Dissabte 2 d'abril. Pancaritat fins Santa Magdalena.

Com que tenim un dirigent beato i ranci, i com que estam a les dates que estam, inevitablement la proposta per aquest dissabte era clara: si o si hi havia que tocar qualque ermita i així cumplir amb l’esperit piadós que ens caracteritza. Això si, quan acabà la penitència ens vam abocar al pecat.

Ens reunim a les vuit a un dels cantons de sempre, Biel, Miqui, Jeroni, Mapes, Pere, Bordoy, Andreu, Fran, Jonander, que arribà més encés que un semàfor ja que segons va contar estava provant un nou producte de Nutribike que li provoca certes reaccions a certes parts del cos, i un servidor. Partim cap a son Macià per la ruta habitual quan devers s’Indioteria tenim un petit incident, aparatós però sense conseqüències, quan en Jeroni i en Miquel B. tenen una topada acabant un d’ells per terra i el parafang d’en Jeroni fet miques. Ara estan de mode aquests artilugis, fins i tot en Pere, que es deixa dur fàcilment per l’efecte Vicente, en du fins i tot dos. Reiniciam la marxa pel camí dels mil llacs de son Macià, seguint per Son pizà i, pel cami recentment parcel·lat del baix del puig de s’Extremera, sortim a la pista des d’on ens ficarem pels sementers des Cabàs, aquest cop amb l’intent de trobar un pas discret ja que volem tranquil·litat. De no molt bona manera ho aconseguim, tot i que s’haurà de perfeccionar la idea. Arribam a son Torrella on ens esperen en Gerard i en Micot, que entre biberó i biberó aprofita i ve un ratet. Seguim camí cap Alaró pel tram empedrat on aprofitam per llevar-nos un poc la son. D’Alarò anam cap a camí de Bànyols, vell de Binissalem, Bonifai, camí d’Aiamans, comuna de Lloseta, costa del poliesportiu i camí cap a Biniamar. A  aquest punt, per decret indiscutible d’en Miqui, obviarem el pas per la cantera cap a la comuna de Biniamar i anam directe cap el poble. Molt bon berenar al Mayorga, com sempre, i molt simpàctis els cambrers, grans aficionats a l`escriptura. 

Arrencam a dures penes en direcció Inca pel camí de son Marimón ( no sabem si és un forma eufemística de referir-se a les preferències de l’amo de la possesió ).  Arribats a la ciutat de la pell el grup capdavanter és amonestat pel lloctinent d’en Mapes ( darrerament també personal training ). Així, amb la coa baixa, enfilam pels senderets fins es parc des Serral de ses Monges, primer contacte cristià del dia, i després travessam la ciutat en direcció carretera d’Alcúdia. Creuam el pont de l’autopista i començam a transcorre per uns divertits i patinosos caminois pels baixos del Puig de Santa Magdalena

Sortim a la carretera i enfilam cap el monastir per asfalt  i finalment per les escales. Objectiu del dia cumplit amb foto de prova inclosa i tornam a davallar, en principi de forma equivocada cap una creu que mira cap el sur, però que ens serveix per observar una bona perspectiva damunt el pla de Llubi. Aquí en Jeroni comença el camí de tornada pel seu compte perquè encara està en rodatge.

Représ el bon camí, uns baixarem per la patinosa i empinada trialera, trobant-nos a la carretera amb la resta del grup. Aquí, una badada d’uns i altres provocarà que n’Andreuet es quedi despistat sense saber cap on tirar i posi fi a la ruta oficial donat que quan contactam amb ell ja és massa tard i ja ha enfilat cap a Palma. Resulta que a cert moment de la baixada hi ha que voltar a l'esquerra per anar a fer el camí per dins l’Alcinar de son Catiu vell que ens deixa just al creuer amb la carretera vella de Muro.

Després de fer-ne un tram tiram a l’esquerra cap a Son Bordils. Travessam la carretera de Sineu, passam el torrent Vinagrella, Jornets, torrent de Sencelles, i enfilam cap el poble. Mentre en Gerard contesta una telefonada, rodam pel cami de son Boi cap a Morelló nou i després cap a Biniali. D’aquí, per la carretera, anam cap aquest grupet de cases que formen son Mascaró i després cap a Santa Eugènia.

A n’aquest punt, les estidores inquisidores fan aparició i no feim l’agradable pujada des pinar des Senyor fins el puig. Hi ha que reconéixer que és un moment hasta la p…, i les ganes no són les que han de ser.  Així que, camí de coves, carretera de Sencelles cap el cementeri, coll des Pou, Caülls, son Macià. 

A  s’Indioteria, en Jonander ens durà a un baret a fer l’aperitiu, i hi ha que reconéixer que va encertar de ple ja que serveixen uns packs de cervessa amb poal i montaditos a preu d’oferta, cosa que va provocar que a l’hora de partir qualqú acabàs bastant mal aparcat.
Total 101 km. i 800 mts. de desnivell.

Ver todas

Consigue el tuyo