Resum 2018.

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d'aventures, ple de coneixences.

GENER

Començarem aquest any complicat amb una volta fins el puig de  santa Magdalena amb un bon berenar a son Catiu que no servi massa per aixecar els ànims d’aquest narrador que estava amb una depressió que fins i tot li havia fet perdre les ganes de colcar. El següent cap de setmana, com que coincidia amb el pont  de sant Sebastià aquest narrador no participà en la volta que  es va fer per Puigpunyent organitzada per en Vp i en Jeroni amb dinar inclos.

Acabarem el mes amb una volta pel castell d’Alaró per recordar en Cecilio  i que continuà per Aumedrà  a on ens trobarem el torrent amb tanta d’aigua que feia quasi  impossible creuar-lo pel gual habitual, llevat d’algun valent com n’Anton que aquell dia celebrava pel vespre  el seu 40 aniversari a una festa sorpresa. 

FEBRER

Iniciarem el mes amb una volta espectacular pel Llevant , que ens dugué des de Manacor  fins  a cala Rajada i en la que presentarem al grup el magnífic camí vell de Son Servera a Artà, que ara ja forma part del nostre repertori clàssic. Les plogudes recents feren que fos un dia especialment fotogènic.

Com cada any arribà la neu i tot i que el dissabte en qüestió a Ciutat plovia, un grupet ens atrevirem a sortir i pujarem fins Maristella amb una volta d’aquestes que et deixa feliç.

Hi ha que reconèixer que el febre fou un mes profitós ja que a la següent volta anàrem fins a ses Figueroles acomplint un desig d’en Rol, la veritat es que si que havien netejat una mica el camí però el pateo, pels pocs hàbils,  segueix sent important. Acabarem el mes amb una volta fins a Cura, amb la novetat de que per arribar fins allà ho férem anant per platja de Palma pel que ens va semblar que ens costà molt sortir de Ciutat.

Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.

MARÇ

Aquest mes continuà amb les bones voltes, així el primer dissabte incorporarem als nostres recorreguts el comellar de ses someres que ens havia presentat en VP. En aquest dia també per arribar fins Estellencs baixarem per una variant de son Fortuny i estrenarem la neteja i adequació de la baixada de Galatzo. Quina diferencia de com el baixarem el primer pic en que era fins i tot difícil trobar el camí. Tot i això aquest dia tinguerem les baixes dels mes “spartans” del grup: en gery, en fran i n’anton que lluïen els seus cossos per l’espartan race.

 

En la següent sortida, com que pel mes de gener no havíem fet la calçotada tradicional del cecilios day la férem en aquest mes substituint la torrada per un arròs brut cuinat per en Jeroni. La volteta que justificava  el dia la férem per la comuna . En el següent cap de setmana ens anàrem fins el puig de sant nofre. Del següent, aquest narrador no en te constància del que es fe i del darrer del mes ( aquest va tenir 5 caps de setmana) el dedicarem a anar a fer la volta tradicional fins a Formentor, ja que feia molt de temps que no hi havíem tornat.

ABRIL

El mes d’abril d’aquest any serà recordat per que es va realitzar el viacrucis de totes les ermites, una volta clàssica amb bici de carretera però que no s’ha via fet en MTB. Nomes foren uns pocs que completaren aquesta volta de  mes de 150 km i quasi 3000 mt de desnivell. Uns quants nomes en férem la meitat i ja ens bastà. Malauradament dels 2 següents caps de setmana no en queda constància ja que en aquest mes es va consolidar  “l’apagon” del blog. El darrer cap de setmana férem una volta per camins de la comuna de Caimari que mai fem i que ens demostraren que sempre hi ha qualque camí nou per descobrir. 

Tingues present sempre la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.

MAIG

I s’acabaren els registres al blog, res el mes de maig i res el mes de juny, tot i això el strava ens recorda que en aquest mes férem una volta per Felanitx, Santany i el parc  natural de cala Mondrago. Potser també va coincidir amb l’apagon del Strava d’en Gery, que optà per no voler estar sempre vigilant del que dirien els altres dels seus temps i kudos obtinguts.

