Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

domingo, 10 de marzo de 2013

SA DUAIA. Sbt 9 març

Era divendres horabaixa i encara no hi havia res clar, desprès d’un parell de cridades la cosa tampoc havia millorat,abans nomes amb dues o tres, la cosa quedava definida, però ara des de que en cecilio no hi es, en hoyos te un munt de guàrdies i en Joan l’únic que et pot dir es que està molt nerviós i que ha d’acabar prest, la cosa pintava malament. Cridem en Bigel i evidentment no em treiem res clar, cridem en Pere i desprès d’una bona xerrada plena de bons consells  tot segueix igual. Demanes  a en yerar i et contesta que al coll de ses cases de neu...
- si això ja ho sabia, però no hi ha algun altre proposta...
- Sa Duaia.
- Això ja esta millor.
Be idò anirem a sa Duai d’Artà però  farem “algo distiiiiiiiiiintoooo” en lloc de pujar-la, la davallarem, partirem de Manacor per si qualcú vol venir amb tren, anirem cap allà via son carrrio i son servera i tornarem via sant llorenç. Es penja en el foro la proposta i via washap es notifica als que en tenen. Desprès comencen les cridades per organitzar el transport, curiosament, això amb un moment està mes o manco engirgolat. Ara nomes queda muntar un track per que la volta sigui mes o menys àgil i no dependre d’un únic guia. Però això que de cap, mes o manco es fa aviat, informàticament es bastant mes complicat, tot i que gracies a la llicencia del programa LAND de compeGPs  que em va regalar en Felix ara ja no fa falta dibuixar-ho tot manualment encara que segueix essent una feina de “xinos”: cercar tracks de totes les rutes que hem anant fent, retallar, copiar i aferrar, generant a vegades un petit frankestein que no controles molt be com sortirà.
A l'1,3o del vespres s’acavaba i es penjava al foro i els aplicats d'en  Vp i frenando pel mati  s’ho carregaven. Aixi a les 8,30 del demati partiem de l'estacio de Manacor 12 bikers : Vp, jonanader, ff, salvador, frenando, pere, bigel, fran, yerar, raul,andreujeje i mapes.
Primer petit fiasco, amb les preses no havia establert el punt d’origen i el track començava a Artà, així que al principi els Gpeses anaven una mica desorientats, però  per na camela ja estaven situats. Així comença els famosos dreta esquerra, esquerra dreta de les camades, camins i tiranys manacorins. Primer bordejant el puig de Son Galiana i despres per son negre.  Anàvem a un ritme còmode  ja que no hi havia llebres desestabilitzadores , en Fran no s’havia descarregat el track així que no es podia posar al davant per demostrar lo bo que es seguint un Gps, en Vp avui estava un poc cap piu, i el tercer Gps que era d’en fernando, el duia en Jonander, que tot i que es el que està mes fort amb diferencia, es un professional i sap anar a un ritme constant perquè el grup no es desfaci. 
Passarem de llarg son Carrio pel magnífic camí del mirador amb  vistes espelndides de les badies de cala millor. En arribar a la zona mes àrida de tot el recorregut, que es la cara sud de la petita serra de na penyal, aquest narrador recordava que per allà, havia fet un empalme una mica a saco de dos tracks, efectivament en arribar al lloc, la memòria fotogràfica em digué que el camí marcat no era el bo, així que sortirem del recorregut per arribar pel camí correcte fins el “pestoso” coll de son Escrivà. Travessarem son Servera sense aturar-nos, tot i que alguns estomacs ja reclamaven combustible. Per arribar  a Artà, tot i que es un recorregut que hem fet nombroses vegades, quan aquest narrador elaborava el track no el trobava íntegre ja que els darrers pics que havíem anat per allà havíem tombat cap a Capdeperà i la base de dades on estan guardats tots els recorreguts que fem, està ordenada simplement per la data en que es va realitzar,  així les coses, vaig decidir cercar per el wikilock i vaig enganxar el primer que vaig torbar i que me semblava era el del antic camí de Son Servera Artà. 
Així va ser al principi, però al final, el camí es va desviar i acabarem tal com hem feia por, davant una bona barrera tancada. Però com que al portell encara es podia llegir les paraules màgiques que tant ens agraden de “Tancau la barrera” ens decidirem a botar. El camí discorria per una magnifica garriga i es dirigia cap a les cases de sa Jordana. Desprès d’una altre barrera ja entrarem dins terreny conegut, tot i que no vol dir amigable, però que  coincidia amb l’antic camí i  per tant, si mes no, et dona una certa seguretat moral de que hauries de poder passar per allà. Bordejarem les cases i tot i topar-nos amb un cotxe, no hi hagué cap incidència.
Ja via directa i de cap avall arribarem a Artà, afamegats. Com que anàvem justs de temps ens aturarem a un forn, bastant assortit però que no matava. Tot i això, ens quedarem amb el seu nº de telèfon ja que fan bocatas que podríem comanar per una altre vegada ( 971 835703).
Eren les dotze i encara ens quedava molta feina que fer. Partirem cap a la carretera de cala torta que la seguirem fins el coll des Racó i d’allà ja ens tirarem per avall per el desolat paratge de sa Duaia. Evidentment ja no ens va sorprendre tant com la primera vegada que hi anàrem i a mes ames, de cap a vall, tot sembla mes fàcil i amable. Segur que en Torner amb aquest sentit no s’hagués agoviat com la darrera vegada que anàrem per allà. En arribar a Cala Torta de nou ens sortirem del track, aquesta vegada no de manera intencionada però amb bons resultats, ja que així passarem per cala mitjana i cala estreta, que generalment obviem. 
En entrar en es Matzocs tinguérem la sorpresa del dia, ja que ens trobarem dues encantadores Bikers de Capdepera que anaven cap a la torre i no tenien molt clar el camí. Els galans del grup immediatament s’oferiren a donar-les tot tipus d’explicacions, destacant com no podia ser d’altre manera n’Andreu, en Salvador ens va sorprendre amb aquesta nova faceta  i  inclús les convidà a venir amb nosaltres el pròxim dissabte a la benzinera. Llàstima que els hi caigui una mica enfora de cala rajada.
En arribar al creuament de l’aranalet, tot i que el track ens dirigia cap allà per desprès pujar per els oguers, el mes sensat ens deia que era anar cap a Aubarca, i com que avui no venia en Joan, que es un integrista i no accepta cap modificació del recorregut establert i com hem dit, avui en Vp no estava massa combatiu tot i que tampoc volia canviar el recorregut, hem tombat cap a Aubarca.
La veritat es que el paratge del coll d’aubarca es també molt espectacular i quasi mai el fem amb aquest sentit. Aquí,  cada un va anar pujant com pogué i no ens arreplegarem fins arribar a la barrera de son Puça. Ja sense perdre mes temps arribarem a Artà i desprès de carregar una mica d’aigua ens dirigirem via directa per la carretereta de carrossa cap a Sant Llorenç .
Aquesta carretereta, tot i que estigui asfaltada passa per uns dels llocs mes amagats de Mallorca i es una delícia enverinada, ja que els seus tobogans cremaren les darreres reserves que ens quedaven. En arribar al camí de son Barba, ja tot eran ganes d’arribar tot i que el paisatge i el dia fossin idíl·lics. 
Aquest dissabte  no varem sucumbir com la darrera vegada que tornàvem de sa Duia en que decidirem esquivar el puig de son Talent per vorejar-lo per carretera. Així  pujarem pel tiranyet fins el cami des puig  i desprès  ja tot fou cap a vall fins arribar a l’estació. Allà, com comença a ser habitual  entre els que no tenen molta pressa, ens quedarem a prendre una cervesa a la cantina.
85km i 1565 mt de desnivell, i amb les cames com a dos garrots, cosa que en lloc de molestar-nos ens omple, ja que vol dir que varem fer molt bona feina.

