Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

viernes, 18 de marzo de 2011

ESTIRANT SES CAMES,CEMENTIRI VILETA, SON ROCA;BUROTELL j17m

By Miki
Bueno hoy en la rotonda Moyos,Torner,Juan de maria,(Hermanos Mascaro) Jaume,Bruno y Miki,al final Moyos nos convence y hacemos otra ruta y nos vamos direccion la vileta y para arriba hacia la trialera del coche quemado que para soltar piernas esta muy bien,nos tiramos hacia abajo y salimos a la carretera de puigpunyent,nos vamos direccion son roca y subimos por los caminos hasta llegar arriba con el corazon a mil,bajmos y volvemos a salir a la carretera y Moyos decide abandonarnos ¿estara petado?,segun el tenia cosas que hacer.
Los demas seguimos por carretera hasta puigpunyent,donde repostamos agua en la fuente y tiramos por las dreseras hasta el camino que nos lleva hacia el burotell del cual disfrutamos como siempre.
Salimos a la carretera y los hermanos Mascaro deciden irse por los tordos,nosotros subimos sa creu y bajamos por las dreseras y Toni y yo nos vamos a limpiar las bicis y para casa.No se que pasa con los jueves que en teoria deberian ser algo mas suaves que los martes y al final acaban siendo un curro importante y llegas a casa bastante doblado.
Al fianl por calculos estimativos creo que han salido 45kms 3:30h y 900 de desnivel

martes, 15 de marzo de 2011

COMUNA DE BUNYOLA, m15m

By Miki.
Bueno hoy en la rotonda heramos unos cuantos Moyos,Fran,Vp,Aldo,Juan de maria,Torner,Biel,Becari y Miki.
Salimos direccion comuna y Vp decide llevarnos por unos caminos parlelos a las vias del tren y luego vamos hacia caubet y comuna,empezamos a subir y empieza a llover "ya nos lo imaginabamos" poco antes de llegar arriba nos cruzamos con los bunyola niner racing team,nos paramos nos saludamos y ale a seguir.

Nos vamos hacia la coma Den Bustamante y cada uno hace lo que puede esta mojado resbala pero tan bonita como siempre esta bajada,una vez en la carretera nos vamos hacia s'estremera y de alli hacia palmanyola y pasatemps donde yo me pego un costalazo ya que me patina la rueda delantera iendo bastante rapido,al final no es nada solo el susto.
Son Sardina de buen rollo y cada uno a su casa a reponer fuerzas y prepararse para el jueves,que si el tiempo lo permite saldremos a dar un paseo.Creo que han salido unos 50kms y 3:30h, 900 m desnivel.

