada que es tota la pujada de la Calobra. Cada un va pujant com pot i aviat es generen subgrups, al davant com no podia ser d’altre manera en Miky, a darrera en raul, que avui estava gallet tot i que tanmateix poc tenia que fer, despres en yerar que miraculosament estava per allà tot i que no surt mai acompanyat d’en jonanda, per darrera i a terra de ningú en fran que va fer arrancada de cavall i arribada d’ase, i per darrera els subs grups que anàvem a vegades uns mes endavant i avegades uns mes endarrera.

En arribar a Turitxan en Rol i en fran com que tenien presa decideixen anar per carretera cap el coll de sa batalla i toranr amb tren, com era d’esperar la jugada no els hi va servir de molt perquè si fa no fa, mes o manco arribarem igual que la resta. A la font del nogue tots ens tirarem a la piqueta a beure i a refrescar-nos per així poder continuar amb la ruta, baixada fins la tuberia dels embassaments i patejada fins el coll del bosc.

Iniciem la baixada pel bos gran i passem per les cases sense major incidències ja que teníem permis tot i que no hi havia ni una anima per allà en aquelles hores. En arribar a Orient fem la darrera pujada en la que n’anton i aquest narrador, que es lamenta d’haber donat la seva darrera barreta a en pere,  tanquem la processo.

A la fi arribem a Bunyola a on desprès d’una xocolatina un es recupera i pot fer amb dignitat els darrers kilòmetres per Caubet i passatemps a on per rematar la jugada en Miky torna  a posar ritme alegre. Arribem a Ciutat i els que poden s’aturen afer una cerveseta i els que tenim pressa partim cap a casa amb una bona panxada de kilòmetres i desnivell.

110 km i 2462mt.