FINS LA FONT GARROVER. Dsbt 18 oct

Ja estem en plena guerra, la temporada de caça ha començat  i per tant ara hi ha que filar prim a l’hora de planejar les rutes si no volem acabar la sortida amb mal gust de boca per mor de qualque enfrontament amb els caçadors.

Així les coses aquest dissabte tocava rodar una mica per contrarestar l’excés de plat petit de la setmana passada i com que en miky havia dit que li feia ganes anar fins a sa font garrover, es decidí fer un “max mix” que ho agafes una mica tot seguint, mes o manco, l’esquema de les voltes al raiguer que fem de tan en tan.

8,00 a on sempre:Bigel, pere, tibu, vp, miky,andreu,  fran, torner i mapes partim cap a son Macia i despres tombem cap a Son Veri i Sant Marçal. Passem la Cabaneta i agafem el camí de sa cimentera per així arribar al camí des Jardí d’en Ferrer. Abandonem aquest per la baixada de terra que ens du a la carretera de Portol – Santa Maria i desprès agafem la de Sencelles. A la cruïlla  amb la carretera de Santa Eugenia, teòricament havíem quedat amb n’Anton, però com que aquest no hi es, continuem. Mentre aquest narrador el crida per telèfon, ens passem el desvio per pujar per terra cap a ses Covetes, així que tirem  una mica mes fins a la carreterona que hi puja. Arribats a les Covetes i desprès del típic “despiste” dels que tiren davant iniciem la pujada cap el puig de Santa Eugenia.

Allà trobem n’anton i una mica mes tard  en largo. Desprès de les fotos de rigor i de contemplar el paisatge magnífic que des d’allà es veu, iniciem la baixada cap el pinar del senyor. En arribar a la carretera la travessem cap el camí de son Mascaro que ens du fins ses Alqueries a on de nou  travessem la carretera de Sencelles i ens fiquem dins el laberint de les vinyes. Sense cap pèrdua i cap error travessem tots els camps i arribem fins a Biniagual sense tocar mes asfalt que el de les carreterones que teníem que travessar.  Des d’aquest llogaret partim per el camí vell de Muro  fins que ens desviem de nou per anar a cercar el camí vell de Biniagual a Inca, que ens du fins aquesta població. 

Bordegem la ciutat i desprès de travessar les vies de tren per Crist Rei,  enfilem cap  el camí de son Marimon, que ens du fins a Biniamar. Allà, desprès de dubtar una mica pensant a on ens aturem,  al final decidim que ens quedem al bar de la carretera.  Bona elecció, ja que ens donen uns bons pa amb oli amb unes tallades de formatge maonès ben gruixades. Tal com estava previst en fernando apareix  per acompanyar-nos i ens conta que ja ha pagat la matricula del curset per pilotar drons. Esperem que aviat puguem ensenyar un autèntic vídeo sectari amb tomes des de l’aire.

Reiniciem la marxa i en lloc d’anar directes cap a la comuna, tombem cap el carrer del cementiri i així fem el tiranyet que va pujant per la muntanya i ens du fins les dures rampes que pugen el puig. Aquest tirany, ja el coneixia en cecilio i el teníem que fer algun dia, però fins avui no l’havíem presentat en societat. Un cop assolit un dels nostres objectius, intentar fer sempre qualque bocinet nou, continuem la marxa cap a Mancor i ho fem pel camí vell.

Es possible que el camí de Biniatzem sigui mes ombrívol i maco però aquest narrador sempre ha trobat mes divertit el tirany del vell camí i mes  ara que l’altre te una de les barreres tancades des de que l’Ajuntament va decidir que era privat.  Arribem a Mancor i en començar a pujar cap a la font garrover ens topem amb un mountain biker alemany que du una cube. Aquest se’ns incorpora i aviat fa bones relacions amb en Torner ja que se senten companys de muntura.

Passem totes les barreres i portells i gracies a Deu ningú  ens diu res, així ens fiquem dins l’Estorell a on també passem sense cap problema. Doble objectiu aconseguit, hem  fet content en Miky  i hem comprovat que, ara per ara, almenys si es passa a la hora que hem passat, no ens han posat problemes.

Arribem a Lloseta i tombem cap el camí de son Bonifai i desprès cap el del Raiguer a on ens acomiadem de l’amic alemany ( be, no sabem de on era, però ho suposem ). Iniciem la tornada ja via directa fins a can franco a on ens aturem a beure una mica i a on també ens deixen n’anton i en pere. Els que quedem arribem a Ciutat per sa Bomba, es Caulls i son Macià.

Bona volta rodadora de 92 km i 900 mt de desnivell.