TONI PER SEMPRE 18,

"Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses, parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties;
de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostre
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo".

Miquel Marti i Pol.

Ja fa cinc anys que en Toni ens deixà,ja fa cinc anys que hi havia programat un viatge per tots sants i aquest narrador no es veia ni amb  ànims de partir ja que ja es veia que en Toni ens deixaria i així va ser.

Avui amb un dia en el que el mes sensat era no sortir de casa 13 sectaris hem decidit recordar al nostre Toni Gesa. 
Per si de cas ens caia la barrumbada, hem anat bastant directe fins al seu balco, allà mirant cap a la mar de tramuntana hem vist venir la  gran turmenta que una horeta desprès ens ha aplegat.

Segur que ell ho mirava i reia com sempre, reia com nosaltres ens hem rigut ben xops però contents d’haver-lo recordat un any mes. “Toni per sempre”.

La volta, ha estat molt senzilleta, hem partit de Ciutat cap a Son Espanyol, desprès hem tombat cap es Muntant i son Malferit a on aquest narrador s’ha quedat sense poder canviar els Pinyons i mentre intentàvem reparar, com caigut del cel, ens ha arribat el mecànic oficial de la secta, en Joan, que en aquesta setmana ens ha confirmat que el seu negoci es fa gran i es trasllada a un local molt mes gran al barri de son Oliva. Allà  agafarà una tenda  de bicis existent. 
Hem reiniciat la marxa, ara ja amb en Joan i la seva impressionant nova bici d’un pes insultant, baixant a Esporles pel camí vell de s’ermita. 

Desprès hem pujat per pescadors i d’allà per les pistes de son Dameto hem arribat al balcó d’en Toni. Un cop realitzat el minut de silenci i sense les paraules  que en Pere , es nostre mestre de cerimònies ens sol acompanyar, hem anat cap al nostre itinerari de ses piotes, que ja està totalment consolidat i  ara ja ningú seria capaç de pensar que fa nomes 4 anys per allà no existia cap camí transitable.

Mentre  ens dirigiem a Valldemossa, en pere ha rebut la cridada del director d’emergencies perque des de la federació de muntanya informes que si es tenia que celebrar qualque prova, el mes sensat era suspendre-la ja que s’acostava una Tormenta que podia descarregar pluges torrencials. Amb aquesta informació inquietant ens hem anat a berenar a can molines , tot i que el senyor torner n’era un poc reaci, ja que volia continuar. 

Mentre berenàvem efectivament ha arriba l’aigua que no ens ha deixat fins que hem arribat a Ciutat pels camins de darrera la Cartoixa,  son Brondo i desprès de s’Esglaieta per ses Rotgetes i el parc Bit. Hem arribat a Son Serra Parera devers les 12:30, una hora bona perquè els que teníem el cotxe allà, que erem quasi tots, ens poguéssim canviar i estar a Taula devers les 13:30, avançant el dinar mitja hora, ja que els del restaurant ja els hi anava be. Tanmateix la parella torner /bigel han decidit anar a canviar-se a casa i no hem començat fins l’hora inicialment prevista, cosa que hem aprofitat tot els demes  beguent cerveses i contant histories de les nostres.

Bon dinar amb moltes rialles tal com li hagués agradat a en Toni.

Que en pensaria en Toni de les e-bikes? 

40 km i 700 mt de desnivell

RECORREGUT