Un dissabte més ens toca tirar d’imaginació per enllestir la ruta donat que el nostre messies continua de baixa. Després dels moviments previs habituals, trucades, missatges, comentaris, i establertes les preferències com ara pla o muntanya, ràpidament adjudicam la ruta a qui primer la proposa i d’aquesta manera ens llevam els altres la feina, que vagos ho som un rato. En aquest cas en Miqui s’en va encarregar i proposà una volta per na Burgesa, Calvià, Peguera, Galatzó i Puigpunyent, llocs que tenim més que coneguts, però que amb un toc de gràcia et pot quedar una bona ruta. Aquest puntet va consistir en l’anunciament d’una nova trialera que va desde la que baixa de la torre de vigilància de Calvià cap el coll des Cucons. A més l’han arreglada, segons en Miqui.
Poca convocatòria avui, només set sectaris: Pere, Biel, Fran, Pedro G.C., Bordoy, Miqui i el que escriu. Partim en direcció camí desl Reis cap a Génova passant pel descampat de mare Alberta. Amb les cames encara fredes, comencem a pujar cap a l’ángel de na Burgesa per dins el poble i després per la carretera. Continuam per la pista cap el coll dels Pastors; per aquí en Biel fa una exhibició de força intentant intimidar el personal, però no hi ha ganes de respondre’l. Ens dirigim pistejant cap a les antenes de Calvià. Arribant el segon creuer de costa d’en Blanes deixam fer en Fran a veure si a l’enèssima vegada endivina cap on es va a les antenes. Com era d’esperar, un cop més s’equivoca i és que aquest homonet sense gps està perdut, mai millor dit.
Arribam a la torre i configuram les tijes per fer la trialera ja que té alguns punts delicats i no és qüestió de fer-se més mal, que ja està bé! Tenim avís per part del cap d’expedició d’avui d’esperar a la part plana de la baixada per desviar-nos cap a la “nova” trialera. Un cop arreplegats, agafam el senderet novedós i ràpidament al Fran i a aquest servidor s’ens confirma la sospita de que la trialera no és tan nova com diu en Miqui ja que nosaltres ja l’haviem feta. No obstant, està molt bé, en principi, ja que la part final té un moment molt delicat, un bocí recta amb molt pendent i amb el ferm de pedra i pols, on el que escriu està a punt de tornar a pegar amb els ossos per terra donat el descontrol que agafa. Baixar-ho a peu tampoc és tasca fàcil. Continuam el caminet que ens ha de dur a l’asfalt del coll des Cucons, on a un moment donat, ens cau en Biel, i com sempre que ho fa, en pujada. Això si, com a bon comptable cau de forma perfectament calculada. Ja a la carretera, tiram direcció a Calvià per després desviar-nos pel camí des Torrent que en aquest cas es refereix el torrent de son Boronat. Voltam esquerra pel camí de son Torres i després de passar pel tram de la rejilla anam a sortir a la carretera, on només travessar-la ens ficam dins el torrent cap a Santa Ponça. A diferència de l’hivern, ara tot és pols i terra, i els creuaments de l’aigua s’agraeixen.
