En Miqui volia rodar i anar a Lloret. Aquesta va ser la premisa per la ruta del dissabte davant la falta de propostes i amb un director insular atabalat per la feina. No obstant tot, igual que el bon cuiner et fa un bon plat amb pocs ingredients, el nostre director improvisa una sortida que cumpleix les expectatives: un bon grapat de quilòmetres i un toc diferent, tot i anar per terreny conegut.
Piloteig a part, el tema d'actualitat del dissabte ha estat l'anunci definitiu de la celebració del cinquantenari gerardià (tot i que ell insisteixi en carregar el protagonisme damunt el caòtic tauró). Tot començà ara fa set mesos quan s'anuncià per tot l'alt la magnànima festa. Aleshores i a correcuita, movilitzàrem na Bet i sa mare per obsequiar els protagonistes. Des de llavors, l'assumpte ha estat submergit dins la incertidum, començant pel Tibu que de l'eufòria màxima va passar a desaparéixer del mapa, a més de passar la patata calenta a n'en Gerard, que no li ha quedat més remei que tirar del carro (i de la cartera) tot sol, i haver d'aguantar-nos les indirectes directes: tranquil Gerard, la secta estreny però no ofega. Bé, amb això i amb el dinarot que ens fotrem el dissabte entre pit i esquena, donam l'episodi per tancat.
Així idò, ens trobam el dissabte a les vuit on sempre ( a un cantó pudent segons el "simpàtic" ): Andreu, Mapes, Biel, Fran, Raúl, Pere, VP, Miqui, Torné, i més tard s'afegirà en Tià. Partim cap a Son Macià per agafar després el camí de Muntanya, s'Aljub Antic, Can Barrera, Sa Cabaneta. Aquí voltam a l'esquerra cap a Ses Clotes i es Puig Blanc per arribar a Pòrtol i anar cap el Jardí d'en Ferrer. En sortir a la carretera ens espera en Tià, i d'aquí enfilam direcció Santa Eugènia i voltar pel camí de ses coves. Per aquí ens atura una alemany normalitzat que ens adverteix, - paszau en zilenzi que hi ha un eixjam de beggies. ¿¡¡¡? Deixam el flipat personatge i seguim el camí que trasncorre entre el puig de Santa Eugènia i el de Son Seguí fins el divertit caminoi que ens du al xal·let per després baixar cap a ses Olleries.
Després agafam carrer de ses Monges, camí vell de Sencelles, passam per Morelló Nou, Cas Canar, carretera fins Ruberts. Després, i tot i que no hem presentat instància per triplicat a l'ajuntament, ens ficam dins la comuna de Llorito, mentre de reüll veim aparéixer el ciclista que no entrena amb la bici rutera. Breu passada per dins la comuna i arribam al poble. Avui ens aventuram a un lloc on publiciten un berenar per a ciclistes per cinc euros. Pinta massa fi per nosaltres, sobre tot quan provam la recomanació del xef (això ja no sona bé) i el seu bocata estrella amb pan de cristal (el que li agrada al Monyé), ideal pels menja-miques però nefast per a gorans com nosaltres.
Reiniciam la marxa, prèvia consulta de l'alta tecnologia cartogràfica, per camins cap a Costitx: camí de son Gelabert, carretra de Sineu (Ma3011 per Raúl), esquerra-dreta, camí des Rafalet i deprés d'una successió de camins, pistes i trams de roca típics de la zona costitxera (recordau els pros la carrera d'xc), arribam a l'animat poble. Des d'aquí, carretera cap a Llubí on voltarem a l'esquerra just abans de la d'Inca-Sineu i farem camí fins a Jornets, i seguirem, fent un bocí per dins el torrent Vinagrella. Després pista i camí i torrent pel municipi senceller fins el pla de Biniali, on evitam passar per Can Pere-Biel perquè no el controlin.
Travessam la carretera Biniali-Binissalem i començam el recorregut demencial per les vinyes de Santa María fins el camí vell de Muro o de Marineta per segons qui. En Pere i en Tià ens deixen, també n'Andreu que ja en té prou. La resta, i mitjançant un demarratge epilèctic d'en Mapes, feim la clàssica tornada per Sa Bomba, Caülls, Son Macià. En Vicenç tira cap a casa mentre els quatre de sempre anam a fer unes infussions de civada a Son Oliva.
Total, 96 km i 704 de desnivell. Objectiu cumplit.
Després agafam carrer de ses Monges, camí vell de Sencelles, passam per Morelló Nou, Cas Canar, carretera fins Ruberts. Després, i tot i que no hem presentat instància per triplicat a l'ajuntament, ens ficam dins la comuna de Llorito, mentre de reüll veim aparéixer el ciclista que no entrena amb la bici rutera. Breu passada per dins la comuna i arribam al poble. Avui ens aventuram a un lloc on publiciten un berenar per a ciclistes per cinc euros. Pinta massa fi per nosaltres, sobre tot quan provam la recomanació del xef (això ja no sona bé) i el seu bocata estrella amb pan de cristal (el que li agrada al Monyé), ideal pels menja-miques però nefast per a gorans com nosaltres.
Reiniciam la marxa, prèvia consulta de l'alta tecnologia cartogràfica, per camins cap a Costitx: camí de son Gelabert, carretra de Sineu (Ma3011 per Raúl), esquerra-dreta, camí des Rafalet i deprés d'una successió de camins, pistes i trams de roca típics de la zona costitxera (recordau els pros la carrera d'xc), arribam a l'animat poble. Des d'aquí, carretera cap a Llubí on voltarem a l'esquerra just abans de la d'Inca-Sineu i farem camí fins a Jornets, i seguirem, fent un bocí per dins el torrent Vinagrella. Després pista i camí i torrent pel municipi senceller fins el pla de Biniali, on evitam passar per Can Pere-Biel perquè no el controlin.
Travessam la carretera Biniali-Binissalem i començam el recorregut demencial per les vinyes de Santa María fins el camí vell de Muro o de Marineta per segons qui. En Pere i en Tià ens deixen, també n'Andreu que ja en té prou. La resta, i mitjançant un demarratge epilèctic d'en Mapes, feim la clàssica tornada per Sa Bomba, Caülls, Son Macià. En Vicenç tira cap a casa mentre els quatre de sempre anam a fer unes infussions de civada a Son Oliva.
Total, 96 km i 704 de desnivell. Objectiu cumplit.
2 comentarios:
Molt bona cronica, efectivament al final es va acomplir els dessigs d'en Miky i va sortir una cosa mes o manco digna. A veure com va el Yerar day.
Molt bé, bona volteta, berenar magre o compensarem amb es dinar de disabte que ve.
Publicar un comentario