Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

jueves, 24 de noviembre de 2016

Dissabte 19 de novembre. Sa Costera (en petit comité)


Es va equivocar de data, però tal com va predir l’adiví Mapes, aquest dissabte es va produïr l’anunciada baixa participació: quatre en primera instància, tres al final. Per altra banda, ben bé, aquesta crónica podria ser un parte mèdic, però ho dexarem fer no sigui cosa que s’ens aferri el mal ull.


Per tant, ens trobam a les vuit en Fran, Biel, Jeroni i Torné i partim via Passatemps i Raixa cap el coll de Sóller. Com que enguany les obres afecten als túnels descartam l’opció “via” directa i ens empassam tot el coll per asfalt, això si, a bon ritme, deixant i tot de roda els globers de ruta. Amb ritme i cadència travessam el caòtic traçat de carrers de Sóller fins que podem agafar el cami de s’Ermita. Llavors, continuam cap amunt per ses Moncades per la pista que ens du cap  el mirador de ses barques. Així, a ritme lleuger, començam a baixar cap a Bàlitx (Balis daval, segons en Fran). A un moment donat, cercant no sé quina dresera, em fico per la que no toca, arrossegant tot el grup, el grupet més bé, pel caminet empedrat que tot i que és interessant, té cualque punt poc ciclable. 


Arribam així a les portes de Bàlitx, amb en Fran ben content, en Biel amb ganes de renyar, i en Jeroni carregat de positivisme. En aquest punt, el potro de Salamanca ens deixa ja que se li acaba el permís del dissabte. Nosaltres enfilam cap el collot de Biniamar, que només mirar-ho ja impressiona lo seu. Bastant circulació trobam avui, no de bicicletes si no de cavalls, cosa que ens dificulta la concentració, tan necessària per fer aquesta pujada sense posar peu. No obstant, el ferm està molt bé, llevat de qualque tram on hi ha que filar molt prim. 


Un cop coronat el coll, ens disposam a berenar, moment en que tots els cavallistes ens passen davant. Quan reprenem la marxa anam pensant on ens trobarem el grup i si hem fet bé deixant que es posassin per davant. Topam amb ells al tram de les curvetes empedrades, on ja veim que no els podrem passar ja que són vint-i-cinc i el camí no dóna per passar pel costat, a més ens adverteixen de que hi ha cavalls que foten potades. Tanta sort que un poc abans del desviament cap a sa Fàbrica d’electricitat fan mitja volta i a partir d’aquí ja ens queda el camí tot per nosaltres ja que no trobam ningú més. Sempre que venim a sa costera recordam l’etern debat sobre el sentit idoni per fer aquesta excursió, que si de Bàlitx cap a Tuent o s’enrevés. Per qualquns de nosaltres està claríssim que el bo es sentit a Tuent, ja que és ciclable quasi al cent per cent, però bé, això si només tenim en compte aquest tram. Si parlam de l’excursió completa, al millor si que a s’en revés, via son Marroig, Monnàber i Binis és més autèntica. 


Com que som pocs i ben avinguts, no hi ha entrebancs i el ritme és continu i fluid. A la baixada cap a la cala trobam un cabritet mort just enmig del camí,i, demanant-li disculpes, li passam per damunt, ja que suposam que no notarà gaire que li estam trepijant les potes. Després de la diversió de sa costera, toca la dura realitat que és remuntar el coll de sant Llorenç i després el dels Reis. L’estratègia que seguim és dividir-nos en tres grups adaptats als diferents ritmes, per tant tres grups de un ¿?.  


Tot i que la idea inicial era anar cap a Cúber i baixar per la tuberia i Solleric, trobam que ja n’hi ha prou i a més tenim pendent prendre el cafè, o sigui que enfilam cap a sa Bataia o farem l’ansiat avituallament. A l’hora de partir fa un bon fred, tanta sort que el camí vell de Llluc, tot i que és baixada, ens fa entrar en calor ràpidament. Un cop a Caimari, on topam amb sa fira de s’oliva, tiram cap a Mancor i després cap a Lloseta. Aquí, en Jeroni, anuncia el seu fi de ruta i agafa el tren, i és que ja es nota la pallissa que ens ha donat l’exigent ruta d’avui.  En Biel i en Torné, aprofitam el vent a favor (si no fos així, també hauríem fet el mateix que en Jeroni) per seguir rodant fins a Palma via raiguer, sa bomba y caülls. 
En total, sis hores i quart de bicicleta, 116 km, 2320 de desnivell i 18,6 de mitja.

FOTOS COSTERA novembre 2016 

No hay comentarios: