Mortitx dsbt 23 maig.

Tenia raó en Torner, les cròniques s’han de fer en calent, ja que passada mes d’una setmana els records es difuminen i costa molt reflectir els matisos d’aquell dia, tot i això, no podem deixar de contar el que passà aquell dissabte en que ens ho passarem tant be.

En yerar està fortissim ¡¡¡  ha coronat tots els ports dins la seva categoria de master 50, o no,  ja que la data real del seu naixement es un tema  que mai  s’ha aclarit del tot i  potser per això no arriba mai l’anunciada festa per celebrar-ho. Al final haurem de fer una tómbola...

Continuant amb la preparació de la ja per alguns menyspreada 212mtb, tocava rodar, fer una mica de desnivell i seguint la regla bàsica del grup de variar de zona, tocava tramuntana Nord. Així les coses, varem pensar amb anar fins a Mortitx abans de que els embassaments comencin a buidar-se i es tornin  verds. Un pic clar l’objectiu es tractava de cercar un recorregut alternatiu que no fos el clàssic del camí vell de Lluc. O pujàvem des de Pollença tal com deia en Miky o anàvem per Massanella com proposava en yerar. Com que feia que temps que no anàvem per allà i per fer content al sectari de l’any optarem per aquesta darrera proposta.

7: 30 del mati a la BP de sempre partim miky, bigel, pere, lluistatoo i mapes per la carretera de Sóller per anar a cercar el camí de Passatemps. Avui, desprès del discurs de la setmana anterior pareix que regna el bon rotllo i anem a un ritme  còmode per tothom. Així arribem al bosquet de Caubet a on tot i que hi hem anat mil vegades, no se perquè, ens embullarem per allà dins. Recuperem el camí bo i desprès de pujar i baixar de l’hospital enfilem el fastigós tram d’asfalt cap el raiguer.

Allà ens apareix n’Anton, que tot i que mes tard passarem per el seu poble, ha decidit rodar una mica mes i ens ha sortit a camí. Ho hem de reconèixer,  n’Anton actualment es el mes “pestoso” del grup i per tant el mes sectari de tots,  ja que tot i que acaba rebentat de fer feina amb jornades maratonianes  i quasi no dorm, a la mínima que pot,  ve a colcar  tot i sofrir  mes que ningú. Continuem rodant i a can franco se’ns ajunta en Largo. Una mica mes accelerats, ja que fèiem tard, partim cap a Lloseta a on se’ns incorporen en yerar, en raul i en meli. Arribem a Biniamar per darrera l’església nova i enfilem cap el camí vell de Mancor i en un moment arribem al poble i a l’entrada de Massanella.

Desprès de pagar amb resignació el peatge, iniciem la pujada que tant li agrada a en yerar, aquí, cada un puja mes o menys al seu ritme i intentant no posar peu, cosa que aconsegueixen els bons.  Re agrupats al coll dels pilons iniciem la davallada i arribem en es Gallet exactament a l’hora  que havíem dit quan hem cridat per reservar lloc. Malauradament no ens tenien la taula parada, així que hem tingut que esperar una estona i lluitar per asseure, ja que un altre grup se’ns volia colar. Desprès d’una hora d’haver entrat reiniciem la marxa, aquí, no se sap massa be perquè, uns quants es despisten  i en lloc d’anar al camp de Futbol i pujar pel camí vell de Pollença ,  van per asfalt fins l’entrada de Menut.

Així desprès d’una bona estona d’esperar-nos,  uns a un lloc i els altres a un altre, ens ajuntem de nou i anem fins a Binifaldo per despres davallar cap es Pixarells.  D’allà  fem un bon tros d’asfalt fins a Mortitx ja que no volem ficar-nos per Muntanya.

En arribar a Mortitx enfilem cap el primer embassament i desprès pujem cap el segon per les dures rampes plenes de grava relliscosa. Allà l’únic que va es fidel a la tradició es en yerar que es donà un bon banyo mentre els altres el contemplem o es posen els peuets en remull com en meli.

Es tard i estam  molt lluny de Ciutat així que iniciem la tornada pel mateix camí d’anada, gaudint d’aquells paratges agrests i que alguns com en Lluis no coneixien. En arribar al coll de sa batalla desprès de fer una bona tracalada d’asfalt tornem a anar cap a Comafreda, ja que com que hem pagat, tenim que aprofitar al màxim la inversió. Així refem la pujada cap el coll del pilons, que s’entravessa una mica a en Meli que ja està d’hores baixes per “el caloret” .

Desprès fem  la llarguíssima baixada, que per els blan dengues de braços o per els que han estat tota la setmana carregant paquets  sens fa una mica dura. Ja per carretera arribem a Lloseta a on ens aturarem de nou a fer un refrigeri i a comentar les jugades del dia. Allà  surt de nou la famosa frase del “porque y para que” que tot i ser una tonteria  posa una mica nerviós al seu autor ja que alguns no aturen de retreure-la i es que darrerament s’estan fent alguns comentaris tant d’una banda com de l’altra  que estan tocant moltes susceptibilitats que hauríem d’evitar ja que alguns  ara  tenen la pell molt fina.

Tot i que l’aturada era per  acomiadar-nos dels del Raiguer aquests desprès  ens acompanyen fins a Santa Maria. D’allà, els pocs que quedem arribem a Ciutat pels clàssics de sa bomba, es Caulls i son Macià amb135km i 1800 mt de desnivell.