Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

domingo, 21 de abril de 2013

S’estalella / Cap Blanc Sbt 20 abri

Ja es dissabte, a la fi ha arribat el dia.
Com que ningú m’ha avisat de cap canvi,  basta  anar a  les 8 a la benzinera de la carretera de Sóller.
Segur que com sempre,  algú haurà preparat una  nova ruta, ( a vegades,  fins i tot, abans de partir, es pot descarregar el track ), segur que la volta serà  diferent respecta a la de la setmana passada i es probable que es passi per algun camí nou o lloc d’interès on no haguem  estat mai. Com sempre, en qualque moment de  la ruta, per art de màgia,  anirà compareixent  la gent  fins que conformem  una bona colla. Quan la fam arribi, també de casualitat,  passarem  per qualque lloc on menjar. Al final de l’etapa, mira per on, també  passarem  per  alguna font o lloc on poder beure. Així el meu únic maldecap es aconseguir arribar d’hora. Es tot tan  senzill...   
Aquesta setmana No  tocava  tramuntana i com que feia temps que no voltàvem pel migjorn,  feia ganes anar a veure les demolicions  de  les covetes,aixi aquest narrador va  pensar en fer una volta fins allà.
Recordava que feia molt de temps havia travessat des d’aquelles cases  fins a sa Ràpita per un seguit de caminois   que anaven per darrera les dunes del trenc, així que es posà a cercar al arxiu de tracks per  si trobava qualque cosa. La veritat es que feia tant de temps que no hi havia  anat,  que segur que faltaria fer una revisió in situ, el problema era que no hi havia  temps per anar-hi colcant i anar-hi amb cotxe, amb aquests temps de crisis, es  un luxe  que aquest narrador ara no es pot permetre. Així, abandonà  la idea del trenc i  pensà amb la volta clàssica  de s’estalella i cap blanc ja que també feia estona no rodàvem  per allà.

Tot i això,  havia sentit rumors de possibles problemes de pas i que havien  blindat s’estalella. Aprofitant que el diumenge volia fer un passeig amb la família, aquest narrador  arribà  fins allà i va poder comprovar que efectivament han refet les parets i han posat fil ferro i cartells coercitius, però encara  es pot passar arran de mar ( fins que  s’aprovi la nova llei de costes i es plantegí un nou afitament de la zona marítim terrestre).  Per altre banda,  el divendres,  el Randinaire  em contà, que ara hi ha un   garriguer loco  amb un jeep amb molt mala folla i de “paso”  em va proposar un nou lloc per anar a berenar a Lluchmajor.  
Consultant  el recorregut amb n’Andreu, que  també es  de per la zona,    em  digué  que el garriguer de Capocorb  també estava bastant actiu, però considerant  que ara no es temporada de caça i vist que a s’Estalella es podia passar, vaig optar per seguir amb el pla inicial . N’Andreu em va   comentar  que  a la tornada  es podia  fer una aturadeta a  badia , a ca els seus pares,  per reposar aigua al final de la etapa.
La volta anava agafant forma i   ja nomes quedava  pensar en com arribar fins a Llucmajor  de manera diferent a les  que darrerament hem fet. Així es va plantejar la possibilitat d’anar  fins a Randa per desprès agafar el camí vell de Lluchmajor, un camí  que els Algaidins han fet net  i que cap del grup coneix.
Com que la volta era complicada, el millor era dibuixar  un  track per així anar mes àgils, però per si de cas no donava temps a fer-ho,  vaig penjar al foro  el  que havíem fet feia dos anys  i emprar-lo com a base  per anar rectificant sobre la marxa.
8,00 on sempre : biel, pere, hoyos, fran i mapes.  Hem Partit i en el  darrer moment han aparegut  en torner i desprès en yerar.
En arribar a casa blanca, aquest narrador havia quedat amb en Tia, però com que ho havia fet pel vespre  en mig d’un sopar,  va calcular malament  i el va convocar   a les 9, 15 i nosaltres érem allà a les 8,50. Tot i això, els de davant en arribar allà, han continuat, així que  aquest narrador s’ha tingut que  aturar  per cridar per telèfon i ha intentat coordinar un nou punt de trobada cosa que ha implicat tenir que pujar tot sol   fins a son binissalom.  A son mendivia, en pere , en yerar i en fran m’han  esperat, mentre  els autistes de davant han continuat a la seva  bolla impossibilitant qualsevol  modificació del recorregut.( sin comentarios )
En arribar a Lluchmajor, hem incorporat n’ hoyos que havia quedat a “tierra de nadie” i   hem anat cap el bar que ens havia proposat el randinaire i a on   haviem quedat   amb en tià, en jeroni i n’andreu.  Evidentment els dos capdefaves de davant havien anat al tropical i esperaven allà sense contestar al telèfon i no han aparegut fins que en yerar els ha anat a cercar. Desprès no han aturat de remugar en tot el temps  de que era molt millor l’altre lloc... ( sin comentarios )
Mentre berenàvem, a la fi ha arribat  en largo, que curiosament em demanava com era ja que anavem per aquella zona no arribavem fins a ses covetes... ( sin comentarios ).
 Mes tard ha arribat en jeroni, que havia estat convocat a les 10,30 i nosaltres havíem arribat devers les 10,00 cosa que em recriminava en pere dient que ell es pensava que per anar  a Lluchmajor, ja que el timing ho permetia, faríem qualque camí nou en lloc d’anar  via directe  .... ( sin comentarios )
Hem Reiniciat la marxa pels camins  que empram per anar cap a S’estanyol i en arribar al darrer tram que fem per carretera, aquest narrador ha  tornat  a quedar despenjat ja que ha  tingut  que reiniciar el Track  ja que  havia dividit el seu en  dos per assegurar-se de que  mes endavant el GPS no simplifiques  i traces rectes a lo “bruto” com sol fer i ha fet a les maquinetes d’alguns que, de cop i volta, s’han trobat seguint una recta sense camí.  (sin comentarios)
Reagrupats a s’Estalella hem continuat sense major incidències que les clàssiques averies, en aquest cas  del senyor Torner. A  Vallgornera ens hem ficat com sempre cap a l’interior per  camins  que ens han dut cap a cala pi. Allà  aquest narrador ha  tornat a quedar despenjat intentant treure alguna foto d’aquestes que adornen el blog i que sembla que també apareixen de manera miraculosa. (sin comentarios). Hem travessat  Capocorb sense majors incidències disfrutant com "enano"s dels corriols de per allà i al sortir, nova averia, aquesta vegada de l’altre autista, que mes endavant  li tornarà entrar la frisor. (sin comentarios)
Ja per carretera hem  enfilat cap a les badies on ens ha  aparegut n’Andreu que ens ha convidat  a casa seva a on havia preparat un avituallament molt ben assortit amb fruita, aquarius, cocacola, fruits secs, etc, pareixia un avituallament  professional d’una cursa. Agraïts i ben  abeurats hem reiniciat la marxa amb les baixes d'en yerar i en Pere, que  han decidit tornar cap a Lluchmajor ja que volien anar cap al Raiguer.En fran, com que tenia presa, també ha  decidit partir via directa. La resta hem continuat i hem començat el zig zag per les zones verdes de les distintes urbanitzacions evitant aixi la perillosa carretera, fins que a Maioris  han decidit tirar ja via directa fins a les Palmeres a on  hem agafat les vies del tren cap a s’arenal. En arribar al passeig marítim, als tres de davant, els hi ha entrat de nou la frisor i  s’han posat a tirar deixant a aquest narrador despenjat, que ha arribat a Palma tot sol de nou sense saber res mes dels de davant. (sin comentarios ). 

