Advertència: això és una crònica; alt contingut de toponímia; abstenir-se al·lèrgics; en cas de dubte consultau el vostre especialiste.
Vuit i mitja, Artà, sis sectaris, Fran, Biel, Mapes, Jeroni, Rol, i aquest humil narrador. Un objectiu, fer un recorregut complet pels indrets més interessats de la zona d'Artà.
Partim,travessant el poble que pareix que està de festes, cap a les afores en direcció nord-oest per agafar el camí de son Puça fins que topam amb la barrera i començam la primera pujada del dia cap el coll d'Aubarca, que feim amb molta calor i amb sensació d'humitat.
Sobre la marxa, en Fran passa l'escanner per totes les bicicletes detectant, un per un, tots els components incorporats a les nostres màquines, a part de fer-ne una descripció completa amb el pes, preu i tot. Un cop a dalt, iniciam la davallada cap Aubarca. Només començar aquesta, en Mapes, el trotó de la soletat, veu que encara no està recuperat de la lessió de canell, i a dures penes arriba a la barrera de la finca. Allà ens comunica que farà un recorregut alternatiu evitant les baixades i de manera que ens vagi interceptant a diversos punts de la ruta.
Els altres continuam per la pista que segueix davallant anant a cercar el torrent des Niu, i que llavors comença a pujar pel camí del mateix nom, sempre per un dels seus costats. Pujada dura aquesta, com totes les que farem avui, i és quasi sempre davallam a nivell de la mar per llavors tornar a remuntar. Passam les cases des Verger i seguim pujant el coll per la doble curva encimentada i el dur trispol arrissat que li han fet per guanyar adherència. Mitjançant una llarga recta arribam a dalt, o també davallam per una altra recta llarga. Arribam a ses cases de s'Alqueria Vella i fent-hi un rodeig tornam enfilar cap amunt en sentit contrari el que acabam de fer, començam la pujada cap el campament des Soldats. Després de passar la Sínia i voltar a la dreta sortim a la carretereta que va cap a les antenes o millor dit el puig de sa Tudossa.
Sobre la marxa, en Fran passa l'escanner per totes les bicicletes detectant, un per un, tots els components incorporats a les nostres màquines, a part de fer-ne una descripció completa amb el pes, preu i tot. Un cop a dalt, iniciam la davallada cap Aubarca. Només començar aquesta, en Mapes, el trotó de la soletat, veu que encara no està recuperat de la lessió de canell, i a dures penes arriba a la barrera de la finca. Allà ens comunica que farà un recorregut alternatiu evitant les baixades i de manera que ens vagi interceptant a diversos punts de la ruta.
Els altres continuam per la pista que segueix davallant anant a cercar el torrent des Niu, i que llavors comença a pujar pel camí del mateix nom, sempre per un dels seus costats. Pujada dura aquesta, com totes les que farem avui, i és quasi sempre davallam a nivell de la mar per llavors tornar a remuntar. Passam les cases des Verger i seguim pujant el coll per la doble curva encimentada i el dur trispol arrissat que li han fet per guanyar adherència. Mitjançant una llarga recta arribam a dalt, o també davallam per una altra recta llarga. Arribam a ses cases de s'Alqueria Vella i fent-hi un rodeig tornam enfilar cap amunt en sentit contrari el que acabam de fer, començam la pujada cap el campament des Soldats. Després de passar la Sínia i voltar a la dreta sortim a la carretereta que va cap a les antenes o millor dit el puig de sa Tudossa.
Nosaltres, però, agafam la drecera que va per dins el pinar i que dóna de ple a les cases militars, o més bé, runes. Ja fa un bon rato que estam disfrutant dels camins i del característic paisatge, sempre pensant amb en Pere que també s`ho està passant molt bé a una comunió. Tornam sortir a la carretera i seguim cap amunt, sempre agafant les dreceres del Gr que estan en molt bon estat. Fa uns anys estaven certament impracticables en bici.
Deixam a la dreta es camí de s'Esquena llarga, que també coneixem i que és tan divertida tant de pujada com de davallada, i un poc més amunt ens desviam pel que tenim previst avui, l'anomenat camí des Mondoi. Ens quedam sorpresos, aquí, quan veim una placa de pedra amb publicitat de tui, i donant el mateix nom al bosc. No ens agrada gens el detall, per molt que hagi pogut aportar aqueixa empresa al repoblament del pinar. Tiram trialera cap avall, tan divertida com sempre i en molt bon estat. Passam la barrera del pla de ses Bitles coincidint amb una malcarada parella de forestals. Reprenem la marxa per la vertiginosa i deslitzant pista fins l'arenalet d'Aubarca.
