Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

miércoles, 20 de noviembre de 2013

Un video, ara que ja fa fred

Com que  ja ha arribat el fred, un video per encalentir motors esperant a veure si enguany tindrem neu per la serra.
Instinct in the Monashees from Rocky Mountain Bicycles on Vimeo.

Per Maristella i na Burguesa, sbt 9 nov

Crònica de fa dos dissbates
Les previsions de temps eren dolentes, així que s’havien fet dues propostes : la primera era  fer una volta no massa enfora de Palma, per si  en un moment donat tocava “tocar el dos” i l’altre era anar a fer net qualque camí si plovia. Evidentment tot d’una sortiren els dissidents que el que volien era anar amb bici, "ells havien fet feina tota la setmana i nomes esperaven el moment d’anar a colcar ", bla , bla, bla.
Be que els hi agrada baixar per es burotell o pel cami d’en cecilio etc, etc i si no hagués estat per les nostres neteges ara no existirien.
La qüestió es que al final no va ploure i ens arreplegarem un bon grapat a les 8 a on sempre: Andreu, quico, raul, miky, bigel, vp, jeroni, pere, salvador,rol, torner, joan, mapes i una nova incorporació en Lluis “tatoo”
Partirem segons  el pla establert cap a Sarrià i son Malferit, per pujar cap a l’ermita de Maristella amb les seves terribles rampes que pujarem cada un al seu ritme. A dalt ens agrupàrem i baixarem pel camí clàssic cap a la vall de Superna. Com  que darrerament sempre baixem per nous variants i tiranys varem decidir recuperar la opció tradicional ja que  feia molt de temps que no  l’empràvem. En arribar al olivar girarem per anar pujant cap es grau pels magnífics camins dins l’alzinar fins que al final sortirem per son Noguera i acabarem de pujar al coll per asfalt.
Sense perdre gaire temps baixarem a Puigpunyent pels tiranys del cami vell i en arribar al poble, com que no teníem clar a on aturar i era relativament prest, decidirem continuar. Partirem cap a son Net i pujarem pels caminois de dins l’alzinar. En arribar a dalt pensarem que si seguíem el pla establert tindríem que berenar a Galilea i com que érem un munt, allà se’ns faria el mati, així que decidirem tombar cap es Capdellà pel camí d’en Cecilio. 
Desprès de l’aturada de rigor davant la plaqueta commemorativa que va fer n’Andreu continuarem  directes cap es Capdellà. Panxa contenta, continuarem cap el torrent de Santa Ponça, tiranys de son bugadelles i els divertits i tècnics camins de s’Hospitalet. En arribar a la pista de les guixeries ens trobarem un guarda al que convencerem de que passaríem per les canteres en un moment i enfilaríem directes cap a costa d’en blanes. Dit i fet. A la urbanització es produí una petita desbandada , no esta molt clar si a causa de que tenien presa o perquè no es volien enfrontar a la pujada fins a les antenes o puig del pi de ses creus.   Realment  la pujada va ser una petita penitencia, en que els que ara darrerament anem al vago de coa patirem com a cans ,com diria en tia. Tal com estava previst  no trobarem cap caçador ja que pel migdia no es hora de passejar amb escopetes i per això ens atrevirem a ficar-nos per allà en plena temporada.
Crec que a tots els Bikers ens aniria molt millor si respectéssim aquesta norma, No entrar a cap vedat com na burguesa, son Segui etc  a primeres hores del mati dels dissabtes i diumenges.
En el coll des Pastors ens dirigirem cap el talla focs de la base i així entrarem a Palma per una de les arribades mes espectaculars que tenim. Ja  a baix, ens dividirem uns cap son Dureta i i els altres cap a son Muntaner .
Bona volta per un dia en que no estava gens  clar si podríem arribar a sortir.
70 km i 1800 de desnivell


miércoles, 13 de noviembre de 2013

Relaxing Vuelta a Ibiza en MTB con Bullit de Peix: Día 3



Sant Antoni – Eivissa  70km 1.700m de desnivel


Església de Sant Agustí d'es Vedrà



Nos levantamos con el bullit de peix todavía fresco en el recuerdo y nos entró hambre.  Nos fuimos a un bar donde había un “berenar ciclista” como Dios manda: Café con bandejas de churros.  Después de este desayuno tan saludable empezamos a rodar por las fantasmales calles de Sant Antoni.  Pasamos por la calle de las putas, las drogas y los cabarés chungos intentando no pisar jeringuillas ni botellas rotas, seguimos por el paseo un rato y enseguida nos adentramos en caminos rurales.  La pista era agradable y el terreno ondulado con subidas  y bajadas suaves hasta que llegamos a la aldea de Sant Agustí d’es Vedrà donde paramos para hacernos la foto de rigor y seguir hacia nuestro primer y más duro objetivo del dia: El Pujol de Sa Caseta.  

