VARIACIONS PER PLANICIA. Dsbt 13

- Es possible anar de Ciutat a Banyalbufar sense  quasi tocar asfalt ?

- Es possible tornar d’allà per una altre banda també anant tot per terra ?

- Es possible travessar Planicia sense anar pels camins de sempre ?

- Es possible davallar fins a Banyalbufar sense fer tot el tram asfaltat del cami des correu?

8:00 a on sempre: yerar, raul, anton ( que feia un munt que no venia), largo, pere, jetroni, miky, torner, bigel, fran, rol, andreu i el seu amic en bordiu, jonanda i mapes partim, aquí si per asfalt, fins a Bunyoli, Iniciem la pujada a bon ritmet i sense que hi hagi grans diferencies en arribar a dalt. Despres d'un poquet mes de pujada  travessem des de ca na Lluïsa cap es Grau per cas metge, a on darrerament han caigut bastants de pins morts al mig del tirany. Un cop arribem a la carretera continuem la pujada  ara cap a la campaneta. Com era de suposar  en tibu, que tenia que aparèixer allà, evidentment no hi es. ( com ell diria ,en estas cosas radica  mi grandeza). La pujada cap el coll d’Estellencs uns la iniciem per el cami de ferradurat i altres per el camí de carro , despres quant tots confluim en el mateix camí en fran desllanta. Com que s’apropa cap d’any i es respira ambient  Nadalenc tothom s’atura i esperem que repari tot i que la reparació dura bastant de temps.

Arribats al coll d’Estellencs encara no em fet res novedos, però  tal com indica el títol de la sortida, ara venen les variacions. Iniciem la davallada agafant el  camí clàssic però abans d’arribar al ziga zaga de pujada, abandonem el  bon camí  i ens tirem per un camí  una mica incert al principi. Es nota que es poc emprat, ja que  la gruixa  de fullaca fa un soroll especial  ja que es nota que no esta trepijada. A poc a poc  anem salvant els distints obstacles que ens apareixen  fins que el camí es fa mes evident al transcorre paral·lel a una reixa. Si el camí clàssic passa be per dins el bosc aquest tot i que tampoc  surt d'aquest, al bordejar els tallats de la muntanya te molta mes claror i de tan en tant et sorpren amb  magnifiques vistes. Així arribem al mirador des salt, a on uns quants si aturen a gauaitar en aquest imponent balco sobre Estellencs  mentre els altres continuem una mica mes.

Aviat el camí es converteix amb un tirany que en algun tram s’ha esbaldregat tot i això en un moment  arribem a les runes de les cases del salt d’en fonollar, nomes conegudes per els que fa molts d’anys que tresquem per allà.  Despres de la corresponent sessió de fotos i exploració continuem la marxa. Un cop entrem a Planícia  tot i que la idea era anar per el divertit tirany que du fins  l’aljub dels cristians, com que anem enrere d’osques, el deixem per una altre ocasió i anem a cercar el camí principal. 

Aquí es produeix una confusió ja que aquest narrador avisa de que quan arribem al camí que sempre feim ens hauríem de re agrupar. Es veu que en miki enten que em referia al cami d'avall de tot quan la intencio era la de reagruparnos per aixi  poder agafar  el camí  empedrat que baixa cap a darrera les cases. Com que els de davant van a la seva bolla , els deixem que s’aclareixin ells tots sols, guiats per en fran que du el track i per el que es veu, de poc li serveix.  Així, la resta tirem per el  camí vell  fins a les cases a on anema a cercar  el camí bord que el penssam seguir fins a s’arbossar.

 Tal com s'havia enunciat, allà ve la sorpresa del dia. Hem passat mils de vegades per allà  i no ens haviem adonat  que darrera  de les mates de ran del camí hi havia una magnifica pista que  baixa fins quasi vora del poble.  Com que avui es tracta de fer variacions dels camins clàssics en lloc d’entrar per el darrer tram del cami des correu ens desviem d'aquest i  anem a cercar el camí dels regants que es un altre magnific balcó sobre  Banyalbufar. I es que avui tocava mirar el paisatge.  Arribem a la carretera per darrera l’església i anem fins es tast, el bar  a on  havíem comanat els bocatas. Bon berenar, molt bon cafè i un preu raonable.

Toca iniciar la tornada, i tal com havíem enunciat ho hem de fer evitant l’asfalt i per un altre itinerari. Així sortim del poble i en començar les costes ens desviem per el segon comellar que ens surt quan anem cap a Esporles, la intenció es pujar  per el que anomenen la drecera del camp de futbol, camí de ferradura que ens dispara les pulsacions però que ens permet arribar fins el camp de futbol sense tocar la carretera. En arribar a dalt tombem per el camí que ens ha de dur a mitja  pujada des camí des correu. Tot i que han aparegut uns nous cartells  de camí particular, ningú ens ha dit res, i es que el concepte de "particular" en aquest cas es molt discutible, ja que si be la gent diu que hi ha un contenciós sobre la titularitat d’aquest camí, ningú sap qui es el que el te i el catàleg de camins del municipi proposa la seva incorporació al inventari de bens municipals despres de fer un expedient d'investigació. Continuem la marxa per el cami de correu  que  avui el fem quasi integrament ja que l’abandonem just abans d’arribar a Esporles per aixi poder agafar els tiranys del safareig de Bellavista que ens pugen fins a la font de dalt de son tries.

En aquest punt els frissadors , tot i que avui es prest, decideixen tornar per carretera, quedant els autèntics sectaris que tal com hem dit pugem cap a son tries i arribem a Ciutat per son Malferit i Sarrià amb 60 km i 1800 mt de desnivell amb una volta quasi tota per terra, amb un tant per cent bastant elevat de tiranys i a on hem gaudit de nous camins i sobre tot del Paisatge.
¡¡ No hay mas caminos ¡¡¡

PS. Avui les fotos son les que s'han pogut recuperar per el washap, les d'aquest narrador s'han perdut quasi totes per un error informàtic.