Ja es hora d’anar a jeure, però com que un bon amic em va dir que per poder passar els dilluns necessitava les nostres cròniques farem un esforç i intentarem acontentar-lo i contarem el que va passar la setmana passada.
Desprès de la volta per Alcúdia en la que nomes hi varem assistir set, tot i el gran esforç de temps que va representar el seu muntatge arribà el divendres i no estava gens clar a on anar, sabíem que teníem pendent el puig de lloseta, així que amb una cridada a en Joan amb un moment enllestirem el recorregut.
No era gran cosa, però almenys servia per salvar l’expedient. Curiosament quan es proposa una volta anodina es veu que la cosa te mes èxit ja que al final arribarem a ser 18 bikers .
Com que érem tants no els citarem a tots i nomes destacarem el retorn d’en Miky i la presencia d’un convidat, es bini, que aparegué per es camí de sa bomba.
Així partirem pel recorregut habitual per anar cap a Tramuntana central: son macia, es caulls, cami de sa bomba i camí des raiguer fins a lloseta, en arribar allà, com que era prest, decidirem continuar i anàrem a cercar la pujada del penyal gros de lloseta, que el pujarem pel camí que habitualment sempre el fem de baixada i la veritat es que possiblement sigui mes divertit així. Cada un pujà al seu ritme i desprès ens replegarem tots a dalt.
Allà varem enviar a uns quants emisaris cap a Mancor per comanar els berenar ja que com que érem tants el tema de la intendència podia ser bastant complicat. Tot i això a la baixada es veu que hi va haver unes quantes averies per lo que arribarem a Mancor de manera bastant disgregada i una mica caòtica. Desprès d’un bon berenar per menys de 6 euros reiniciarem la marxa cap a Biniarroi, i com no podia ser d’una altre manera quan estàvem apunt d’arribar a la barrera de la carreterona ens aparegué un cotxe i tot i que aquest narrador preveient un possible problema intentà ralentitzar el grup per no topar-nos amb ell a la barrera.
No va servir de res, i al final els primers decidiren tombar pel camí vell i els de darrera ens tirarem a la piscina i demanarem per passar i amb molt bon rotllo ens obriren la barrera. Aixi uns mig a peu i altres colcant per la carreterona arribarem a biniarroi. Agrupats de nou partirem cap a sa font garrover pel vell camí de la font, que es clarament un camí públic tal com ho reconeixen nombrosos tancats que el respecten tot i que el secretari de Mancor l’haguí descatalogat per manca d’escriptures. Font garrover, can macip i magnifica baixada cap a s’estorell, a on darrerament es veu molt de moviment que no augura res de bo.
( Tenim pendent la recuperació de la baixada cap a Almalutx, tal com la fèiem fa molts d’anys i que ara està impracticable i es una connexió d’aquestes que poden donar moltes possibles combinacions ) En arribar a Ayamans tombarem cap el torrent que el travessarem per anar a cercar el camí de son Bonifai que ens dugué al camí del raiguer que el continuarem fins el desviament de can Arabi.
Allà la majoria abandonà i uns pocs continuarem cap el coll den simonet tot i que el que volíem fer era anar cap a Banyols, tal com s’ha modificat en el track amb posterioritat.
Desprès de travessar Alaro partirem per la carretera de sa taulera fins a son torrella i d’allà travesarem per es cavaspre cap a la carretera de Bunyola per arribar a ciutat per son pizanet i son macia.
1 comentario:
bona volta! quina sort q ens deixasin pasar despues d putejar-ho tota sa pujada..ho tendrem en compta x sa pròxima, te farem cas..una bona taulada al berenar..
Publicar un comentario