La subida, al principio por una pista que bordeaba el techo de Ibiza (Talaia de Sant Josep, 475m), se alternaba con alguna bajada.  Poco a poco la subida se hizo más constante, el camino se estrechó y de cada vez estaba más roto.  Nos iba chupando la energía poco a poco.  Las rampas finales ya nos pillaron bastante faltos de fuerzas, unos bikers que habían hecho la subida por el otro lado nos dieron paso pero a pesar de todo solo Biel consiguió hacer un 0 – con mención de honor para Fran con un único pié.

Las vistas del Vedrá y de Formentera eran magnificas.  Se veía incluso Denia, pero no Guadix  que en el barco de ida un camionero se encargó de poner repetidamente en el mapa y fue la coña del viaje.  Intentamos ver Mallorca pero hasta ahí tampoco llegaba la vista, a pesar del dia tan bueno que teníamos.  Mas fotos y bajada por las duras rampas de cemento y luego por una pista ya más agradable hasta es Cubells donde comimos con el contraste entre un grupo de monjas que miraban las vistas y otro de ángeles del infierno que ocupaban la mesa de al lado. 

Menu:  me lo iba a inventar pero reconozco que solo tomamos unos pambolis como si no nos sobrara la pasta.  Nos dio tanta vergüenza que estuvimos a punto de dejar una propina de 50€ para aligerar un poco el peso del camelbak.  Rellenamos agua (si, a precio de super; no era nuestro día) y seguimos rodando hacia Ibiza dando varios rodeos que iban desde la costa hasta el municipio de Sant Josep, con 2 subidas más suaves. En el primero bajamos hacia Cala Jondal para rodear el Puig d'en Cirer y bajar  en dirección al aeropuerto hasta la carretera Ibiza - Sant Josep.  La segunda subida se adentraba por el Puig d'en Mariano y despues la subida por la Serra d'en Font.  Después casi todo bajada entrando en Ibiza City desde el Puig d'en Negre. 
Fue en la segunda subida donde Biel tuvo la única avería del viaje: se rompieron las soldaduras de 2 piñones a la araña del cassette y quedaron colgando.  Tuvo que llegar hasta Ibiza usando solo los piñones más grandes o los más pequeños… Un pequeño detalle en una vuelta casi perfecta donde la cohesión (sic) fue la nota predominante.  Llegamos a Ibiza por el mismo camino que tomamos para salir de ella, hacia las 4 de la tarde.  Limpiamos las bicis, fuimos al puerto, algunos compramos flaó para nuestras respectivas, y aquí se acabaron las andanzas de Locomía en Ibiza… o no??  Claro que no!  Falta la parte más importante: la cena!  Nos dirigimos a una pizzería con vistas al puerto y nos pusimos ciegos de mozzarella, prosciutto y orégano.  No estaban mal, aunque comparado con el bullit de peix de la noche anterior todo sabía a poco.  Un amigo de juventud de Fran nos acompañó en la cena y luego nos escoltó hasta el puerto.  Embarcamos y así, con la imagen del barco de Balearia navegando hacia el horizonte, acabamos esta crónica de una gran vuelta de otoño.


Ruta dia 3


Ruta entera.  Comparar con el mapa a vuelapluma sobre servilleta de VP en la anterior entrada




