Feia temps que en Rol havia
manifestat que li feia ganes anar fins a ses Figueroles, possiblement la
darrera possessió de la serra d’una certa entitat que queda sense accés rodat,
o mes ben dit sense accés apte per a cotxes. ( Alcanella el va tenir,
però el va perdre als jutjats) Així les coses, desprès de verificar que tal com
ens havien comentat també ja feia temps, que el camí al manco ara estava net de
Carritx, decidirem anar fins allà. Tots sabíem
que hi hauria una bona patejada però el lloc valia la pena i també es tractava
d’acontentar les distintes sensibilitats que hi ha al grup, així uns dies toca
rodar, altres enfilar-nos pels cims i altres fer baixades molt tècniques...
8:30 BP en primera convocatòria
un bon grapat, Rol, fran, vp, jeroni ( ja quasi recuperat d’una de les seves
intervencions anuals ) biel, torner, pere, bordils, perenavarro i aquest
narrador partirem per la ruta mes directa cap a Lloseta que es son macia, caulls, bomba i raiguer.
En segona convocatòria i a
Lloseta s’incorporaren n’andreu, en gery i en Jonanda, que si be també havia
partit de ciutat, no va arribar a integrar-se
al grup ja que si be ell arribà tard i volia agafar-nos , mentre
nosaltres rodàvem per les zones verdes de sa cabana ell va anar directe a Son Macià
i per tant ens va passar al davant.
De Lloseta partirem cap al
coll de sa batalla també bastant via directa pel vell de Mancor i pel vell de Lluc a on deixarem a les llebres
que es desfoguessin amb l’encàrrec de fer la comanda al bar del coll que segons en gery es millor
que cas gallet.
Així el grup es va estirar i aviat
quedarem els tres de cua, en predro, aquest narrador i en jeroni que ja estava
fent les darreres però que no va caure a la temptació fàcil de pujar per asfalt
i ho fe tot com Deu mana. Un cop berenats de manera àgil gracies a les preses d’en Fran iniciarem
el tram que motivà tota la volta.
Així despres d’acomiadar-nos d’en jeroni i en
predro començarem a rodar per la magnifica pista que ens du fins el pas d’en
Tomeu a on comença el percal. Tot i ser per la majoria bastant pestos, hi ha que dir que el lloc val la pena i que
te alguns bocins gloriosos com els de dins el pinaret abans de la font de la
rota o el tram abans de les cases .
Possiblement el tram mes antipàtic sigui el
de les cases fins a la pista de la coma llarga que et penses que com que ja has
arribat al fons de vall la cosa no pot ser massa complicada i desespera una
mica el fet de que per davallar haguis de pujar i travessar un comella per entremig. Amb grans diferencies de temps
anàrem arribant avall a on els frisadors quan arribarem els darrers ja havien
partit. Així quedà registrat en alguns segments de strava que mentre
uns feren aquest en 8 minuts
obtinguent un Kom altres ho feren en 18
o 25.
Continuarem per les còmodes
pistes d’es Castell i de Binibona i d’allà ens enfilarem cap a Moscari per anar
per terra cap a Selva per sa bisbal i Auxella a on perdérem en gery que el recuperarem a Selva. D’allà, la tornada
la férem quasi pel mateix camí d’anada mentre anàvem perdent membres del grup.
A lloseta ens acomiadarem de n’andreu i en bordils. A Binissalem d’en pere i a
Santa Maria d’en gery. El resultat fou que al final al bar dels poals de
cervessa nomes quedarem en vp, en jonanda en bigel, en torner i aquest narrador
que va arribar amb les darreres forces i retallant tot el que va poder.
Bona volta de 92 km i 1.193 mt
de desnivell.
2 comentarios:
Va ser una bona volta, d'aquestes que s'han de fer al manco un cop a l'any. El lloc és preciós i peculiar. A mi em va agradar molt la imagte dels tres cims que teniem des del pas d'en Mateu(?). El pateo no s'em va fer gens pesat per què un parell ens entrenirem dient dois, a més te n'adones millor del paisatge. Gràcies per la crònica.
Buen paraje y buena crónica .esta vez estoy de acuerdo con toni en todo
Publicar un comentario