Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

domingo, 4 de marzo de 2018

Cura 24 feb 18

Aquest cap de setmana tocava anar fins a sa Coma d’en Vidal, però quan ja estàvem a punt de fer la convocatòria en biel ens informà que hi havia rallies per aquella banda de tramuntana. Tot i que el recorregut proposat nomes creuava una de les carreteres afectades, varem pensar que no teníem cap obligació d’anar per allà fort i no et moguis,  així que  canviarem radicalment el plantejament i es proposà  anar fins a Cura. En casos d’emergència  sempre queden els clàssics.
8:30 a la BP amb un fred que pelava pocs assistents però molt ben avenguts: andreu, vp, jeroni, torner, bigel, bordils, pere i mapes partirem cap a llevant cap a la costa, es a dir travessant tota ciutat per son oliva, el rafal i els polígons de son morro per així  anar fins a Ciutat jardí. D’allà seguirem  el carril bici fins la ribera i desprès de travessar les zones verdes d’aquella zona passarem per davall l’autopista per un antic pas que com correspon a tota bona zona perifèrica s’ha convertit amb un abocador.  Desprès de creuar el Pitllari, S’Aranjassa i Sant Jordi, a la fi arribarem a son Binissalom i començà l’excursió de debò.
Tot va anar be fins que arribats a s’heretat  aquest narrador quedà una mica despenjat i va anar fent l’itinerari tal com estava previst estranyant-se de no veure a ningú. Així en arribar al celler vaig quedar sorprès de que totes les bicis aparcades allà eren de carretera. Es veu que abans d’agafar el tirany de baixada que creua terres d’una tia del randino  seguiren recta , i al final anaren per darrera en lloc de per davant.
Bon berenar al celler per 6 euros amb cafè inclòs,  detall del que ens va informar en Vp i que per tant com a bons mallorquins demanarem tots els cafès que ens corresponien pel que alguns prenguérem dosi i mitja. 
Amb un bon chute de cafeïna iniciarem la pujada , llàstima que aquesta no serveixi per fer pujar la sang a les cames i al cervell cosa que a alguns en va feia falta.  Desprès de intentar totes les trialeres del que devia ser l’antic camí de pujada arribarem a dalt a on férem  la corresponen foto. 
La baixada al estar situada a la North Face estava ben humida i relliscosa i per tant alguns varem baixar alguns trams a peu. Ja en entrar al bosc i desprès d’acomiadar-nos d’un grup d’excursionistes anàrem rodant pel petit laberint de pistes fins que acabarem al portell de ben davant les cases. Desprès d’una rapida maniobra de sortida i ja per carretera anàrem fins l’enllaç cap el camí de Castellitx. 
De nou foto de rigor i cap a Algaida per la drecera de Castellitx, camí públic que com molts d’altres està en litigi ja que la propietat si be no nega l’existència del camí públic afirma que el que tothom fa no es tal drecera ja que allò es un camí de carro i que el públic anava arran de partió i a estones per la finca del costat. Es cert que si existís tal camí seria mes curt però mentre anàvem rodant un s’adona que el itinerari que sempre s’ha emprat es un camí carener i que per tant  al no fer pujades i baixades innecessàries segurament es el mes lògic. 
Arribats a  Algaida travessarem la població i sortirem direcció Llucmajor per enfilar cap el camí vell que aviat el deixarem per tombar cap a la dreta per dins els pinars que ens dugueren ja direcció a Ciutat, així anarem empalmant camins de terra i carreterones asfaltades fins arribar al barranc de Son Gual que aquest dia estava impressionant i mes ara que ja no hi ha obstacles, pel que els de davant posaren la directa. 
En topar amb les barres del Golf en agruparem i aixi junts sortirem d’allà per anar cap a les cases velles de Son Gual. Allà passem arran d’un xalet a on ja ens han interceptat unes quantes vegades i sempre desprès d’una xerradeta hem continuat ruta sense cap problema. La pregunta del dia era de per on havíem sortit. Ja per asfalt i seguint els laterals de la carretera arribarem a Son Malferit a on aturarem a fer les tradicionals cervessetes amb 79, 5 km i 1.023 mt de desnivell a les cames.    



3 comentarios:

tonimalsofrit dijo...

Gràcies Mapes, bona i didàctica crònica. Com sempre, ens ho passàrem molt bé.

Becari dijo...

Me va costar tornar a començar, però vaig disfrutar !

Miquel Bordoy dijo...

Gràcies Mapes per aquesta magnífica crónica. Un gran día amb molt bon rollo.