Relaxing vuelta a ibiza en mtb con bullit de peix

 Día 1 día de todos los santos – Ibiza- Santa Eulària. 60Km- 800 m desnivel 

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5624610


Mapa de la vuelta, realizada por VP a vuela-pluma en mantel-servilleta


Como todo mes de Noviembre tocaba la salida otoñal, el año pasado toco Mallorca y este año tocaba la hermana pequeña “Ibiza”. VP, Biel, Salva y yo seríamos los únicos intrépidos sectarios que se embarcarían en esta aventura. Quede a las 6:40 con mi vecino-Biel para bajar rodando, tocaba madrugar ya que teníamos que coger el barco de las 8:00. A la altura del paseo marítimo nos encontramos con los efectos de la noche de halloween; basura a doquier y borrachos disfrazados, que caminaban como walking deads por el carril bici, ya que al seguir la línea de puntos, podían andar casi en línea recta. En estas, estuvimos a punto de atropellar al conde drácula, y fuimos testigos de cómo el hombre lobo intentaba desesperado parar un taxi. En fin, cosas de la noche de halloween. A la llegada a la estación marítima, reunión de grupo con VP, y Salva y embarque. El trayecto fue rápido y tranquilo y a eso de las 10:30 estábamos en Ibiza.
Antes de empezar nuestra aventura nos quitamos un peso de encima, ya que gracias a un contacto de VP de la vuelta a Ibiza, que por la módica cantidad de 75 euros portearía nuestras mochilas a los diferentes puntos del recorrido.
El primer día de vuelta discurre por el interior de la isla y se contemplan paisajes de interior, con numerosas muestras de sus típicas iglesias, pequeñas y blancas que quedan enmarcadas por el azul de Ibiza.


Iglesia de San Rafael

 Las pistas de esta etapa son bastante fáciles y las subidas cortas (ideales para iniciarse en el mtb), por lo que no tuvimos que poner pie a tierra, lo único que añadió un poco de picante a este primer día fue el track que seguíamos, algo anticuado e impreciso, que nos forzaba a estar atentos e interpretar sus designios.


El viaje trascurre por la Ibiza más rural, pasando por pistas de tierra, bosques de pinos y algunas trialeras cortas e intensas, que nos llevaron casi sin darnos cuenta a Santa Gertrudis de Fruitera. Un pueblo con encanto que se encuentra en el centro geográfico de Ibiza. Allí, seducidos por el calor de una de sus muchas terrazas, (desestimamos la opción pan boli aconsejada por Andreu), y tomamos la opción paella de marisco, acompañada con una ración mejillones y del repetitivo pan con alioli, dando paso al inicio del gasto desenfrenado de nuestro tour gastronómico. La paella fue regada con unas cervezas, y acompañadas por unos buenos postres, había que hacer tiempo y que mejor que gastarlo en comer bien y con buena compañía.

 Además como distracción-espectáculo, teníamos los clientes del restaurante, la mayoría extranjeros y de los que no supimos con certeza si estaban disfrazados o vestían así, y si estaban bajo los efectos de diversas sustancias o era sus forma normal de comportarse, “Ibiza is different”. Con las pilas cargadas iniciamos la marcha, el recorrido que nos quedaba transcurría por pistas de tierra y algo de carretera que nos llevaron casi sin darnos al final de la etapa llegando a uno de los municipios más importantes de la isla, Santa Eulària (Alojamiento en media pensión en hotel Duquesa por 46 Euros), ciudad abierta al mar, famosa por su río y por su puerto deportivo por el que accedimos con la luz del atardecer. Durante ese día y los siguientes sentimos el recuerdo de Toni muy cercano a nuestros corazones, la similitud de la situación; un viaje en mtb con amigos, con aquel tracks del volcans del mes de junio. Nos hacía volver a vivir ese último viaje en el que compartimos pedaladas, penurias, risas y cervezas.


 Día 2 Santa Eulària- Sant Antoni 77km – 2.100m desnivel 

La etapa más larga y dura del recorrido, pero con el encanto de poder disfrutar de la costa ibicenca. Tras un desayuno potente, salimos sin demora a las 9:00 rumbo a San Antoni.


 Tras unos primeros kilómetros rodadores de interior, a la altura del km 14, nos espera una de las subidas más exigentes del recorrido el Puig del Teixidor (431m altura), pista rota arenosa con pendiente, y con el ingrediente extra de tuberías de plástico semienterradas, ideales para hacer patinar las ruedas.


 El día está despejado y nos acompaña un Sol radiante que nos ilumina más de la cuenta durante la subida que unido a la dificultad de la pista, nos haría poner a todos los pies a tierra. El premio de ganar altura consiste en empezar a divisar las bellas costas ibicencas.
Puig del teixidor


Luego vendría un recorrido por un bosque frondoso de pinos y la sorpresa de una vieja conocida de Mallorca “la valla”, algo que afortunadamente en Ibiza brilla por su ausencia y que todo amante de la naturaleza/mtb agradece.


 Avanzando llegamos a una divertida trialera de subida que discurre por una zona quemada. Nos parece divertida y vistosa en esas condiciones, por lo que nos imaginamos la maravilla que debía de ser cuando transcurría en un bosque frondoso antes del inciendio.

