PORT DES CANONGE SENSE EN JOAN. Dsbt 1 feb

Així es , avui en Joan no ha pogut venir, ja que  a partir d’ara es veu que el faran anar a fer feina també alguns dissabtes. Que poc que queda  de les condicions que li asseguraren  quan començà a fer feina a Bimont. En aquells moments tots ens varem il·lusionar però  a poc a poc la il·lusió  s’ha anat apagant. Tal  com diuen,  som “ raros i rancis” i es que no encaixem en el mon  pro del marketing i la imatge.  Però que li hem de fer. Tanmateix ningú ens llevarà la il·lusió de seguir muntant en bici i de gaudir de les nostres muntanyes i els nostres camins.

Avui ha estat un d’aquells dies en que hem “disfrutat com a enanos”, ja que la volta, tot i anar per camins clàssics es de lo milloret que tenim. Possiblement el sentit del recorregut sigui millor al reves, però l’hem feta així per variar una mica, ja que aquest es un dels nostres lemes, fer combinacions i variacions per  no fer exactament mai el mateix recorregut.

 8,00 a on sempre 14 sectaris menys en Joan: SERGIVOLTACOMPLETA,andreu,  jonanda, bigel, pere, yerar, fran, rol, largo, torner, miky, jeroni,  mapes i  Vp ( recen arribat de la TRANSANDES CHALENGE, the epic mountain bike race in Patagonia)

Partim a cercar el carril bici de la cra de Valldemossa que el deixem per tombar cap es camí del moli den terra i el camí de la real. Així arribem a son Espanyol a on en Pere comença a tenir problemes amb una suposada reparació que li havien fet per Caldentey. En arribar en es muntant prenem el camí del Delme i així arribem a Sarrià. Allà ens topem amb un altre grupet de bikers, son els estiracames,  amics d’en Cecilio amb els que colquem una estona fins  que en fran te averia. Una pedra li ha romput un radi i per el cap d’aquest li ha sortit tot l’aire i el liquid.

Un cop posada la pertinent càmera continuem cap a a son Tries. Allà tirem cap a Bellavista comprovant que el tirany ara torna a ser bastant emprat ja que esta bastant net. Camí des correu que el seguim integrament pujant per el nou tram que ha quedat impecable i que malauradament permet pujar-ho tot i per tant  ja no hi ha excusa per davallar de la bici. 

Abandonem el camí des correu per anar cap el camp de futbol i d’allà a la volta des General, que no se perquè, sempre la fèiem en sentit invers tot i que en questa direcció es molt mes divertida i amb mes bones vistes. Arribats al Port des canonge ens aturem a can Madó a que ens peguin un bon clau per es berenar, cosa que ja sabíem que passaria, però que tot i així , no deixa de fer mal  (8,50€ pels que han pres cafè i pels que no n’han pres també ). Panxa plena i butxaca buida reiniciem la volta i per no tenir que fer la pujada d’asfalt tirem per avall per anar a cercar el camí de costa que ens du fins al xalet de can Sales per on passem de bon rotllo, ja que el seu propietari no te res a veure amb el seu germà.

Arribats a l’hort de sa font de sa cova, ja no ens queda mes remei que començar a pujar. Tenim que  anar des de cota 0 fins a cota 450 amb nomes 4 km. Avui hem de reconèixer  que el terra estava fantàstic i si un tenia cames per pujar-ho , es podia fer sense posar peu. Per el crit que hem sentit els que anàvem per darrera podem assegurar que en yerar a fet peu.

Arribats a dalt i per acabar de brodar la volta ens dirigim cap els  tiranys de son ferrandell, que de manera sofrida però tècnica i divertida ens pugen fins el coll de Sant Jordi. Aquí també hem de dir que el tirany es manté en perfecte estat ara que les obres publiques per condicionar-lo s’han assentat.

Al coll podem dir que ja s’ha acabat la feina per avui, ja que bàsicament ara tot es davallada, que la fem per sa Baduia i així arribem a la carretera vella de Valldemossa.

Caminoi de son Brondo i de s’estret  i ja per asfalt arribem a s’esglaieta a on alguns es desvien cap a ses rotgetes mentre el gruix continuem segons el que estava establert i anem a cercar el camí de passatemps, amb un petit embolic entre els que hem anat pel primer camí i els que han anat pel segon . Es veu que nomes en Jeroni fa els deures i es llegeix amb atenció el recorregut.

En arribar a Ciutat, tal com estava previst eren les dues i com que tot i que les previsions deien que en aquesta hora començaria a ploure, com que no ho feia ens hem aturat al bar San Vicente a fer una canyeta amb tapa, aquí a molt bon preu (1 €) mentre decidiem que ara ja toca posar en marxa el tema de una nova equipació sectaria i  com que  ara ja no ens sentim fermats a ningú, cercarem els espònsors que mes ens agradin.

64 km i 1400 mt de desnivell

Mireu aquest video de la Transandes. Al principi surt la senyera estelada, es veu que per Xile no tenen llei de símbols i desprès  lo be que s’ho passa en Felix i sa cara de nin content d’en VP (minut 2,42 ). Esperem una bona cronica del que varen fer i segons ens ha dit en Vp   amb video i tot.

TRANS ANDES CHALLENGE 2014 - DÍA 6 from VDE PRODUCCIONES on Vimeo.