By
mapes
A la fi aquest narrador pot tornar a escriure una
crònica.
Desprès d’una petita treva de les temperatures i a
l’espera de que la “ monja l’encengui “
es proposà una volta per les muntanyes entre Alaró i Orient. Com que aquest
dissabte es plantejava aturada per
berenar i no hi havia convocatòries alternatives d’amagat varem ser un bon grapat.
Es convoca a una
hora intermitja, ni a les vuit com sempre, ni a les set com es va fer el cap de setmana
passat, així quedem a les 7:30. Rol,
fran, pere, miky, bigel, torner, mapes i un antic membre històric que feia molts d’anys que no venia: en David Giant, que
curiosament ha canviat la seva Giant per una altre marca.
Partim per Passatemps i Raixa i en un moment arribem a
Bunyola molt abans de l’hora en que per error s’havia pressuposat que
passaríem. I es que al mig d’un sopar de divendres a vespre no es un bon moment per calcular
horaris. Desprès d’uns moments d’indecisió decidim continuar ja que com diu
algú: “es parteix a una hora i des d’un
lloc i els qui no els hi va be anar allà, es responsabilitat seva enganxar el grup allà a on millor els hi vagi”.
Enviem un washap dient que comencem a
pujar i partim per amunt.
En arribar al desviament de la cimentera, com que ara
està tancat amb pany dubtem de si anar-hi o no, però davant la insistència del
senyor Torner i també per anar fent temps per que així apareguin els del raiguer, decidim botar. Tot
i això, com sempre que fem una cosa
d’aquestes, ho fem en coneixement de
causa i es que aquest tram, tot i estar ara embarrat, es un tram del camí
públic que puja cap Orient i forma part de la Ruta de pedra en Sec ( variant D).
Malauradament aquest tram que abans es
feia en un moment ara es complica
considerablement ja que la vegetació ha envaït el camí hi ha uns quants d’arbres caiguts. Sortim denou a
la carretera que la seguim fins passat
Honor, a on tornem anar a cercar l’antic camí. Ara si , el seguim sense
majors incidències i per allà ens apareixen en Geri i en raul, demostrant que
si un vol es pot afegir al grup sense tenir que concretar un lloc i una hora
concretes. Iniciem la baixada però a mig camí ens desviem per la pista còmoda que ens du a
un dels revolts de la carretera ja que la intenció es anar cap a ses
clavegueres.
Així ho fem i desprès de
pujar 2 revolts ens fiquem per un camí que mai havíem emprat i que en forta
pujada ens deixa davant el botador de les clavegueres. Estem en terrenys de ca
la beata, i per tant no passem pena, ja
que suposem que la tia d’en Pere en principi no ens ha de posar entrebancs al
igual que no n’ha posat perquè per allà pugui passar la Tramuntana Travessa
Iniciem la davallada , possiblement de lo milloret que
tenim a la illa i ens reagrupem a baix a on també apareixen en Largo i n’Anton
en cara d’emprenyats. Queda clar que a partir d’ara , s’indicaran hora i lloc
de partida i res mes, les hores i llocs de passada durant el recorregut aniran a compte del que es vulgui incorporar
en posterioritat.
Tirem cap a son Palou i de nou fem una nova connexió per anar
a cercar el camí de s’Estaló. Així un
cop passats els sestadors ens enfilem per l’oliverar i en un moment ens plantem
en el botador de l’hort de cals Reis. La nova connexió pareix evident i
senzilla, hi ho es quan et diuen per on anar , però si no ho saps, et pots
passar quasi una hora provant els distints camins, tal com va fer aquest
narrador el dia abans per tal de que els senyorets no es posessin nerviosos
pujant amunt i avall.
Ja dins l’alzinar iniciem la pujada cap el pas de
s’escaleta per l’impressionant camí de carro que cada cop te mes pendent i mes
pedra amollada. Arribem a dalt i desprès de planejar una mica enllacem amb el
camí oficial del pas. Iniciem la davallada que es fa una mica llarga ja que no
ens enrrecordavem massa del temps que hi havia de “pateo”.
Un cop agafada la pista davallem i en un moment ja estem
asseguts a sa granja a on ja ens tenen els bocatas preparats gracies a que
qualcú ha cridat per que ens ho preparessin. Durant el berenar ens visita el
modèlic pare de mara autonoma amb la seva petita. Com sempre desprès de berenar els frissadors
partiren i els que quedem reiniciem la marxa cap a les fastigoses rampes del
clot d’es Guix. Allà el grup es te que esforçar una mica i aplicar el corresponent correctiu perseguint
un escapat que desprès de molts d’anys vol demostrar que està allà.
Sense majors contratemps fem la davallada que en el seu tram inicial
es esplèndida. A Coa negre ja tots
plegats reiniciarem la tornada acomiadan-nos d’els del raiguer a Son Torrella
mentre els 4 que quedem arribem a Ciutat per es Caulls i Son Macià. En es
Caulls ens quedà clar que hem d’anar-hi ja,
a bloquejar els camins abans de que els fills de P... que estan
convertint allò amb un abocador no
deixin ni un recó ple de porqueria.
Com que hem
arribat molt be d’hora ens aturem
al abeurador que ens ensenyà en Jon Ander, avui amb la bona intenció de
nomes prendre dues rondes, lamentablement la carn es dèbil i al final com que
ens ho hem passat tant be xerrant del be
i del mal, no ens hem aixecat fins a la quarta. 
70 km i 1170 mt de desnivell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario