MIGJORN:CAP SES SALINES. sb21mg

Continuem la sèrie costa, avui tocava la punta mes al sud de Mallorca, migjorn o cap de ses salines. Així que fem operació cotxes, “meeting point” camp de futbol de Campos a les 8,30, presents 13:miky, jeroni, joan, moyos, bigel, yerar, cecilio , anton, tia largo, pietro, f.fortuny (ara també titan), frenando i mapes.

Sortim direcció carretera de sa Ràpita, pel magnífic carril bici que segurament nomes nosaltres emprem. Girem cap a sa barrala i entrem de ple dins el salobrar de Campos, amb les seves llagunes i aus migratories que ens acompanyen fins els banys de sant Joan.

De nou per camins entrem dins ses arenes, cridem per avisar de que arribem i saludem a una de les propietàries que ens obre la barrera de sortida.

Travessem la Colonia per iniciar el periple de sa vall. En principi per la zona de domini públic, tot i que a qualque tros per alleugerar i evitar les zones amb mes arena fem qualque incursió per les pistes interiors.

Es van succeint les platges: es dolç , es carbó, cala en tugores on deixem el terme municipal de ses salines i es Caragol on ja no abandonarem la costa per no passar pel xalet den March.A la fi arribem al far on ens reagrupem, ja que en la primera incursió per dins sa vall ens havíem disgregat. El far ara es molt visitat i segur que amb una setmana passa mes gent que durant els vint anys que hi va estar de farer el tio d’en Joan.

Iniciem la segona part, com que a l’altre banda de la carretera del far ja no es fàcil trobar els guardes de sa vall, agafem pista directa cap a la partió del rafal. Com sempre, fem la connexió un poc a la mala, ja que no enganxem el punt exacte a on hi ha el botador.Allà ben enmig de res, ens apareix el garriguer, li expliquem que volem anar per la costa però que ens em extraviat una mica, l’home molt amablement ens diu que els senyors no volen ningú per allà ja que les perdius son molt joves. Les famoses perdius que tant volia en March i que sempre es negà a donar-les hi el marques d’Argensola, suposem que pare de les al·lotes que de jove anaven amb en VP. L’homenet ens intenta explicar com recuperar la costa ja que allò es un laberint, li deixem explicar-ho diguent-li que si a tot . El deixem preocupat omplint els abeuradors per les perdius . Partint a tota, evidentment per els camins de la finca que coneixem perfectament. Pedalegem aviat mentre el cap se’n va amb histories de senyors, contrabandistes i carrabiners: segur que el meu padrí de s’Alqueria també els coneixia tant com el pare d’en Joan que ja es passejava per allà amb bicicleta i el mausser a l’esquena quan anava a fer guàrdies a la caseta del telègraf a on arribem.

Resseguim els penya-segats i contemplem el poblat talaiòtic, avui no hem fet la visita a la cova amb el seu llac d’aigua dolça, però si mirem la boca de la cova del sant. A la fi s’Almunia on en Tia sempre diu que ens convidarà a berenar a casa seva.

Es tard i la gent te gana, així que via directa cap es Llombards, just abans d’arribar en Cecilio espenya cadena, mentre repara els altres arribem al forn i comencem a berenar a la plaça. Deixem el forn sense existències, prenem un cafetó en el bar i partim cap a Santanyi, tots menys el dos que han arribat mes tard, que també parteixen els primers: en fdo fortuny i en yerar. Magnífic camí de can torrella, amb l’església de Santany com a referent. Que devia pensar aquella al·loteta Parisina, que mes tard seria la mare des nostre Joan galera, quan arribà amb el tren tota plena de sutge en aquell poblet perdut del mon?. Nosaltres també arribem i fem un pensament: n´hi ha que tenen presa, si continuem amb el que estava previst ens queda encara fer un parell de camins pel parc de mondrago i els seus barrancs, pujar a la muntanya mes alta de la zona, Consolació, i començar a tornar. Això representa una horeta mes. A la fi, decidim retallar per arribar tots junts, així que anem cap a la carretera de Felanitx per recuperar el track que havia fet i així tornar pels camins de les angoixes, son Elegant i son Rengo. El camí es costa avall amb vent a favor i per tant arribem massa prest. Com que avui anem de bon rotllo, acabem prenent unes cerveses.

68 km i nomes 275 mt de desnivell, però amb bon gust de boca.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1710777