Dissabte 30 d’abril. Felantix – Llucmajor. Tram de migjorn 345 mcamtb.

Seguint amb el calendari de brevets per la próxima volta a Mallorca 345,  aquest dissabte les altes esferes ens varen convocar a Llucmajor per fer un dels trams de la part de Llevant, en concret del sur, donat que la serra de Tramuntana estaria ocupada pels ruteros de la 312.  Per tant, quedariem a les vuit i mitja al bar Tropical de Llucmajor, on després, com a colofó de festa, alguns quedariem a dinar.

Així, partim deu moitvats sectaris, Vp, Jeroni, Gerard, Raúl, Pere, Mapes, Biel, Tià, Andreu i un servidor cap a Felanitx, on realment comença el tram que hem d’evaluar, per la qual cosa, els primers vint i tants quilòmetres serán d’escalfament. Ens dirigim cap a la carretera de Porreres per anar a agafar el camí de Son Frigola, una llarga pista que en aquest sentit es tot de davallada i es fa molt agradable, tot el contratri de quan es fa a s’enrevés i a més coincideix amb final de ruta. Un cop a la carretera vella de Porreres, la seguim en direcció Campos per, a pocs metres tombar a l’esquerra i fer un altre tram de pista de les mateixes característiques, que després es converteix en asfalt i arriba fins a Campos. Per la ronda del poble anam a la sortida cap a Felanitx i just a la rodona enfilam el camí de son Xorc i després la carretera vella de Felanitx, que ens du a la carretera principal on l'hem de travessar. Aquesta acció la farem fins a quatre vegades més fins arribar al poble. D’aquesta manera conseguim fer el màxim de camí sense haver de trepijar la carretera principal i el seu fastigós trànsit. A la vegada, ens anam topant amb intersessants carreteretes com els camins des Pontet, de sa Torgtuga o de son Mesquida. Arribats a Felanitx, l’organització ja ens té localitzat un bon lloc per berenar, el forn de sa Plaça, on per dos euros tens bocata mixto i beguda i a més acomodats a terrasseta i tot. Amenaçats per la pluja però a cobert, ens empassam els entrepans mentre tractam de forma assembleària certs aspectes de la volta a mca345. Avui tenim postre i tot a la salut de n’Andreu que fa poc va afegir una primavera a la seva colecció. Felicitats!

Reprenem la marxa cap el cementeri on, per la part del darrera agafam el camí de sant Salvador per, en arribar a la carretera del puig travessar-la per anar fent el seguit de caminois que transcorren per la cara nord. Aqueixa zona es caracteritza per pel seu trispol arenós i hi ha que filar prim amb les traçades, tot i així ens duim qualque susto. A l’hora d’enfilar en direcció a Consolació, n’Andreuet que no acaba de trobar el punt, decideix fer mitja volta i tornar per on hem vingut. Ja no el tornam a veure ja que arriba molt prest a Llucmajor.

Nosaltres seguim per camins en direcció Palma de Mallorca per la zona de s’Horta i es Carritxó entre un paissatge idílic que fa tornar locos als alemanys. No sé com ens trobarem el dia de la volta quan siguem per aquí, peró de moment els camins triats ens estan resultant perfectes i es fan a molt bon ritme. Ràpidament ens plantam a Santanyí on hi passarem d’enfora per enfilar cap es Llombards pel camí de l’amo Andreu i pel del turó den Mel. Ni fet aposta!  Arribats a Ses Salines en Tià, que curiosament no duia altre idea que agafar el camí més ràpid de tornada,  ens proposa fer una competició a la voltadora, cosa que ens fa gràcia a tots menys a un que decideix no participar-hi.

Seguim, per camins i carreterones per on molts no hi hem anat mai, fins endinsar-nos dins es Salobrar de Campos, recorregut que vam fer fa uns mesos en sentit contrari i que ens va fer recordar l’estropìci que va provocar en Fran frenant en sec davant una bassiot de fang. Sortim de la zona pel cami de sa Barrala i carretera de sa Ràpita. Enllaçam després amb el camí de sa Sorda, i sortim a la carretera dels presos després d’un intent frustrat de trobar el camí paral•lel a la carretra  que indicava el track.

 A ritme Biel•ler feim el pestós tram de carretera, i amb el grup romput arribam al camí de Llobets que farem en direcció Llucmajor, o sigui en la direcció pestosa, amb els ingredients del cansanci, el vent i el ferm descarnat. Reagrupament a la carretera de s’Estanyol, on ja a ritme de bon rollet arribarem a Llucmajor pel camí des Lladre i el de son Guardiola. Arribam a bona hora, i després de donar una banyo a les nines ens anam a dinar, llevat dels que tenen presa que tiren cap a casa.  Ruta satisfactòria doncs, amb noranta-set quilòmetres i  uns vuit-cents cinquanta de desnivell.

Ver todas

Consigue el tuyo