sábado, 12 de marzo de 2011

MENORQUINS: ALCUDIA – LLUCH - MASSANELLA. S12m

No hi ha res com una bona volta perquè a un li fugin els mals rotllos. Una setmana difícil, un projecte que es preveia un desastre i sorprenement tot ha anat be. En Tià Largo, tenia uns amics menorquins que venien a Mallorca i volien fer una volta per la serra, així que ens va demanar que els hi acompanyéssim. Però tot anava a la contra, el grup estava una mica cansat d’anar a Lluc, ja que les darreres voltes s’havien sortit una mica de les previsions generals i volien variar de recorreguts. Les previsions del temps eren dolentíssimes i s’esperaven pluges. Per acabar, les carreteres de Campanet- Pollença i la de Pollença –Lluc estaven tallades per un rally. Amb tot aquest condicionants havíem intentat imaginar quina volta es podia fer i l’únic que s’havia aconseguit era que aquest narrador va quedar curtcircuitat. Serà el que tingui que ser.
9,00 Port d’Alcúdia, Hotel Viva Tròpic. 8 valents s’havien atrevit a sortir, tot i que a Ciutat plovia: Rol, Cecilio, Raül, Anton, Tia, Frenando, Marc i Mapes mes un munt de menorquins, s’havia dit que serien 25, no se si hi eren tots, però eren un munt. Partim cap a Pollença, cercant carreteretes i alguna pista, al primer torrent que hem d’atravessar en Largo pega pedalada i espenya la cadena, reparem i seguim cap a son Brull on es agrupem.
Agafem el camí des Pontarró per rodejar “u puig“.Nova averia, un menorquí espenya la patilla de canvi i l’arregla. Travessem Pollença, pont romà i camí vell, al sortir a la carretera, en Tià de nou te averia, no se que ha fet però ha rebentat el canvi i devers 5 ràdios. Adéu a l’amfitrió de la volta. Els sectaris ens quedem com a guies del grup. Comencem a agafar ritme i cada un puja com pot. Ens agrupem a Menut i d’allà via directa cap el monestir on en largo havia avisat a la posada que hi aniríem un munt. Bon berenar mentre ens intentem eixugar com podem una mica, no ha plogut molt, però alguna arruixadeta ha caigut. 5 euros: pa amb oli mixto, beguda i cafè.
Decidim continuar la marxa, realment amb tanta averia s’ha fet tard i son l’una, però hi ha ganes, així que decidim enseyar-los la baixada per pista mes llarga que tenim, massanella. Pugem fins el coll de mancor , uns millors que els altres i d’allà per avall. Algun es va aturant perquè els braços no els tenen avesats a baixades tan llargues.
A la fi, arribem a les cases i d’allà cap a Caimari , Binabona i Es castell. Allà en Cecilio com que coneix a no se qui, demana permís per passar i seguim fins a Campanet, anem a cercar la baixada del sant crist i desprès anem ja cap a les coves i fangar. El grup comença a estar cansat i ara la plugina ja comença a ser mes forta, arribem ala carretera de Sa Pobla Pollença i ens desviem cap el camí vell d’Alcúdia a Lluc.
Amb l’aigua i el cansament el divertit tirany es fa afeixugós i en acabar tots ja ens miren en ganes de que ja els hi basta, els hi explic que era la millor opció per no tenir que fer la carretera principal ni fer grans volteres. Ara ja via directa cap al port. Amb una bona aigua, 87 km, 1500 mt de desnivell i un bon record d’una molt bona gent. Aquets Menorquins me fan enveja, un grup d’uns 25, amb al·lotes incloses, aguantant estoicament vuitanta i busques de km davall l’aigua amb molt bon rotllo.

Per altre banda alguns de grup de Palma han arribat a sortir i aixi ens ho ha contat en VP.
Con la prevision de lluvias durante todo el dia, no quiero echar la toalla y pongo el despertador a las 6.30, oigo el zumbido y lo primero que hago al levantarme es asomarme por la ventana, no esta llovi,endo, pero ha llovido. Soy optimista pienso que se podra llevar a cabo la salida, 7.45 cuando me dispongo a salir esta lloviendo, ¿que hago? meto la bicicleta en el coche y me dirijo al punto de encuentro, cuando llego no hay nadie ¿que haran los otros?, a las 8 aparece Pere en bici, sigue lloviendo, pero es de la opinion de que hay que salir cambiando la ruta, de acuerdo salgamos, llamamos a Biel no contesta, juan Bike si diciendonos que prefiere quedarse en casa colocando cortinas. Nos decididimos a salir los dos solos y cuando nos disponemos a ello, aparece Jon Ander empapado. Salida de los tres direccion a Bunyolli , al llegar a la barrera de abajo nos paramos para quitarnos el Gore, preferimos mojarnos antes que pasar calor. Subida hasta Sobremunt, para segidamente bajar hacia Cas Metge,la lluvia sigue cayendo el terreno esta empapado las piedras resbalan, peo la bajada es divertida. Siguiente etapa Campaneta y Coll de Estellencs, la subida desde Sa Campaneta la hacemos por las marjades, el terreno esta resbaladizo, lo que exige fuerza y tecnicalo que lo convierte en una gozada. Ya en el Coll nos hacemos las fotos para dejar constancia. Proximo objetivo Son Forteza, nos atrevemos, no habra nadie por fuera con este tiempo y asi es pasamos sin problemas. Subida hacia Galilea para desviarnos hacia el Sancta del MTB Es Burotell, bajada de lujo gozando como posesos con el suelo mojado al igual que nosotros que ya vamos empapados. Ya abajo nuevo conclave, ¿hacia donde? a pesar de estar chorreando tenemos ganas de mas, pues alla vamos Coll des pastor, Na Burguesa, Genova y cada para su casa. 60 Kms. 1400 m. de desnivel habiendo disfrutado como enanos. VP

