Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

domingo, 4 de diciembre de 2016

Dissabte 26 de novembre. COMA D'EN VIDAL


Aquest dissabte, a la fi donàvem cumpliment a una sol•licitud que feia setmanes ens feia en Rol:  anar a la coma d’en Vidal pel coll Carnicer i enllaçar cap el  pas de sa Sabatera però baixant la trialera de la torre de vigilància i remuntar després cap a Galatzó. O sigui, una ruta totalment endurera que va fer tirar cap enrera a més d’un, entre ells en Miqui. Sa coma d’en Vidal és un lloc fetitxe per en Rol, i no m’extranya: tant l’accés habitual pel boal ses serveres, com la sortida baixant pel comellà de ses Planes cap la finca des Galatzó són espectaculars. Això sí, no tothom s’ho passa bé per aquelles baixades tan tècniques.


Més particpació que dissabte passat tenim avui, amb dos reapareguts, en Tià i n’Andreuet, per tant: Biel, Andreu, Pere, Vp, Tià, Rol, Fran, Jeroni, i aquest escirvent. Presència anecdòtica d’en Sergi que ens va acompanyar fins Puigpunyent.
Com sempre que volem anar cap a Galatzó o cap a can Cecilio, aplicam la fórmula de sempre quan entram a l’urbanització, segon a l’esquerra i primer a la dreta, i rampota a l’esquerra per on hi ha els cans que criden. Avui trobam senyes de que hi ha qualqú de per allà que no li agrada que hi vagi gent perquè hi ha unes grosses pedres a mitja costa que dificulten el pas. Nosaltre seguim sense cap problema pels camins des bosc d’en Pieres, crec que es diu, si no ja em corregiran.


Un cop hem d’enfilar cap a sa font des pi per després pujar cap al coll carniceret, n’hi ha tres que se planten: Andreu, que ja ho havia advertit, en Pere que ha de ser prest a casa, i, aquest ja mosqueja més, en Biel, que per lo vist ja ho tenia acordat amb n’Andreu. Està clar que a n’aquest grup els xats privats treuen fum el divendres horabaixa. Ells s’ho perden, com veurem després. Quan som a la torre, on hi fa un bon fred, baixam l’amagada trialereta que està totalment humida. No obstant qualquns ens ho passam molt bé. Llavors ve el tram d’enllaç, que tot i que es pot ciclar quasi tot, està molt tancat de vegetació i acabes fent-te mal. Reagrupam, i com sempre que hem de trobar el camí cap a ses serveres, ens embullam un poc, tot i que cada cop el trobam més aviat. Just en sortir al camí, hauriem d’enfilar cap amunt cap a Galatzó fins  na sabatera, que era  la idea inicial, però com que tot està molt banyat i la baixada que volem fer després cap es coll de sa Moleta rasa i es pas des Cossís té tela marinera, decidim anar cap a la coma d'en Vidal pel camí de sa boal de ses Serveres.



Aquest tram mai decepciona, i la valoració que hi tenim d'ell és molt alta, per no dir la més alta de tots els camins que solem freqüentar. En ser a l'àrea recreativa aprofitam per pegar una mossegada. Com que no hem d'esperar cambrers ni res d'això no ens enredam gaire, o sigui que en no res tornam esser damunt les bicis. Només hem anyorat el cafè. Enfilam cap a can vidal i tot i que el pendent és respetable, l'esta òptim de la pista fa que no ho sigui tant, fins i tot els de "plat únic" arriben sobrats.



Un cop a dalt del coll toca iniciar la baixada cap a Galatzó, que també la trobam en perfecte estat, dins del que és, una llarga trialera de pedra i roca. Recordam fa ja molts d'anys que el camí estava totalment desaparegut i ho haviem de baixar a la brava entre l'agressiva vegetació que ho cobreix. Un cop a baix, canviem impressions mentre esperam per reagrupar.


La conclusio és que no hi ha manera de sortir-ne d'allà sense omplir-te de cops i endur-te'n cualque susto, i es que és una baixada de gerardo fàcil. No són ni les dotze i ja tenim la part difícil de la ruta llesta, cosa que aprofita en Fran per anar-se'n i ser prest a casa. Els cinq que quedam, vp, jeroni, tià, rol i torné seguim tranquil·lament cap a Capdellà, on a son Claret tenim intenció de fer el tram del torrent fins la carretera de Calvià. Llavors seguirem per la carretereta fins l'enllaç amb  el torrent de santa ponça on agafarem per dins son Pieres. Aquí d'un temps ençà han blindat un poc el pas, tot i que passam sense problemes.


Quan sortim a la carretereta, per sorpresa nostra conicidim amb el grup de desertors que ens ha abandonat a son Net, acompanyats per l'home dels colzes romputs, que tot i això se les arregla per no amollar la bicicleta. Resulta que els senyorets s'han fotut una berenada de dues hores amb  torrada inclosa, metre els altres cumpliem amb la ruta. No ens fan gens d'enveja, nosaltres ens hem divertit molt més, de fet estam segurs que més d'un d'ells se n'empanadeix de no haver vingut. Tots plegats, idò un altre cop, feim la clàssica tornada per son Boronat i el coll des Tords, lloc on els descansats aprofiten per donar-nos branca pert tots els costats. Al creuer del coll de sa creu en Pere ens deixa que ha de ser prest a casa, i la resta, uns van per carretera i altres pels ellaços que toca. Ens reunim al bar d'establiments de vora la creu on avui farem el final de ruta, i on tindrem la visita sorpresa d'en Joanbike i en Sergi que han sortit a fer una volteta pel... coll de sa creu!  i per on s'han trobat una ánima en pena, segons ens han contat.
Bona ruta, pels cumplidors, clar, amb una seixantena de quilòmetres i uns 1200 de desnivell.

FOTOS COMA D'EN VIDAL

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Soc en Sergi vaig estar molt content de fer el coll De sa creu. M'agradaria un día anar amb vosaltres viva La secta.

tonimalsofrit dijo...

Quan tu vulguis, tens un lloc d'un lloc d'honor reservat. Només una condició, no ens has de deixar en ridícul, je je