CALA EGOS. Dsbt 10 gen

Tocava tramuntana Sud,  pensant allà a on feia temps que no anàvem sorgí la idea de Cala Egos, si miréssim el blog, es possible que el nom surti nombroses vegades, però aprofundint en la crònica veuríem que al final feia molt de temps que no baixaven fins la pròpia cala.

8,00 lloc habitual 11 bikers, vp, pere, jetronic, bigel, torner,largo, fran, salvador, anton, MIKY i mapes. Després de la presentació oficial del nou “pepino” de n’Anton, una magnifica Orbea 29 de carboni.

Iniciem la ruta en direcció ca n’angeli a on toquem la primera terra. Quan enfilem el camí dels reis a la primera rampeta del dia en MIKY  es situa en posició de capçalera. Passem Madre Alberta i tirem cap a Genova per el carril bici per així arribar  a la famosa rampa de mammoth,  que pareix impossible de pujar però que  segons una mítica llegenda del mtb local,  es diu que  en Kike Riera ho va aconseguir fa molts d’anys. La veritat es que ara està totalment compactada  i segons ens han informat el famós personatge en questió  ho va intentar fa poc i va quedar a nomes  20 mt de dalt. 

Continuem pel caminoi , cap a sa font de Bendinat fins que arribem a la gran pujada. Iniciem l’ascensió amb en MIKY al cap d’avant marcant ritme. En arribar al desviament de l’antic camí que ens  ha de dur cap  a Costa d’en Blanes ens reagrupem i ja tots junts iniciem la baixada per el pedregam  en que s’ha convertit el camí gracies  a les motos. En arribar de  a la pista d’avall ens tornem agrupar  i iniciem la pujada cap a la urbanització amb les seves rampes simpàtiques que avui les corona en MIKY. 

Tobogan cap a la guixeria Dalmau i sortim a costa d’en Blanes, per la barrera amb botador a on en MIKY  també ens fa una demostració de com es bota una barrera al estil Coe. Ara que ja tenim les cames ben cuites continuem la marxa de bon rotllo per el passeig Calvià fins a Santa Ponça. D’allà, anem alternant el passeig amb alguns tiranys per les zones verdes del voltant per així arribar a la fi fins Peguera.

Es hora de berenar i seguint les indicacions d’en kiko amic den Meli ens aturem al bar Maria Eugenia. Com que no havíem aconseguit el telèfon no ens ho tenen preparat, per el que tarden una mica, però com que estem a una terraseta davant la mar i amb soleiet, esperem de bon gust. Bon berenar a preu de zona turística de primera línia. Després de carregar aigua a un super reiniciem la marxa pels caminois  que van cap a Camp de Mar i després pels del Port a on dues motos ens incordien una mica, ja que va  apareixent i desapareixent per el nostre recorregut.

En arribar al Port  enfilem cap el camí de Cala Egos i  podem comprovar que efectivament, han asfaltat tota la pujada. Això si, amb asfalt tenyit de verd. Com que el pendent no ha disminuït el grup s’estira i en MIKY es posa al davant i es el que corona el collet. Es una mica tard per tirar per avall, per el que hi ha un intent d’aplicar tisores, però al final com que som pestosos i volem acomplir objectius, tirem per avall. Avui ho fem per la pista de mes a l’esquerra que  ens du a fer una volta per la costa i ens permet veure unes imponents vistes.

Llàstima que el recorregut idíl·lic   acabi amb una trialera radical en la que en Torner demostra les seves habilitats. Arribats a la cala, fem la foto demostrativa de que hem passat per allà i iniciem la pujada per les duríssimes rampes. Aviat en MIKY es posa al davant i arriba el primer tant a la parada intermitja com al pas vermell. Mentre els altres anem pujant com podem es va veient com alguns van posant peu , no perquè derrapin, sinó perquè decideixen que ja n’hi ha prou.  En el cap de molts està present la tornada per son Boronat en la que sempre apareix el senyor del mazo.

Foto de sa Dragonera i baixada cap a S’arraco, primer per la destroçada trialera, després per la pista i finalment per la carreterona. En arribar al poble, alguns queden enfonsats al veure que la tornada la fem per son Castell. Sigui com sigui, pugem les rampetes i arribem a Andratx  per son Font, que  segueix amb les barreres obertes fins que ho compri qualque Alemany. Travessem Andratx amb diagonal i així ens evitem el camí de son Xina, ja que estem una mica preocupats pel ca d’en Vp que ja fa massa hores que està tot sol.

Iniciem la penitencia que tots temíem primer pujant el camí de sa guixeria i desprès fins el vell de Capdellà. Allà a damunt el banquet que hi ha al mirador en Torner troba un magnífic telèfon i fa la bona obra del dia cridant a un dels contactes que hi ha  guardats al telèfon,  així  informem al conegut del propietari de l’aparell  que el  deixarem  al Bar Nou d’es Capdellà. Fem la baixada, deixem el telèfon i prenem un petit avituallament a la botiga per enfrontar els darrers kilòmetres. Allà en Fran en abandona ja que ens indica que a casa te “una mujer enfadada”. Com era d’esperar el subidon desprès de l’avituallament  nomes arriba fins a son Boronat, ja que allà, en els darrers metres per arribar a les cases, tot i que siguin relativament  plans, molts  comencen a sentir la presencia del nostre vell amic.

Tot i això el grup es manté mes o manco  compacte i nomes  al final queden  una mica despenjats en Salvador i n’Anton que avui era en garganta profunda, ja que estava tan afònic que quasi no podia xerrar. La pujada avui ha esta amenitzada per en MIKY que de tan en tant abandonava la seva posició al davant   per anar demanat com ho dúiem i es que en MIKY està Fortissim ¡¡¡¡.

Arribem  a Valldurgent a on convencem en Torner que volia prendre cap el coll de sa creu perquè vengui per el dels tords i així fer una cervesa en es Ferreret. Així ho fem després de deixar en VP a Establiments. Bona volta amb 2080 mt de desnivell i uns 98 km.