ES RATXO/ GALATZO. J10m

Salida de jueves, es decir algo tranquila y rodadora. Se propone completar lo que no hicieron el martes es decir la parte de Puigpunyent. 16,00 en la rotonda Miky, Torner,Jeroni, Manuel (veterano mtbkr que creo que solo habiamos coincidido en una de las vueltas por Mallorca) Fran i mapes. Via directa a Puigpunyent y de alli por caminos dentro del encinar hacia la reserva, Es ratxo de donde salimos ahora por el torrente, y Galatzo.

Al salir de alli cojemos el sendero del torrente que desde las lluvias torrenciales de este año esta bastante confuso. Al final salimos por ses algorfes hacia Calvia por el nuevo carril bici que nos ha hecho Cecilio.
De alli vamos a buscar el cami de son Boronat. Ya en la carretera vemos que la estan cerrando ya que hay rally nocturno, subimos hasta el coll de sa creu y de alli ya nos metemos por el cami vell de calvia para desviarnos hacia Son vida y asi evitarnos problemas con la carrera. 56km y 900 de desnivel.

miércoles, 9 de marzo de 2011

Na burguesa. m8m

by miky
Esta era la propuesta de salida :
Salida de la rotonda a las 16h direccion coll des tords y subir por la pista buena,una vez arriba tirar hasta las antenas y bajar por la trialera que da a palmanova,calvia capdella,por el torrente y luego meternos por la finca del galatzo hacia el ratxo y puigpunyent,asfalto y para casa. Hora de llegada estimada las 19h.

y esto es lo que se hizo:
He de reconocer que el proyecto era un poco optimista. En la rotonda Fran,Torner,Biel,Miguel bombero,Vp y un presente,salimos a buen ritmo hacia los tordos Biel lo marcaba,se ve que se queria perder,subimos la pista y al poco de llegar arriba VP decide abandonarnos ya que tiene las piernas cansadas de los esfuerzos sabatinos,seguimos la ruta y poco antes de llegar al coll de sa creu Torner pincha tic tac tic tac. Seguimos la pista hacia el coll dels pastors sin mas complicaciones y de alli nos vamos a las antenas,nos tiramos por la trialera que baja a palmanova y al poco Fran tiene una salida por orejas sin importancia,seguimos bajando y al terminar parece que hubiesemos hecho una sesion de pesas,los brazos lo notan. Ya es tarde las 6 y pico nos vamso hacia la cantera y carretera direccion calvia y hacia son boronat,nos ponemos a subir los tordos y alli algunos empiezan a pagar los sobreesfuerzos,arriba del coll de sa creu reagrupamos y nos tiramos por las dreseras ya casi sin luz y yo sin foco, aunque el instinto me deja bajar bien. Hemos vuelto a ser victimas de na burguesa, no nos a dejado salir de sus dominios, al final 50 kms y unas 3:30h, no esta mal para un martes cualquiera.

