CECIL’S DAY. Dsbt 24 gen

Enguany el dia 23 de Gener, el dia en que ens va deixar en Cecilio, queia en divendres, així varem pensar en concentrar tots els actes que solem fer per recordar aquest gran amic amb la sortida de dissabte. Es va proposar fer una volta molt ambiciosa que passes per el camí d’en Cecilio a Galatzó i per el balcó d’en Cecilio al castell d’Alaró i per acabar la jornada, en lloc del tradicional sopar, fer un dinar amb torrada i calçotada a la cabaneta.

8,00 al lloc oficial de sortida : jetroni, pere, bigel, torner, andreu, fran, anton, jonanda, vp & miky, salvador, yerar, raul i el seu convidat en santi  i aquest narrador partim capa ala carretera de Puigpunyent i desprès tombem cap el coll des Tords, allà no se sap massa be com ni per que, en salvador es posa al davant i desapareix i no el tornem a veure en tot el dia. Via directa i per asfalt per no enredar arribem al camí de son Boronat que l’agafem per així anar cap el torrent de santa Ponça. Allà de nou agafem la carreterona que ens du fins es Capdellà.

Avui no ens aturem a berenar, ja que es prest i a mes ames com que tenim molta feina per endavant no podem perdre temps. Agafem el carreró de l’escola i d’allà ja entrem dins els magnífics camins de Son Claret. Avui es tracta de seguir l’itinerari grana i desprès enllaçar amb el Blau que ens du tot per terra des de dintre del mateix poble fins l’entrada de la finca de Galatzó. Pareix increïble que a Mallorca, el promotor d’un hotel rural, ara per ara, mantingui oberts i senyalitzats els camins per dins la seva finca. Que distint seria tot si el seu exemple es prodigues mes, fins i tot un pot arribar a acceptar les ampliacions abusives que volen fer al establiment. Iniciem la pujada cap es Ratxo i gracies a Deu avui no estan fent caça major,  ja que des de fa poc, aquesta finca ha estat declarada com a cot per aquest tipus de caça i ara en qualsevol dia de l’any ens podem trobar amb els aspirants de Rambo passejant per allà. Tot i això, la veritat es que nosaltres nomes bordegem la finca i la nostra presencia allà no dura mes de cinc minuts. A la fi arribem al camí que nosaltres hem rebatiat com d’en Cecilio, ja que allà recordem el darrer dissabte que varem estar amb ell.

Foto de rigor i els que duiem per menjar, peguem una mossegada mentre recordem alguna anècdota d’aquell goranot que era el nostre amic. Reiniciem la marxa i per les dures rampes dels descarnats vials de son Net ens acostem a Muntanya. En arribar al darrer punt fins a on pot arribar un cotxe, ens trobem dos tot terrenys aparcats i un amb la típica reixa per durs cans . Davant això en vp que en aquell moment anava al davant es retura i decideix que el millor es anar tots plegats. Així continuem pel caminoi que ens du cap a muntanya i sense majors incidències arribem al camí vell d’Estellencs. Salvats, aquí si trobem a qualcú, ja pot cantar missa, que aquest camí es públic. Efectivament a mitja pujada ens trobem a dos caçadors amb el seu ca , que en aquest cas interroguen al  que va per davant, que es en Raul. Aquest es veu que va aprendre be la lliçó del seu germà i sap com reaccionar en aquest casos.  Així quant aquells comencen a demanar-li de per on venim, ell es fa el loco, no se jo anava darrera uns i no m’he fitxat per on passàvem, però que veniu de avall o de son Net. No ho se, jo anava pedalejant com podia, no ho se. Cansats de veure que no en trauran res, decideixen continuar.

Ens agrupem de nou al desviament de sa campaneta i partim cap allà amb les instruccions de que hem d’anar pel camí de ferradura, ja que aquest es el públic i no el de carro que va per les marjades. Així ho fem tots menys en gerar que aquest dia no va fi, el pobre com sempre ha estat fent feina 27 hores cada dia i no ha pogut sortir gens. Efectivament avui hi havia gent fent feina, però com que han vist que tots hem anat per on tocava menys un, no l’hi ha dit res.  Arribem al coll del grau i baixem una mica per carretera fins passat son vich a on entrem per el botador de la paret cap el cami de la baixada de s’ermita. Anem pujant una mica per entre els olivars i desprès entrem ja dins sa granja per anar a cercar sa font de la turbina, a la que arribem una mica a les males ja que en algun moment hem deixat el tiranyet bo que seguiem per un de xots que ens ha deixat per allà al mig. 

Arribats a la font els mes assedegats es posen a carregar aigua tot i que la de son tries sigui millor. Arribats a la segona font tombem cap a son ferra i son malferit. Allà en yerar ens abandona ja que es veu que ha espatllat el pedal. Pareix que ja estiguem tornant a casa, però encara ens queda molt per fer. A Sarrià tombem cap es muntant i mentre esperem a un grup que ha quedat despenjats en vp ens ensenya un tiranyet que ens du per dins establiments nou ben enfront del camí  de son espanyol. Així ja tots junts enfilem ja cap el parc bit i la universitat que l’atravessem per anar a cercar el camí de passatemps.  En arribar a Palmanyola teníem que tombar cap a Bunyola , però mirem el rellotge i veiem que ja quasi son la una ...

Hem de ser realistes si tombem cap el castell d’Alaró arribarem a les tantes a dinar, s¡ens fara fosc quan mengem, i com que al cap i ala fi, hem sortit per passar-ho be, decidim anar via directa cap a la cabaneta que es a on anem a fer la torrada.

Ja una mica desmotivats enfilem per asfalt cap el festival i d’allà per els carrils bicis de son Verí arribem a sa Cabaneta.

Hem arribat prest aixi que tranquilament encenem el foc, mentre n’andreuet es dedica preparar el calçots. Per una altre vegada n’hem de comprar mes, ja que al final hem quedat una mica curts i la calçotada ha estat mes una degustació. Posteriorment n’andreu i en torner comencen a torrar amb l’ajuda d’en largo. Que amb les seves gracies fa enfadar una mica als torradors oficials. Al final ens seiem a la taula tots els de la volta i els que no havien pogut rodar quan  arriba en yerar que com que no agafava el telèfon, després de reparar la bici a cas seva havia pujat cap el castell d’Alaró.

Acabarem el dinar amb un bon cremadillo de Ron fet per en Jeroni. Tot un bon dinar al mes pur estil ranci secta style, que segur que també va ser del gust  d’en Cecilio, que devia estar pensant que  tot i que passin els anys seguim igual que sempre.

Cecil per sempre.

80 km i 1577 mt de desnivell. Els que acabarem a sa cabaneta. En Torner i en Bigel com els mes autèntics pestosos, rendiren el darrer homenatge en  Cecilio i no els hi va fer ni por ni peresa tornar rodant a ciutat tal com ell feia quan sortia molt de vespres cap el castell.