JUNY

Pocs records també queden del que férem aquest mes , queda constància de que férem part de la integral de les muntanyes d’Arta, incorporant enllaços nous per Aubarca i sa Duaia. En Aquest mes també ens anàrem fins a Muro refent aquells camins de per devers Llubí que també tant de temps feia que no anàvem. Acabarem el mes amb una volta per la Costera, en que sembla que els que la feren completa passaren bastanta calor pujant sa Calobra, mentre aquest narrador i en nando ens refrescàvem a les cases de s’electricitat. En aquest mes en Gery acomplí un dels seus somnis i ens va fer molta enveja, ja que se’n va anar tot sol a fer la CAT 700 , una prova de gran resistència que potser es de les que mes reflexa  la manera romàntica que entenem alguns de gaudir o sofrir amb la bicicleta.

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.

JULIOL

Per Juliol com ja es tradicional  recordarem en buba amb una volta per na Burguesa, amb berenar en es Capdellà i tornada per cecilios way. Acabarem amb un bon dinar a Aspace de Son Serra Parera, lloc oficial dels dinars final d’etapa. En el següent cap de setmana anàrem a pegar el primer cap fico oficial de l’any a s’hort de sa cova, la volta fou magnifica si no hagués estat perquè en aquella setmana es va destapar la conspiració del viatge B. Segurament aquella setmana ha marcat un abans i desprès de la Secta. Acabarem el mes  amb una volta fins a cala figuera amb que recorreguérem uns tiranys nous a la banda de can vairet. 

AGOST

Agost s’escriu amb A , de viatge A d’Alps. El que era un viatge incert acaba sent un dels millors viatges dels darrers anys. El Tour del Chambeyron : Paisatges impressionants i un bon rotllo al grup que a tots ens deixà pletòrics. Varem caminar molt , però va valer la pena. En aquest viatge també estrenarem el vaixell de Toulon i la furgo Bordils que esperem puguem emprar per molts d’anys. Per completar el mes, el dissabte post viatge   anàrem amb bici de carretera fins a Sant Salvador i acabarem l’Agost amb una volta per LLucmajor cala Pi amb un dinar a can Andreu.

Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.

SETEMBRE

En aquest mes post viatge , es notaven les piles carregades i les ganes de fer coses, ja que tot i que no quedaren reflectides al blog, férem unes 4 sortides de pinyol vermell. El Primer dissabte anàrem per Alfàbia i el Teix, claus en ma i passant com a senyors per aquestes magnifiques muntanyes. Seguint el costum de desprès d’una volta per la serra anar a rodar pel pla, anàrem el següent cap de setmana fins a Bonany a on tornarem a fer la baixada que surt pels calderes i que feia un munt d’anys que no fèiem. Desprès tocà tramuntana sud i anàrem fins a cala en Basset pels magnífics camins de sant Telm que mai decepcionen. Acabarem el mes celebrant el 50 sant miquel d’aquest narrador amb una volta per S’Arrom i un dinar al refugi de Muleta.

OCTUBRE

Començarem el mes anant a Berenar a  Tossals, ja que no hi havíem anat en tot l’any. La volta la vestirem perquè el recorregut fos com toca circular i sense solapaments pel que anàrem via passatemps i tornarem via son Macia. Si per qualque cosa serà recordat aquest mes però es per que a la volta que férem fins a Cura tinguérem companyia femenina ja que ens acompanyà la Silvia de tracks de Mallorca. Quedarem que tornaria qualque dia , encara que, ara per ara, això no ha succeït. Acabarem el mes amb una volta fins el mirador d’en Hoyos per recordar aquest gran amic. Com ja es costum dinarem a Aspace de son Serra Parera.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

NOVEMBRE

Per la tardor toca Pirineus, així ens anàrem a fer els tracks de Monte Perdido, volta que organitzà integrament en Bordils, que amb això es convertí definitivament amb una peça fonamental  de l’engranatge Sectari. D’aquesta escapada sens dubte ens quedarà en el record el dia de la Neu ja que com a caparruts, decidirem passar un coll en que ens havien dit que no seria possible per culpa de la Neu.. 

