SA COSTERA " HISTORIA D'UN TRANQUASSO"

 Aquesta setmana ja s’ensumava la tragèdia, el líder començava la setmana refredat i l’acabava amb un "tranquassso dels seus". Cridades de rigor, jo no vinc tu si .... i al final el líder natural... organitzant la sortida sabatina. Després d'unes gestions decidim fer feliç a en Gerard que feia unes setmanes demanava, gairebé suplicava, anar a sa Costera i amb el poc que costa fer feliç a una persona, decidim anar a sa Costera.

Sortim de Sóller, tots carn vella i forta menys el nostre Antón, la resta de la quadrilla: Bigel, Torner, VP, Gerard, Pere March, Tibu i moyos. Abans de sortir ja comencem amb els problemes: que si em surt l'obus de la vàlvula (Antón) o el més seriós que ens el donava el material full d’en VP. La seva nova i flamant "SCOTT VP3.1" té problemes amb el R1 (és el que passa amb el material de grans superfícies, que no aguanta el ritme) Com la cosa no se soluciona Vp decideix que realitzarà la volta només amb el fre davanter (aquest VP te esperit sectari).

Creuem el laberint de carres de Sóller que avui per complicar mes la cosa estava de "pre-Firo". Aconseguim sortir i ens dirigim a Biniaraix, començam a pujar direcció camí de Monaber i a les primeres rampes, el tibu que tots ja el coneixem, imposa un fort ritme. Aquest modest narrador es deixa caure, reservant els seus pocs cartutxos per mes tard. Avui a la pujada tenim un petit incident amb l'amo de la carretera que ens diu "esta carreterra es mia” i en VP li contesta recordant-se de algun familiar seu. Es veu que hi ha una mica de nervis però quant jo arribo ja estava tot tranquil, perquè veieu el que vaig tardar a pujar. ja,ja...

Entrem al Camí de Monaber-modus silenci i no som detectats per l'amo des Susuki (íntim del nostre Frenando). A la part de dalt de la finca sembla que la neu d'aquest hivern ha tirat bastantes branques i està el camí una mica complicat per passar. Sortim a la carretera i ens dirigim al camí des Cingles, quan entram ens trobem a l'amo d'un dels Bini, esperem que es vagi. Després ens veurà però no ens diu res.

Seguim la nostra ruta, sortim dels Bini i anem cap és camí des Funicular, primera baixada complicada del matí, a on en Vp la fa caminant per culpa del seu flamant R1. A la sortida d'aquest camí tenim una altra averia, la coberta de paper de fumar de la nova Canyon del grup, la del Tibu, es talla i aquest, ha d'abandonar la ruta, apareixent la famosa frase "aquí barrita y pistola".

Seguim cap a Cala Tuent i berenam al restaurant es Vergeret. Bon berenar amb vistes espectaculars i servei ràpid. Sortim d'allà i en Gerad, recolzat per en Pere, decideixen anar pel camí que surt del restaurant, així que hem de fer tot a peu fins a enllaçar amb la pista, arribem al coll des polls i comencem el camí de sa costera.

En la primera baixada, caiguda sense conseqüències d’en Pere. Seguim, avui com és habitual en aquestes dates, el camí està ple d'alemanys.

Realitzem tot aquest espectacular camí i arribem al coll de Biniamar, per cert, ja gens sobrat de força per part meva, ufff...

Arribem a Balixt d'avall, avui només ens aturem a agafar una mica d'aigua i comencem a pujar per la pista que surt darrere de les cases i enllaça amb la pista principal gairebé a Balixt d’en mig.

Acabem la pujada i ens dirigim cap a Sa Capella per després d' una bona baixada per la pista arribar a Sóller.

50,60 km i 1799 mt de desnivell

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4416691