Passam la platja i després la Fontsalada. Ens ficam un poc cap a l'interior per trobar el camí que ja ens durà fins la torre d'Aubarca. De camí ens retrobam amb en Mapes. A la torre ens posam a berenar, moment en que aparareix en Gerard que no ha tingut cap problema per trobar-nos. Bé, no serà tant. Ens enrecordam de n'Antón (que no ha vingut per peresa) ja que per molt que miram cap a la mar no veim cap pescao. Com que avui no hi ha cafè, partim aviat en direcció a cala es Matzoc, que la tenim just al costat.
Seguint l'itinerari, anam passant per cala Déntol, llavors cala Estreta, i després cala Mijtana on ens espera en Joan que està per allà amb la família. Com que ens oferix barra lliure, li pegam la gorra. Un cop ben hidratats, continuam la marxa.
Aquí ens torna a abandonar en Mapes que ens anirà a sortir a camí per sa Duaia. Després ens comentarà l'interessant camí que ha quedat després de que l'hagin arreglat. Ara ve cala Torta, però l'evitam ja que ens desplaçam cap a l'interior. Per aquí, en Jeroni fa una bona destrossa a la transmissió, quedant-li únicament tres pinyons útils. És com jo, el material fins que reventi. Seguint pels divertits camins que hi ha per aquí arribam a cala Mesquida, i sortejam la platja per les passarel·les de fusta, on en Fran ens demostra que si agafa el "punt", no sabem ben bé quin, pot pujar els escalons i tot.
Sortim de la cala i pujam el petit collet de Marina per la zona de pinar i que llavors davalla fin cala Agulla. Sortim d'aquí pel camí de la finca d'en Moltó que enllaça amb la carretereta que va fins Capdepera. Aquí ens deixa en Jeroni que va només amb tres marxes i fa via directe fins Artà. Nosaltres seguim el track previst i a la carretera de cala Mesquida agafam un desviament a la dreta pel camí de can Comelles. A cert moment, hem de deixar aquesta pista per agafar el caminoi que s'enfila cap un puiget. Estam a la zona de sa Mesquida de dalt, és un punt confús, i com la darrera vegada, ens costa trobar l'inici del camí, però aquesta vegada el trobam més aviat. Un cop acaba la pujada baixam per una trialereta i després per una pista que ens du al creuer del cami que ve de cala Torta. Aquí veim que el tram que acabam de fer també té esponzorització que ja l'han anomenat "camino de la red eléctrica".
Estam dins el comellà de sa Duaia,i per tant sabem el que ens espera, i és que tenim el record de cada vegada que hi venim del que costa sortir-hi. Té molt que veure la calor extrema que sol fer aquí. Agafam idò el camí del coll des Racó, pujada duríssima (bé ara menys ja que han l'han allisat, supòs que els de red eléctrica), sobre tot en el tram final, amb l'esperança de que a l'albelló que hi ha a mitja pujada hi hagi aigua i ens poguem remullar com ja vàrem fer a certa ocassió. Quan hi arribam ens trobam amb el convalecent mapes, que només arribar ja ens dóna la mala notícia de que d'aigua no n'hi ha ni gota. La part positiva és que no haurem de passar pel drama de veure-n's en pilotes. Seguim cap amunt l'ascens infernal amb l'agulla de la temperatura a la zona vermella, fins que s'acaba la pujada. Un cop a dalt del coll des Racó, ens reagrupam i feim la gratificant tornada cap a Artà tot costa avall i amb aire fresquet a favor. El toc mestre a aquesta fantàstica ruta el donaran unes bones sandis o xopets com els hi diuen per aquí.
En total uns cinquanta-cinq quilòmetres i més de mil tres-cents de desnivell.
