Com que seguim amb la moral baixa, un dissabte més ens veim obligats a resoldre la convocatòria de manera poc creativa, però resolutiva al cap i a la fi, perquè val més així que quedar-se a casa i deixar de disfrutar del paissatge esplèndit que sempre ens ofereix la nostra illa. Per això, amb l’únic criteri no fer qualque cosa massa pareguda a la de la setmana anterior, aquest cop tiram cap a Planícia.
Ens trobam a les vuit on sempre, Sergi, que ha baixat de Puigpu i ha quedat mort de fred, Pere, Fran, Rol, Predro, Biel, Gerars, Jeroni, Miqui, Antón, i el que escriu. Partim cap a Sarrià via Son espases, son Espnayol, son Maiol. Travessam cap el carrer del forn de Vidre per després agafar a la dreta cap el camí de pixum i cagarro que dóna al carrer des Muntant. Passam per Sarrià cap a son Malferit. Del fret matiner ara ja hem passat a la calor pròpia de dur un ritme bastant viu. Seguim per son Tries cap a sa Granja, i el que volem és sortir a la barrera del torrentet, la que està més abaix. A la barrera hem d’esperar ja que en Gerard ha tingut una roda amb flatulències.
Pujam el coll de superna per asfalt per no enredar-nos massa. Amb un no res ens plantam a dalt del coll, en part gràcies al ritme de caça per agafar un grup carretero. Ens ficam per la pista cap a sa Campaneta, i per la zona dels sementers ens trobam un ciclista que du un ritme un tant nerviós i desbocat, cosa que intimida en Gerard i el deixa passar. A la fi el dexiam tots darrera ja que no en té ni idea i no fa més que fotre esclats. Al creuer del coll es despedeix en Jeroni que ha de volar cap a Barcelona per fer el seguiment de les obres de la sagrada Família. Ens reagrupam al portell del coll d’Estallencs, on també o farà l’esmentat biker que es justifica dient que és triatleta (què raro!) i que no fa mtb. Baixam per la sempre espectacular pista fins que agafam el sederet que tant ens agrada cap a Planícia. Avui l’estat del terreny és inmillorable i no tenim gaire problema per superar els trams complicats, que realment només és un, la doble curva de fort pendent que sempre ens fa patinar de roda. Avui idò cap problema aquí.
Alguns a ritme cronometrat i altres més amb bones arribam al creuer de s’aljub dels cristians, on agafam direcció a les cases. Un cop a la carretereta tiram cap avall ja que anam a berenar a Estallencs, on hem quedat amb en Mapes, que fent teràpia, s’ha apropat amb la bici de carretera. De baixada per la gravillosa pista, en Pedro ens dóna un susto, i és que entrant molt ràpid a una curva sa bici li ha fuit del davat hi ha caigut a plom quedant mig entabanat, a part de fer-se un grapat de raspades.
Donat el cop que ha pegat i com precaució trucam a l’112 perquè el vinguin a cercar. El resultat será 48 h. a la Planas amb observació. Des d’aquí agraïm al grup Charlybike, que passava de ruta per allà, l’atenció que van donar al ferit. Un cop tot arreglat arribam al baret dels moters, on fa una hora i mitja que hi ha en Mapes molt preocupat per l’incident. Tanta sort que s’hi ha adelantat en Biel a tranquilitzar-lo. Un cop panxa plena ja s’ha fet la una, i per alguns massa tard per seguir cap Andrtax, per tant, Rol, Fran, Pere i Sergi fan la tornada més curta, relativament, ja que fan el camí invers al que hem fet. Després veurem que només arriben mitja hora abans que nosaltres.
En Miqui, Gerard, Biel i Torné segueixen el recorregut establert seguint el Gr cap Andratx fins es coll des Pi. Després, es Grau, sa torre Nova. Això si, ho feim a ritme de reflexió, cosa que fa que en Geri s'ens despisti i ens torni assustar fent un gerardo invers, caient de cul-esquena per un petit terraplé. Tanta sort d'un pi ben col·locat que si no... Arribats a sa Gramola, no queda altra que pujar el pestós coll per asfalt, cosa que ens dóna l’oportunitat de veure la trencadissa del túnel. Superat el coll agafam la pista de l’esquerra per dins so na Vidala i després travessam la carretera per agafar el camí de ses Comes fins coma calenta i sa Coma. La sorpresa ens la duim quan veim que han asfaltat es cami de sa guixeria, i tot sencer. En el coll de n'Esteva agafam el sender que ens torna deixar a la carretera. A partir d'aquí i com que ja és tard, seguim pel passeig fins Calvià i després pel coll des Tords fins Establiments i Palma. Aturada obligada a can Ferreret, on hi arribam ben cuits, i és que no ho pareix, però hem acumulat més de 1800 mts. de desnivell, i si a més n'hi ha que se piquen i hem de passar a tot bitxo vivent que ens trobam per la carretera, així d'arreglats acabam.