domingo, 6 de marzo de 2011

Trasto

Gracias Bihel,
Cada uno hace con sus bicis lo que quiere, unos las cuidan, otros las machacan, otros les niegan aceite y otros las ignoran, como tu. Tu sólo ves la bici como modo de estatus social y que sirve para llevarte , si no es tope gama o doble ya no montas , aunque te de igual si no rinde al 100%. El campo es para montar en la bici que te plazca. Otra cosa es que no puedas hacerlo por falta de presupuesto ( Bihel , era la más barata con diferencia del grupo con permiso de Toerner&Radon), ganas o que tu cuerpo esté tan al límite, que tengas peor tus articulaciones que los rodamientos de tu basculante. Esta vez era por necesidad, pero no me arrepiento de nada, pues ultimamente me ha dado muy buenosmomentos, no sabes la sensación que te produce en el alma (en el cuerpo te la puedes imaginar), el rodar por esas fantásticas pistas y lodazales que nos brindaste. Puede que lo veáis raro pero yo me lo paso bien así. Esta es la bici más parecida (por simplicidad)que debían usar los jornaleros de hace setenta años para desplazarse a su lugar de trabajo por la llanura manacorina bla bla bla
En fin todos queremos ser como en Europa , eh Moyos?

P.d Posiblemente y fácilmente habría acabado mucho mejor que tu. Lo que hice me encanto, te recuerdo que he rodado por el camí de son binissalom a 37/h , la vuelta después de la merienda fue también buena… Al salir de la merienda estaba pinchado. Pero el “trasto” llego sin problema con la llanta en el suelo a Manacor sólo dos bombazos. Allí invertimos los dos mejores euros para limpiar las bicis, seis minutos de una cascada caliente y jabonosa. Moyos la proclamó Karcher oficial sectaria, antes de despedirse. Reparo el reluciente “trasto” y ya solo con Joan de María (al cual conocí un poco más) emprendemos la vuelta. Pinché a pocos km saliendo de Manacor, allí saque la famosa bolsa naranja de los recambios, de la que alguna vez os habéis beneficiado, parches que no pegan y disolución disuelta, nada, a poner la cámara de Son Macià “menos” pinchada. Joan de María duda de la reparación, en Petra nos separamos. La cámara se estabiliza con la misma presión atmosférica o sea 1 Bar, así me casco los más de 11 km hasta Sineu.
Te puedo asegurar que repetiré.
Gracias.

VOLTA GAFADA, DE SINEU A LA MAR Sb5m

Desprès de l’empatxada de serra, tocava de nou Pla. La intenció era seguir amb la sèrie costa i fer una volta per la comarca manacorina, però a vegades les coses es torcen i no hi ha manera d’aconseguir els objectius. Si el cap de setmana passat, tot i ser 19, tot va anar rodat: no averies, no pèrdues, no mal temps. Aquest ha estat tot el contrari.
Per començar el tren; s’havia anunciat que per març es restablia el servei fins Manacor, així havíem plantejat partir des d’aquesta ciutat, però ahir ens enterarem de que no es així, i que el tren nomes arribava fins a Sineu. Canvi de plans i de recorregut. Com que no hi havia temps d’organitzar una operació cotxe fins a Manacor, es decideix partir des de Sineu. El que era tota la costa, des de sa punta de n’amer fins a cala murta ha quedat reduït a guaitar per cala magraner.
8,00 estació de Sineu, la gran majoria per no tenir problemes amb el revisors de SFM hem decidit sacrificar-nos i anar amb els nostres cotxes, de fet l’únic que ha anat amb tren ha estat en Miky, tots els altres a gastar benzina que ara va barata. A la fi aconseguim sortir a les 8, 30:V.P Torner, Moyos, Cecil, Raül, Largo, Joan, Joandemaria, Bigel, Pietro, Dani titan, Frenando i Mapes. 13, mal numero, un altre indici.
Cami vell de sant Joan i primeres rampetes amb alguna petita avaria. Arribem al poble i el travessem per anar fins a son Corgut, allà passem pel desviament del camí públic no autoritzat i començam la pujada a Bonany. Els mes forts i hàbils pugen sense patinar els altres posem algun peu i en Joan acaba corrent amb la bici a l’esquena perquè duia la de bici cros, ja que havia tingut que deixar la ,NO, seva bici a un Mascaró. Això de canviar la mtb per un trasto com aquest fa que depenguis de les necessitats dels clients( no coment...). Coronem i comencem a davallar, falten en bigel (l'estrella del dia) i en Frenando. Mira que es difícil perdrer -se allà dalt però hem esta uns 20 minuts fins que ens hem reagrupat.
Ara si per avall i en Joan passant les de Cain per els forts pendents de la baixada a Vilafranca. Comencem els camins argilosos, fang i fang van matxacant les bicis, en bigel s’entreté a llevar-lo i de nou es perd, apareguent per es “cruce”. 20 minuts mes per recuperar-lo. Això pinta malament. Camades i camades fins el torrent de son Caules, que amb les darreres plogudes va plenet, així que al travessar-lo tots acabem amb els peus ben molls.

