Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

viernes, 17 de marzo de 2017

Dissabte 11 de març Una volta per Sóller.


Noranta quilòmetres, quasi mil nou-cents metres de desnivell, dia primaverenc, colors espectaculars, deu amics, zero emissions de co ( bé un poc de metà pot ser). N’hi ha que a tot això li diuen una pèrdua de temps. Idò si, amb moltes crítiques i certa polèmica arrencaba el divendres la proposta per aquest dissabte: fer un recorregut per la vall de Sóller.



Així com n’hi ha que mai posen cap pega a les propostes dissabteres, n’hi ha que fàcil-ment ho qüestionen tot, clar, com és gratis. El que no saben és que no és tan gratuït pensar i consensuar (malgrat aixó darrer sigui només amb uns quants) una ruta, i si no que li demanin al nostre líder espiritual, que hi dedica molt de temps i mitjans a aquesta tasca. La pràctica després demostra que generalment es contradiuen. Anem a respassar. “Anant i tornant a Sóller es perd molt de temps, millor anar amb cotxe”. Inevitablement, hi ha que salvar el coll, però hi ha que reconéixer que aquest sempre dóna de si: piques, petades, o si no una bona conversa amb els companys, a més procuram apropar-nos hi tocant el mínim d’asfalt possible. “Aneu a lo còmode”. Crec que ningú discutirà que la comoditat és agafar el cotxe. “Autoritarisme”. Com hem dit, sempre hi ha un mínim de consens, i les propostes d’uns o altres més tard o prest es duen a terme; a més, si no hi hagués un mínim de contundència ens podríem passar dies i dies discutint, i crec que ningú té tant de temps. "Os estáis haciendo viejos", amb això li hem de donar la raó, Per més inri, un que no podia venir i per tant no li afectava en res, també es permetia dir la seva. Com hem dit, total no costa res i m’es igual si trec dels nervis a qualqú. El que més gràcia fa de tot, però, és que els que protestaven ho feien en segona persona, es que sois, es que vais… com si només es considerassin del grup per segons que: si m’interessa si, si no m’interessa no. Senyors, això és com el matrimoni, “pa lo büeno i pa lo malo”.

 
Bé, rollazo a part, la cosa és que va quedar un molt bon dissabte de mtbgroup. Així que ens veim on sempre, Vp, Pere, Rol, Biel, Miqui, Pedro, que estrenava una flamant Ibis full equipe que feia mesos que la festejava, i aquest humil servidor. A can Penasso s’ens afegeix en Gerarb que vindrà fins el berernar ja que diumenge té un brevet, cosa encara no sabem molt bé què putes és aixó, i un poc més envant, al jardins d’Alfàbia, ho fan en Bordoy i en Rol, que avui tenia moltes ganes d’anar amb cotxe. Els que hi anam amb tracció animal, ens hi apropam via Passatemps, vies de Caubet, i camins de per son Nassi, nom que li dóna un dels puigs que acompanyen el de sa Gubia i de son Poc. Un cop completat el grup feim el coll de Sóller de bon rollet, i a la davallada coincidim amb en Joanbike que avui fa de cotxe-granera d’un grup de potentats ciclistes.


El darrer tram fins el poble el feim pel cami de ciutat, on les darreres obres de les vies han deixat mig camuflat el sender que comença devora les vies. A la davallada observam com s’han carregat el camí empedrat fent-hi una encimentada pel pas dels cotxes, tota una criminalitat de dubtosa legalitat. Avui, com sempre que anem per Sóller, toca berenar prest, al forn de sempre, on t’atenen simpàtica i eficient-ment. El cafeteres prenim cafè al bar del costat, avui costejat únicament per nosaltres. Continuam la marxa, ja sense en Brevgerard. Sortim del poble pel cami de la síquia, i enfilam després pel de s’ermita, en principi per la part empedrada i després pel cami de carro que és més ciclable. Passam per davant l’ermita, que per cert és d’estil modernista, travessam la carretera del puig Major i continuam perl camí cap el mirador de ses Barques, on uns quans ho pugen a ritme pro, i altres més tranquils ja que s’han aturat a llevar roba i a caviar l’aigua al canari.



Com que fa un dia esplèndit, a mesura que pujam tenim una fantàstica vista damunt la vall de tarongers i la zona de Fornalutx. Ens ajuntam al mirador i feim tots plegats la davallada cap a Bàlitx. Tot i que hem partit sense tenir definida la ruta (aspecte aquest també criticat el divendres), no ens ha costat garire consensuar el traçat que farem. Quam som a Bàlitx feim una aturada per observar el fantàstic paissatge que ens ofereix aquesta vall, cridant-nos l’atenció la combinació de colors que s’hi dóna per aquells marges. Ara ja toca pujar, hi ho feim pel camí alternatiu a la pista, ja que la nostra intenció els desviar-nos cap el coll com si volguéssim anar cap el puig de Balitx. Un cop a aquest creuer, ja tenim una bona perspectiva damunt el port de Sóller, i tiram a l’esquerram cap avall fins sa font des Salt.  Agafam aigua i sortim cap el cami entre olivars que ens du cap a sa Figuera.



Sortim a la carretera del Puig Major, anam a la carretera del port i agafam el cami de son Sales  cap es coll d'en Bleda. Des d'aquí, i travessant la carretera anam cap a cas Xorc  per enllaçar el cami de Castelló, per on arribarem altre cop al camí de ciutat. Un cop a les vies, feim un repostatge preventiu ja que ja sabem el que sol passar pujant aquesta part del coll. Al final només hi ha una víctima a qui la bici nova no li ha evitat que l'home de la massa li faci una visita. Ah, i una altra conclusió, en Pere comença a fer por, està fortíssim i puja els colls que ni s'adona  compte.


Baixam el coll mesclats amb un munté de guiris carreters, i a baix es queden en Bordoy i en Rol que tenen el cotxe allà. La resta seguim, can Penasso, camí de Raixa, on ens fotrem l'emerdada, mai millor dit,  del segle. Hi ha pressa ja que hem quedat amb en Miquel B. al ferreret, però comencen a tenir alguns problemes: en Biel perd aire i ha d'anar inflant, i a la sortida de Passatemps n'Vp peta el nucli cosa que el deixa tirat, però com que comptam amb sant Miquel Bordils, acudeix al rescat i l'acompanya a ca seva. Finalment ens trobam a cal Ferreret on som premiats amb les cervesetes de costum i un parell de quilos de patatilla.

FOTOS SOLLER