Primer dissabte de
l’any per tots aquells que no sortirem
el dia de Reis i amb molt bon grau d’assistència ja que érem 12, nombre que no
està gens malament per un grup que segons alguns està amb crisis profunda.
La proposta del dia era intentar pujar a qualque atalaia
o torre des de la que veure l’encesa que es volia fer aquest dissabte. Com que
al dissabte passat els pocs que sortiren anaren per tramuntana nord i el proper
hi ha la volta Vp&Gerom que pel que
es veu va per tramuntana sud o com a mínim va pel camí de pescadors, nomes ens
quedava rodar pel pla o pel raiguer així que es decidí partir cap a Santa
Magdalena. El recorregut d’aproximació també
tenia que intentar sortir del clàssic corredor del raiguer pel que s’optà per
recuperar el camins de son Orlandis i així passar per Puntiró per veure si enganxàvem
en largo que feia temps que no apareixia.
8:00 Bp amb fred i molt poca claror, hora que possiblement
seria bo que en aquest mesos pases a i mitja si la gent ho vol, bastaria que qualcú ho proposes al washap o a un berenar tal com
sempre s’ha fet. Partim cap a
son Macià i girem pel camí de muntanya que avui el seguirem per son Ametller
per així arribar pel cami de son esvaït a Son Orlandis. Aquí sembla que el Govern
ha arribat a un acord amb Gesa o al que ara es diguí que n’es el propietari per
posar allà una area recreativa. Així s’ha
netejat tota la part de baix de la garriga i ha quedat perfecte.
Nosaltres enfilem
el camí que puja cap al que devia ser la
caseta del garriguer i passada aquesta anem tirant mes o menys entre les
estepes fins la paret de partió. Entrem a la finca següent a on no hi ha gens
de camí i anem tirant a peu per entre les estepes i els ullastres, nomes son 350
mt pero com que hi ha molta roada amb aquests 7 minuts 7 minuts tots acabem amb els peus i les cames una mica banyades. Menys mal que molts ja
anem amb la roba vella com comentarà en Rol, i es que tot i que teníem
el llistat amb les talles i nombre de
peces del que volíem se li va passar a en miky perquè acabes de concretar el
tema amb els fabricants i així anar
repartint feines i encara es l’hora de que digui res.
Entrem a son pelat i ja rodant arrivem als afores de Portol. Travessem
el cami de sant Jordi i allà enganxem en Geri que com sempre desprès de mil malabarismes
apareix de no se sap on i en Tià recent arribat per temes de feina de terres
angleses. Així aquest ens regala un bocinent de tirany que ens serveix per
arribar fins a son Seguí, gracies Tià per això i la feineta que vares fer el diumenge. Pujem fins quasi l’ermita i desprès de la torre rodem
una mica pel laberint de camins d’aquesta muntanya. Davallem cap a les olleries
i d’allà ja anem cap el proper objectiu que es Morello.
Així anem alterant
camins de terra amb carreterones d’asfalt, camí de cas canar, de Montuiri, de Jornets,
de son Bordils i finalment vell de Muro per a on arribem a Son Catiu, punt de
berenada segons suggeriment d’en Miky. El
berenar es fa mes llarg del que toca ja que coincidim amb un grup molt gran de
carreteros i la gent no s’asseu fins que no han fet la xerradeta amb tothom.
Una hora mes tard reiniciem la marxa sense en Torner que te presa i n’Andreu i
en Fernando que decideixen que ja han rodat prou i van a cercar el tren.
Anem a cercar el camí vell de LLubí per son Gual i com que feia molta estona que
no el fèiem no sabiem que el seu principi estava inciclable quasi mes brut que quan l’anàrem a netejar
una mica amb en Cecilio ja fa molts d’anys. Comencem la pujada primer pels camins de terra
de son Catllar i desprès d’una aturada a on Democràticament es decideix continuar tot i que anem una mica fora de
temps, per la carretera cap a Santa Magdalena. En arribar a dalt no trobem a
ningú que tingui intencions d’encendre cap foc o senyal de fum, així que iniciem
la baixada seguint tal com era previsible a en Rol que es coneix molt be aquesta indret i la seva area
recreativa.
Passades les trialeres
iniciem ja definitivament el retorn que ho fem per els tiranyets de l’antiga
zona militar a on qualque desenfeinat s’ha dedicat a posar pedres pel mig. Per
mes carreterones arribem a Inca i abans d’enfilar cap el serral de ses monges
en Miky també desapareix ja que segons
alguns estava ja hasta la ... Es veu que
ara vol arribar mes prest a casa, cosa totalment respectable, i per això vol tanta organització i col·laboració.
Continuem ruta pel camí de son Marimon i abans d’enfilar
cap a Biniamar tornem a fer votacions per veure si retallem o no i de nou en Vp
ens insta seguir segons el planificat. Així anem a cercar el caminoi cap a Lloseta
i la seva area recreativa per retornar cap el camí del raiguer pel de son
Bonifai.
Ara ja no abandonem la ruta oficial fins a Ciutat per sa bomba i els
caulls.
A l’alçada de Coanegre en Tia i en Geri ens deixen cosa
que avui no fa en VP quan arribem a s’Indioteria, així que aquest dissabte s’ha estrenat i ens ha acompanyat al remat de
la jornada i moment en que es comenten les jugades.
Bona volta a bon segur un bon entrenament per la matada
del proper dissabte en la que hem fet alguns caminois interessants i novedosos.
102 km i 1100 de desnivell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario