Desprès d’anar-nos el cap de setmana passat a “ca na tix”, aquest toca quedar mes per casa, si l’altre era pla, ara toca trenca cames, pujadeta darrera pujadeta, si l’altre eren pistes ara toca tiranys. Es proposa ruta per les dues serralades mes properes a Ciutat na Burguesa i na Bauçana, però sense fer les voltes clàssiques de la zona. Amb un inici sense tocar la ja avorrida zona de son Muntaner ( madre Alberta)
Proposta sortida.8,30 benzinera cra Sóller, berenar 11,00 Capdella, (en Joan ha confirmat assistència) arribada aprox 14,30 Palma. Recorregut: Benzinera cra soller, carrils bici de: cra Valldemossa ,Blanquerna, avingudes, passeig Mallorca, i passeig marítim fins can Barbarà, torrent des mal pas, Bellver, son Berga, Gènova, camí de sa font de bendinat (mamut), tirany cap a costa d’en Blanes, carrers de santa lavinia, sant rafel i sant eduard, trialera cap a les canteres d’hospitalet i tiranys fins coll des Cucons, tiranys de son Bugadelles, torrent de Santa Ponça, Capdella(berenar), camí de dalt de Galatzó , camí des Ratxo (la reserva), vials de son Net fins a Galilea, cra puigpunyent, camí vell de Calvià, es Burotell, cra de Calvià, i Benatiga Nou, ( permís per passar per ses cases gràcies al sr Torner) camí de sa cova des marbre, mirador de n’Alzamora, coll des vent, i baixada per el talla focs de la partió de Baiana fins a Santa Eulalia ( base gral. Asensio ) i cap a cases.
Una mica massa optimista, els recorreguts per single traks son mes enrredosos i hi ha hagut que aplicar estisorades a la ruta. Lo millor del dia, el berenar amb en Joan, passem per moments dolents, però poc a poc tot torna al seu curs. Sortida de molt bon rotllo tal com estava previst, tia, tibu, els 2 tonis, pietro, vp, biel, fran i jo. Es feia una mica estrany en lloc de sortir de ciutat anar cap al centre, però contents per poder travessar tota Palma per carrils bici, una cosa impossible fa un any. Pujada per el torrent del mal pas, que sempre sorprèn a aquells que no hi han anat mai, per passar per un entorn salvatge i humit i arribar al mateix cor de Bellver on ens hem trobat amb en jon ander i en Sergi, cap a Gènova i pujada a mamut, la llegenda diu que en quike riera puja la primera rampa, la pista com sempre “pestosa”, no se si es el nostre estat físic actual o es que ha empitjorat, però cada vegada la trobo mes indigesta. Baixada cap a costa den blanes, també totalment descarnada, el que abans era una baixadeta fantàstica ara es un tram de patiment, carrers de d’urbanització on ens creuem amb un grup de motocròs una mica “demode” i baixades cap a els tiranys que han fet les motos per la falda de la serralada, la veritat un recorregut exigent amb pujades i baixades tècniques però molt divertit i llarg, de uns quants kilòmetres, al final coll dels cucons, allà en Joan ens esperava ja una mica avorrit, dúiem una mica de retràs i això que encara no hi havia hagut cap incidència grossa. Mes trialeres cap a son bugadelles, alla el recorregut anterior paça factura i alguns canvis comencen a fallar, s’ajusten una mica i a continuar, a la fi, torrent de Santa Ponça, informo de que possiblement el torrent dura molta d’aigua i efectivament es així, en sergi i en jon ander no l’havien fet mai al igual que els tiranys d’hospitalet i sa vinya, arriba el primer creuament i efectivament hi a una aiguadada, en Sergi dubta, li recordem que sabem que fa poc que es va llevar les sabates i calcetins per creuar coanegre, tota una afronta per un sectari i endavant, al final arribem a es Capdella tots amb els peus ben mullats però això es el mountainbike, pitjors rius hem travessat, amb aigua fins a la cintura.
Berenar d’un bon pa amb oli amb en Joan, recordant batalletes i partida de nou, en tibu que ja sabem que no te ni patria ni bandera s’escapa amb en joan amb el cotxe. Duim una hora de retràs, així que primera estisorada i decidim anar directes a Calvià i pujar per el camí de son font, portejada d’uns 5 minuts i seguim pujant per les rampotes fins que en johasen espenya la cadena, massa potencia, arreglem i partim, llàstima que no havia passat be la cadena i ha de tornar a desmuntar i muntar, al final reagrupament i comencem a baixar es burotell, la baixarem mil vegades i no ens cansarà, una mica es “amor de mare” ens passarem moltes hores per fer-lo net quan ens varen tancar la baixada per son font, però va valer la pena. A baix fem un pensament ja quasi son les dues, cridem a benatiga no hi anirem, un altre dia serà, queda pendent la pistarra de la cova des marbre, coll de sa creu i baixada per “ la bajada de la muerte” aixi m´han dit que li diuen al talla foc que segueix la partio de la base, pistes de la base i cap a cases. 
A mi que visc a l’altre banda de ciutat m’han sortit 73 km 1500 mt de desnivell amb una mitja de 14 km/h
No hay comentarios:
Publicar un comentario