Deixam a la dreta es camí de s'Esquena llarga, que també coneixem i que és tan divertida tant de pujada com de davallada, i un poc més amunt ens desviam pel que tenim previst avui, l'anomenat camí des Mondoi. Ens quedam sorpresos, aquí, quan veim una placa de pedra amb publicitat de tui, i donant el mateix nom al bosc. No ens agrada gens el detall, per molt que hagi pogut aportar aqueixa empresa al repoblament del pinar. Tiram trialera cap avall, tan divertida com sempre i en molt bon estat. Passam la barrera del pla de ses Bitles coincidint amb una malcarada parella de forestals. Reprenem la marxa per la vertiginosa i deslitzant pista fins l'arenalet d'Aubarca.
Passam la platja i després la Fontsalada. Ens ficam un poc cap a l'interior per trobar el camí que ja ens durà fins la torre d'Aubarca. De camí ens retrobam amb en Mapes. A la torre ens posam a berenar, moment en que aparareix en Gerard que no ha tingut cap problema per trobar-nos. Bé, no serà tant. Ens enrecordam de n'Antón (que no ha vingut per peresa) ja que per molt que miram cap a la mar no veim cap pescao. Com que avui no hi ha cafè, partim aviat en direcció a cala es Matzoc, que la tenim just al costat.
Seguint l'itinerari, anam passant per cala Déntol, llavors cala Estreta, i després cala Mijtana on ens espera en Joan que està per allà amb la família. Com que ens oferix barra lliure, li pegam la gorra. Un cop ben hidratats, continuam la marxa.
Aquí ens torna a abandonar en Mapes que ens anirà a sortir a camí per sa Duaia. Després ens comentarà l'interessant camí que ha quedat després de que l'hagin arreglat. Ara ve cala Torta, però l'evitam ja que ens desplaçam cap a l'interior. Per aquí, en Jeroni fa una bona destrossa a la transmissió, quedant-li únicament tres pinyons útils. És com jo, el material fins que reventi. Seguint pels divertits camins que hi ha per aquí arribam a cala Mesquida, i sortejam la platja per les passarel·les de fusta, on en Fran ens demostra que si agafa el "punt", no sabem ben bé quin, pot pujar els escalons i tot.
Sortim de la cala i pujam el petit collet de Marina per la zona de pinar i que llavors davalla fin cala Agulla. Sortim d'aquí pel camí de la finca d'en Moltó que enllaça amb la carretereta que va fins Capdepera. Aquí ens deixa en Jeroni que va només amb tres marxes i fa via directe fins Artà. Nosaltres seguim el track previst i a la carretera de cala Mesquida agafam un desviament a la dreta pel camí de can Comelles. A cert moment, hem de deixar aquesta pista per agafar el caminoi que s'enfila cap un puiget. Estam a la zona de sa Mesquida de dalt, és un punt confús, i com la darrera vegada, ens costa trobar l'inici del camí, però aquesta vegada el trobam més aviat. Un cop acaba la pujada baixam per una trialereta i després per una pista que ens du al creuer del cami que ve de cala Torta. Aquí veim que el tram que acabam de fer també té esponzorització que ja l'han anomenat "camino de la red eléctrica".
Estam dins el comellà de sa Duaia,i per tant sabem el que ens espera, i és que tenim el record de cada vegada que hi venim del que costa sortir-hi. Té molt que veure la calor extrema que sol fer aquí. Agafam idò el camí del coll des Racó, pujada duríssima (bé ara menys ja que han l'han allisat, supòs que els de red eléctrica), sobre tot en el tram final, amb l'esperança de que a l'albelló que hi ha a mitja pujada hi hagi aigua i ens poguem remullar com ja vàrem fer a certa ocassió. Quan hi arribam ens trobam amb el convalecent mapes, que només arribar ja ens dóna la mala notícia de que d'aigua no n'hi ha ni gota. La part positiva és que no haurem de passar pel drama de veure-n's en pilotes. Seguim cap amunt l'ascens infernal amb l'agulla de la temperatura a la zona vermella, fins que s'acaba la pujada. Un cop a dalt del coll des Racó, ens reagrupam i feim la gratificant tornada cap a Artà tot costa avall i amb aire fresquet a favor. El toc mestre a aquesta fantàstica ruta el donaran unes bones sandis o xopets com els hi diuen per aquí.
En total uns cinquanta-cinq quilòmetres i més de mil tres-cents de desnivell.
1 comentario:
bona volta, llastima de no poder fer-la tota. be però la propera que enem per allà podrem fer noves variants...
Publicar un comentario