Arribats a la carretera d’Andratx anem combinant camins laterals i passeig en direcció Peguera, fins que ens desviam cap a l’abocador del fems de Calvià. La intenció és ciclar per la zona de la Romana. Després de dubtar aconseguim agafar una pista cap a l’esquerra de la qual tenim un perdut record ja que fa molt de temps que no hi anem per aquets indrets. Sense cap dificultat arribam a enllaçar amb una llarga i cuidada pista en sentit de davallada que ens deixa a pocs metres de Peguera, amb l’unica pega de que hem de botar una barrera per sortirne. Després de dubtar un poc trobam un lloc per avituallar-nos, un baret amb terrassa on es berena molt bé i molt ben servits per poc més de vuit lauros, preu que inclou doble beguda ja que els gorans s’han de fotre un litre de cocascola. Mentre menjam, en Fran reb una trucada de casa seva on el reclaman per agombolar el petit de la família que no està fi. Com que en Pere també tenia avisat que després del berenar partiria, i com que en Predro està fluixíssim i ja en té prou, tots tres fan mitja volta i tornan cap a casa. Els que quedam, Miqui, Bordoy, Biel i servidor enllestim la segona part de la ruta. La idea és partir cap a Capdella, inicialment pels camins que hi ha per la montanyeta de Peguera, que tenen noms tan guais com Loca loca o el Supermercado entre altres. Com que no fa massa hi vàrem esser per allà, el que volem és fer el camí a s’enrevés però el caperrut d’en Miqui ens fa anar per un altre lloc que diu conéixer i ens fa fer una llarga trialera de pujada a peu fins arribar a la pista en qüestió, i tot això amb el berenar al coll i amb una calor de ple agost.
Llavors, sense massa problema seguim els caminets guais fins arribar a la carretera de Capdellà. Quina serà la nostra sorpresa quan, de camí cap allà ens trobam amb el grup d’en Bini i els seus sequaços, de qui només identificam n’Abdó i ….. en Raúl, un dels nostres sectaris fundadors (com a ell li agrada brevejar) que fa un temps s’ha canviat la jaqueta. Qui ho diria! Ens pensàvem que no venia amb nosaltres per la molèstia de baixar a Palma, però ha quedat clar que amb segons qui no li sap greu desplaçar-se. Clar, com que nosaltres som calvos, gordos i fofos i això no fa pro…
Amb la seva companyia idò, i mentre li anem fent sa pilota al Bini (com ens tira en cara sempre en Mapes) seguim per Vall Verda cap a Capdellà. Arribats al coll de n’Esteva ens reagrupam, i mitjançant un “petit” intercanvi de favors amb en Toni, ens mostren un interessant i divertit camí ( desconegut per nosaltres ) que enllaça el sender que va cap Andratx amb el camí que va a Galatzó. Per aquí ens despedim d’ells ja que nosaltres enfilam cap a Galatzó i camí d’en Cecilio i ells tiren cap a Calvià ja que tenen feina encara per arribar fins Bunyola.
Els quatre solitaris sectaris, idò, arribam a la finca des Galatzó, i, a les cases de l’amo en Biel, a l’hora d’enfilar cap es Ratxo, un Miqui totalment desmotivat ens diu que fa la tornada per carretera i que ja ens veurem al ferreret. No sabem quin és el motiu del seu des ànim, però no serem malpensats i no creurem que són les costes que ens queden per davant ni la calorada d’agost que fa avui, si no que deu ser per la preocupació pels lesionats que tenim al grup. Seguim en Bordoy, Biel i Torné la ruta i a mijant camí ens trobam amb una curiosa imatge: un tio sense camieta extranyament aferrat a un estruç. Tampoc serem malpensats i creurem que el bitxo s’ha escapat de la reserva. Per no asustar més a l’animal hem de passar per dins la garriga i tornar sortir al camí. Un cop a la barrera del ratxo enfilam la dura rampa cap a can Cecilio, moment en que es comencen a veure qualqunes debilitats.
Foto de rigor amb el nostre amic, que ens comenta que avui allà hi fa una calor infernal, de fet no ens hi podem estar gaire. Sortim d’aquella olla bollint i enfilam la davallada cap a Puigpunyent per dins l’alcinar de costum i així ens evitam la pestosa davallada pel romput asfalt de son Net. Un cop al poble, el deshidratat Biel reposta líquid i a bon ritme tiram cap a Palma. Arribam al Ferreret on ens sorprén que en Miqui encara no hi sigui, arribant poc després. Per lo vist la desmotivació és més forta del que pensàvem. Total, 1500 de desnivell i 71 calorosos quilòmetres.
FOTOS NA BURGESA i PEGUERA
No hay comentarios:
Publicar un comentario