5 comentarios:

andreu dijo...

Ca...aixó no es "lo que era".Que li ha pasat a sa memòria RAM de'n Mapes??fins i tot surten coses rares a sa pàgina - Aquestes noves tecnologies..cortar,pegar..Que ha estat dels Alpina?(queden bé a sa foto,pero...)i ses investigacions prèvies?..Menos mal que de es LAND ens va fer un diasso..i sa ruta va quedar xula..
Ah! no sóc je je,sóc jiji,jijiji

hoyos56 dijo...

El tema de n'Andreu és curiós, sembla que quan es penja una crònica es genera una resposta automàtica al seu Pc, molt bé, però vés amb compte que com diuen al meu poble no es trenqui la màquina de tants punts he, he, hi, hi, jo jo,.
Tu contínua així que aquest és el camí, tambe el netejar camins com l'altre dijous amb en felix és també un tema que ens toca la fibra als més sectaris.

hoyos56 dijo...

Està clar que les rutes no surten per amor a l'art, ni per art de màgia
tots sabem el que costa planificar una sortida amb una mica de sentit, tots podem fer una sortida però realitzar-la amb una mica de seny això és una altra cosa, les eines informàtiques han ajudat darrerament a millorar la confecció de rutes però hem d'admetre que la feina de camp és una eina imprescindible a l'a hora de realitzar una ruta per terrenys poc coneguts i això requereix una quantitat d'hores bastant elevada.
Be Mapes ja te hem fet la pilota una mica dema et donarem més castig ja,ja

andreu dijo...

Tenc una aplicació al mòbil "avisame cronica sexta ya!".Si se sortida va esser una pasada,era x posar algo diferent...sa gent no posa res...

mapes dijo...

asi me gusta continuad, continuad