Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

miércoles, 29 de junio de 2011

Primer banyito. Hort de sa Cova. M29jn





Avui amb molta calor i un sol que torrava el cul a les llebres hem partit en frenando, bigel, jeroni, VP i mapes. Cap a Esporles per la via ràpida, es adir son espanyol, muntant i coll d’en portell amb molt bon ritme. Pujant el coll en Jeroni es pensaba que anavem fent relleus i ha volgut seguir el joc, per adonar-se’n que això no eren relleus, sinó un seguit d’atacs per veure qui queia. A la baixada en frenando ha pinxat, cosa que ha fet que alguns tinguessim que recular. Al camí dels pescadors, mes de lo mateix, punyidetes i atacs i ja a la carretera fins el coll den claret “pos” mes del mateix. La calor ha fet que avui aquest narrador es sentis molt be amb la sang bullint.



Ens desviem cap el mirador des colom on fem alguna foto en que ja surten algunes noves equipacions sectaries i per avall fins la mar. Avui malauradament la font ja no rajava damunt la mar així que desprès del bany no hi ha hagut dutxa.


En bigel que ja comença el seu període de deshidratació com a paradal de moro que es, intentava succionar aigua per la seva part posterior a les zones d’aigua freda en un intent de rehidratacio, mentre en frenando sofria un d’aquets atacs de calor que li peguen i es ficaba amb tota la roba dins l’aigua.


De nou pujada, on en bigel ha tingut problemes amb la cadena. A dalt com que anàvem escassos d’aigua hem partit via directa ales cocascolas, es a dir Esporles. D’allà aquest narrador ha tirat via directa per carretera ja que arribava tard a casa, els altres han tornat, se suposa, per son malferit i Sarrià.
55 km. 976 de desnivell i un banyito d’aquets que et fan sentir un privilegiat, Quanta gent pot sortir de casa amb bici i anar a nedar a una cala verge nomes per nosaltres en un paratge ara declarat patrimoni de la humanitat?.

1 comentario:

galera cogombre marí dijo...

Veo que ya te empiezas a sentir poderoso. De aquí poco ya nadie te aguantará y habrá que tirarte piedras.
Mejor Patrimonio de la Humedad...
Habéis avisado a Jacques Cousteau y a Juan Poyatos anunciándole la aparición de un pardal de moro gigante y anfibio?