Pujam el coll de superna per asfalt per no enredar-nos massa. Amb un no res ens plantam a dalt del coll, en part gràcies al ritme de caça per agafar un grup carretero. Ens ficam per la pista cap a sa Campaneta, i per la zona dels sementers ens trobam un ciclista que du un ritme un tant nerviós i desbocat, cosa que intimida en Gerard i el deixa passar. A la fi el dexiam tots darrera ja que no en té ni idea i no fa més que fotre esclats. Al creuer del coll es despedeix en Jeroni que ha de volar cap a Barcelona per fer el seguiment de les obres de la sagrada Família. Ens reagrupam al portell del coll d’Estallencs, on també o farà l’esmentat biker que es justifica dient que és triatleta (què raro!) i que no fa mtb. Baixam per la sempre espectacular pista fins que agafam el sederet que tant ens agrada cap a Planícia. Avui l’estat del terreny és inmillorable i no tenim gaire problema per superar els trams complicats, que realment només és un, la doble curva de fort pendent que sempre ens fa patinar de roda. Avui idò cap problema aquí.
Alguns a ritme cronometrat i altres més amb bones arribam al creuer de s’aljub dels cristians, on agafam direcció a les cases. Un cop a la carretereta tiram cap avall ja que anam a berenar a Estallencs, on hem quedat amb en Mapes, que fent teràpia, s’ha apropat amb la bici de carretera. De baixada per la gravillosa pista, en Pedro ens dóna un susto, i és que entrant molt ràpid a una curva sa bici li ha fuit del davat hi ha caigut a plom quedant mig entabanat, a part de fer-se un grapat de raspades.
Donat el cop que ha pegat i com precaució trucam a l’112 perquè el vinguin a cercar. El resultat será 48 h. a la Planas amb observació. Des d’aquí agraïm al grup Charlybike, que passava de ruta per allà, l’atenció que van donar al ferit. Un cop tot arreglat arribam al baret dels moters, on fa una hora i mitja que hi ha en Mapes molt preocupat per l’incident. Tanta sort que s’hi ha adelantat en Biel a tranquilitzar-lo. Un cop panxa plena ja s’ha fet la una, i per alguns massa tard per seguir cap Andrtax, per tant, Rol, Fran, Pere i Sergi fan la tornada més curta, relativament, ja que fan el camí invers al que hem fet. Després veurem que només arriben mitja hora abans que nosaltres.
En Miqui, Gerard, Biel i Torné segueixen el recorregut establert seguint el Gr cap Andratx fins es coll des Pi. Després, es Grau, sa torre Nova. Això si, ho feim a ritme de reflexió, cosa que fa que en Geri s'ens despisti i ens torni assustar fent un gerardo invers, caient de cul-esquena per un petit terraplé. Tanta sort d'un pi ben col·locat que si no... Arribats a sa Gramola, no queda altra que pujar el pestós coll per asfalt, cosa que ens dóna l’oportunitat de veure la trencadissa del túnel. Superat el coll agafam la pista de l’esquerra per dins so na Vidala i després travessam la carretera per agafar el camí de ses Comes fins coma calenta i sa Coma. La sorpresa ens la duim quan veim que han asfaltat es cami de sa guixeria, i tot sencer. En el coll de n'Esteva agafam el sender que ens torna deixar a la carretera. A partir d'aquí i com que ja és tard, seguim pel passeig fins Calvià i després pel coll des Tords fins Establiments i Palma. Aturada obligada a can Ferreret, on hi arribam ben cuits, i és que no ho pareix, però hem acumulat més de 1800 mts. de desnivell, i si a més n'hi ha que se piquen i hem de passar a tot bitxo vivent que ens trobam per la carretera, així d'arreglats acabam.
No hay comentarios:
Publicar un comentario