Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

viernes, 17 de noviembre de 2017

PEL RAIGUER Dsbt 11N

Qui tingui orelles que escolti!

Desprès d’una altre setmana  de terribles  noticies  ens hem adonat definitivament que aquest  país segueix dominat per l’odi i la rancúnia  i que certes actuacions repressives que ens pensàvem oblidades, tornen a ser ben presents, tot i això,  nosaltres que poc podem fer ,seguim amb les nostres rutines.
Així arriba el divendres i no hi ha res decidit. Desprès del  torn de consultes: torner, gery, joan , miky , biel ( be, aquest mai contesta ), els convenç que desprès de la panxada del dissabte anterior  per Miner es pot fer una cosa facilota perquè aquest narrador es pugui reincorporar al grup i tal com en comenten també ho pugui fer en Meli.
La intenció inicial era fer alguna de les rutes Paisatgístiques que aquest narrador ha dissenyat pel Pla i el Raiguer i que han de  servir  per promocionar una mica el mtb d’una manera amable i sense entrar en  la polèmica  sobre la massificació de Tramuntana. Així  en base a la futura llei de camins es volen posar en valor els camins que, ara per ara, romanen sense asfaltar mitjançant uns grans recorreguts com: La Ruta de les ermites, El Raiguer, terra de vi i damtllers, El Pla, turons i camps de blat, Migjorn, Llevant o Llebeig.
Tot i això, com que les rutes no surten de Ciutat i son de bastant quilometratge al final no ha estat possible i el que es proposa es un “compongo” d’un tros d’una d’elles.
Partim a les 8:00 de on sempre, un bon grapat. En concret 9 bikers correctament uniformats amb l’equipació sectaria, que per el que sembla, haurem de cuidar bastant ja que no hi ha manera d’encarregar-ne una de nova.  Així partim cap a son Macià i desprès pels Caulls a on en Meli ens fa recuperar l’antiga sortida arran del torrent i així ens evitem el parking de Festival. Continuem per la vinya dels Caulls i desprès de travessar les vies enfilem cap a Marratxinet, llogaret que tenim una mica deixat de banda des  de que tallaren el pas a nivell del camí de sa bomba. 
Al sortir a la carretera de Sencelles s’ens incorpora en Geri que torna a fer el coll d’es Pou. D’allà enfilem cap a Santa Maria de on anem a cercar el laberint de les vinyes que avui es fa mes seguidor ja que anem guiats per un track. Desprès d’infinites dreta, esquerra i biceversa arribem al creuament de la cra de Santa Eugenia a on agafem cap a questa població per aviat desviar-nos cap a ses coves. D’allà, vist que una altre jutge ha decidit que el camí  natural cap a Santa Eugenia no es Públic, no ens  queda mes remei que anar cap el puig. Així ho fem i desprès de tenir que empènyer un poquet la bici arribem al monument del que no hi ha que oblidar  que es un monument expiatori, vestigi d’aquella: “ Una, Grande y Libre” a on si que realment s’adoctrinava a la gent i que ara pareix que ens hi volen fer tornar anar  amb els atacs, totalment falsos i fora de lloc, contra mestres i professors (noble professió d’alguns sectaris i de molts de familiars nostres )  perquè practiquen la immersió en la nostra llengua ( si es fa amb angles o alemany,  ja no es adoctrinament).
Malgrat tot,  hi ha que reconèixer que si un vol tenir una percepció completa del que es el Raiguer, aquest es un dels  millors miradors d’aquesta comarca illenca.  Iniciem la davallada, l’única de tot el dia,  i enfilem cap a son Mascarò a on ens creuem amb uns ciclocrosers amb cara de felicitat. Certament el recorregut d’avui es  un recorregut totalment gravel .En un moment arribem a Biniali i com que encara no son les deu, en bigel troba que em de continuar.  Al final s’imposa la majoria i acabem aturant-nos segons estava planejat. Bon berenar i sobre tot cocacola arreu per nomes 5 euros. Reiniciem la marxa per anar a cercar el cami de son morello i d’allà prenem cap a Sencelles. Com ja es habitual el track ens mana creuar el poble en contra direcció,cosa que no fem 
De Sencelles enfilem el vell de Biniagual a Inca, proper objectiu i punt de retorn de la volta. Un cop travessem la ciutat enfilem per la sortida de tots els bikers i runers d’aquella població en direcció a Biniamar, aqui en Meli ja comença a fer figa però l’anem esperant cosa que també tot sigui dit  li va molt be a aquest narrador. A Biniamar iniciem la tornada per el recorregut oficial quan anem cap a lluc, però avui ho fem a la manera inversa. En arribar al torrent d’Aumedrà ens trobem un bon grapat de cavallistes que estan fent una gran ruta per Mallorca. Ens diuen que fa 8 dies que sortiren de Capdepera. Els deixem passar mentre constatem el divers nombre d’usuaris que ens hem trobat per aquests camins i que hem conviscut harmoniosament, cosa que ratifica la necessitat de preservar-los i de crear rutes aptes per caminants, beteters i cavallistes que creuin tota la illa. 
Reiniciem la marxa per el cami de son bonifai i en contra del que es habitual i amb un cert desconcert d’en geri enfilem cap a Alaró pel seu magnífic empedrat. A Banyols de nou tombem per avall per retornar al camí del raiguer pel camí del puig. 
A partir d’aquí ja no hi ha mes novetats fem la tornada clàssica per les escoletes ( En bini s’enfada perquè mai ens enrrecordem del seu nom autèntic ) , son Pizà, muntanya i son Macia, a on encara en Jon Anda ens proposa fer un troçmes de “senda” que resulta ser bastant fiasco , pero que ens evita anar per la carretera i aixi arrribem a son Nicolau ( abacanto) i al segon objectiu del dia que es el bareto que nosaltres anomenem dels “cubos” .
Es a dir un bar a on hi ha una oferta d’un poal ple de cervesses i una bona tapa per un preu molt bo. Així iniciem les rondes  i quan ja dúiem dos poals aquest narrador parteix quan el jove cambrer arriba amb dos poals mes. Com que la volta avui ha estat molt light com diu en Jonanda “ si no hacemos deporte almenos nos emborrachamos” i suposo que per això càlcul que se’n va anar a casa amb mes de 4 cerveses. 
Tornant a casa amb el puntet que et deixa l’excés de cervesa un va tornant a la vida real i li torna venir la indignació al veure com la gent retweea alegrament certes difamacions i pensava amb la frase que encapçala aquest bloc “yo no digo esta cancion  sino a quien conmigo va “.
90 km 670 mt desnivell


1 comentario:

tonimalsofrit dijo...

Bona Miquel, igual no seria mala idea incorporar la crítica oberta del que ens doni la gana, tant mateix el blog és un mitjà nostre.Ben fet!