Vamos perdiendo altura hasta llegar a Cala Portinatx, donde se inicia el típico sube y baja constante cercano a la costa. Con la referencia del faro del Moscarter, vamos avanzando en nuestro camino, y podemos disfrutar de la belleza salvaje de la costa norte, con sus acantilados e islotes enmarcados entre el mar y el horizonte.

Faro del Moscarter (el más alto de Baleares)




Cala Albarca


 Enlazamos con la carretera y bajamos hasta Port de San Miquel donde paramos a comer. En esta ocasión teníamos prisa y no queríamos una comida sofisticada, lamentablemente el único restaurante que estaba abierto era uno especializado en pescado y marisco a pie de playa, y a pesar de pedir pechugas de pollo y unos postres salimos algo escaldados. Basta decir que la factura en agua para 4 personas, ascendió a 24 euros.

 Reanudamos la marcha y alternamos tramos de costa desde donde divisamos Na xamena, con algunas trialeras de interior (Senda roca plana) realmente divertidas y técnicas en algunos tramos.

Antes de llegar a Santa Agnés de Corona, pasamos brevemente por carretera donde vemos unos extraños patinadores y subimos el segundo repecho del día alcanzando los 400m, pero menos exigente técnicamente. Bajaríamos hasta llegar a Cala Salada, donde bicicleta al cuello, toca subir escaleras.


Luego vendría un poco de pista y llegada al destino final Sant Antoni de Portmany, ciudad famosa internacionalmente por sus magníficas puestas de sol mirando al oeste, hacia la bahía. Decidimos comprobarlo y nos dirigimos hacia el famoso Café del mar, donde pudimos disfrutar de este espectáculo natural.



 El ritmo de la etapa fue bueno y homogéneo, casi todo el tiempo fuimos los cuatro mano a mano y no hubo averías ni caídas, que más se puede pedir?. Por último, nos dirigimos al Hotel Florencio, donde por un precio de 12 euros, pasamos la noche en un apartamento reformado y limpio de dos habitaciones, con una excelente relación calidad/precio. Dentro del tour gastronómico esta también era la noche reina y encargamos un bullit de peix en Can Pujol. Espectacular…….


Nos gusto tanto y acabamos tan llenos que come penitencia y para “estirar piernas” nos fuimos al hotel andando, y eran más de 5km….




domingo, 10 de noviembre de 2013

DE CAMINS. CAS BERGANTET.

AVUI TOCA UN TOSTON ¡¡¡

Ara ja fa un any que avisarem que pareixia imminent el tancament del camí de cas berganatet que ens permet connectar les baixades de sa comuna per  sa coma d’en bustante  amb la de sa coma gran.

Com darrerament s’està demostrant, els problemes per molt que passi el temps no es resolen per ells tots sols. Així que comença a ser hora de conscienciar a la gent de que hem de fer qualque cosa al respecte si no volem perdre aquest camí que també  ens permet connectar el Raiguer amb Bunyola.

CONSIDERACIONS  GENERALS

La llibertat de circular o desplaçar-se pel país així com a gaudir del medi ambient i la natura son drets recollits a la Constitució. Però Aquests drets topen amb un altre dret també recollit a la constitució (tot i de rang inferior, ja que està delimitat per la seva funció social ) que es el de la propietat privada i  que es concreta quan aquesta, exerceix la potestat que li atorga la legislació civil que permet el tancament de finques. Aquest conflicte, al nostre país, és resol  a traves dels camins públics ( A Alemanya, curiosament, s’estableix un dret de pas universal que nega el dret de tancar finques rustiques) i es per això que el manteniment dels camins públics es fonamental.
A falta de una legislació especifica de camins, la seva regulació l’hem d’anar traient d’altres lleis i de la jurisdisprudència.
Així a grans trets podem dir:
En base al art 339 del Codi civil, entenem que els camins públics son infraestructures i per tant, bens immobles  ( inventariables) públics.
Com a part del domini públic són: inalienables, inembargables i imprescriptibles, es a dir que no es poden vendre, no poden ser apropiats i no prescriuen, per tant encara que algú ocupi un camí durant anys la titularitat no canvia. Inclús havent desaparegut el seu traçat la figura jurídica persisteix i en qualsevol moment l’administració en pot tramitar la recuperació.
La titularitat i competència dels camins públics pot ser variada, des de l’estat en les zones de costa, als consells en camins considerats com a carreteres provincials, etc, però a nivell general segons l’art 74.1  del Reial decret Legislatiu  781/1986   és diu que son bens d’us públic local els camins i carreteres, places... de les quals sigui de la competència de l’entitat local. Al art 25.2 d) de la  Llei 7/1985 de bases de regim local s’estableix que els municipis  han d’exercir les seves competències en matèria de conservació de camins i vies rurals, per  tant podem considerar que de manera genèrica els camins son bens públics locals.   Per altre banda i en referència al anterior article esmentat hem d’entendre que  quan es fa referència a la  “conservació”  això també inclou garantir el us o servei públic del camí.
Ames a mes, no hem d’oblidar el deure de tota administració de defensar el seu patrimoni  i el interès general.

