Este blog pretende ser el diario resumen de las salidas y viajes de sectamtb
Un grupo de mtbikers de Mallorca.

martes, 18 de noviembre de 2014

CAN PAN CUIT. Dsbt 15 Nov

Aquest dissabte era la data triada per sotmetre a un conjunt de sectaris a un judici sumaríssim, hi havia coneixement de que en el viatge gadità es varen cometre greus delites: deserció, amotinament, rebeldia  i fins i tot sedició. Segons el codi  sectari els culpables ho son fins que no demostren la seva innocència. Oficiaria el auto el gran mestre Joan galera de torquemada .
Testimonis , inculpats i jutges es llevaren ben prest, tots estaven a punt per partir, però  quan varen treure el nas,  observaren que plovia. Els  inculpats feren un alè pensant que encara es podrien salvar. El washap començà a fer fum: plou per  Ciutat, plou per Consell, plou per Binissalem, plou per Establiments.
Des de son Armadans informaren que  les previsions eren que tenia que  aturar aviat. Des de Establiments es decidí  que la sortida es posposava per  a les 9,00 i que a les 10,00 es quedava amb els del raiguer però a sa casa Blanca ja que seguint els consells d’aquest narrador s’havia decidit canviar la ruta per evitar topar amb caçadors.
Estranyament el sant inquisidor no donava senyals de vida.
9,00 punt oficial de sortida, pere, vp, bigel, fran,miky, torner i salvador, partiren travessant ciutat per el corredor de les vies i sortint per “aceitunas perez”. Son coll vell, i sa casa blnca a on evidentment no hi eren els del raiguer que no s’havien adonat del canvi de ruta. Després de contactar amb els forans es decideix continuar la marxa a poc a poc per intentar aconseguir la re agrupació.  Mentre uns anaven pujant per son Mandivia , els raiguers: anton, largo i raul, baixaven pel camí de sant Jordi i travessaven Xorrigo.
Tal com era de preveure foren interceptats per un caçador, però la rapida intervenció i posat segur del “pequeño Sebastian”, fou decisiva:
- A on nau?.
-Jo som d’aquí.
- A val, idò així res
Encara resultarà que en Largo  també es parent dels Salas. Continuaren la marxa i quan anaven pel lateral de la carretera de Manacor es toparen amb aquest narrador, que per motius que ara no ve al cas va havia partit tard de casa i anava directa i per carretera al punt de berenar. Agregat al segon escamot partirem cap a son Binissalom a on en Raul detectà rodades d’una fat bike, la nova moda comercial que s’han inventat ara que ens han fet comprar 29”. Travessarem cap a s’heretat per el nou camí que ens evita  problemes i per tiranys i camins arribarem a Randa a on el primer grup ja estava amb taula parada.

L’escenari era perfecte per iniciar l’Auto de fe, l’únic problema era que el gran inquisidor no hi era, es veu que tenia heretgies mes greus que controlar. Així les coses l’únic que es podia fer era seguir recopilant proves incriminatòries. Es va intentar un “careo” però no es va treure res en clar, està clar que  sempre han funcionat millor les delacions individuals.  Com que hi ha secret de sumari ara per ara les guardarem però podem enunciar que son sucoses i tots inculpen als altres  i es declaren innocents.

Després de berenar iniciem de nou la marxa cap a Gracia pujant pel tiranyet que surt quasi del poble. En arribar al santuari iniciem la baixada agafant el caminoi que ens du cap a l’àrea recreativa de can Pan Cuit, ara el que era un caminoi difús està totalment marcat i pareix mes un petit descens. Així feim l’unic descens mes o manco pronunciat de la jornada  fins arribar al camí vell de Montuïri a on en Vp ens abandona ja que te que anar cap a sa colònia. Bona pista per aquest llarg itinerari que ens ensenya una visual magnifica del poble que abans era de passada i ara es una passada.
En arribar a la rodona de la cra de manacor anem a cercar el camí llarg i ens adonem que hem girat de direcció i que ara tenim el vent en contra, així que es qüestió d’anar simple agrupats. Camí de Ruberts, cas Canar, Morello i Biniali. En arribar al Raiguer ens abandona n’anton i en Raul mentre els que quedem decidim no enredar per les vinyes, ja que suposem estaran totalment enfangades  i tirem via directa per asfalt fins a Santa Maria. 
Allà ens aturem a fer un petit piscolabis per recuperar forces ja que el berenar avui no ha estat molt generós. Iniciem la tornada pel camí de sa bomba i en es Caulls aquest narrador abandona mentre la resta tornen per son macia. Bona volta en un dia que pareixia que no podríem sortir.

4 comentarios:

tonimalsofrit dijo...

Ningú ho hagués dit que salvariem el dia, ni tampoc que en Biel prendrie un tallat. Què guapo el carrer empedrat de Randa. Les fotos quasi et surten tant bé com jo.

Unknown dijo...

A sa crònica d'averies falta la doble punxada d'en Torner, que va haver de posar "parxe" a sa rotonda de Biniali mentres 3 cercavem el forat amb la càmara aferrada a la cara...

Anónimo dijo...

Animals!!!!!! beguereu aigua de sa font, no vereu ses pastilles de clor.......

tonimalsofrit dijo...

anònim, dóna sa cara cony, què tens por? Clar que varem beure aigua, i què, no tenim manies. Si, varem veure una aspirina un poc grossa, i què?