“Dentro de casa quieren meterte un gol
fuera de casa quieren meterte el dos
te dan muy fuerte y ya no aguantas mas
la presión
y el balón casi se desinflo”

104 km i 728 mt de desnivell

11 comentarios:

mapes dijo...

sin comentarios per part meva

Jaume Kapax dijo...

Bueno, pues... sin comentarios.

tonimalsofrit dijo...

doncs, crec que els comentaris els deixaré per un altre moment, no obstant em va agradar molt la volta i a més, la meva lumbalgia crònica va agraïr que fos plana,... ah! i sense haver d'nsultar ningú.

andreu dijo...

bueno, bueno...pareix q ha arribat la primavera a sa secta...jijjiji

Salvador Salas dijo...

Deix de venir un parell de setmanes i com esta la cosa... :-)

hoyos56 dijo...

COLLONS. només em faltaria tenir-me de preocupar d'organitzar excursions els dissabtes. jo m'aixec cada dia i en aixecar el cap el sol està en el cel, que m'importa a mi petits temes com la rotació i la translació, això ho deixo en mans d'uns altres.

un briefing, això és el que ens hauries de muntar cada dissabte a les 07h45' amb cafetet i ensaïmades pagades per tu, segur que així no tendríem aquest descontrol que tenim.
Per acabar em hauries de passar els DNI d'aquests tres cabrons que et van deixar tirat a l'arenal, i jo mateix els trauré de la secta.

P.D. bona volta, podia haver sortit millor, però jo em vaig anar molt content, Andreu un avituallament de cinc estrelles

frANCISCO dijo...

Para la foto de inicio con esa maravillosa vista del mar, las rocas, el barquito, y un sectario echando una meada (sin comentarios)
Buffet 5 estrellas en andreu´s house, molt gracies.
La carretera de llegada a palma pestosa y llena de coches.

uno de los tres tenores dijo...


esta claro que lo que mola es la cizaña,no hay como meterse un poco con el personal para tener un chorro de comentarios chorras.

tonimalsofrit dijo...

Nuestro amigo Rol se ha fracturado la muñeca bajando por Na Burgesa y tiene para varias semanas de recuperación. Si es que con este mal rollo en el grupo uno es capaz de cualquier cosa con tal de no venir, aunque creo que con una mano le basta.

Anónimo dijo...

Eh! uno de los tres tenores, eres un G I L I P O L L A S.

Becari dijo...

Idò jo vaig passar molt de gust de berenar amb voltros... tot i que estàs més p'allà que p'acà per es cansament...