Per acabar hem de dir que segons la jurisdisprudència,  s’entén que els camins són públics si se n’acredita suficientment la possessió o l’ús públic. No es determinant el fet que no figurin al inventari de bens  del municipi o que estiguin inscrits al registre de la propietat com a privats.
Així entenem jurídicament com a  us públic d’un camí: l’ús immemorial d’aquest.

La recuperació d’ofici. Es la figura amb la que l’administració pot recuperar l’ús o possessió d’un camí públic, aquesta és una potestat administrativa de caràcter reglat no discrecional i es obligatori que l’Ajuntament l’exerceixi.
El procediment estableix que s’ha de requerir acord previ de la corporació municipal per donar inici a la via administrativa, acompanyat dels documents acreditatius de la possessió. ( sense perjudici de que si la usurpació te aparença de delicte es posi en coneixement de l’autoritat judicial )
L’acreditació de la possessió tal com defineix la jurisdisprudència (STS 7721/2005) no es necessària que sigui la de la  plena titularitat demanial, però si es exigible un principi de prova i aquest pot ser mitjançant: Documents, Cadastre, Inventari de bens, Inscripció en el registre de propietat i testimonis.


EL CAMI DE SA COMA D’EN BUSCANTE.

El camí de sa coma d’en Buscante, es un dels camins d’accés a la comuna de Bunyola (finca publica ) i parteix des del camí de sa Coma Gran( a ca na moragues) i arriba  fins al camí de sa penya des llamp ja dins la Comuna.
Es per tant un camí amb una clara  utilitat publica, ja que permet als habitants del poble de Bunyola accedir de la manera mes curta i senzilla a una zona concreta de la Comuna.
Per altre banda aquest mateix camí també es  el que serveix per donar accessibilitat al redol de cases que hi ha al començament de la coma d’en Buscante: Can Buscante, Can Morro, Cana Picarola i Cas Bergantet.
Com abans ja s’ha  esmentant aquest camí es el mes lògic i senzill per anar des d’aquestes cases fins al poble mes proper, que es Bunyola.
En l’actualitat, Can Buscante, Can Morro, Cana Picarola tenen accés rodat directa des de la carretera de Bunyola- Santa Maria, però aquest camí es de recent construcció tal com es pot veure a nombrosa cartografia antiga  (Mascaro Passarius, etc) ja que abans nomes hi havia una connexió amb l’antic camí  reial de Bunyola a Alaró que passava per Son Torrella.

Des de temps immemorials sempre s’ha pogut transitar lliurement per aquest camí, ja que les barreres per a vianants sempre han estat obertes i tothom sempre n’ha tingut consciencia del seu caràcter públic.

Ames a mes, hi ha nombrosa documentació que ho ha acredita i son una prova fefaent de la seva naturalesa com a camí públic.

CADASTRE
Segons Cadastre, el camí es la finca cadastral nº 9018 del polígon 3 de Bunyola amb referència cadastral  07010A003090180000SK  A la fitxa cadastral aquesta finca està definida com a via de comunicació de domini públic.


INVENTARI DE CAMINS DE BUNYOLA
Segons l'Inventari de Camins de Bunyola realitzat pel Consell de Mallorca.
El camí de sa coma d’en Buscante està inventariat com el nº 19 i a la fitxa d’aquest camí es citen  nombroses referències documentals sobre aquest.
Es tal l’evidencia del caràcter públic d’aquesta via que a la mateixa fitxa no es considera necessari obrir cap expedient d’investigació i nomes es recomana la seva inscripció al inventari de bens municipals.


TRAM DE CAS BERGANTET.
Recentment  la finca  de Cas Bergantet ha canviat de propietaris, i aquests, tot i que la informació que acredita que el camí es públic ja existia abans de la compra, han decidit impedir el lliure pas pel camí, Així han Tancat  les barreres i en el tram mes alt, estan intentant fer-lo desaparèixer omplint-lo  de branques  i pedres provinents del desmuntatge de  parets i marjades properes.