En tornar del viatge a la següent sortida recuperarem el puig de Son Segui, per una entrada que ens preparà en Largo i que esperem puguem emprar moltes mes vegades. Aquesta volta que acabà a tramuntana pel pas de s’Escaleta serà  recordada pel debat sobre els convidats que apareixen alguns dies, de manera unilateral i que en aquest dia, a mes a mes, va compartir unes fotografies del grup a gent desconeguda en el pas d’en Largo que ningú volia que es veiessin. En aquest mes també anàrem pel camí del cementiri de sa vileta per anar cap a Calvià i tornar a ciutat per Bunyolí.

DESEMBRE.

L’any ha acabat amb un mes amb 5 caps de setmanes amb sortides que ens han deixat unes un bon regust de boca i  altres   no tant. Així el primer dia del mes ens anàrem per terres del Llevant per veure, ara que ja tot està mes en calma, els efectes de la devastadora turmenta que assoli aquell indret de Mallorca. La volta no tingué massa secret i l’únic  novedos fou recuperar els tiranyets de per son corb i na penyal. A la volta que férem pel territori Arxiduc inaugurarem una senzilla connexió que ens permeté fer la baixada de Miramar fins a les cases de bany de s’arxiduc que feia anys que no fèiem.

Com fa ja bastants anys de nou per aquestes dates férem el Soller Expres que sorprengué bastant a les noves incorporacions: en benji i n’electric. En aquesta volta presentarem el camí vell de sa Figuera que encara mai havíem incorporat a cap volta. En el tercer dissabte del mes tocà Tramuntana Nord i per això anàrem rodant des de Lloseta fins Pollença per camins cap a Campanet i Ullaro i tornarem pel camí vell de Lluc i Miner  amb un gran pateo pel mig que nomes feren els mes valents. Acaba el mes amb una volta que s’havia pensat de bon rotllo i que acaba precisament amb tot el contrari. El recorregut era senzill i rodador ja que anàrem fins a Pina per desprès recordar els caminois de per Costitx.

Tot i això el mes important d’aquest mes fou el sopar de Nadal en que s’anomenà com a Sectari de l’any en Bordils, persona que s’ho te merescut sobradament i que segur que no ens decepcionarà posant seny quan ens faci falta.

Acomiadarem  l’any amb el tradicional brindis en el pas del ventall  que enguany tingue una primera convocatòria a les 8:30 i una altre a les 13:30.

Vist en perspectiva l’any , de nou,  un es sorpren de la quantitat de coses que hem fet, potser els descobriments no han estat espectaculars, pero nomes el tram del camí vell de Puigpunyent o la baixada a Galatzo ja valen la pena. A nivell de viatges, tot i que no n’hi va haver per primavera, el de l’Estiu i el de la Tardor foren tot un èxit. En aquest aspecte l’aparició de la nova linea de vaixells a Tolon ens obri un munt de possibilitats i com no també destacar el tema de la furgo Secta d’en Bordils al que sempre estarem agraïts.

Tècnicament enguany no podem dir que hi hagi hagut cap revolució a nivell de les nostres bicis, si de cas el mes singular ha estat l’aparició d’una elèctrica a les nostres voltes, que esperem que aviat es converteixi en una bici de veritat.

I que ens depara l’any que be, no ho sabem, però esperem que com a mínim puguem seguir amb les nostres fites anuals tant de sortides de dissabte com de viatges, que el bon rotllo sigui el màxim possible i que perque no reiniciem de nou les netejas que tant falten a alguns camins.

Ah i que el blog sigui viu, perquè tal com va dir en Joan, qualque dia potser serà el que ens ajudarà a recordar tots aquests meravellosos moments que hem passat amb les nostres bicis.

Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.