Son Macià, el vertader poble, aturada per berenar dúiem ja un retard de mes d’una hora, propos una berenadeta rapida el forn, però els desestabilitzadors de Cecilio i el seu germà, volen pa amb oli, 50 minuts asseguts allà (Un dia d’aquests farem una estadística de quan de mes temps representa la presencia d’algun raiguerboy: berenars, xerradetas a cada barrera, punyides que desfan el grup...).
La sortida ja està totalment dinamitada. Els dos Joans i en moyos es retiren, preveuen que això acabarà tard i tenen ruetes ( En Joan, ames sap que ara be lo vertaderament difícil i amb el trasto que du poc farà). Arrenquem de nou i aquest narrador ja està totalment destruït moralment, aparti d’ara tot serà seguir amb desmotivació. Fangar, meravellós indret, i una guerra guanyada a mitges.

Ara ja podem entrar a dins sense anar de manera furtiva, però ens trobem tot un resseguit de senyals i fletxes que ens indiquen per on passar i que ens allunyen de les cases i d’alguns trams dels camins habituals. Un poc mosques ens comencen a aparèixer unes creus de ceràmica amb inscripcions amb alemany, ja no sabem molt cert si estam a Mallorca o pel tirol.
Escoleta del puig d’Alanar , on un grup hi ha arribat pels camins que abans seguíem per no passar per les cases i els altres per devora aquestes per un desviament que han fet els propietaris. Cales de Mallorca, (zona d’interès turístic nacional, o com destruir un paradís), tirem cap a cala bota, reconec que es enredar perquè per baixar a la cala i ha que grimpar una mica, però no vull renunciar als camins amb vistes de la costa i la sortida per dins el barranc.
Cala Magraner, espectacular com sempre, ens recorda que tenim pendent una sortida al camí de cavalls de Menorca.
Cami dels presos, crec que encara es respira l’ànim turmentat del pobres presoners que construïren aquesta via absurda, allà sempre apareix l’home del “Mazo”, arribem al collet i per avall.
La ruta proposada sortia a les braves de son Maina, per poder anar a enllaçar cap a Llodranet i el camí de plata, però els deix que surtin a la carretera i directes cap a Manacor també retallant el boci de les canteres i de l’ermita. A la sortida de la població volen un altre refrigeri i ens aturem a un hipermercat. Recobrem el track preestablert i ens fiquem al torrent de na borges, aquest petit microclima sempre sorprèn als que no hi han estat i així sortim cap a la plana de Petra.
Travessem el poble seguint l’antic traçat del tren i ja per camins asfaltats, deixant els de terra per un altre dia arribem a Sineu. L’únic bo de la volta, hem bordat el kilometratge 100km rodons i 1300 de desnivell.
este es le track realizado sobre el google earth que hubieramos querido hacer pero que no pudo ser del todo. el recorrido por fangar varia ya que ahora te desvian por otros caminos, el enlace del cami des presos a llodranet es a la brava, es facil pero hay que saltar la pared