Així es manifesta una clara intencionalitat d’apropiar-se d’un be públic i d’impedir el lliure transit per aquest.

CONCLUSIONS

En base a les consideracions fetes, es pot afirmar clarament que el camí de sa coma d’en buscante es un camí públic que de sempre ha estat respectat i així ho entén la població en general.
Que existeixen proves documentals que també ho acrediten.

Per tant es un deure per part del ple de l’Ajuntament de Bunyola, vetllar per el “manteniment”  dels seus camins  i iniciar   l’expedient de recuperació d’ofici per restablir el lliure transit pel camí.


REFERENCIES:
- Informació general bestreta del llibre
“ En defensa dels camins públics”.  Consell de Mallorca . Autors varis



martes, 5 de noviembre de 2013

Travessa Pollença-Valldemossa, o Crònica d'una GRAN VOLTA. Dsbt 2 Nov


Ja feia més d'una setmana que en parlavem... ja que no anàvem a Eivissa, potser estaria bé fer una volta llarga, dinant per es camí.

I així ha estat, a les 9h mos vèiem al camí de Pollença a Lluc en Torner, es Tiburon, en Pere, Miki, Gerard, i aquest Becari. Pujada a on es Tibu ha imposat un ritme dur -com ja intuiem el perquè, no li hem entrat al joc-, i hem optat per un ritme alegre, però cohesionat. 
Binifaldó, i una decisió ràpida: anem per el Coll Pelat. Magnífic tirany fins es coll, i millor baixada per es tirany que creua sa pista. 
Abans de les 11 ja berenàvem al forn de Lluc i cafès al bar. Aquí es Tibu se destapa amb el que tots ja sabiem: se'n torna cap es cotxes. 
Seguim per sa Font Coberta, Coll Romaní, amb s'angoixa de que hi havien molts de cotxes a s'entrada, però no mos trobam a ningú. Ctra fins al Gorg Blau, i com avui tenim sa guixa per amunt, decidim agafar es camí de metro que va  d'Almallutx fins a sa canal d'aigua. Barrera sense pany i per endins... pista, camí de metro, ciclable a trams, i qualque tros a peu, i canal d'aigua, ja directes cap a Cúber.
Repostatge d'aigua, i anam cap es Coll de l'Ofre per a baixar per es barranc...sí, dur, però si aquesta maravella la trobàssim a un viatge a l'estranger, bé que "flipariem"...
Així, a les 14h dinavem uns magnífics pepitos de llom al lloc recomanat per en Torner, i amb unes bones jerres de panaché feim un brindis a la memòria d'en Toni.
15.30h i partim cap es camí des Castelló i Camí des Rost, que en 45 minuts mos planten a Deià. Decidim fer ctra i pujam sa Pedrissa tots junts. 
Valldemossa, s'Esgleieta, i en Miki se'n va directe a Palma -pareix ser que frissa-. Els altres anam cap a Sta. Maria, on en Pere se desvia cap a Biniali, i els tres que quedam a les 18h arribam a ca'n Gerard, a Binissalem... 
Com si d'un gran dinar se tractàs, on no poden faltar ses postres, anam tots tres a recollir sa furgo i es cotxe de Pollença, i aprofitam per anar recordant es magnífics moments d'aquesta volta, que tan bon gust de boca mos ha deixat a tots. 

Així, 90km, i 2200mts de desnivell, a una volta a on sa cohesió ha estat es secret!!

Becari

NOTA: En saber transferir fotos des mòbil a s'ordinador ja les penjaré...

viernes, 1 de noviembre de 2013

MARINA DE LLUCMAJOR, dsbt 26 nov.

Enguany l’estiu no  se’n volia anar, mentre nosaltres colcàvem per la marina de Llucmajor en Toni vivia el seu penúltim dia, així el diumenge abans de saber que tot s’estava precipitant encara ens va donar  temps a muntar el vídeo de la sortida. Però per  l’horabaixa ja nomes hi havia ganes de mirar fotos antigues i recordar-lo tal com era. 
La crònica ha quedat a mig escriure i ja no hi ha ganes d’acabar-la , però tal com ens va dir la seva dona, no ens queda mes remei que  continuar pedalejant, Això es el que ell volia.
En Toni se’n va anar i el hivern va arribar  en furiosa turmenta. No hi ha ganes de continuar escrivint, així que d’aquell dissabte nomes ens quedarà el vídeo tot i que estigui amb algun error.